PROFESSORAT CATALÀ: 25% DE PODER ADQUISITIU PERDUT

Barcelona, 7 de maig de 2025. El professorat de l’educació pública a Catalunya ha vist reduït el seu poder adquisitiu entre un 20% i un 25% des de l’any 2009, segons dades recollides per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF). Aquesta pèrdua es deu principalment a l’estancament salarial en un context d’inflació sostinguda i a l’increment constant del cost de la vida.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Índex de Preus al Consum (IPC) a Catalunya va tancar el 2024 amb un augment del 2,9%. Destaquen especialment les pujades del 7,1% en habitatge i subministraments, i del 13,9% en electricitat, gas i altres combustibles. Aquestes xifres evidencien una pressió creixent sobre les economies familiars, especialment en col·lectius amb salaris congelats com el docent.

Tot i alguns increments puntuals, els sous del professorat no han seguit el ritme de la inflació. Segons CSIF, els augments salarials anuals dels darrers anys no han superat el 3,5%, fet que resulta insuficient per recuperar el poder adquisitiu perdut. Per aquest motiu, el sindicat exigeix una pujada salarial del 25% per revertir la situació i garantir unes condicions laborals dignes.

12 euros l’hora per educar el futur: el sou indigne del mestre català

CSIF denuncia que educar a Catalunya “es paga a preu de saldo”. Un mestre del cos A2 amb jornada completa cobra aproximadament 1.958 € nets mensuals per una jornada oficial de 37,5 hores setmanals, cosa que equival a uns 12,05 € nets per hora. No obstant això, la jornada real supera de molt la teòrica: correccions, preparació de classes, reunions fora d’horari, formació obligatòria, seguiment de l’alumnat i activitats com sortides o colònies sense cap compensació.

Amb aquest volum real d’hores, el sou efectiu per hora podria situar-se fàcilment per sota dels 9 o 10 euros. Tot això en un context en què el lloguer mitjà a Catalunya supera els 1.100 €, el preu de la gasolina ronda els 1,70 €/litre i el cost de la cistella de la compra s’ha convertit en un luxe per a moltes famílies.

“No volem ser la guardiola del Departament”

David Aguilera, responsable d’Educació de CSIF a Catalunya, adverteix: “La situació és insostenible. Els i les mestres aguanten per vocació, però això no pot ser l’excusa per continuar explotant-los emocionalment i econòmicament. No volem ser la guardiola del Departament.”

CSIF alerta que, si no s’adopten mesures urgents, la crisi de vocacions docents podria agreujar-se encara més, amb greus conseqüències per a l’educació pública. El sindicat exigeix una aposta real pel reconeixement professional, una millora salarial immediata i polítiques efectives de conciliació per dignificar la professió docent.

“Catalunya no pot construir un futur sòlid sobre la precarietat del seu sistema educatiu. No podem permetre que educar el futur sigui una feina mal pagada.”