Aquest dilluns 22 de juny i dimarts 23 de juny Catalunya afronta un episodi de calor intensa en plena activació d’avisos i mesures preventives. Davant aquesta situació, l’Administració ha recomanat el teletreball i l’adopció de mesures de protecció per al personal que pugui evitar desplaçaments i presència física.

Però aquesta recomanació posa damunt la taula una contradicció greu: avui ja no hi ha alumnat als centres, però sí que hi continua havent personal docent i laboral treballant presencialment, sovint en edificis sense climatització, amb aules i espais interiors sobreescalfats i sense condicions ambientals adequades.

Des de CSIF Educació Catalunya ho diem clar: la calor als centres educatius no és una molèstia puntual; és un risc laboral. I encara ho és més greu quan, sense activitat lectiva amb alumnat, l’Administració manté o tolera la presencialitat del personal en espais que no garanteixen la salut laboral.

Sense alumnat, però amb personal treballant en condicions indignes

El final de les classes no significa el final de l’activitat als centres. Aquests dies el personal docent, els equips directius, el personal d’administració i serveis i altres professionals continuen assumint tasques imprescindibles: avaluacions finals, reunions de cicle, claustres, tancament d’actes, informes, atenció a famílies, gestió administrativa, organització del curs vinent, inventaris, memòries i moltes altres funcions pròpies del tancament de curs.

Aquestes tasques es fan, en molts casos, en sales de professorat, despatxos, aules, secretaries i espais comuns que acumulen calor durant hores i que no disposen de climatització suficient. El resultat és conegut: temperatures incompatibles amb un treball saludable, sensació tèrmica elevada, fatiga, malestar, dificultat de concentració i risc especial per a persones vulnerables o especialment sensibles.

Per això, CSIF considera injustificable que, en un context en què la pròpia Administració recomana el teletreball per motius de calor, no s’hagin donat instruccions clares i generals per permetre el teletreball o la reorganització de la jornada als centres educatius quan no hi ha alumnat.

Una situació coneguda, repetida i insuficientment resolta

La realitat dels centres és coneguda des de fa anys. Edificis antics amb mal aïllament, aules orientades al sol, sales de professorat sense refrigeració, secretaries exposades a temperatures elevades, manca d’ombres als patis i espais comuns sense condicions adequades.

El Departament d’Educació ha reconegut en els seus propis documents que el canvi climàtic incrementa els episodis d’altes temperatures i que cal adaptar els centres educatius. També ha elaborat una guia d’actuació i un Pla d’adequació al canvi climàtic. Però el problema no és l’existència de documents: el problema és que les mesures no arriben amb la rapidesa, l’abast ni la contundència que exigeix la realitat dels centres.

Quan l’Administració recomana teletreball per protegir el personal davant la calor, està reconeixent que les temperatures extremes poden afectar la salut i la seguretat. Per tant, no és acceptable que aquest mateix criteri no s’apliqui de manera directa als centres educatius, especialment en dies sense alumnat en què moltes tasques poden ser reorganitzades o realitzades de manera no presencial.

La normativa és clara: protegir la salut no és opcional

La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals estableix el dret de les persones treballadores a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut. Aquest dret comporta un deure correlatiu de l’Administració com a ocupadora: garantir la seguretat i la salut del personal al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.

El Reial decret 486/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball, fixa que les condicions ambientals no han de constituir una font d’incomoditat o molèstia per a les persones treballadores i estableix, per als locals de treball tancats, franges de temperatura de referència: entre 17 i 27 ºC per a treballs sedentaris i entre 14 i 25 ºC per a treballs lleugers.

Les tasques que aquests dies es fan als centres —reunions, gestió documental, avaluacions, informes, tràmits administratius i coordinació— són, majoritàriament, activitats sedentàries o lleugeres. Per tant, quan sales, despatxos, secretaries o aules superen de manera reiterada aquests valors, no estem davant d’una incomoditat menor: estem davant d’un problema preventiu que exigeix actuació.

A més, el Reial decret llei 4/2023 va reforçar les obligacions empresarials davant fenòmens meteorològics adversos i temperatures extremes. I la mateixa Generalitat ha aprovat la Instrucció 3/2026 per integrar el Protocol d’actuació per prevenir els efectes de la calor en el treball dins l’activitat preventiva de l’Administració. Aquesta instrucció exigeix identificar llocs, activitats i tasques amb exposició a la calor; valorar les condicions reals d’exposició; establir mesures organitzatives, tècniques, formatives i d’informació; protegir persones especialment sensibles; activar mesures preventives davant episodis de calor, i registrar les actuacions adoptades.

Per tant, la Generalitat ja no pot al·legar desconeixement ni manca de marc normatiu. Té l’obligació legal, tècnica i moral d’actuar.

