Des de CSIF Educació Catalunya defensem el foment, la millora i el reconeixement de les competències lingüístiques del professorat com un element important per a la qualitat del sistema educatiu. Ara bé, considerem que qualsevol increment de les exigències lingüístiques ha d'anar necessàriament acompanyat dels recursos i les facilitats que permetin assolir-les en condicions d'igualtat.

En aquest sentit, creiem que la formació lingüística s'ha de promoure, incentivar i reconèixer dins de la carrera professional docent, sense convertir l'obtenció de noves acreditacions en una càrrega afegida per al professorat.

La introducció del nivell C2 de català com a requisit en els processos selectius ha obert un debat que, al nostre entendre, no es pot limitar a l'exigència d'un certificat. Disposar d'una acreditació lingüística superior no garanteix, per si mateix, una millora efectiva de l'ús del català als centres educatius. Aquesta millora requereix també formació continuada, recursos pedagògics, acompanyament i mesures que afavoreixin l'ús de la llengua en els diferents contextos educatius.

Per això, des de CSIF considerem que la prioritat del Departament d'Educació hauria de ser garantir que tot el professorat disposi de les oportunitats i els mitjans necessaris per millorar la seva competència lingüística, sense generar desigualtats entre els professionals.

El professorat no ha d'assumir el cost de les noves exigències

Una de les qüestions que més ens preocupa és que l'increment dels requisits lingüístics acabi traslladant al professorat una responsabilitat econòmica i formativa que correspon assumir a l'Administració.

La convocatòria extraordinària de certificació del nivell C2 de català de les escoles oficials d'idiomes, amb inscripcions obertes aquest novembre, estableix un import general de 98,60 euros en concepte de matrícula i drets d'examen, abans de l'aplicació de les bonificacions i exempcions previstes.

A aquesta quantitat cal afegir-hi, en molts casos, les despeses associades a la preparació de les proves, l'adquisició de materials, els desplaçaments i, sobretot, el temps personal que els docents han de dedicar a estudiar i preparar-se.

Tot plegat representa una càrrega addicional per a un col·lectiu que ja assumeix nombroses responsabilitats professionals i que sovint ha de compatibilitzar la seva formació amb la jornada laboral i les obligacions familiars.

No considerem acceptable que l'Administració incrementi les exigències al professorat sense garantir, paral·lelament, els recursos econòmics, organitzatius i formatius necessaris per poder-les assolir.

La formació permanent és una eina essencial per al desenvolupament professional docent i no hauria de convertir-se en una despesa que recaigui individualment sobre els treballadors i treballadores de l'educació.

Si el Departament considera necessari elevar el nivell de competència lingüística del professorat, ha d'assumir també la responsabilitat de facilitar-ne l'assoliment.

Un pla de formació gratuït, accessible i dins de l'horari laboral

Des de CSIF reclamem al Departament d'Educació que impulsi un pla específic de formació lingüística per al professorat que permeti preparar i acreditar el nivell C2 de català amb garanties.

Aquest pla ha d'incloure una oferta suficient de cursos, amb places adaptades a la demanda real i una distribució territorial que eviti desigualtats entre els docents en funció del lloc on viuen o treballen.

En aquest sentit, considerem especialment necessari ampliar l'oferta formativa de les escoles oficials d'idiomes (EOI), tant pel que fa al nombre de places disponibles com als horaris i les modalitats d'impartició.

Cal facilitar l'accés a la formació presencial, semipresencial i en línia, de manera que els docents puguin escollir les opcions més adequades a les seves circumstàncies professionals i personals.

Aquesta ampliació ha d'anar acompanyada d'una planificació territorial equilibrada, que garanteixi oportunitats reals de formació al conjunt de Catalunya, independentment de si el professorat exerceix en una gran ciutat, en municipis petits o en zones rurals.

A més, defensem que aquesta formació es pugui realitzar dins de l'horari laboral, amb temps reconegut i facilitats organitzatives reals. No podem continuar assumint que tota millora professional s'hagi de fer exclusivament fora de la jornada de treball.

