La interinitat docent se situa en el 28%, després de les darreres oposicions: CSIF inicia les mobilitzacions el 16 de setembre davant del Ministeri d’Educació, en defensa de l’escola pública.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, denuncia les males condicions laborals amb què el professorat ha conclòs el curs escolar, sobretot per una elevada interinitat —propera al 30%— que continuarà al setembre, quan es reprenguin les classes; i sense la promesa reducció de ràtios i horaris, que començarà a aplicar-se el curs 2027-2028, un any després del que s’havia acordat amb el Ministeri.

Com a resposta a aquesta situació, CSIF ha convocat un calendari de mobilitzacions —sense descartar la convocatòria de vaga— que coincidiran amb l’inici del curs escolar 2026-2027, en defensa de l’escola pública i d’unes condicions dignes per al professorat. La primera mobilització serà el pròxim 16 de setembre, amb una concentració a Madrid davant del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports.

La temporalitat del professorat s’ha convertit en un dels principals mals del nostre sistema educatiu, i és tan greu que no se soluciona només amb les oposicions ja convocades: encara que es cobrissin completament les places de 2025 —20.278— i 2026 —19.060—, i incorporant-hi totes les jubilacions previstes, la taxa d’interinitat continuarà sent del 28% a l’inici del curs 2026-2027, segons dades de CSIF procedents de fonts oficials.

Aquestes mateixes dades mostren la profunda desigualtat entre territoris; per exemple, a Galícia és del 16,2%, mentre que a Navarra és del 48,9%. Aragó i el País Basc també se situen per sobre del 44%.

*Interinitat estimada per al setembre de 2026 després d’executar íntegrament les oposicions de 2025 i 2026 i incorporar les jubilacions previstes. Font: Butlletí Estadístic del Personal al Servei de les Administracions Públiques —juliol de 2025—, processat per CSIF.

 

Les millores per als docents continuen paralitzades

CSIF lamenta que l’actual legislatura estigui concloent sense que els docents hagin vist ni un sol avenç real en les seves condicions. Els grans compromisos, com l’Estatut Docent, l’equiparació retributiva o una reducció efectiva de ràtios i horaris, continuen bloquejats o ajornats.

De fet, lamentem que la llei de reducció de ràtios i horaris —l’única norma que ha tirat endavant— no començarà a aplicar-se fins al curs 2027-2028, un any després del que s’havia acordat amb els sindicats, i el seu desplegament complet s’allargarà per fases fins al 2031-2032.

Aquest malestar ja s’està traduint en mobilitzacions en nombroses comunitats autònomes. I les perspectives no conviden a l’optimisme: el cicle electoral que s’acosta, amb eleccions nacionals i autonòmiques a l’horitzó, amenaça d’instal·lar la crispació i congelar qualsevol solució de fons, amb el risc que l’educació torni a quedar atrapada en el soroll polític i que el professorat pagui, un curs més, la factura de la paràlisi.

Més complexitat a les aules i menys recursos

La profunda transformació del perfil de l’alumnat és un altre problema cada vegada més gran i més present a les aules. Segons dades recollides per CSIF, el nombre d’alumnes amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) s’ha triplicat des del curs 2011-2012 i representa el 17% de l’alumnat als centres públics i el 15% del total del sistema educatiu no universitari.

L’alumnat amb trastorns de l’espectre autista (TEA) és la categoria que ha registrat un creixement més gran en els darrers 14 anys, ja que s’ha multiplicat per sis: ha passat de 19.023 alumnes el curs 2011-2012 a 107.977 el curs 2024-2025.

CSIF defensa que aquesta situació exigeix una dotació estructural d’especialistes —de pedagogia terapèutica, audició i llenguatge, i orientació educativa— molt superior a l’actual. La bretxa entre l’alumnat identificat i els recursos assignats és el dèficit més greu i menys visible del sistema. En aquest sentit, CSIF defensa que l’Estatut Docent fixi ràtios màximes d’atenció especialitzada.

CSIF reclama al Govern i a les comunitats autònomes l’aplicació de mesures urgents, entre les quals:

• Reducció de la interinitat al 8% mitjançant convocatòries anuals d’oposicions i la creació de places estructurals.
• Reducció efectiva de les ràtios d’aula amb places estructurals permanents.
• Pla nacional d’equiparació retributiva docent i recuperació del poder adquisitiu perdut.
• Increment progressiu fins al 7% del PIB en educació pública.