ELS LOBBIES CONDICIONEN LES PRESONS I SACRIFIQUEN PROFESSIONALS

L´OBSERVATORI PENAL I ALTRES LOBBIES
SUBVENCIONATS GOVERNEN ELS SERVEIS
PENITENCIARIS
LA SECRETARIA GENERAL ELENA PÉREZ I EL
DIRECTOR GENERAL DOMINGO ESTEPA TITELLES
EN MANS D´IÑAKI RIVERA

 

Al Centre Penitenciari Puig de les Basses s´han produït tres incidents amb resultat de mort en pocs mesos, on tres presos
han exercit el seu dret personal a posar fi a les seves vides mitjançant el suïcidi.
Sempre es trist i s´ha de lamentar la mort de qualsevol persona, tant a les presons com fora d´elles, més encara si
existeix un patiment personal que condueix a acabar amb la seva pròpia vida, i de la que cap professional és responsable,
tingui el càrrec que tingui.

En realitat, la importància que els nostres directius de la Secretaria General donen als presos suïcidats va en funció
de si els fets es fan públics a la premsa i el seu càrrec pot ser qüestionat. És per aquestes circumstàncies que inventen
programes com el de Prevenció de Suïcidis o improvisen ordres absurdes que modifiquen cada cinc minuts, denotant la
seva incapacitat per prendre decisions coherents i raonades, on la seva pròpia por queda palesa.
El Programa de Prevenció de Suïcidis (PPS) només ha servit com activitat propagandística i per fomentar les actituds
manipulatives d´un grup d´interns molt determinat, sobretot magrebins joves que aconsegueixen no complir sancions
després d´haver protagonitzat fets greus, obtenir tractes de favor, reubicacions a la carta dins els centres penitenciaris,
etc.

Cap dels presos suïcidats tenia vigent un PPS actiu, això fa pensar si potser es perd el temps amb aquest presos
manipuladors i es dona de banda als que de veritat necessiten ajuda i suport real. De totes maneres, no es pot tenir un
guardaespatlles darrera de cada pres, es impossible una vigilància permanent, com tampoc es fa amb ciutadans en
llibertat.
Així, els suïcidis són un problema real a la societat actual, però sembla que només es converteixen en un fet mediàtic
si es produeixen a l´interior d´una presó, menystenint els prop de 5000 suïcidis anuals que es consumen a España
de ciutadans que mai han delinquit.

Potser el problema és que els ciutadans que treballen i paguen els seus impostos no aporten cap benefici ni són una font
d´ingressos per a la infinitat de entitats subvencionades que han convertit la victimització de determinats col·lectius
en la seva forma de vida.

No deixa de ser curiós que alguns d´aquests suposats defensors dels drets humans, no haguessin posat aquest
ímpetu en fer-ho als seus països d´origen, on les violacions, desaparicions i assassinats es contaven per centenars.
És molt probable que la seva covardia els impedís alçar la veu allà, o potser que la cotització del pes-dolar no els
hi era prou favorable.
És impresentable que aquests covards incapaços de defensar els drets humans als seus països d´origen, liderin
organitzacions que utilitzen la mentida, la falsedat o la tergiversació de fets per justificar la seva existència. El que si
sembla, és que van ser alumnes avantatjats en aplicar les tècniques propagandístiques i manipuladores d´aquests
règims feixistes.

Més impresentable encara és el fet que se´ls envesteixi del poder que tenen dins del nostre departament, on són l´autèntic
poder a la ombra, amb capacitat per influir en la presa de decisions o per promoure moviments entre els equips
directius, ho que denota la incapacitat i manca de lideratge tant de la Secretaria General Sra. Elena Pérez com
del Director General Sr. Domingo Estepa.

Entre les funcions d´aquests alts càrrecs del nostre departament, estaria la de defensar els seus subordinats quan se´ls fan
determinades acusacions molt greus en tota mena de mitjans de comunicació per part d´aquestes organitzacions
subvencionades. Aquests alt càrrecs són prou coneixedors de la professionalitat dels treballadors dels Serveis
Penitenciaris, els quals sempre actuen amb diligència i segons la legalitat vigent, amb total respecte als drets
humans.

És més, en cas de que no fos així, tant la Secretaria General com el propi Director General serien còmplices d´aquestes
suposades males praxis, es a dir, serien els “caps dels torturadors”, tal com aquestes organitzacions ens denominen sovint,
amb les seves conseqüents responsabilitats penals.
Com a sindicat no ens correspondria defensar als càrrecs directius dels centres penitenciaris, entre altres coses
perquè la seva designació es formalitza mitjançant un procés de lliure designació, i en molts casos, aquests acostumen a
estar estretament vinculats amb el poder polític o amb altres alts càrrecs de l´Administració a través de relacions
clientelars, amiguismes, etc., entre els que impera la mentalitat “woke” del moment i els prejudicis contra tot ho que
suposa el manteniment de l´ordre encaminat a promoure una bona convivència.

Entre aquests càrrecs directius, sempre hi pot haver alguna excepció com és el cas, algú aliè a aquestes relacions
clientelars, amb perfil més tècnic, amb un ampli coneixement del medi i que toqui de peus al terra, allunyat dels
lideratges messiànics que caracteritzen a la resta de llepa culs només preocupats d´engrandir el seu ego i mantenir un
sucós salari a costa de perdre la seva dignitat.

En el cas del fet del Director del Centre Penitenciari Puig de les Basses, qui sembla ha posat el seu càrrec a disposició
del Departament, ho qual no deixa de ser un eufemisme blanquejador d´un cessament encobert, ho considerem del tot
fora de lloc i li donem tot el nostre suport.
En cap cas és responsable dels suïcidis que s´han produït al centre i aquest només respon a donar satisfacció a
organitzacions com l´Observatori Penal o similars. És més que evident que ha estat utilitzat com a cap de turc pels
dirigents covards que dirigeixen la institució.

Resulta curiós que quan una companya va ser assassinada al C.P. Mas Enric o en els casos d´assetjament laboral al C.P.
Lledoners o altres, no han mostrat aquesta contundència, fins i tot en alguna situació han actuat d’encobridors....
disparitat de criteris en funció d´interessos o afinitats.
Per tant, defensar la bona tasca duta a terme pel Director del centre, porta implícita la defensa de tots els treballadors
del Centre Penitenciari Puig de les Basses, especialment als companys assignats a departaments com el DERT, els
quals pateixin a diari situacions de violència verbal i física dels presos allà ubicats, i que són permanentment
assenyalats per aquestes organitzacions subvencionades, tot i haver salvat la vida a molts presos actuant amb
molta diligència en infinitat de situacions d´intent de suïcidi.

El cessament que s´hauria de produir, no és el del Director d´un centre, és el de tota la cúpula dirigent de Serveis
Penitenciaris .... sempre hi ha l´esperança de que es produeixi un canvi polític que posi a tothom al seu lloc.

 

1 de Maig de 2026.