CSIF anuncia mobilitzacions, amb possible vaga, a partir del setembre a tot Espanya en defensa de l’escola pública: el Govern i les comunitats autònomes castiguen el professorat sense recursos

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, iniciarà el proper mes de setembre, coincidint amb l’inici del curs educatiu 2026-2027, una campanya de mobilitzacions —sense descartar la convocatòria de vaga— a tot Espanya en defensa de l’escola pública i de la millora de les condicions del professorat. En aquest sentit, fem una crida a la resta d’organitzacions sindicals perquè s’uneixin a aquestes protestes.

CSIF adopta aquesta decisió després de constatar l’abandonament que pateix l’educació pública per part del Govern i de les comunitats autònomes, que es neguen a aportar els recursos materials i humans necessaris per continuar oferint una educació de qualitat. En aquest sentit, obrim un període de reflexió i de consulta amb els nostres responsables a les comunitats autònomes per determinar l’abast de les mobilitzacions, que s’estendran durant el proper curs escolar.

La manca de coordinació i l’abandonament han provocat mobilitzacions en diferents comunitats autònomes. CSIF vol donar una visió de conjunt d’aquest malestar amb la convocatòria de noves accions.

El conjunt de problemes que l’escola pública arrossega des de fa anys és divers, tal com van revelar recentment un informe de CSIF sobre el sistema educatiu espanyol des de 2009 i una enquesta realitzada a més de 7.500 docents de tot Espanya sobre les condicions del professorat: manca d’inversió real en el sistema educatiu públic —la inflació s’ha menjat la despesa dels darrers 15 anys—, ràtios professor/alumne excessives a les aules, despesa desigual per alumne entre comunitats autònomes, alta interinitat del professorat, excés de burocràcia, escàs reconeixement de la figura docent i retribució insuficient.

Recursos per atendre la diversitat de l’alumnat: paralitzats al Congrés

A aquesta situació cal sumar-hi que la inestabilitat política i la manca de suport del Govern estan congelant, a més, la tramitació del projecte de llei de millora de les condicions del professorat no universitari, com ara la reducció de ràtios i de l’horari lectiu. Aquesta paràlisi, alhora, està frenant la negociació de noves mesures, com per exemple més recursos per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat, com ara l’alumnat que necessita suport específic.

Segons dades recollides per CSIF, el nombre d’alumnes amb necessitat específica de suport educatiu (NESE/ACNEAE) s’ha triplicat des del curs 2011-2012, i representa el 17% de l’alumnat dels centres públics i el 15% del total del sistema educatiu no universitari. L’alumnat amb trastorns de l’espectre autista (TEA) és la categoria que ha registrat un creixement més gran en els darrers 14 anys, ja que s’ha multiplicat gairebé per sis: ha passat de 19.023 alumnes el curs 2011-2012 a 107.977 el curs 2024-2025.

CSIF defensa que aquesta situació exigeix una dotació estructural d’especialistes —de Pedagogia Terapèutica, Audició i Llenguatge i Orientació Educativa, per exemple— molt superior a l’actual. La bretxa entre l’alumnat identificat i els recursos assignats és el dèficit més greu i menys visible del sistema. En aquest sentit, CSIF exigeix que l’Estatut Docent fixi ràtios màximes d’atenció especialitzada.

Descontrol dels fons europeus

CSIF ha analitzat el destí dels fons NextGeneration procedents de la UE i denuncia que aquests fons s’han oblidat d’impulsar mesures de transformació del sistema educatiu i de millora del professorat, ja que s’han destinat sobretot a la digitalització de centres, formació del professorat, competències digitals i programes d’inclusió educativa, entre d’altres.

En aquest sentit, proposem la creació d’un Pla Nacional d’Equiparació Retributiva Docent que inclogui un fons nacional d’equiparació que redueixi les diferències salarials entre docents de les comunitats autònomes.

Aquests fons també tenien com a destinació la modernització de la Formació Professional, circumstància que no s’ha produït perquè aquests recursos no han servit per millorar aquesta etapa educativa. Una conseqüència és que la implantació de la FP Dual està ocasionant serioses dificultats perquè l’alumnat que inicia aquests ensenyaments pugui fer les pràctiques en empreses, fet que facilitaria la seva inserció en el món laboral.

Davant aquest escenari, CSIF reclama al Govern i a les comunitats autònomes l’aplicació de mesures urgents per protegir l’educació pública, entre les quals:

• Increment progressiu fins al 7% del PIB en educació pública i despesa mínima per alumne de 7.421 euros garantida per l’Estat.
• Reducció efectiva de les ràtios d’aula amb places estructurals permanents.
• Reducció de la interinitat docent fins al 8% mitjançant convocatòries anuals d’oposicions, amb recuperació del poder adquisitiu i horari lectiu màxim fixat per llei estatal: 23 hores setmanals a Primària i 18 hores setmanals a Secundària.
• Pla Nacional d’Equiparació Retributiva Docent per posar fi a les desigualtats territorials, amb un pressupost específic.
• Homogeneïtzació de les competències bàsiques a totes les comunitats autònomes, reforç de la Formació Professional pública i prova única d’accés a la universitat homologada per l’Estat que garanteixi la igualtat de condicions per a tot l’alumnat.

El sindicat CSIF ha iniciat una ronda de contactes amb el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, així com amb el conjunt de forces polítiques amb representació parlamentària, per reclamar la posada en marxa d’un Pacte d’Estat que permeti reformar el sistema educatiu públic i adaptar-lo de manera estable a les necessitats actuals de la societat espanyola.