CSIF exigeix un Pacte d'Estat per reformular el sistema educatiu: Estatut Docent, més inversió eficaç, reducció de la temporalitat i eliminar diferències entre CCAA

L’escola pública ha reobert les aules aquesta setmana amb els mateixos problemes estructurals dels darrers anys, agreujats per un finançament educatiu per sota de la mitjana europea, diferències de rendiment injustificables entre comunitats, plantilles inestables i centres sense recursos suficients per atendre l’augment d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

A més, el curs ha començat amb la publicació de l’Informe PISA 2025, en què Espanya ha obtingut els pitjors resultats de tota la seva sèrie històrica. L’alumnat espanyol obté 451 punts en lectura, 457 en matemàtiques i 477 en ciències, per sota de la mitjana de l’OCDE i de la Unió Europea en les tres competències. El resultat de lectura és deu punts pitjor que l’anterior mínim històric, que datava de 2006. Un de cada tres alumnes de 15 anys no assoleix el nivell mínim en lectura (32 per cent) ni en matemàtiques (33 per cent).

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, ha elaborat la seva pròpia anàlisi d’indicadors oficials —l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les estadístiques del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports i el Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques— del sistema educatiu espanyol (*). En aquest sentit, considerem que el nostre propi diagnòstic i les dades de PISA reforcen la necessitat d’una reformulació urgent del nostre sistema educatiu mitjançant un Pacte d’Estat per l’Educació. Malgrat les diferències autonòmiques, els problemes de fons són comuns i exigeixen lideratge del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports.

Paral·lelament, el sindicat ha convocat una concentració en defensa de l’educació pública i d’unes condicions dignes per al professorat per al proper dimarts 15 de setembre, amb una concentració davant del Ministeri d’Educació a Madrid.

RETROCÉS DURANT L’ÚLTIMA DÈCADA

Els resultats de PISA confirmen el diagnòstic de CSIF del passat mes d’abril en el seu Informe del Sistema Educatiu Espanyol 2009-2025 en clau CSIF. Amb l’exposició de totes les dades oficials recopilades en la mateixa publicació, el resultat és el deteriorament del nostre sistema educatiu. Aquest informe es va traslladar a tots els grups parlamentaris per continuar reivindicant una reforma estructural del sistema educatiu a partir d’un Pacte d’Estat basat en qüestions professionals.

La caiguda a PISA no és un accident d’un any perquè, durant l’última dècada, Espanya ha perdut 45 punts en lectura, 29 en matemàtiques i 16 en ciències, i la mateixa OCDE calcula que vint punts equivalen aproximadament a un curs escolar: en lectura s’han perdut més de dos cursos en deu anys. Des de 2015, el percentatge d’alumnat que no assoleix el nivell mínim ha augmentat quinze punts en lectura i onze en matemàtiques. A l’altre extrem, només el 2 per cent de l’alumnat espanyol assoleix el nivell d’excel·lència en lectura, davant del 6 per cent de la mitjana de l’OCDE.

Per a CSIF, el més rellevant d’aquesta edició de PISA no és només el resultat, sinó que l’informe identifica de manera concreta el problema que aquest sindicat denuncia des de fa anys i sobre el qual ja va advertir a l’abril: el 49 per cent de l’alumnat espanyol estudia en centres on la manca de professorat dificulta l’ensenyament, davant del 39 per cent de l’OCDE, i el 72 per cent ho fa en centres amb manca de personal de suport, davant del 39 per cent de la mitjana internacional. L’índex d’escassetat de recursos que perceben les direccions dels centres espanyols és de 0,65, més del doble que el 0,30 de l’OCDE.

