CSIF exigeix elevar la inversió educativa fins al 7% del PIB i reclama un pacte de país per blindar el futur de l’educació a Catalunya

 

El sindicat denuncia que, gairebé dues dècades després de l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya, encara no s’ha assolit l’objectiu mínim del 6% del PIB i reclama un compromís polític estable i a llarg termini.

 

Barcelona, 3 de juny de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) reclama al Govern de la Generalitat i al conjunt de forces polítiques un compromís ferm, estable i verificable amb el sistema educatiu català. El sindicat exigeix elevar la inversió educativa fins al 7% del PIB i impulsar un gran pacte de país que garanteixi recursos suficients, planificació a llarg termini i estabilitat més enllà dels canvis de govern.

L’organització sindical recorda que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada l’any 2009, establia l’objectiu d’incrementar progressivament la inversió educativa fins a assolir, com a mínim, el 6% del PIB. Tanmateix, gairebé dues dècades després, Catalunya continua lluny d’aquest compromís.

Per a CSIF, aquesta situació evidencia la manca d’una aposta política sostinguda per l’educació i posa de manifest la necessitat de situar aquesta qüestió com una prioritat estratègica de país.

David Aguilera, responsable del sector d’Educació de CSIF Catalunya, afirma que «l’educació no pot dependre de càlculs polítics a curt termini ni de les prioritats del govern de torn. Necessitem un pacte de país que situï l’educació al centre de l’agenda política i garanteixi un finançament suficient, estable i finalista».

El sindicat denuncia que l’infrafinançament del sistema educatiu té conseqüències directes tant en les condicions laborals del professorat com en l’atenció que rep l’alumnat. Entre les principals mancances detectades assenyala les elevades ràtios a les aules, la insuficiència de recursos per a l’educació inclusiva, els dèficits en infraestructures i climatització dels centres, l’excés de burocràcia, la manca de personal i les dificultats per garantir una conciliació efectiva.

«Fa massa anys que l’educació funciona a base de respostes parcials. No podem continuar tapant mancances amb mesures puntuals. El sistema necessita inversió real, planificació i una visió de futur», afegeix Aguilera.

CSIF defensa que assolir una inversió educativa equivalent al 7% del PIB no constitueix únicament una reivindicació pressupostària, sinó una decisió estratègica per al desenvolupament social i econòmic de Catalunya. El sindicat considera que invertir en educació significa invertir en igualtat d’oportunitats, cohesió social, qualitat democràtica i progrés col·lectiu.

«Si volem un sistema educatiu de qualitat, hem de dotar-lo dels recursos que necessita. No es pot exigir excel·lència als centres educatius i al professorat mentre el sistema continua infrafinançat», subratlla el responsable d’Educació de CSIF Catalunya.

Per això, l’organització interpel·la no només el Govern, sinó també el conjunt dels grups parlamentaris, reclamant un acord ampli que estableixi objectius concrets, un calendari d’aplicació, finançament suficient i mecanismes de seguiment que permetin avaluar el compliment dels compromisos adquirits.

«El sistema educatiu ha de convertir-se en un pilar fonamental del país. No podem permetre que d’aquí a quatre anys continuem parlant de les mateixes mancances. Cal un compromís polític valent, estable i ambiciós», conclou Aguilera.

CSIF Educació Catalunya insisteix que l’educació ha de deixar de ser una promesa pendent per convertir-se en una prioritat real de les administracions. «El futur de Catalunya no pot continuar esperant», conclou el sindicat.