Sense respostes immediates, aplicarem el marc normatiu al mil·límetre

Barcelona, 17 de febrer del 2026

Els sindicats d’educació signants volem expressar, en nom del conjunt del professorat, la força i la determinació demostrades en la jornada de vaga del passat 11 de febrer. Amb un seguiment massiu, el sector educatiu ha enviat un missatge inequívoc al Departament: cal un canvi immediat i profund en les polítiques educatives i laborals.

Aquesta mobilització no és puntual ni simbòlica. És el resultat d’anys de sobrecàrrega, pèrdua de poder adquisitiu, manca de recursos, desplaçaments forçosos, discrecionalitat derivada del Decret de Plantilles i decisions preses d’esquena als centres. Massa sovint, l’Administració ha sostingut el sistema a base de voluntarisme: hores extra no reconegudes, càrrecs assumits sense compensació real, burocràcia desmesurada i pressió constant sobre els equips docents.

La resposta del Departament davant la mobilització del dia 11 ha estat convocar una reunió de negociació una setmana després. Davant d’una mobilització d’aquesta magnitud, aquest ajornament no només és insuficient: és una mostra clara de manca d’urgència política i de desconnexió amb la realitat dels centres. El professorat no pot continuar esperant mentre s’allarguen els terminis i es dilaten les solucions.

Tanmateix, també trobem molt preocupant la reacció d’alguns sindicats presents a la mesa sectorial. En lloc d’exigir una negociació immediata, amb calendari intensiu i compromisos concrets, el missatge ha estat de calma i tranquil·litat, amb una mirada aparentment més centrada en les properes jornades de vaga del mes de març que no pas en forçar el Departament a seure a negociar ja. Després d’una mobilització històrica, no imposar l’urgència negociadora és desaprofitar la força col·lectiva expressada als carrers.

Reiterem les nostres reivindicacions:

– La reubicació immediata del professorat desplaçat i la revisió profunda del sistema d’adjudicacions.

– La derogació del Decret de Plantilles i la recuperació del mèrit, la capacitat, la transparència i la democràcia als centres.

– La reducció de ràtios i l’increment de personal docent i de suport.
– La reducció efectiva de la burocràcia.

– El pagament de tots els càrrecs, el reconeixement de les hores extres i el retorn del deute dels sexennis.
– L’augment del complement específic per recuperar el poder adquisitiu perdut.

Exigim també que el professorat sigui escoltat en la definició de currículums i polítiques educatives. Les decisions no poden continuar prenent-se sense la veu dels professionals que sostenen el sistema a peu d’aula.

Els sindicats signants manifestem la nostra voluntat de negociar, però també la nostra determinació. Si en breu no hi ha avenços reals ni un acord concret i calendaritzat, impulsarem noves accions de pressió sostingudes.

Entre aquestes mesures, acordem l’aplicació estricta del marc normatiu i de les obligacions contractuals. Això significa:

– Compliment rigorós de l’horari laboral i de les funcions reglades.
– No realització d’hores extra no retribuïdes.
– No assumpció de càrrecs o coordinacions sense compensació real.
– No ampliació de tasques burocràtiques extraordinàries.
– No participació en activitats complementàries no obligatòries, incloent-hi la no realització de sortides i colònies fins que hi hagi un acord real i efectiu.

Aquesta aplicació estricta no és una mesura simbòlica. És una resposta coherent a una realitat insostenible. El sistema educatiu no pot continuar funcionant gràcies a la renúncia constant als drets laborals del professorat.

El professorat ha demostrat unitat i determinació. Ara és el torn del Departament. Cal una negociació immediata, amb compromisos concrets i calendaritzats.

La dignitat docent i la qualitat de l’escola pública no poden continuar ajornant-se.