La nostra feina no és voluntariat

El sistema educatiu català funciona, massa sovint, gràcies a les hores extres invisibles i a la feina no reconeguda del professorat. Aquesta realitat, que s’arrossega des de fa anys, ha generat una situació insostenible: mestres i professors sostenim el sistema amb un sobreesforç constant que ni es compensa ni es reconeix. La conseqüència és clara: precarietat laboral i un deteriorament progressiu de la salut dels professionals.

Davant d’aquesta situació, des de CSIF Educació Catalunya diem prou. La nostra feina té un valor que cal posar en relleu i ha de ser reconeguda institucionalment. Per això proposem una acció col·lectiva que consisteix a treballar únicament les 37,5 hores setmanals que tenim contractades. Tot allò que no es pugui fer dins d’aquest temps ha de quedar acumulat, fent visible d’aquesta manera les mancances del sistema i la necessitat urgent de més recursos.

Aquesta mesura es concreta en diverses accions pràctiques: treballar a un ritme assumible, sense culpabilitzar-nos per allò que no podem arribar a fer; assumir només els càrrecs que es retribueixen i es registren oficialment; participar en colònies i sortides només dins l’horari laboral; contestar correus electrònics únicament en horari de feina i a través dels equips proporcionats per l’Administració; i utilitzar exclusivament els dispositius digitals que ens faciliti el Departament d’Educació. També defensem que les formacions permanents es continuïn realitzant al mes de juliol, tal com ha estat tradicionalment.

A més, animem els claustres a fer sentir la seva veu. Una manera senzilla però efectiva és visibilitzar la problemàtica a les portes dels centres educatius: quedar-se a fora fins l’hora d’entrada, parlar amb les famílies i explicar la situació real que vivim dia rere dia a les aules. Només així podrem aconseguir la complicitat i el suport de la comunitat educativa i de la societat en general.

El professorat català no pot continuar sostenint el sistema en perjudici de la seva salut. És el moment de posar límits i de dignificar la nostra tasca.