CSIF presenta l’informe diagnosi sobre l’impacte laboral i psicosocial del professorat desplaçat

Aquest informe dona continuïtat al requeriment en matèria de prevenció de riscos laborals que CSIF va presentar fa uns dies al Departament, en què ja advertíem que la situació del professorat desplaçat no podia continuar sent tractada com una simple qüestió administrativa de gestió de plantilles. Parlem d’un problema estructural, reiterat i conegut, que afecta directament la salut laboral, la conciliació, l’estabilitat emocional i les condicions de treball de centenars de docents. 

 

Una diagnosi necessària i amb dades contundents

L’informe elaborat per CSIF recull i analitza 128 respostes vàlides de professorat afectat per situacions de desplaçament forçós. Tot i que es tracta d’una mostra sindical i autoseleccionada, les dades permeten detectar patrons clars i recurrents: distàncies excessives, sobrecostos econòmics, fatiga, risc viari, dificultats de conciliació, manca de reubicació i una percepció generalitzada de desatenció institucional. 

Les dades principals són especialment preocupants: el 96,9% de les persones enquestades declaren afectació de salut, el 99,2% han hagut d’assumir despeses derivades del desplaçament, el 53,9% han estat de baixa mèdica actualment o en algun moment anterior, i el 96,9% consideren que aquesta situació afecta també la qualitat del servei educatiu. 

 

Desplaçaments incompatibles amb unes condicions dignes

La diagnosi mostra que el desplaçament forçós no és una incomoditat puntual. En molts casos suposa trajectes diaris de més de 150 quilòmetres, diverses hores de carretera o transport públic, despeses mensuals elevades i una reorganització completa de la vida personal i familiar.

Segons l’informe, el 69,8% de les persones que responen fan més de 150 km diaris entre anada i tornada, i el 84,8% dedica dues hores o més al desplaçament diari. A més, el 57,8% manifesta un sobrecost mensual superior als 300 euros. Aquesta realitat té un impacte directe en el descans, la conciliació, la salut emocional i la capacitat de desenvolupar la tasca docent en condicions adequades. 

 

Un risc psicosocial que el Departament ha d’avaluar

CSIF considera que aquestes dades confirmen allò que ja vam advertir en el requeriment presentat al Departament: el professorat desplaçat està exposat a un risc psicosocial col·lectiu, conegut, reiterat, previsible i evitable.

La mobilitat forçosa, la distància excessiva entre domicili i centre de treball, la fatiga associada als desplaçaments, el risc viari, la incertesa, el sobrecost econòmic, la impossibilitat de conciliació i la sensació d’abandonament institucional són factors que formen part de l’organització del treball. Per tant, han de ser abordats des de la prevenció de riscos laborals i no només des de la gestió administrativa de personal. 

El marc normatiu és clar. La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, reconeix el dret del personal treballador a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut, i obliga l’Administració a integrar la prevenció en l’organització del treball. El Reial decret 39/1997 també estableix que la prevenció s’ha d’integrar en el sistema general de gestió i en tots els nivells jeràrquics. 

 

Vacants, reubicació i manca de resposta administrativa

Un dels punts més greus que recull la diagnosi és la percepció que durant el curs es generen vacants més properes o compatibles que no s’utilitzen per reubicar el professorat desplaçat.

L’informe assenyala que el 66,9% de les persones enquestades tenen coneixement de vacants més properes o compatibles generades durant el curs. Tot i això, quan es pregunta si aquestes vacants van ser utilitzades per intentar una reubicació, el 72,6% respon que no. 

Per a CSIF, aquesta situació és inacceptable. Les vacants generades per jubilacions, excedències, baixes, renúncies, ampliacions de plantilla, comissions de serveis intercomunitàries o noves necessitats dels centres han de ser revisades de manera prèvia i preferent per valorar la possible reubicació del professorat desplaçat abans de ser adjudicades a altres col·lectius. 

 

Transparència, criteris objectius i mesures preventives

CSIF reclama al Departament que estableixi un protocol específic de revisió i correcció de les adjudicacions del professorat desplaçat, amb criteris objectius, transparents i verificables. Cap docent hauria de continuar destinat a centenars de quilòmetres del seu domicili quan existeixen vacants compatibles més properes. 

També exigim que les vacants i resultes siguin públiques, completes i traçables. Cal garantir informació suficient sobre centre, municipi, especialitat, jornada, tipologia del lloc i motiu de la vacant. La provisió de llocs de treball públics ha de respectar els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, i això exigeix transparència real en totes les fases del procediment. 

 

CSIF exigeix actuació immediata

Amb aquest informe, CSIF Educació Catalunya reforça el requeriment preventiu presentat al Departament i reclama que aquesta diagnosi sigui incorporada als espais de negociació i als òrgans de participació preventiva corresponents.

El Departament no pot continuar mirant cap a una altra banda. Davant indicis clars de risc psicosocial, l’Administració té el deure d’avaluar, planificar, adoptar mesures i fer-ne seguiment. També ha de donar resposta expressa a les demandes preventives i organitzatives formulades per la representació del personal. 

Des de CSIF exigim:

• Una avaluació específica de riscos psicosocials del professorat desplaçat.
• Mesures preventives abans de les adjudicacions d’estiu.
• Criteris de proximitat, salut laboral i conciliació.
• Reubicació prioritària quan existeixin vacants compatibles més properes.
• Publicació clara i completa de vacants i resultes.
• Informació individualitzada a cada docent afectat.
• Trasllat d’aquesta qüestió als òrgans de salut laboral corresponents.

 

No és una qüestió individual: és una responsabilitat del Departament

El professorat desplaçat no pot continuar assumint en solitari les conseqüències d’una planificació deficient. El desplaçament forçós sostingut té impacte en la salut, en la vida familiar, en l’economia personal, en la motivació professional i també en el servei educatiu.

CSIF Educació Catalunya considera que el Departament té marge organitzatiu per prevenir i corregir aquestes situacions. Per això reclamem una resposta immediata, concreta i verificable abans que el procés d’adjudicacions d’estiu del curs 2026-2027 torni a reproduir el mateix problema.

La salut laboral del professorat desplaçat no pot esperar.
Calen mesures, transparència i responsabilitat institucional.