CSIF denuncia que el professorat treballa un mes gratis cada curs i sosté el sistema educatiu a costa de la seva salut i del seu poder adquisitiu

 

Barcelona, 24 de febrer de 2026- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que el sistema educatiu català es manté gràcies al sobreesforç estructural del professorat, que realitza cada curs l’equivalent a un mes de feina no remunerada en un context de deteriorament progressiu de les seves condicions laborals i de pèrdua continuada de poder adquisitiu.

La situació als centres educatius de Catalunya ha deixat de ser conjuntural per esdevenir estructural. El professorat assumeix responsabilitats que excedeixen el seu marc laboral, compensant amb compromís personal les mancances del sistema.

“El sistema es manté gràcies al sobreesforç permanent del professorat. No podem continuar normalitzant que treballin gratis perquè l’Administració compleixi amb les seves obligacions”, denuncia David Aguilera, responsable del sector Educació de CSIF a Catalunya.

Un mes de feina gratuïta cada curs

Segons les dades recopilades per CSIF, els docents realitzen entre cinc i set hores extres setmanals no reconegudes ni remunerades. Traslladat a les aproximadament 35 setmanes lectives del calendari escolar català, això suposa entre 175 i 245 hores anuals de feina no pagada, l’equivalent a entre 22 i 31 jornades laborables completes.

En la pràctica, el professorat treballa aproximadament un mes gratis cada curs.

“Un mes de feina gratuïta a l’any no és vocació, és una anomalia estructural. Cap servei públic pot sostenir-se indefinidament sobre hores invisibles i no remunerades”, subratlla Aguilera.

Sobrecàrrega, manca de recursos i discrecionalitat en les plantilles

La sobrecàrrega s’agreuja amb la gestió de càrrecs i coordinacions. En molts centres, un mateix docent assumeix dues responsabilitats i només en percep una retribució. En altres casos, s’accepten coordinacions sense la reducció horària necessària per exercir-les amb garanties.

Paral·lelament, les aules són més massificades i més diverses. L’increment sostingut de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu no ha anat acompanyat d’un reforç proporcional dels recursos humans.

CSIF denuncia la manca estructural d’educadors socials, psicòlegs, personal TIS, vetlladors i infermeres escolars, fet que obliga el professorat a assumir tasques d’acompanyament social i emocional que excedeixen la seva funció docent, mentre la càrrega burocràtica continua augmentant.

Així mateix, l’actual model derivat del Decret de Plantilles ha incrementat la discrecionalitat en la selecció d’una part dels claustres mitjançant perfils específics i entrevistes, generant inseguretat jurídica, reclamacions reiterades i una evident erosió de la cohesió interna als centres.

S’han produït desplaçaments forçosos de funcionaris de carrera amb oposició superada, alguns destinats durant dos cursos consecutius a centenars de quilòmetres del seu domicili, sense possibilitat real de conciliació familiar o d’acostament per motius de salut, assumint dobles residències i costos econòmics elevats.

“És inadmissible que funcionaris de carrera que han accedit per mèrit i capacitat siguin desplaçats sense garanties i sense estabilitat. S’està vulnerant l’essència de la funció pública i generant una enorme inseguretat professional i personal”, denuncia CSIF.

Deteriorament del clima a les aules

El sindicat alerta també del deteriorament del clima educatiu. Segons estudis sindicals recents, prop del 85% del professorat a Catalunya percep un increment d’agressions verbals o físiques per part de l’alumnat. Les faltes de respecte i la pressió d’algunes famílies formen part d’un context de tensió creixent.

“Quan l’autoritat docent es qüestiona sistemàticament i no existeix un suport institucional clar, el missatge que rep el professorat és de desprotecció. I això té conseqüències directes en la qualitat educativa”, adverteix Aguilera.

Pèrdua de poder adquisitiu i advertència de mobilitzacions

A tot això s’hi suma una pèrdua sostinguda de poder adquisitiu que ha erosionat el reconeixement professional del col·lectiu docent.

“No podem exigir excel·lència mentre empitjoren les condicions laborals i salarials. Si volem qualitat educativa, hem de garantir estabilitat, recursos i dignitat professional”, conclou el responsable d’Educació de CSIF.

Des de CSIF exigim un gir immediat en les polítiques educatives i laborals, amb mesures concretes i calendaritzades que incloguin:

• Reconeixement i compensació real de les hores extraordinàries.
• Reducció efectiva de ràtios.
• Reforç urgent de personal de suport especialitzat.
• Garanties d’estabilitat i transparència en l’adjudicació de places.
• Recuperació del poder adquisitiu perdut.

El sindicat adverteix que, si no hi ha una proposta real per part de l’Administració, impulsarà mesures de pressió sostingudes.

“El professorat no pot continuar sent el coixí que tapa totes les mancances del sistema. O es reforcen les condicions laborals i els recursos dels centres, o el deteriorament serà irreversible. La dignitat docent no és negociable”, conclou CSIF.