Paraula trencada i mans netes: el maltractament institucional als docents continua

El que estan patint prop de 300 docents arreu de Catalunya ja no és una disfunció administrativa ni un conflicte tècnic. És maltractament institucional sostingut, agreujat pel rentar-se les mans i per l’incompliment flagrant de compromisos per part de l’Administració.

Cal recordar —i deixar-ho molt clar— que el 15 de gener, en el marc de la concentració de docents que va tenir lloc a Girona, representants de la Direcció d’Educació dels Serveis Territorials van rebre el col·lectiu mobilitzat. Aquella trobada no va ser informal ni anecdòtica: es va produir en plena protesta, amb l’Administració actuant com a representant directa del Departament d’Educació, i en ella es van assumir compromisos concrets per abordar la situació injusta que estaven patint centenars de professionals.

Avui, a través d’una freda trucada per telèfon, aquests compromisos no s’han complert. Ni s’han ofert solucions, ni s’ha avançat en la revisió de les irregularitats detectades, ni s’ha produït el diàleg real que es va prometre. Aquest incompliment no és un detall menor: és una vulneració de la confiança, una falta greu de respecte i una demostració clara de com l’Administració menysprea la paraula donada al professorat.

La resposta posterior de la Cap de Personal Docent de Girona, ha estat la confirmació d’aquesta deriva. Davant les reclamacions sobre noves vacants, places ocultes i situacions manifestament injustes, la posició s’ha limitat a repetir que “s’ha aplicat la normativa” i que “no tenen competències”. Aquesta actitud no només ignora el fons del problema: nega qualsevol responsabilitat política i humana, i pretén esborrar els compromisos adquirits el 15 de gener.

Encara més greu és la manca absoluta d’empatia. Quan es recorda que estem parlant de persones, de docents que viuen en la incertesa laboral, la resposta és la fredor burocràtica. Quan es demana voluntat de traslladar el conflicte als nivells superiors, la reacció és la passivitat. Aquest no és el comportament esperable d’una administració pública al servei de la ciutadania.

Derivar constantment el problema cap a instàncies superiors —assenyalant el subdirector general Jesús Lahoz o el director general Josep Maria Garcia i Balda— no eximeix de responsabilitat els Serveis Territorials. Van rebre el col·lectiu, van escoltar les demandes i van assumir compromisos. Ara no poden fingir que el conflicte no va amb ells.Des del sindicat denunciem amb contundència aquesta manera de fer. No acceptarem que la paraula donada el 15 de gener quedi en paper mullat, ni que l’Administració continuï amagant-se darrere de la normativa mentre perpetua situacions injustes. La legalitat no pot ser una excusa per a la inacció ni per al maltractament.

Si no hi ha rectificació immediata, compliment dels compromisos i solucions reals, aquest conflicte es traslladarà allà on calgui, també davant les seus centrals del Departament a Barcelona o al Parlament de Catalunya. La dignitat del professorat no és negociable. I una Administració que incompleix la seva paraula perd tota legitimitat.

Aquesta Administració no és la que volem. Una Administració que abandona el seu professorat i el perpetua en un maltractament institucional indefinit no és una Administració pública digne, ni justa, ni al servei de l’educació.