CSIF denuncia que un pres del CP de Ponent (Lleida) forada la paret per accedir a la cel·la del costat i agredir a un altre intern

PRESÓ DE PLASTILINA: CP PONENT

Els Serveis Penitenciaris de la Generalitat fan el ridícul novament al mostrar-se públicament la manca d’inversions en seguretat passiva a la presó de Lleida així com l’estat lamentable d’aquesta infraestructura, on els treballadors públics han de desenvolupar la seva tasca.

Els responsables de Serveis Penitenciaris que acusen els treballadors de posar en risc la seguretat del centre al realitzar actes de protesta en el centre de treball i d’amenaçar amb expedientes disciplinaris o accions penals contra els seus treballadors, xoquen de nou contra el mur de la realitat penitenciària: son uns inútils gestors públics i els Sistema Penitenciari Català fa aigües degut a la seva incompetència professional.

Com és possible que després d’anys de denúncia, per part de CSIF, de l’estat de les cel·les del departament especial ens trobem que un intern pot arrencar el radiador i destrossar la cel·la? On són aquelles cel·les indestructibles que ens van garantir per augmentar la seguretat del DERT? Perquè hem de posar els funcionaris la nostra vida en risc per entrar a reduir un intern extremadament violent i no podem utilitzar esprais d’acció adequada legalment previstos? Perquè no tenim un Govern capaç d’analitzar la necessitat d’utilitzar dispositius atordidors (TÀSER) sense sotmetre’s a la ideologia “cupaire” i control d’organitzacions que viuen de la subvenció i la mentida?

Senzillament, perquè a aquest Govern no li importen ni les presons, ni els funcionaris de presons ni les persones privades de llibertat. Han estat incapaços inclús d’analitzar un assassinat d’una companya en el centre de treball. Recordeu que el seu biaix polític va enunciar aquest fet com a “dues morts violentes”. S’ha de tenir poca vergonya!!

En definitiva, seguim...

Ahir sobre les 22’00 hores l’intern RGR va fer un forat a la paret per entrar a la cel·la contigua per matar a l’intern MAM tal i com va reconèixer als funcionaris. Davant la negativa de l’intern a declinar la seva actitud, així com amenaçar als funcionaris amb un ferro, va ser necessària l’actuació de l’equip d’intervenció. Un cop reduït l’intern diversos funcionaris van ser atesos per presentar contusions lleus. L’intern va ser traslladat a l’hospital Arnau de Vilanova ja que presentava ferides a les mans compatibles amb els desperfectes ocasionats a la cel·la.

Posteriorment, sobre les 2’30 del matí va ser reingressat al centre penitenciari pels Mossos d’Esquadra ja que l’intern es va negar a rebre atenció mèdica.

Aquesta és la realitat penitenciària.

I també és una realitat que aquest Govern és nega a considerar com a Agents de l’Autoritat als seus treballadors públics dels centres penitenciaris. Esperem que ben aviat canviï aquesta situació i el Congrés dels Diputats faci possible aquest reconeixement a la tasca del col·lectiu penitenciari.