Una alerta no pot costar-nos dies de descans
Seguretat sense penalitzacions
Davant la previsió de pluges intenses i l’activació d’alertes de Protecció Civil en diferents punts de Catalunya, des de CSIF recordem que la seguretat dels professionals ha de situar-se sempre per davant de qualsevol criteri organitzatiu.
Quan les autoritats recomanen limitar els desplaçaments, les carreteres queden tallades, el transport públic s’interromp o existeix un risc greu per arribar al centre de treball, no es pot traslladar tota la responsabilitat al professional.
Actualment, quan un professional no pot arribar al centre de treball per aquestes circumstàncies, pot recórrer al permís de flexibilitat horària recuperable. Aquesta opció evita haver d’utilitzar vacances o dies de lleure, però obliga a retornar posteriorment unes hores que no s’han deixat de treballar per una decisió voluntària.
Des de CSIF considerem que aquesta resposta és insuficient davant d’una emergència meteorològica, una restricció de mobilitat o una impossibilitat objectiva de desplaçament. Una emergència aliena al professional no pot convertir-se en un deute horari.
La realitat del personal de l’ICS necessita una regulació expressa i una aplicació homogènia. No és acceptable que una mateixa situació rebi respostes diferents segons el centre, la gerència o el criteri particular de cada responsable.
Som un servei essencial i coneixem perfectament la nostra responsabilitat. Però garantir la continuïtat assistencial no pot consistir a ordenar que cada professional arribi al centre pels seus propis mitjans, independentment de les condicions existents.
Davant d’una alerta greu, l’ICS ha de disposar d’un protocol que s’activi automàticament i estableixi alternatives reals. Quan sigui possible, s’ha de facilitar la incorporació temporal al centre sanitari més proper al domicili del professional, reorganitzar els torns amb criteris de voluntarietat, activar personal de reforç i permetre el treball no presencial en les funcions compatibles.
Quan la presència sigui imprescindible, l’Administració ha de valorar sistemes de transport segur o allotjament proper al centre per als professionals que ho acceptin voluntàriament. I quan cap d’aquestes alternatives sigui viable, l’absència ha de quedar registrada com a justificada, retribuïda i no recuperable.
El professional també ha de saber amb antelació a qui ha de comunicar la incidència, quina documentació pot aportar i quin criteri s’aplicarà. Una alerta oficial, una carretera tallada o la interrupció acreditada del transport públic no poden quedar sotmeses a la decisió particular de cada comandament.
Què reclamem des de CSIF?
- Una instrucció única i obligatòria per a tot el territori, aplicable a tots els centres i categories professionals.
- Un protocol gradual vinculat als nivells d’alerta i a les indicacions de Protecció Civil.
- Un canal únic i immediat perquè el professional pugui comunicar la impossibilitat o el risc del desplaçament.
- La possibilitat de prestar servei temporalment al centre sanitari més proper al domicili, sempre que sigui organitzativament viable.
- La reorganització de torns i l’activació de reforços amb criteris previs, transparents i voluntaris.
- Transport segur o allotjament proper per al personal presencial imprescindible que voluntàriament accepti aquestes alternatives.
- Treball no presencial per a les funcions que ho permetin.
- Un codi específic per registrar aquestes absències de manera homogènia a tot l’ICS.
- Que, davant d’una impossibilitat objectiva degudament acreditada, l’absència sigui justificada, retribuïda i no recuperable.
- Que mai es descomptin vacances, dies de lleure o permisos personals, ni es generi un deute horari per una emergència aliena al professional.
CSIF no demana reduir la capacitat de resposta del sistema sanitari.
Demanem que aquesta resposta estigui planificada i que no depengui d’arriscar la integritat dels professionals.
La continuïtat assistencial es garanteix amb previsió, reforços i alternatives segures. No carregant l’emergència sobre la plantilla.