La convocatòria electoral deixa sense aplicar la reducció de ràtios i de l’horari lectiu que es va anunciar com a eix de «la legislatura del professorat».
- Negociaciones y acuerdos
- Normativa
20 de octubre de 2026
— La reducció de ràtios i de l’horari lectiu en les etapes obligatòries —Primària i ESO— requereix una llei i decau amb la dissolució de les Corts. CSIF va demanar que s’aprovés mitjançant un reial decret llei, però el Ministeri considera que no es donen les circumstàncies d’urgència i necessitat que exigeix aquest instrument.
— Es redueixen les ràtios mitjançant un reial decret a Educació Infantil i Batxillerat, però la reducció a Primària i ESO —que sí que incloïa l’esborrany de setembre— ha desaparegut del text del 15 d’octubre. Això deixa fora les etapes obligatòries, que escolaritzen el 57,2% de l’alumnat i on la massificació de les aules té un impacte més gran.
— Pel que fa a la Formació Professional (FP), CSIF no qüestiona que s’estableixin requisits de qualitat per als centres privats —una mesura raonable per evitar una oferta formativa inadequada—, però adverteix que el decret no crea ni una sola plaça pública, que és el veritable problema.
Madrid, 20 d’octubre de 2026. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, adverteix, després de la Mesa Sectorial celebrada avui, que la convocatòria d’eleccions generals deixa sense aplicar la reducció de ràtios i d’horari lectiu que el Govern va presentar com a eix de la que va anomenar «la legislatura del professorat». La reforma arriba tard i, per aquesta via, no s’aplicarà en aquesta legislatura.
La convocatòria electoral fa caure la principal reforma promesa al professorat
La convocatòria d’eleccions generals comporta la dissolució de les Corts i, amb aquesta, la caducitat de tots els projectes de llei en tramitació. Entre aquests, decau el projecte de llei de reducció de ràtios i d’horari lectiu, que havia de modificar la Llei orgànica d’educació per rebaixar les ràtios en les etapes obligatòries —Educació Primària i ESO— i reduir l’horari lectiu del professorat. En decaure, aquestes mesures no s’aplicaran. Per a CSIF, la politització ha acabat fent caure la principal reforma que es va prometre al professorat: una reforma que arriba tard i que, per aquesta via, no veurà la llum en aquesta legislatura.
La paradoxa: es redueix la ràtio a Infantil i Batxillerat, però no a Primària ni a l’ESO
Un cop decaigut el projecte de llei, el Ministeri tira endavant per reial decret —sense necessitat del Parlament— només una part de les reduccions. El text que modifica el RD 132/2010 rebaixa la ràtio màxima en el segon cicle d’Educació Infantil (de 25 a 20 alumnes per unitat) i a Batxillerat (de 35 a 30), i també actualitza i redueix les del primer cicle de 0 a 3 anys. En canvi, la reducció en les etapes obligatòries ha desaparegut: l’esborrany de setembre proposava rebaixar l’Educació Primària a 22 i l’ESO a 25 alumnes per unitat, però el text del 15 d’octubre ha eliminat aquesta rebaixa —l’ESO torna a 30—, a l’espera de la reforma de la LOE que contenia el projecte de llei que ara ha decaigut.
El resultat és una paradoxa difícil de justificar: es redueix la ràtio en les etapes no obligatòries —Infantil i Batxillerat— i se’n deixen fora les obligatòries —Primària i ESO—, que és on la massificació de les aules colpeja amb més força. I no són etapes menors: segons les dades del mateix Ministeri («Datos y cifras. Curso escolar 2025-2026»), Primària i ESO escolaritzen conjuntament 4.743.943 estudiants, el 57,2% de l’alumnat de règim general no universitari; gairebé sis de cada deu. A això s’hi afegeix que les reduccions que sí que es mantenen s’aplicaran de manera esglaonada —a Infantil des del curs 2027-2028 i a Batxillerat no fins al 2029-2030—, de manera que tampoc no seran immediates.
La reducció a Primària i ESO no es pot aprovar mitjançant un reial decret ordinari: com que aquestes ràtios estan fixades a la Llei orgànica d’educació, modificar-les exigeix una norma amb rang de llei. Després de la convocatòria electoral, CSIF va demanar al Govern que tirés endavant aquestes mesures mitjançant un reial decret llei —l’instrument previst per legislar per raons d’urgència—, però el Ministeri ha respost avui que no es dona la situació de «necessitat extraordinària i urgent» que exigeix aquest instrument i ha descartat aquesta via. Per a CSIF, aquesta negativa deixa la reducció de ràtios en les etapes obligatòries en l’aire, ajornada fins a la legislatura vinent.
FP: el decret regula la privada, però no crea places públiques
En Formació Professional, CSIF no qüestiona que es regulin els centres privats: fixar requisits comuns de qualitat per evitar una oferta privada inadequada és raonable. El que el sindicat critica és que el projecte de reial decret de garantia de qualitat dels centres privats del sistema de FP —que també regula els centres associats i els de segona oportunitat— no creï ni una sola plaça pública nova, quan aquesta és la veritable mancança del sistema. CSIF ja va advertir, a més, que la Llei orgànica de FP (Llei orgànica 3/2022) duia implícita la privatització del sistema.
Les dades confirmen aquesta deriva: entre els cursos 2009-2010 i 2023-2024, la proporció d’alumnat de FP de grau superior escolaritzat a la xarxa pública ha caigut 15 punts, mentre que l’alumnat d’aquest grau creixia un 143,5% (de 245.400 a 597.500). La causa és una inversió pública molt per sota de la demanda, que empeny l’alumnat cap a l’oferta privada i aprofundeix la bretxa territorial en l’accés a la FP pública.
El sindicat subratlla, a més, una incoherència de fons: el decret exigeix als centres privats uns estàndards de qualitat —com ara disposar d’espais tecnològics per simular entorns professionals— dels quals, tanmateix, exclou expressament els centres sostinguts amb fons públics. CSIF reclama que aquests mateixos estàndards també es garanteixin a la xarxa pública, amb el finançament necessari: la titularitat del centre no pot justificar un nivell de qualitat diferent.
Per això, CSIF exigeix un pla nacional de places públiques de FP, amb finançament finalista i prioritat en el grau superior; una xarxa de centres integrats de FP que garanteixi una oferta pública completa a tot el territori, i plantilles docents estables amb una dotació suficient de recursos per als nous cicles.
Especialitat de Portuguès: CSIF aprofita per exigir el cos de mestres de Portuguès com a llengua estrangera
La modificació de les especialitats docents per incorporar les llengües no oficials que gaudeixen de protecció legal a les comunitats autònomes no acaba d’estar ben plantejada, tot i que CSIF no s’hi oposa. El sindicat aprofita l’ocasió per reiterar una reivindicació pròpia i de naturalesa diferent: la creació de l’especialitat de Portuguès com a llengua estrangera dins del cos de mestres, reclamada des de fa anys —per a la qual fins i tot es va arribar a elaborar un temari—. Encara que no té una relació jurídica directa amb aquest reial decret, CSIF considera que és el moment d’abordar-la d’una vegada.
Reformes estructurals i a temps, no ostatges del calendari electoral
CSIF reitera que el sistema educatiu necessita reformes estructurals i que aquestes han d’arribar a temps i per la via adequada. El sindicat lamenta que la principal reforma promesa al professorat quedi en no-res pel càlcul electoral i exigeix que les mesures pendents —començant per la reducció de ràtios i d’horari lectiu en les etapes obligatòries— no quedin com a ostatges del calendari polític.