CSIF alerta que el 96,9% del professorat desplaçat pateix afectacions en la salut i exigeix mesures urgents abans de les adjudicacions

  • Prensa y Comunicación

1 de junio de 2026

 

El sindicat presenta al Departament una diagnosi amb 128 respostes i reclama criteris preventius, reubicacions i transparència per evitar desplaçaments forçosos

 

Barcelona 1 de juny de 2026.- CSIF Educació Catalunya ha presentat al Departament d’Educació i Formació Professional un informe de diagnosi sobre l’impacte laboral i psicosocial del professorat desplaçat, elaborat a partir de 128 respostes vàlides de docents afectats per adjudicacions lluny del seu domicili. L’estudi conclou que el problema té un impacte estructural i genera conseqüències laborals, econòmiques, familiars, psicològiques i pedagògiques que van més enllà d’una simple incidència administrativa.

L’informe dona continuïtat al requeriment presentat recentment pel sindicat en matèria de prevenció de riscos laborals, en el qual reclamava que la situació del professorat desplaçat sigui tractada com un risc psicosocial derivat de l’organització del treball.

Les dades recollides reflecteixen una situació especialment preocupant. El 96,9% del professorat enquestat afirma haver patit afectacions en la seva salut física o emocional, mentre que el 69,8% realitza més de 150 quilòmetres diaris entre l’anada i la tornada i el 84,8% dedica dues o més hores al dia al desplaçament. A més, el 57,8% assumeix un sobrecost mensual superior als 300 euros, arribant en molts casos a superar els 500 euros.

L’afectació sobre la salut també té conseqüències directes sobre el benestar i l’exercici professional. El 53,9% afirma haver estat de baixa mèdica o trobar-se actualment en aquesta situació, mentre que el 96,9% considera que l’actual sistema de desplaçaments perjudica la qualitat del servei educatiu.

David Aguilera Bagué, responsable del sector d’Educació de CSIF Catalunya, assenyala que: «Aquest informe posa xifres a una realitat que el professorat desplaçat fa temps que denuncia: no parlem d’una molèstia puntual, sinó d’un problema estructural que afecta la salut, la conciliació, l’economia familiar i la qualitat del servei educatiu».

Segons Aguilera: «El Departament no pot continuar tractant els desplaçaments forçosos com una conseqüència inevitable de les adjudicacions. Quan hi ha docents que fan centenars de quilòmetres diaris, amb fatiga, risc viari, sobrecost econòmic i afectació emocional, l’Administració té l’obligació d’avaluar aquest risc i adoptar mesures preventives».

L’informe també posa el focus en la gestió de les vacants. El 66,9% de les persones enquestades assegura conèixer vacants més pròximes al seu domicili o compatibles amb la seva especialitat que van aparèixer durant el curs, però el 72,6% afirma que aquestes places no es van utilitzar per intentar la seva reubicació.

Per a CSIF, aquesta dada evidencia una important manca de resposta organitzativa. El sindicat reclama que les vacants derivades de jubilacions, excedències, baixes, renúncies, ampliacions de plantilla o comissions de serveis siguin revisades de manera prioritària per reduir els desplaçaments greus abans d’adjudicar-les a altres col·lectius.

Una docent afectada, que ha preferit mantenir l’anonimat, resumeix així la situació: «No és només treballar lluny. És sortir molt d’hora, tornar esgotada, assumir una despesa que no et correspon i sentir que la teva vida familiar i la teva salut queden en un segon pla».

A més dels efectes econòmics i sobre la salut, l’estudi identifica elevats nivells d’ansietat, estrès per la incertesa, cansament persistent, sensació d’indefensió, por pel futur professional i conflictes familiars derivats dels llargs desplaçaments. També alerta de l’increment de la fatiga i del risc viari: el 69,3% assegura haver conduït cansat freqüentment i el 67,2% considera que el risc d’accident augmenta significativament.

CSIF exigeix al Departament una avaluació específica de riscos psicosocials per al professorat desplaçat, la incorporació de criteris preventius relacionats amb la proximitat, la conciliació i la salut laboral abans de les adjudicacions d’estiu, informació individualitzada per a cada docent afectat i un protocol de reubicació quan existeixin vacants compatibles més properes.

El sindicat recorda que la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals obliga l’Administració a garantir una protecció eficaç de la seguretat i la salut del personal treballador, també davant dels riscos derivats de l’organització del treball.

«El professorat desplaçat no pot continuar assumint en solitari les conseqüències d’una planificació deficient. Calen mesures concretes abans de les pròximes adjudicacions d’estiu», conclou Aguilera.

CSIF considera que les dades presentades obliguen el Departament a actuar amb urgència: la salut laboral del professorat desplaçat no pot esperar.

COMPARTIR