CSIF exigeix que la llei que redueix ràtios i horari lectiu s'aprovi per Reial Decret-Llei
- Negociaciones y acuerdos
- Normativa
5 de octubre de 2026
L’acord assolit a la Mesa Sectorial ha quedat paralitzat per la dissolució de les Corts, fet que ha provocat que la «legislatura del professorat» s’hagi tancat sense complir els seus compromisos essencials.
En el Dia Mundial dels Docents i amb el pitjor PISA de la història, el sindicat exigeix a totes les forces polítiques que l’educació sigui una prioritat real i que s’avanci cap a un Pacte d’Estat.
Madrid, 5 d’octubre de 2026. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, adverteix que la convocatòria d’eleccions generals per al 29 de novembre, en dissoldre les Corts, provoca que decaigui el projecte de llei de reducció de les ràtios i de l’horari lectiu acordat al febrer, que no arribarà a aprovar-se.
CSIF vol deixar clar que aquesta pèrdua no respon a un impediment legal, sinó a una decisió política. El Govern conserva la capacitat d’aprovar un reial decret llei fins a les eleccions, i la Diputació Permanent del Congrés el pot convalidar amb les Corts dissoltes, tal com està fent aquests dies amb les mesures d’habitatge. Si aquesta eina serveix per a l’habitatge, serveix per a l’educació. Si la reducció de les ràtios i de l’horari lectiu queda sense aprovar, serà perquè s’ha decidit deixar-la fora.
És especialment cridaner que l’anunci coincideixi amb el Dia Mundial dels Docents, que enguany commemora sis dècades de protecció de la professió. Per a CSIF, el suport al professorat no es demostra amb proclames, sinó complint els compromisos: i la realitat és que la legislatura que el mateix Govern va anomenar «la del professorat» es tanca sense l’Estatut docent, pendent des de la LOMLOE; amb la reforma de les ràtios i de les hores lectives decaiguda; amb una taxa d’interinitat superior al 30 %, molt lluny del 8 % compromès amb Brussel·les; i sense el finançament del 7 % del PIB garantit per llei.
Aquest balanç arriba, a més, en el pitjor moment. L’informe PISA 2025 ha mostrat els pitjors resultats de tota la sèrie històrica d’Espanya, i el Panorama de l’Educació 2026 de l’OCDE confirma el diagnòstic que CSIF fa temps que documenta: un professorat que treballa en condicions de precarietat, amb aules saturades, excés de burocràcia i manca de reconeixement.
Per a CSIF, la conclusió és clara: una vegada més, l’educació ha quedat supeditada als vaivens polítics. Per això, el sindicat reclama un Pacte d’Estat que la protegeixi de la inestabilitat i exigeix que la reducció de les ràtios i de l’horari lectiu no es perdi: per la via del reial decret llei de manera immediata, si hi ha voluntat, i mitjançant el seu blindatge per llei, de manera ferma i improrrogable, en la pròxima legislatura.
CSIF, com a organització independent, exigeix a qui governi i a totes les forces polítiques, sense excepció, que l’educació sigui una prioritat real —i no nominal— en la legislatura vinent. CSIF es mantindrà vigilant durant la precampanya, la campanya i la constitució de les noves Corts, a les meses de negociació i, si cal, al carrer. Perquè l’educació és una qüestió d’Estat, i una generació d’alumnes no pot continuar esperant.