- Nacional
- Andalucía
- Aragón
- Baleares
- Canarias
- Cantabria
- Castilla La Mancha
- Castilla y León
- Cataluña
- Ceuta
- Comunidad de Madrid
- Comunidad Valenciana
- Extremadura
- Galicia
- La Rioja
- Melilla
- Navarra
- País Vasco
- Principado de Asturias
- Región de Murcia
Ahir vam assistir esgarrifats a una roda de premsa conjunta de l’Administració, representada en la figura de la Consellera de Presidència, Sra. Vilagrà, juntament amb els seus portaveus sindicals. Volien justificar el que és injustificable: el desastre absolut que va suposar la convocatòria simultània d’oposicions del passat 29 d’abril. Us recordem que el desgavell organitzatiu majúscul en la realització de les proves, va ser conseqüència de l’Acord al qual va arribar el Govern de la Generalitat amb UGT, CCOO i CATAC: es convocaven tots els processos selectius de manera simultània: 73 processos amb una afectació de 13 mil aspirants.
Costa trobar paraules per descriure el seguit d’inexactituds, per no dir barbaritats, en boca d’una Consellera. Tampoc CCOO i UGT s’han quedat enrere. I és que, és clar, quan s’acorda una animalada com la descrita anteriorment i el nivell tècnic és tan deficient, només poden encarar el problema amb una fugida endavant. I per això és just recordar la gran responsable d’aquesta vergonya de l’Administració de la Generalitat: la Sra. Alícia Corral, anterior Directora General i actual Secretària de la Funció Pública, la qual, juntament amb el seu funest antecessor com a Secretari, Sr. Joan Jaume Oms, són els veritables responsables de la situació. Ells van decidir, amb el suport incondicional de CCOO i UGT (CATAC també va signar l’Acord i després es va desdir), la convocatòria simultània de totes les oposicions a l’àmbit de la Generalitat.
Com dèiem, en el dia d’ahir hem viscut una cataracta de declaracions públiques plenes de contradiccions, errades, inexactituds... Fa dos dies tots aquests actors afirmaven que abans de repetir convocatòries primer es valorarien les incidències hagudes el dia 29 d’abril. Reiteraven que es mantindrien els processos que s’haguessin realitzat amb “garanties”. Però ahir tot canvia: s’invaliden els exàmens de manera general i tothom ha de repetir les proves. Per què aquest canvi? És que no volen contestar a les reclamacions presentades, no poden... o és que no tenen recursos jurídics per fer-ho?
I què passa amb aquelles persones que han realitzat la prova de manera rigorosa i sense incidències? On estan els seus drets? Per què ho han de repetir? S’ha demostrat que tots els processos estaven viciats? Per què les Organitzacions Sindicals que “negocien” amb l’Administració no els han tingut en compte i donen suport a la repetició de tots els processos sense verificar res més? On estan els informes jurídics i del Tribunal de la convocatòria que així ho acrediten? Per aquests opositors també s’obrirà una bústia perquè puguin presentar les seves queixes? Que no us enganyin: la mateixa vàlua testimonial té qui denuncia una irregularitat que qui manifesta que no s’ha produït cap. La nostra recomanació és que reclamin a l’Administració i, si cal, davant els jutjats. CSIF ha exigit, apel·lant al dret de transparència, l’aportació de totes les incidències presentades i el dictamen elaborat per Funció Pública que acrediti la irregularitat de totes les proves. En cas contrari, exigirem davant les instàncies corresponents, la suspensió de les proves que volen repetir.
Seguint amb el relat dels fets, la Funció Pública i els Sindicats signants de l’Acord deien fa ben poc que es realitzaria una convocatòria única i simultània per raó d’agilitat, i ara, pocs mesos després, faran tres proves en dos mesos: la fallida del 29 d’abril, i dues més, l’1 i el 8 de juliol. Però no era per agilitat? Com és possible que ara es dilatin les proves dos mesos més? Aleshores, ens preguntem, per què des d’un inici no van convocar les oposicions en els 8 caps de setmana d’aquest període, calendaritzant els processos de manera racional, distribuïts en el temps, permetent que tothom es pogués presentar a més d’una oposició, respectant els seus drets a la lliure concurrència i accés a la Funció Pública? I, llavors, per què els Sindicats signants del maleït Acord els hi van donar suport i ara decideixen juntament amb el Govern ajornar les proves i seguir amb una convocatòria que continua sent gairebé simultània? Malauradament, no tenim respostes...
