CSIF exigeix una inversió educativa del 7% del PIB i un pacte de país per blindar el futur de l’educació a Catalunya

Des de CSIF Educació Catalunya reclamem al Govern i al conjunt de forces polítiques un compromís ferm, estable i verificable amb l’educació pública: cal assolir una inversió educativa del 7% del PIB i garantir un projecte de país a llarg termini que no depengui del color polític del govern de torn.

La Llei d’Educació de Catalunya, aprovada l’any 2009, ja establia l’objectiu d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu fins a situar-los, com a mínim, en el 6% del PIB. Gairebé dues dècades després, Catalunya continua lluny d’aquest compromís. Les dades oficials de despesa pública en educació respecte al PIB continuen evidenciant una distància important entre els objectius fixats i la realitat pressupostària.

Aquest infrafinançament no és una qüestió abstracta. Té conseqüències directes als centres educatius, en el dia a dia del professorat i en l’atenció que rep l’alumnat. Es tradueix en ràtios elevades, manca de recursos per a la inclusió, dèficits en climatització i infraestructures, sobrecàrrega burocràtica, insuficiència de personal, dificultats de conciliació, manca d’estabilitat de plantilles i condicions laborals que no sempre permeten donar la millor resposta educativa.

No podem continuar abordant les mancances estructurals del sistema amb mesures parcials, anuncis puntuals o solucions de curt recorregut. L’educació necessita planificació, inversió sostinguda i una visió de futur. No pot ser que cada pocs anys tornem al mateix punt, amb els centres tensionats, el professorat assumint sobreesforços i les famílies patint les conseqüències d’un sistema que no rep els recursos que necessita.

Per això, des de CSIF exigim una aposta real pel 7% del PIB en educació. No es tracta només d’augmentar una partida pressupostària, sinó de situar l’educació com un pilar fonamental del país. Invertir en educació és invertir en igualtat d’oportunitats, cohesió social, qualitat democràtica, futur professional de l’alumnat i progrés col·lectiu.

Aquesta responsabilitat no correspon únicament al Govern. Interpel·la també tots els grups parlamentaris i totes les forces polítiques. Catalunya necessita un pacte de país per l’educació que fixi compromisos concrets, calendari, finançament suficient i mecanismes de seguiment. Un pacte que vagi més enllà de la legislatura i que impedeixi que l’educació quedi sotmesa a la improvisació, als canvis de rumb o als interessos polítics del moment.

Des de CSIF Educació Catalunya reclamem que l’educació deixi de ser una promesa pendent i esdevingui una prioritat real. Calen recursos, estabilitat, planificació i respecte pel professorat i pels centres.

L’educació és present i futur. I el futur de Catalunya no pot continuar esperant.