Les exigències de formació permanent han de ser compatibles amb la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. El professorat necessita temps, recursos i una organització que li permeti continuar formant-se sense haver de sacrificar sistemàticament el seu temps de descans.

Igualment, exigim que tant els cursos de preparació com les proves oficials d'acreditació siguin gratuïts per al professorat.

Si l'Administració considera prioritari incrementar el nivell de capacitació lingüística dels seus professionals, ha de ser també la primera a facilitar les eines i el finançament per fer-ho possible.

La millora de la competència lingüística no pot dependre de la capacitat econòmica de cada docent ni del temps personal de què disposi per preparar una acreditació.

Reconèixer les proves de català ja superades en processos selectius anteriors

Una altra de les reivindicacions que plantegem des de CSIF és el reconeixement dels coneixements lingüístics que els aspirants a la funció pública docent ja han acreditat en convocatòries anteriors.

Actualment, es poden produir situacions en què una persona supera la prova de capacitació de català d'un procés selectiu, però no aconsegueix superar el conjunt de l'oposició o obtenir plaça.

Considerem que haver superat una prova de capacitació lingüística hauria de tenir validesa en convocatòries posteriors del mateix nivell exigit, sense necessitat de repetir-la cada vegada que la persona participa en un nou procés selectiu.

Aquesta mesura permetria evitar duplicitats innecessàries, reduir la càrrega que assumeixen les persones aspirants i reconèixer una competència que ja ha estat avaluada favorablement per la mateixa Administració.

No es tracta d'eliminar els mecanismes d'acreditació, sinó de fer-los més coherents, eficients i respectuosos amb l'esforç dels aspirants.

Si una persona ja ha demostrat davant de l'Administració que disposa de la capacitació lingüística exigida, considerem que no té sentit obligar-la a repetir aquesta mateixa prova pel simple fet de no haver superat la resta del procés selectiu.

Des de CSIF reclamem, per tant, que es reguli expressament la conservació del resultat de les proves de capacitació lingüística superades, amb els efectes que corresponguin en els processos selectius posteriors.

Aquesta proposta permetria avançar cap a uns procediments més àgils, previsibles i respectuosos amb les competències ja demostrades pel professorat.

Més recursos, més reconeixement i menys càrregues per al professorat

La millora de la competència lingüística i la promoció de l'ús del català als centres educatius han de formar part d'una estratègia global, sostinguda en el temps i dotada dels recursos necessaris.

No n'hi ha prou amb establir noves exigències administratives. Cal garantir que el professorat tingui accés a una formació de qualitat, que disposi de temps per realitzar-la i que l'esforç formatiu sigui reconegut professionalment.

La millora del sistema educatiu no es pot construir únicament a partir de l'increment dels requisits que han de complir els seus professionals. Ha d'anar acompanyada d'inversió, planificació, recursos i polítiques que afavoreixin el desenvolupament professional docent.

Des de CSIF continuarem defensant un model de formació permanent basat en l'accés universal, la gratuïtat, la igualtat d'oportunitats i el reconeixement dels mèrits professionals.

La competència lingüística s'ha de fomentar amb formació, inversió i acompanyament, no traslladant noves càrregues econòmiques i personals al professorat.

Exigim al Departament d'Educació que assumeixi la seva responsabilitat i posi a disposició dels docents les eines necessàries per continuar millorant professionalment.

Més formació gratuïta, més places a les EOI, més facilitats dins de la jornada laboral i reconeixement dels coneixements ja acreditats. Aquesta ha de ser la prioritat.

En definitiva, des de CSIF considerem que l'acreditació del nivell C2 de català s'hauria de reconèixer i valorar com un mèrit professional, i no establir-se com un requisit obligatori d'accés a la funció pública docent.

Apostem per incentivar l'excel·lència lingüística, reconèixer l'esforç del professorat i garantir que la millora de les competències es construeixi a partir de les oportunitats formatives, i no mitjançant la imposició de noves barreres d'accés.

Defensar el català també significa garantir que el professorat disposi de les condicions necessàries per continuar millorant les seves competències lingüístiques.

Defensem el català, defensem la formació i defensem els drets del professorat.