Barcelona, 27 setembre de 2026. CSIF Educació Catalunya denuncia un deteriorament progressiu de l’atenció que rep el personal docent per part de l’Administració educativa. Retards en tràmits, expedients que s’acumulen, dificultats per contactar telefònicament amb els serveis territorials i una atenció presencial cada vegada més limitada formen part, segons el sindicat, d’una problemàtica que ja té conseqüències directes sobre les condicions laborals i econòmiques del professorat.

CSIF deixa clar que la responsabilitat no recau en el personal PAS que treballa als serveis administratius, sinó en la insuficiència de plantilles i recursos amb què han d’assumir una càrrega de feina creixent.

«El problema no són les persones que hi treballen. Precisament elles també estan patint les conseqüències d’unes plantilles insuficients, una sobrecàrrega permanent i uns recursos que no estan a l’altura de les necessitats del sistema», afirma David Aguilera, responsable de CSIF Educació Catalunya.

Segons el sindicat, aquesta situació està provocant que tràmits que haurien de resoldre’s amb normalitat s’allarguin durant setmanes o mesos, fins al punt d’afectar l’accés a llocs de treball, el cobrament de prestacions o el reconeixement de drets econòmics.

Tràmits a la borsa que arriben a setembre sense resoldre’s

Un dels casos que CSIF ha conegut aquests dies és el d’un docent que va tramitar la seva incorporació a la borsa de personal interí durant el mes de juliol i que, arribats al setembre, encara no hi consta inscrit.

«Vaig presentar tota la documentació al juliol perquè volia estar disponible per treballar a principi de curs. Han passat setmanes i continuo sense estar incorporat a la borsa. Quan pregunto, ningú no em pot dir quan estarà resolt», explica el docent, que prefereix mantenir l’anonimat.

La conseqüència no és només administrativa. Mentre l’expedient continua pendent, la persona afectada pot quedar fora de nomenaments als quals hauria pogut optar.

Per a CSIF, aquest tipus de situació evidencia fins a quin punt la falta de recursos administratius acaba incidint directament sobre la vida laboral del professorat.

«No podem parlar d’un simple retard burocràtic quan aquest retard pot comportar que una persona no pugui començar a treballar. Darrere de cada expedient hi ha una persona que està esperant una resposta i, moltes vegades, depèn d’aquella resposta per cobrar o per accedir a una plaça», assenyala Aguilera.

Baixes mèdiques sense cobrar a temps el subsidi de MUFACE

El sindicat també alerta de casos de professorat que, trobant-se de baixa, ha patit retards en el cobrament del subsidi corresponent de MUFACE perquè la documentació necessària no ha estat tramitada a temps des de l’Administració educativa.

Una docent explica que va veure com arribava la data habitual de cobrament sense haver percebut el subsidi que li corresponia.

«Quan estàs de baixa ja tens prou preocupacions. Descobrir que no cobraràs quan toca perquè falta una documentació que havia de tramitar l’Administració genera molta angoixa. Les factures continuen arribant encara que el procediment administratiu vagi tard», relata.

CSIF considera que situacions d’aquest tipus són especialment greus perquè afecten directament els ingressos del personal docent.

«No és admissible que una persona pateixi un perjudici econòmic perquè l’Administració no ha tingut capacitat per tramitar a temps la seva documentació. El professorat no pot assumir les conseqüències d’una falta estructural de personal», denuncia Aguilera.

Estadi reconegut, però sense cobrar perquè la sol·licitud no s’ha tramitat

La problemàtica també afecta altres procediments habituals. CSIF assegura haver rebut consultes de docents que han sol·licitat el reconeixement d’un estadi i que, malgrat complir els requisits, acumulen retards perquè la petició encara no ha estat gestionada.

«Vaig presentar la sol·licitud quan corresponia i vaig esperar. Quan vaig veure que no apareixia a la nòmina vaig començar a preguntar. La resposta és que hi ha molta feina acumulada i falta personal. Mentrestant, jo continuo sense cobrar una quantitat que em correspon», explica un altre docent.

Per al sindicat, aquests exemples demostren que la falta de personal administratiu acaba repercutint en nòmines, prestacions, nomenaments, borses i pràcticament qualsevol tràmit relacionat amb la gestió del personal docent.

Una hora al telèfon per acabar sense resposta

A la lentitud dels procediments s’hi afegeix, segons CSIF, la dificultat creixent per contactar amb l’Administració.

Una de les queixes més habituals que rep el sindicat és la de professorat que passa llargues estones intentant comunicar-se telefònicament amb els serveis territorials.

«Pots estar una hora trucant. Quan finalment t’agafen, t’envien a un altre número o a una altra unitat. Tornes a explicar el cas, et tornen a passar, la trucada es talla i has de començar de zero. Hi ha dies que acabes desistint», explica un docent.

CSIF considera que aquesta situació s’ha normalitzat excessivament.

«Trucar a l’Administració no pot convertir-se en una cursa d’obstacles. No és raonable que un docent hagi d’invertir una hora o més per intentar parlar amb algú i, després de tot aquell temps, continuar sense una resposta», afirma Aguilera.

El responsable sindical també critica que l’atenció presencial s’hagi reduït de manera considerable en diversos serveis.

«Hi ha problemes que no es resolen amb un formulari, un correu electrònic o una resposta automatitzada. El professorat ha de tenir dret a ser atès presencialment quan la complexitat de la situació ho requereixi», defensa.

CSIF: «El personal PAS també és víctima d’aquest sistema»

CSIF insisteix que la denúncia no pretén responsabilitzar els treballadors i treballadores administratives.

«Volem ser molt clars: no assenyalem el personal PAS. Fan la feina que poden amb els recursos que tenen i, moltes vegades, en unes condicions molt difícils. Si cada persona ha d’assumir més expedients dels que materialment pot gestionar, el problema no és el treballador; el problema és que el Departament no ha dimensionat correctament les plantilles», explica Aguilera.

Per aquest motiu, el sindicat reclama més contractació de personal PAS, una millora de les seves retribucions i condicions laborals i un reforç específic de les unitats de gestió de personal dels serveis territorials.

CSIF considera que qualsevol política destinada a millorar l’atenció al professorat ha de començar necessàriament per millorar també les condicions de les persones que l’han de prestar.

Més personal, més recursos i una atenció real

El sindicat reclama al Departament d’Educació i Formació Professional un pla específic de reforç que permeti reduir els expedients pendents i recuperar una atenció administrativa digna.

Entre les mesures que planteja hi ha l’ampliació de les plantilles PAS, la millora de les seves condicions laborals, més recursos per als serveis territorials i les unitats de personal, una atenció telefònica que permeti obtenir resposta en un termini raonable i la recuperació de l’atenció presencial quan sigui necessària.

«No podem exigir una escola pública de qualitat mentre deixem sense recursos els serveis que han d’atendre els seus treballadors», afirma Aguilera.

Per a CSIF, aquesta qüestió ha de formar part del debat sobre les condicions laborals del professorat.

«Quan un nomenament no es registra, una incorporació a la borsa queda aturada, un estadi no es cobra o un subsidi arriba tard, no estem davant d’una simple incidència administrativa. Estem davant d’un problema que afecta la vida d’una persona», remarca Aguilera.

El sindicat conclou reclamant al Departament una aposta clara per reforçar aquests serveis.

«Més inversió, més personal i millor atenció. Cuidar el professorat també és això», conclou el responsable de CSIF Educació Catalunya.