El professorat català, atrapat en la precarietat: Amb un sou no n’hi ha prou per viure

Barcelona, 13 de maig de 2025.
El professorat de l’educació pública a Catalunya fa anys que acumula una pèrdua constant de poder adquisitiu. Segons dades recollides per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), aquesta caiguda s’estima entre un 20% i un 25% des del 2009. L’estancament salarial, sumat a una inflació sostinguda i a l’encariment generalitzat del cost de la vida, ha convertit l’exercici de la docència en una tasca cada cop més difícil de sostenir.

A dia d’avui, un mestre amb jornada completa a Catalunya cobra de mitjana uns 1.958 euros nets mensuals, una xifra per sota dels 2.291,65 euros que perceben els seus homòlegs al País Basc. Aquesta bretxa salarial no només reflecteix una desigualtat econòmica, sinó també una manca de reconeixement cap a una professió essencial per al futur del país.

⏱️ “Menys de 10 euros l’hora per educar el futur”

Tot i estar contractats per 37,5 hores setmanals, els mestres catalans habitualment n’hi dediquen moltes més: preparar classes, corregir, fer reunions amb famílies, seguiment d’alumnes o activitats complementàries com colònies o sortides. El càlcul real situa el salari efectiu per hora per sota dels 10 euros.

El context social no acompanya: amb un lloguer mitjà que ja supera els 1.100 euros, la gasolina a 1,70 €/litre, i una cistella de la compra en augment, moltes famílies de docents han de buscar alternatives per arribar a final de mes.

🗣️ "Treballo a una altra feina per poder tirar endavant"

Juan Carlos, portaveu de la Plataforma Docents en Vaga per un Sou Digne, mestre d’educació primària, amb 41 anys i 18 d’experiència a l’esquena, explica la seva situació amb resignació:

“He de fer una segona feina totes les tardes quan surto de l’escola per poder fer front a totes les càrregues familiars. I no soc l’únic. És frustrant saber que estàs formant les noves generacions i, alhora, haver de buscar alternatives per sobreviure.”

Aquest testimoni posa veu a una realitat que molts viuen en silenci, mentre la professió docent continua patint un deteriorament progressiu.

📢 CSIF exigeix un augment del 25%

Davant d’aquesta situació, CSIF ha exigit al Govern una pujada salarial del 25% i l’adopció de mesures reals per millorar les condicions laborals i de conciliació del col·lectiu docent.

“És insostenible que els i les docents continuïn aguantant en condicions tan precàries per vocació. No podem ser la guardiola del Departament mentre el cost de viure no para de créixer”, alerta David Aguilera, responsable d’Educació de CSIF Catalunya.

“Catalunya no pot construir un futur sòlid ni una educació de qualitat mentre el seu professorat continua en la precarietat. Educar el futur no pot ser una feina mal pagada.”