CSIF denuncia que el decret de plantilles perpetua l’arbitrarietat en les adjudicacions d’estiu

CSIF Educació Catalunya denuncia que el sistema actual d’adjudicacions d’estiu continua permetent mecanismes discrecionals que alteren l’ordre ordinari de provisió de llocs de treball i perpetuen, un curs més, els greuges que pateixen milers de docents a Catalunya.

El problema no és nou ni puntual. És estructural. Any rere any, el professorat veu com el sistema de provisió de destinacions provisionals queda condicionat per les propostes de centre, els perfils, les continuïtats i altres mecanismes derivats del decret de plantilles, que acaben desplaçant o condicionant l’aplicació real dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Des de CSIF ho diem clar: l’escola pública no pot funcionar amb lògiques de selecció discrecional. La pública ha de funcionar com a pública.

Funcionaris de carrera desplaçats mentre altres docents ocupen places més properes

CSIF rep cada curs situacions de docents funcionaris de carrera que, malgrat haver superat processos selectius anteriors o tenir millor puntuació, es veuen desplaçats a destinacions llunyanes mentre hi ha places més properes al seu domicili ocupades per personal amb pitjor nota, amb menys antiguitat o procedent de processos selectius posteriors.

Aquesta situació genera una clara sensació d’injustícia i desprotecció. El professorat que ha accedit a la funció pública mitjançant un procés selectiu, que ha obtingut una determinada puntuació i que ha generat drets professionals, no pot veure com aquests drets queden desdibuixats per un sistema que permet adjudicacions condicionades per propostes de centre o perfils que alteren l’ordre ordinari.

El problema, a més, no es limita als docents que queden desplaçats molt lluny de casa. També afecta aquelles persones que, tot i obtenir una destinació aparentment acceptable, no accedeixen a la plaça que els correspondria si el sistema funcionés estrictament segons criteris objectius. És a dir, hi ha docents que no apareixen com a grans damnificats en termes de distància, però que igualment han estat privats d’una plaça millor per mèrit i capacitat.

Aquesta és una de les conseqüències més greus del model actual: normalitza que el dret a una destinació justa quedi subordinat a mecanismes discrecionals, poc objectivables i allunyats del que hauria de ser una adjudicació pública.

Les propostes de continuïtat agreugen el greuge del personal interí

Aquest any, a més, la situació s’agreuja amb el paper de les propostes de continuïtat del personal interí. CSIF denuncia que el sistema permet que persones interines amb números més baixos a la borsa quedin sense adjudicació, mentre altres persones amb números més alts poden continuar al centre perquè han estat proposades per la direcció.

Aquest fet genera un doble greuge. D’una banda, es trenca l’expectativa legítima de qui, per número de borsa, hauria de tenir prioritat. De l’altra, s’instal·la entre el personal interí la percepció que la continuïtat depèn més de ser proposat per un centre que no pas de l’ordre objectiu de la borsa.

CSIF no qüestiona la professionalitat de cap docent ni la tasca desenvolupada als centres. El que qüestionem és el sistema. Un sistema públic no pot generar inseguretat, dependència ni arbitrarietat entre el personal interí. La borsa ha d’ordenar i garantir drets, no quedar desvirtuada per mecanismes que poden acabar premiant la proposta d’una direcció per sobre de l’ordre objectiu.

El personal interí ja pateix prou precarietat, incertesa i dependència anual. Afegir-hi un mecanisme que pot deixar sense destinació persones amb millor número mentre altres continuen per proposta és profundament injust i contrari a una gestió transparent i objectiva de l’ocupació pública.

Un model que debilita els principis de mèrit i capacitat

Els principis d’igualtat, mèrit i capacitat no són una formalitat. Són la base de l’accés i la provisió a la funció pública. Són la garantia que els llocs de treball públics no depenen de criteris subjectius, de preferències personals ni de decisions discrecionals.

Quan un docent amb millor dret no pot accedir a una plaça perquè aquesta queda condicionada per una proposta, un perfil o una continuïtat, el sistema deixa de ser plenament objectiu. I quan això passa de manera reiterada i massiva, ja no parlem d’incidències: parlem d’un problema estructural.