CSIF proposa els següents eixos de reformes estructurals per millorar l’educació pública i revertir els mals resultats obtinguts a l’Informe PISA:

• Sistema educatiu: estabilitat normativa; reforç de l’orientació per reduir la repetició; educació pública com a garantia de qualitat a tot el territori; reconeixement legal de l’autoritat docent; Pacte d’Estat amb una vigència d’almenys dues legislatures.
• Model curricular: homogeneïtzació de les competències bàsiques; reforç de l’FP pública; itineraris reversibles i passarel·les reals entre FP i universitat; prova única d’accés a la universitat homologada per l’Estat.
• Recursos i inversió: increment progressiu de la despesa en educació pública fins al 7 per cent del PIB; mínim de 7.421 euros per alumne garantit per l’Estat; reducció real de ràtios amb places estructurals, suports i desdoblaments; separació clara entre despesa estructural i fons europeus.
• Pla Nacional d’Equiparació Retributiva Docent: ha d’incloure fons finalistes a les comunitats autònomes derivats dels Next Generation.
• Estatut docent: reduir la interinitat al 8 per cent amb oposicions anuals suficients; recuperar el poder adquisitiu i vincular les pujades a l’IPC real; carrera professional remunerada amb trams objectius; condicions bàsiques comunes a tot l’Estat; horari lectiu màxim per llei (23 hores a Primària i 18 a Secundària).

EL CURS COMENÇA AMB ELS MATEIXOS PROBLEMES ESTRUCTURALS (*)

D’altra banda, CSIF ha analitzat diversos indicadors oficials sobre el sistema educatiu espanyol a l’inici del curs escolar, com la situació de les plantilles, oposicions, interinitat, despesa pública, evolució de l’alumnat i incidències en la reobertura de les aules.

La interinitat continua sent, un curs escolar més, un dels llasts de l’educació pública, ja que se situa per sobre del 30 per cent; molt lluny del 8 per cent que marca Brussel·les. Per arribar a aquest percentatge es necessiten 146.219 places addicionals, tot i que la xifra final ascendeix a 153.089 places si es té en compte el dèficit estructural de plantilla (6.870 places).

Pel que fa als processos selectius, aquest estiu s’han celebrat els processos corresponents a 16.406 de les 17.780 places convocades, de les quals 2.694 han quedat desertes (16 per cent), fet que demostra la necessitat de reformar l’accés a la funció pública docent.

La ràtio d’alumnes per docent en els ensenyaments de règim general se situa en 14,01, pràcticament la mateixa que en el curs anterior a les retallades (2009-2010). No obstant això, part d’aquesta millora no respon a cap decisió de política educativa, sinó a dos motius: el primer és que hi ha 88.363 alumnes menys que fa dos cursos. Dit d’una altra manera: la ràtio millora per demografia, no per inversió.

El segon motiu es deu a un augment real de plantilla, però és un increment temporal vinculat a programes europeus. Tots els programes de cooperació territorial que financen professorat de suport i reforç —PROA+, reforç de la competència matemàtica i lectora, educació inclusiva i benestar— tenen el mateix període d’execució: de l’1 de setembre de 2026 al 31 d’agost de 2027.

A més, el pressupost d’aquests programes es manté estancat: tres d’ells repeteixen el 2026 exactament el mateix import que el 2025, fet que suposa una retallada real si es té en compte la inflació acumulada. A això s’hi afegeix que el Mecanisme de Recuperació i Resiliència finalitza el 2026 i que el Fons Social Europeu Plus esgota el seu període de programació el 2027.

DÈFICIT D’INVERSIÓ

D’altra banda, la despesa de personal per docent s’ha reduït gairebé un 11 per cent entre 2009 i 2023 tenint en compte la inflació (6.698,09 euros menys per docent i any). La inversió per alumne ha augmentat només un 0,3% en el mateix període. El sistema se sosté, en bona mesura, a costa de les retribucions del professorat.

Això passa malgrat els fons europeus: només durant l’últim any, més de 505 milions destinats a Educació no s’han notat de manera clara als centres. CSIF exigeix a totes les administracions explicacions sobre la seva aplicació i el seu impacte real.

Des del curs 2009-2010 ha disminuït de manera significativa el percentatge d’alumnat d’ensenyaments superiors i FP a la xarxa pública (del 76,8 per cent al 65,43 per cent). El creixement de l’FP l’ha absorbit sobretot la privada. Espanya manté una taxa d’abandonament escolar gairebé quatre punts per sobre de la mitjana de la UE i un atur juvenil que el 2024 superava en deu punts la mitjana europea, amb una ocupació de pitjor qualitat.