El retorn de la discrecionalitat a l’educació pública catalana

En els darrers dies, el Departament d'Educació i Formació Professional ha anunciat la seva intenció de modificar la resolució d’adjudicacions d’estiu per permetre que les direccions dels centres puguin fer propostes de continuïtat al personal docent interí. Aquesta mesura, lluny de ser un ajust tècnic menor, suposa un nou pas en la consolidació d’un model que desdibuixa els principis bàsics que han de regir l’accés i la provisió de llocs de treball a l’educació pública: el mèrit, la capacitat i la transparència.

Des de fa anys, s’ha anat introduint progressivament un sistema que obre la porta a la discrecionalitat: entrevistes, places perfilades, confirmacions a dit... Tot plegat sota el paraigua del conegut decret de plantilles, una normativa que ha anat debilitant el sistema objectiu d’adjudicacions i ha incrementat la capacitat de decisió unilateral de les direccions.

Ara, amb aquesta nova modificació, es fa un pas més en la mateixa direcció. Permetre que les direccions decideixin quins docents interins continuen al centre implica, en la pràctica, situar aquests professionals en una posició de vulnerabilitat i dependència. No es tracta només d’una qüestió laboral; és una qüestió de model educatiu i de garanties democràtiques.

El sistema públic no pot funcionar amb criteris opacs ni amb mecanismes que depenguin de valoracions subjectives. Quan no es respecta l’ordre de la borsa docent, quan no es garanteix que les adjudicacions es facin segons criteris objectius i verificables, es trenca la igualtat d’oportunitats. I quan això passa, es genera desconfiança, arbitrarietat i, en última instància, precarietat.

El professorat interí ja pateix una situació estructuralment inestable. Introduir elements de discrecionalitat no fa sinó agreujar aquesta precarietat, ja que converteix la continuïtat laboral en una qüestió que pot dependre de factors que escapen del control objectiu i transparent.

Per això, cal dir-ho clarament: no es pot normalitzar un sistema que s’allunya dels principis de mèrit i capacitat. No es pot acceptar que l’accés i la permanència en llocs de treball públics es basin en criteris no públics o en processos que no garanteixen la igualtat real entre professionals.

Des del sindicalisme independent exigim un gir en les polítiques del Departament. Cal recuperar un sistema transparent, just i verificable. Això passa, necessàriament, per:

• La publicació de llistats complets de professorat ordenats segons mèrit i capacitat.
• La publicació de totes les places vacants disponibles abans del procés d’adjudicació.
• L’eliminació de mecanismes discrecionals com les entrevistes, les places perfilades i les confirmacions.

Només així es podrà garantir que cada docent pugui triar amb informació completa i en igualtat de condicions. Només així es podrà reforçar la confiança en el sistema públic.

L’educació pública no pot funcionar com una estructura opaca ni com un espai de decisions arbitràries. Ha de ser un model de transparència, equitat i rigor. El contrari no només perjudica el professorat, sinó que acaba impactant directament en la qualitat del sistema educatiu i en el dret de l’alumnat a rebre una educació en condicions d’igualtat.

La defensa d’un sistema just no és una qüestió corporativa. És una qüestió de país.