El Dia Internacional de la Cobertura Sanitària Universal, que se celebra cada 12 de desembre, recorda que la salut és un dret fonamental reconegut per les Nacions Unides i no un privilegi reservat a uns pocs.

L’objectiu és garantir que totes les persones, independentment de la seva situació econòmica, social o geogràfica, tinguin accés als serveis sanitaris essencials sense patir dificultats financeres.

Un dret encara fora de l’abast de milions de persones

A escala global, més de 4.500 milions de persones no disposen d’una cobertura sanitària completa, i milions es veuen obligades a triar entre pagar un tractament o cobrir necessitats bàsiques. Aquesta realitat posa de manifest que l’accés a la salut depèn de la voluntat política i d’una inversió pública suficient i sostinguda.

A Catalunya, la sanitat pública continua sent un model de referència, però travessa un moment crític marcat per l’infrafinançament, la manca de personal, l’augment de les llistes d’espera i les desigualtats territorials entre les zones urbanes i rurals. La precarietat laboral dels professionals sanitaris també impacta directament en la qualitat assistencial i en la confiança de la ciutadania.

Garantir una cobertura sanitària realment universal implica cuidar també els equips que la fan possible: metges i metgesses, infermeres, tècnics, personal administratiu i serveis de suport. Sense professionals motivats, formats, protegits i reconeguts, no hi pot haver equitat ni qualitat assistencial.