L’OCDE confirma el diagnòstic de CSIF: el professorat espanyol suporta gairebé el doble de temporalitat, aules més massificades i més burocràcia que la mitjana.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, destaca que l’informe Panorama de l’Educació 2026 de l’OCDE, publicat avui, confirma el nostre diagnòstic sobre el principal problema de l’educació pública espanyola: els docents treballen en condicions de precarietat, amb aules saturades, excés de burocràcia i manca de reconeixement de la seva tasca.

L’informe, que enguany dedica el seu capítol central a l’escassetat i l’atractiu de la professió docent, incideix especialment en la temporalitat que pateix aquest col·lectiu; un dels majors dèficits del nostre sistema educatiu, tal com CSIF fa anys que denuncia. En concret, només el 69,2% del professorat espanyol de secundària inferior té una ocupació permanent, davant del 80,7% de la mitjana de l’OCDE. La mateixa OCDE situa Espanya entre els països que recorren més a la contractació temporal, juntament amb els Estats Units, Portugal i Costa Rica.

CSIF destaca que l’OCDE confirma el que la nostra organització fa anys que denuncia: un de cada quatre docents encadena contractes d’un curs o menys, i no es pot construir un projecte educatiu estable amb plantilles inestables. En aquest sentit, CSIF exigeix reduir la interinitat per sota del 8%, amb oposicions regulars i un Estatut Docent que ordeni la professió.

Aules més plenes del que indiquen les ràtios

CSIF subratlla que la ràtio alumne/docent, en què Espanya apareix per sota de la mitjana (12 alumnes per docent a Primària davant de 14), no reflecteix la realitat de l’aula. L’indicador que mesura allò que viu l’alumnat és la mida de la classe: a secundària inferior, Espanya té 25 alumnes per aula, davant dels 23 de l’OCDE i els 21 de la UE. Les ràtios sobre el paper no són les ràtios reals de l’aula, i quan es mesura l’aula real, Espanya se situa per sobre d’Europa.

CSIF reclama fixar per llei un màxim de 15 alumnes a Primària i 20 a ESO i Batxillerat. El sindicat recorda que l’OCDE projecta un descens del 13% de la població de 5 a 14 anys fins al 2033, una oportunitat que s’ha d’aprofitar per reduir ràtios i no per retallar plantilles.

Burocràcia, càrrega lectiva i reconeixement

El 64,3% del professorat espanyol declara que l’excés de feina administrativa li genera força o molt estrès, davant del 51,7% de la mitjana de l’OCDE. A Primària, els docents espanyols imparteixen 828 hores lectives l’any, davant de 770 a l’OCDE i 694 a la UE. CSIF exigeix un horari lectiu màxim fixat per llei (23 hores setmanals a Primària i 18 a Secundària) i un pla per reduir la càrrega burocràtica.

L’informe reflecteix també un problema de reconeixement: només el 15,6% del professorat considera que la seva professió està valorada per la societat, davant del 21,7% de l’OCDE. A més, el 36,5% vol formar-se i no pot, davant del 27,2% d’altres titulats universitaris espanyols. CSIF reclama formació gratuïta i dins de l’horari lectiu, així com una carrera professional amb reconeixement retributiu.

Inversió i transparència

La despesa pública en educació, des de Primària fins a la Universitat, se situa a Espanya en el 3,7% del PIB, per sota del 3,9% de l’OCDE; i la despesa per estudiant és un 4,4% inferior a la mitjana. CSIF reclama un increment progressiu de la inversió fins a assolir el 7% del PIB l’any 2032, amb un mínim de despesa per alumne garantit per l’Estat.

Finalment, CSIF denuncia que Espanya no disposa de dades en els indicadors amb què l’OCDE mesura l’escassetat de professorat —docents no plenament qualificats, vacants sense cobrir i abandonament de la professió— ni tampoc sobre els salaris reals del professorat. Allò que no es mesura no es pot resoldre: CSIF exigeix al Ministeri i a les comunitats autònomes que aportin aquestes dades, imprescindibles per planificar el relleu d’un professorat en què gairebé un de cada quatre docents de secundària té 55 anys o més.