Els centres educatius també són llocs de treball

CSIF denuncia que el personal docent i la resta de professionals dels centres sovint queden atrapats en una situació d’excepcionalitat permanent. Quan hi ha alumnat, es diu que cal garantir el servei educatiu. Quan ja no n’hi ha, es manté igualment la presencialitat sense valorar prou si és necessària, segura o proporcional.

Això és inacceptable. Els centres educatius són espais de treball. Les aules són llocs de treball. Les sales de professorat són llocs de treball. Les secretaries, els despatxos, els tallers, els laboratoris i els espais de coordinació també ho són. I en aquests espais hi treballen persones que tenen els mateixos drets preventius que la resta de personal públic.

Si no hi ha alumnat i les tasques poden fer-se a distància, cal permetre el teletreball. Si determinades tasques requereixen presencialitat, cal garantir espais climatitzats, reducció de l’exposició, adaptació horària i mesures preventives reals. El que no es pot fer és mantenir el personal als centres sense condicions adequades i limitar-se a recomanacions genèriques.

No n’hi ha prou amb abaixar persianes i obrir finestres

Les mesures de sentit comú —abaixar persianes, ventilar a primera hora, evitar espais tancats amb temperatures molt altes, reduir activitats en espais inadequats o reorganitzar horaris— poden ser útils en situacions puntuals. Però són absolutament insuficients quan les onades de calor són cada vegada més freqüents, més intenses i més primerenques.

No podem acceptar que la resposta estructural a la calor als centres sigui traslladar la responsabilitat als equips directius i al professorat, com si el problema es pogués resoldre amb bona voluntat, imaginació i reorganització interna. Els equips directius no poden climatitzar edificis sense pressupost. Els docents no poden garantir confort tèrmic sense infraestructures adequades. El personal administratiu no pot treballar en secretaries sobreescalfades mentre altres àmbits de l’Administració reben instruccions de teletreball.

CSIF Educació Catalunya exigeix mesures immediates

Davant l’episodi actual i davant la repetició d’aquestes situacions, CSIF Educació Catalunya exigeix al Departament d’Educació i Formació Professional:

1. Autorització general de teletreball o treball no presencial durant episodis de calor extrema en períodes sense alumnat, sempre que les funcions ho permetin.

2. Instruccions clares i homogènies per a tots els centres, perquè la decisió no depengui de la interpretació de cada direcció, servei territorial o inspecció.

3. Adaptació horària immediata per a les tasques presencials imprescindibles, prioritzant les primeres hores del matí i evitant les franges de màxima calor.

4. Avaluació urgent de les temperatures reals als centres educatius, amb registre per espais i franges horàries, especialment en sales de professorat, secretaries, despatxos, aules utilitzades per reunions, tallers i espais comuns.

5. Aplicació efectiva de la normativa de prevenció de riscos laborals, incloent la revisió de les avaluacions de riscos per incorporar específicament l’exposició a la calor.

6. Activació de mesures preventives vinculants quan se superin temperatures inadequades: reubicació en espais més frescos, pauses, accés garantit a aigua, reducció de l’exposició i protecció de persones especialment sensibles.

7. Climatització dels espais de treball del personal, incloses sales de professorat, zones administratives, despatxos d’atenció, espais de coordinació i dependències de treball intern.

8. Instal·lació urgent d’ombres, ventiladors de sostre, fonts d’aigua i sistemes de ventilació adequats, amb priorització transparent dels centres més vulnerables.

9. Participació dels delegats i delegades de prevenció i informació periòdica als comitès de seguretat i salut sobre incidències, mesures adoptades i calendari d’actuacions.

10. Calendari pressupostari públic i verificable per adaptar tots els centres educatius al nou context climàtic.

La salut laboral no pot esperar

La calor extrema ja no és una excepcionalitat. És una realitat que afecta directament l’organització dels centres, la salut del personal i les condicions en què es tanquen els cursos escolars. Continuar actuant tard, de manera parcial i sense recursos suficicients és irresponsable.

Des de CSIF Educació Catalunya reclamem que el Departament deixi de gestionar la calor amb comunicats i recomanacions i passi a fer-ho amb instruccions efectives, inversió, planificació, responsabilitat preventiva i respecte pels professionals dels centres educatius.

Sense alumnat als centres, no hi ha cap justificació per mantenir presencialitat innecessària en edificis sense climatització. Cap docent, cap membre d’un equip directiu i cap professional d’un centre educatiu hauria de treballar en un espai que posa en risc la seva salut.

La prevenció no és opcional. La salut laboral no és negociable. I els centres educatius de Catalunya necessiten solucions reals, immediates i estructurals.