JORNADA 35 HORES o L'ESTAFA PERFECTA

35 HORES O L’ESTAFA PERFECTA?

L’Administració ha posat en marxa el que sembla un guió escrit de principi a fi.
Primer, posa sobre la taula una proposta absolutament inacceptable:

Eliminar les 25 hores anuals de flexibilitat recuperable.

Suprimir els dies addicionals d’assumptes personals per antiguitat.
Eliminar els dies addicionals de vacances.
Limitar els dies d’AP en funció del teletreball.
Crear un complement econòmic vinculat a la presencialitat, obrint la porta a
treballadors de primera i de segona.

És una proposta tan desmesurada que costa creure que algú pensi aplicar-la
íntegrament. Però precisament aquest és el seu objectiu. Demanar-ho tot per acabar
prenent només una part.

És la tècnica del regateig aplicada als drets dels treballadors. I, mentrestant, apareixeran
els actors secundaris d’aquesta obra.
UGT i CCOO escenificaran la seva indignació. Llegirem comunicats plens de paraules
grandiloqüents, veurem fotografies de reunions “maratonianes”, escoltarem discursos
inflamats i assistirem al teatre de sempre. Però tots sabem com acaba aquesta
pel·lícula.
Al final anunciaran un “gran acord”, afirmaran que han frenat les pretensions de
l’Administració i proclamaran que han salvat els drets dels treballadors. MENTIDA.

No hauran salvat res.
Només hauran administrat la retallada.

És el mateix que si un lladre entra a casa teva, et diu que t’ho pensa robar tot i, abans
de marxar, decideix endur-se només la meitat. Qui seria capaç de qualificar això d’èxit?
Ningú.

Però això és exactament el que intentaran vendre. I encara hi ha una dada que
desmunta tot el relat.

En l’àmbit penitenciari, aquesta suposada implantació de les 35 hores pot comportar,
paradoxalment, un increment de la jornada anual.
 Cap d’Unitat de Serveis i Vigilància: +67,12 hores.
 Genèric/a de Servei Interior: +43,38 hores.
 Cap de Serveis: +321,07 hores
 Genèric/a de Serveis i Vigilància: +67,12 hores.
Sí, ho heu llegit bé.

Ens venen una reducció de jornada… mentre alguns col·lectius treballaran més hores.
És difícil imaginar una contradicció més gran. I després encara hi haurà qui sortirà a
penjar-se medalles. Des del CSIF denunciarem d’aquest engany.
No permetrem que converteixin una retallada en una victòria ni que ens vulguin fer
creure que perdre drets és el preu inevitable per aconseguir les 35 hores.
Les 35 hores no són un regal de l’Administració. Són una reivindicació històrica dels
treballadors públics. I, precisament per això, no poden pagar-se amb menys permisos,
menys vacances, menys flexibilitat o més hores de treball.
El que alguns anomenaran “cessions” de l’Administració no seran més que el resultat
d’una estratègia calculada des del primer dia. Primer espanten. Després reculen
parcialment. I finalment venen la retallada com un triomf. Aquest és el seu model de
negociació.
I, malauradament, també és el model sindical d’aquells que fa massa temps que
prefereixen una cadira a la mesa de negociació que no pas defensar, sense complexos,
els interessos Denunciarem tot pacte que empitjori les condicions laborals.
I no callarem mentre alguns intenten convertir una pèrdua de drets en una suposada
conquesta Perquè un robatori continua sent un robatori, encara que el lladre decideixi
deixar-te la meitat del que era teu.
No hi ha cap victòria quan els treballadors acaben amb menys drets. La resta és
propaganda. I si UGT i CCOO acaben signant aquest acord, hauran decidit situar-se,
una vegada més, al costat de l’Administració i no dels treballadors..
Barcelona 7 de juliol de 2026