També deien fa uns mesos que no disposàvem de capacitat per organitzar un procés de tal magnitud... i ara sí? Fa quatre dies s’havia d’externalitzar la gestió amb un contracte milionari a una empresa privada, i al juliol ja no cal els ajuts externs? Els treballadors i treballadores públiques ara sí disposen de les capacitats per gestionar les oposicions i fa quatre dies no? Ens quedem bocabadats quan observem com s’ha obrat aquest miracle!
Diu també la Consellera de Presidència que aquest nyap no comportarà una despesa perquè rescindiran el contracte amb l’empresa contractada per incompliment de contracte (gairebé 1.500.000€), cosa que està per veure. Però, per altra banda, confirmen que, d’ofici, abonaran indemnitzacions a tots els opositors sense especificar quantia ni concepte... A veure, fem uns senzills càlculs: si es retornen les taxes d’examen, indemnitzacions per desplaçaments, per anul·lacions de viatges... als 13.000 aspirants, més la contractació de noves aules a sumar a les de la convocatòria anterior, més el pagament als funcionaris que facin de suport i vigilància a les futures proves... més la quantificació del temps/salari de les persones implicades, aquest procés serà el més car de la història de Catalunya amb escreix. Però, estimats companys, no us amoïneu, que les arques de la Generalitat no ho patiran; ja ens ho trauran del complement de productivitat. Cap problema.
Hem estat gairebé 20 anys sense oposicions, sense concursos de mèrits i capacitats, amb una taxa d’interinitat espectacular, de les més altes de l’Estat, precarietat laboral institucionalitzada, amb incompliments reiterats de la normativa de Funció Pública i la comunitària. Una paràlisi administrativa en tota regla. Però en un cert moment, la Generalitat determina la reducció de la interinitat perquè els fons europeus ens obliguen... O es redueix la taxa d’interins o no cobrarem. S’han de convocar oposicions sí o sí, però no per consideració cap a l’empleat públic, sinó per diners. I és ara quan comença una història que podrien subscriure els germans Marx: si fins ara a Catalunya les oposicions sempre s’havien convocat en diferent dia i hora, es decideix ara que siguin simultànies; es determina fa dos mesos que siguin simultànies, i ara resulta que ja no han de ser exactament simultànies; es contracta una empresa privada per primera vegada per gestionar els processos, i ara es rescindeix el contracte amb l’empresa privada; es descarta la consideració i vàlua de la treballadora i el treballador públic per gestionar les proves i ara seran els funcionaris els que s’encarregaran de la gestió; es confirma que no s’anul·laran tots els processos i l’endemà s’anul·len tots els processos; obrim una bústia per testimonis a les incidències, però no obrim una bústia per testimonis de correcció; les oposicions són per l’abril, les oposicions són ara per al juliol, la Generalitat denuncia a l’empresa contactada per incompliment manifest i és ara l’empresa contractada la que denuncia a la Generalitat per incompliment manifesto... I això continua...
Si valorem ara les declaracions dels Sindicats signants de l’Acord... patètica. Cap crítica a l’Administració, cap demanda de responsabilitats, cap sol·licitud de dimissió, cap disculpa als treballadors, cap aclariment, cap reconeixement d’errades... És just recordar que, com a mínim, i sense molta determinació, CATAC demana responsabilitats i alguna indemnització més. Però la tebiesa, especialment d’UGT i CCOO, tant en les seves paraules com en la imperícia de la seva posada en escena davant les càmeres ha estat desoladora.
Ara, a les innumerables demandes judicials contra la convocatòria simultània de processos, s’uniran les denúncies dels opositors que han de tornar a examinar-se, malgrat que les seves proves es van realitzar sense irregularitats. Un veritable caos derivat d’un Acord de convocatòria simultània que CSIF ha denunciat des del minut 1. Però per acabar de complicar més la qüestió, CEGOS, aquesta empresa contractada per l’Administració que, segons la Consellera de Presidència, era el responsable de tots els mals, ha emès un comunicat. No us perdeu el més destacat de les seves declaracions a la premsa. Recollim literalment un extracte del que s’ha publicat:
US RECORDEM QUE EN BASE A LA RESOLUCIÓ QUE EMETI L’ADMINISTRACIÓ, EXIGIREM DAVANT LES INSTÀNCIES CORRESPONENTS, LA SUSPENSIÓ DE LES PROVES QUE VOLEN REPETIR.
I ara, què dirà la Consellera, la Secretària, la Funció Pública, els Sindicats signants... Assumirà ara cap responsabilitat pel desastre del dia 29 d’abril? Segur que no. Només, com us hem dit, es produeix una fugida endavant. Això no ha fet més sinó que començar.
Us mantindrem informats