30.000 docents al carrer i cap resposta del Departament

Aquest passat dissabte, 15 de novembre, Barcelona va viure una de les mobilitzacions educatives més multitudinàries dels darrers anys. 30.000 docents vam recórrer el centre de la ciutat, des de Plaça Urquinaona fins a Plaça Sant Jaume, en una marxa que va convertir els carrers en un clam unànime contra el deteriorament de les condicions laborals i el maltractament institucional que pateix el personal docent.

Des de CSIF Educació valorem aquesta jornada com un èxit rotund. La participació massiva demostra que el col·lectiu docent està unit, mobilitzat i determinat a revertir una situació insostenible. Aquesta força al carrer envia un missatge clar i inapel·lable: els i les docents ja hem fet el pas, i ara és el torn del Departament d’Educació i FP.

Avui, dia 19, la consellera encara no s’ha manifestat. El seu silenci és incomprensible i preocupant. En un moment de màxima mobilització i tensió al sector, aquesta absència de posicionament només reforça la sensació de desatenció i manca de voluntat real de negociació.

Les nostres demandes són clares i irrenunciables

Des del sindicat, mantenim una agenda de reivindicacions imprescindible per dignificar la professió i millorar la qualitat educativa del país:

• Recuperació immediata del 25% del poder adquisitiu perdut durant l’última dècada.

• Baixada de ràtios, tant a Primària com a Secundària, com a mesura estructural per garantir una educació de qualitat i una atenció realment personalitzada.

• Increment de plantilles que permeti reduir la càrrega laboral i donar resposta a les necessitats creixents dels centres.

• Millores en les condicions laborals, incloent la reducció de burocràcia, estabilitat als centres i una càrrega lectiva més equilibrada.

• Derogació del decret de plantilles, per garantir transparència, equitat i objectivitat en els processos de provisió.

 

Continuarem mobilitzats i vigilants

L’èxit de la jornada de dissabte no és un punt final, sinó un punt d’inflexió. Des de CSIF Educació continuarem treballant perquè hi hagi una unitat sindical real, i intensificarem totes les accions necessàries per transformar la veu dels docents en canvis concrets i tangibles.

I davant la manca de resposta de la consellera i la poca voluntat negociadora que està demostrant fins avui, advertim que continuarem amb el calendari de mobilitzacions i que no es descarta anar a la vaga si el Departament no rectifica i obre una negociació seriosa i efectiva.

Aquesta lluita no va de banderes ni de sigles: va de dignitat docent. Per això instem tots els sindicats —de mesa i de no mesa— a deixar de banda estratègies particulars i unir esforços en aquesta causa compartida. El col·lectiu docent mereix respecte i unitat, sense exclusions de cap tipus, perquè només així podrem defensar amb força allò que ens pertoca.

La dignitat professional no es negocia: es defensa. I dissabte 30.000 persones ho van fer evident.