El Decret de Plantilles: l’arrel de la discrecionalitat que està degradant l’educació pública

El debat sobre les adjudicacions d’estiu no es pot entendre sense assenyalar el veritable origen del problema: el Decret de Plantilles. Aquest marc normatiu, desplegat sota el paraigua dels decrets d’Autonomia de Centres i de Direccions pel Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, ha alterat profundament l’essència del sistema públic docent a Catalunya.

Des de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ho diem amb claredat: el Decret de Plantilles ha introduït mecanismes de discrecionalitat que entren en contradicció amb els principis bàsics de la funció pública —igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i seguretat jurídica— i ha generat conseqüències greus tant per al professorat com per als centres educatius.

 

De l’objectivitat al criteri discrecional

La funció pública docent ha de garantir que l’accés i la provisió de llocs de treball es facin per criteris objectius. El Decret de Plantilles, però, ha obert la porta a:

• Proliferació massiva de places perfilades.

• Entrevistes amb components subjectius.

• Reclamacions formulades per direccions que acaben determinant la cobertura efectiva de les vacants.

El resultat és que el barem deixa de ser l’eix central del sistema. Les adjudicacions ordinàries queden desvirtuades perquè una part molt significativa de les places es resolen posteriorment mitjançant mecanismes que escapen a la concurrència objectiva.

Això no és autonomia pedagògica. És discrecionalitat estructural.

 

Professorat de carrera sense estabilitat real

Una de les paradoxes més greus del model és que professorat funcionari de carrera, que ha superat processos selectius públics exigents, es troba sense possibilitat real d’obtenir plaça definitiva. El sistema genera inestabilitat crònica i desplaçaments forçosos a centenars de quilòmetres del domicili habitual.

El Decret de Plantilles ha convertit l’estabilitat —que hauria de ser inherent a la condició funcionarial— en una expectativa fràgil.

 

Centres amb menys democràcia

L’autonomia, tal com s’ha desplegat, ha comportat una concentració creixent de poder en les direccions, debilitant el paper dels claustres i dels òrgans col·legiats.

Les conseqüències als centres són evidents:

• Reducció efectiva de la democràcia interna.

• Dependència creixent de decisions unipersonals.

• Pressions vinculades a projectes concrets o línies metodològiques.

• Coaccions implícites o explícites en l’acceptació de determinades formacions.

• Increment d’exigències sense garanties de protecció professional.

• Pèrdua progressiva de la llibertat de càtedra.

Quan la continuïtat o la configuració de la plaça poden dependre de decisions discrecionals, el marge real d’autonomia docent es redueix. I això impacta directament en la qualitat educativa.

 

Un model que genera maltractament institucional

El Decret de Plantilles no és una qüestió tècnica menor. És un model que produeix:

• Inseguretat jurídica.

• Desplaçaments forçosos.

• Desigualtat entre docents.

• Precarització encoberta dins la pròpia funció pública.

• Desconfiança i tensió dins els equips docents.

Quan la majoria de places acaben cobertes per reclamacions o perfils, el missatge és clar: el sistema objectiu queda subordinat a la discrecionalitat.

 

La passivitat sindical que ha consolidat el model

També cal dir-ho sense eufemismes: aquest model no s’ha consolidat sol.

Alguns sindicats amb representació a la mesa sectorial han denunciat verbalment els efectes del Decret de Plantilles, però mai no han situat la seva derogació com una línia vermella real.

Ni durant les vagues del 2022 contra el conseller Cambray, ni en les mobilitzacions actuals, la derogació del Decret de Plantilles ha estat una exigència irrenunciable. No s’han condicionat acords ni calendaris a la seva eliminació. No s’ha posat el conflicte al centre de l’estratègia negociadora.

Denunciar amb la boca petita mentre es negocia sense línies vermelles és, en la pràctica, assumir el marc. I assumir-lo és contribuir a consolidar-lo.

La passivitat o la manca de determinació davant aquest decret ha convertit alguns actors sindicals en corresponsables del maltractament institucional que avui pateix el professorat.

 

Recuperar l’essència del servei públic

Des de CSIF exigim:

• Derogació del Decret de Plantilles.

• Eliminació dels perfils discrecionals i de les entrevistes subjectives.

• Fi del sistema de reclamacions que altera les adjudicacions ordinàries.

• Publicació íntegra de totes les vacants reals.

• Retorn a un model estrictament basat en ordre de mèrit i capacitat.

• Recuperació dels espais democràtics als centres.

L’educació pública no pot funcionar per confiança ni per afinidats. Ha de funcionar amb normes clares, garanties jurídiques i igualtat d’oportunitats.

El Decret de Plantilles ha desvirtuat l’essència del sistema públic docent. Si no s’aborda l’arrel del problema, les adjudicacions continuaran generant injustícies i el malestar s’estendrà.

Ha arribat el moment de decidir: o es recuperen els principis de la funció pública, o s’assumeix que la discrecionalitat és el nou model.

Des de CSIF ho tenim clar. Cal derogar-lo. I cal fer-ho ja.