El decret de plantilles va introduir una lògica que CSIF ha denunciat reiteradament: la capacitat de les direccions per intervenir en la definició i provisió de determinats llocs, la proliferació de perfils i la consolidació de mecanismes que redueixen el pes real de l’ordre objectiu. Aquesta arquitectura normativa ha acabat transformant les adjudicacions d’estiu en un sistema massa sovint difícil d’entendre, difícil de fiscalitzar i profundament frustrant per al professorat.

CSIF no reclama una simple revisió o limitació d’aquests mecanismes. CSIF exigeix l’eliminació de les propostes de centre en les adjudicacions d’estiu, perquè són una porta oberta a la discrecionalitat i trenquen la confiança en un sistema que hauria de ser objectiu, transparent i igual per a tothom.

Una afectació massiva i estructural

El problema afecta funcionaris de carrera, funcionaris en pràctiques, persones aprovades en processos selectius recents, professorat provisional, docents desplaçats, suprimits i personal interí. No és una casuística aïllada ni una suma de greuges individuals: és una manera de gestionar les plantilles que altera l’ordre natural d’un sistema públic.

Les conseqüències són greus: docents desplaçats lluny del seu domicili, conciliació familiar impossible, greuges entre companys, inseguretat entre el personal interí, pèrdua de confiança en les adjudicacions, opacitat i sensació que el mèrit objectiu pesa menys que altres mecanismes.

La pública no pot permetre’s aquest deteriorament. El sistema educatiu necessita estabilitat, però l’estabilitat no es pot construir sobre la discrecionalitat. Necessita continuïtat, però la continuïtat no pot passar per davant dels drets. Necessita projectes de centre, però els projectes de centre no poden justificar que es vulneri l’ordre objectiu de provisió.

CSIF exigeix canvis immediats

CSIF Educació Catalunya exigeix al Departament d’Educació i Formació Professional:

1. Derogar o modificar en profunditat el decret de plantilles per eliminar els mecanismes que permeten adjudicacions discrecionals o poc objectivables.
2. Eliminar les propostes de centre com a mecanisme d’adjudicació discrecional, tant per al personal funcionari com per al personal interí.
3. Garantir que les adjudicacions d’estiu respectin de manera efectiva els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
4. Proveir totes les destinacions amb criteris objectius, públics i ordenats, segons mèrit, capacitat, antiguitat, puntuació, nota de procés selectiu o número de borsa, segons correspongui.
5. Evitar que les propostes de continuïtat del personal interí alterin injustament l’ordre objectiu de la borsa.
6. Protegir el professorat funcionari de carrera desplaçat o provisional, garantint que pugui accedir a les places que li pertoquen per dret, mèrit i capacitat.
7. Garantir al personal interí un sistema transparent, previsible i ordenat segons la borsa, sense dependències discrecionals ni condicionades per propostes de centre.
8. Obrir una negociació real amb la representació sindical per modificar un model que genera conflicte, indefensió i desconfiança.

La pública ha de funcionar com a pública

CSIF defensa una escola pública gestionada amb criteris públics. Això vol dir igualtat d’oportunitats, normes clares, adjudicacions objectives, control sindical, respecte a l’ordre de mèrit i capacitat i garanties per a tot el professorat.

No podem acceptar que docents amb millor dret quedin desplaçats mentre altres ocupen places que, en un sistema estrictament objectiu, no els correspondrien. No podem acceptar que persones interines amb millor número quedin sense adjudicació mentre altres continuen per proposta. No podem acceptar que milers de docents afrontin cada estiu un procés opac, tensionat i generador de greuges.

La pública no és de ningú. La pública és de tothom. I precisament per això ha de funcionar amb criteris públics.

Des de CSIF Educació Catalunya exigim la fi de les propostes de centre i de qualsevol mecanisme discrecional en les adjudicacions d’estiu. Reclamem un sistema just, transparent i respectuós amb el mèrit i la capacitat.

Prou arbitrarietat. Prou greuges. Prou adjudicacions que desvirtuen els drets del professorat.