CSIF Educació demana als grups parlamentaris que donin suport a la reducció de ràtios i de la jornada lectiva com a norma d’àmbit estatal
- Negociaciones y acuerdos
- Normativa
16 de xuño de 2026
A les portes de la votació al Congrés dels Diputats de l’avantprojecte de llei que redueix les ràtios i l’horari lectiu del professorat, CSIF Educació ha mantingut una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per reclamar que es miri per l’interès general de l’educació pública i es garanteixi una base normativa comuna a tot el territori.
El sindicat va sol·licitar reunió amb tots els partits i va ser rebut per Unió del Poble Navarrès (UPN), SUMAR-IU i el Grup Popular (PP).
El pròxim 18 de juny el Congrés votarà un text que va ser negociat i acordat a la Mesa Sectorial d’Educació, en el si del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, i que CSIF va avalar. El motiu de fons és coherent amb allò que aquesta organització defensa de manera sostinguda: que les condicions essencials del sistema educatiu es fixin mitjançant una regulació d’àmbit nacional i no quedin a mercè de la disparitat de les disset comunitats autònomes.
Una norma nacional que demostra que l’educació és una competència compartida
Per a CSIF, aquest avantprojecte té un valor que va més enllà del seu contingut. Que l’Estat pugui fixar una ràtio màxima per aula i un topall legal a la jornada lectiva del professorat a tot el territori demostra que l’educació no està plenament transferida, sinó que és una competència compartida en què l’Estat conserva la funció de garantir les condicions bàsiques que asseguren la igualtat d’oportunitats de l’alumnat, amb independència del seu lloc de residència.
És exactament el mateix principi que articula el conjunt de les reivindicacions del sindicat: una base nacional que estableixi un sòl comú per a les ràtios, la jornada lectiva, la inversió i les retribucions, per acabar amb les desigualtats territorials.
El missatge traslladat a les reunions
En les trobades amb els grups que ens han rebut —PP, UPN i SUMAR-IU—, CSIF ha demanat que anteposin l’interès de l’educació pública i tinguin present que només una base normativa comuna garanteix la igualtat d’oportunitats a tot Espanya. Aquesta base és la que permet, a més, sostenir la resta de l’agenda pendent: la reducció efectiva de ràtios, l’estabilització de les plantilles i un pla d’equiparació retributiva que acabi amb la bretxa salarial entre comunitats.
En cada reunió, CSIF va lliurar, a més, un exemplar de l’Informe del Sistema Educatiu Espanyol 2009-2025 en clau CSIF, que també ha tramès per correu ordinari a tots els grups. El document recull, amb dades contrastades, el deteriorament que arrossega l’educació pública —una inversió estancada en el 4,3 % del PIB, una interinitat docent superior al 30 % i una bretxa retributiva de més de 800 euros mensuals entre comunitats— i permet situar el suport a aquest avantprojecte com un primer pas per revertir aquesta tendència.
Amb el PSOE no es va celebrar cap reunió, si bé CSIF entén que l’acord assolit al Ministeri —en què governa aquest partit— ja es dona per fet.
Lleialtat a un text acordat: CSIF no presentarà esmenes
Durant els contactes, els grups van oferir a CSIF la possibilitat de presentar esmenes perquè ells les defensessin al Congrés. El sindicat ha declinat l’oferiment de manera expressa: en tractar-se d’un text negociat i acordat amb el Ministeri a la Mesa Sectorial, introduir-hi esmenes equivaldria a torpedinar el mateix acord, cosa que CSIF considera deslleial amb un consens assolit amb la mateixa signatura de l’organització.
CSIF reitera la seva crida a tots els grups perquè el 18 de juny donin suport a una mesura que avança en la direcció correcta i que confirma el principi que vertebra tota l’acció del sindicat: el mateix dret a una educació de qualitat, sigui quin sigui el territori.
