30.000 docents omplen Barcelona: una jornada històrica que obliga el Departament a moure fitxa

Ahir, Barcelona va viure una de les mobilitzacions educatives més multitudinàries dels darrers anys. 30.000 docents vam recórrer el centre de la ciutat, des de Plaça Urquinaona fins a Plaça Sant Jaume, en una marxa que va convertir els carrers en un clam unànime contra el deteriorament de les condicions laborals i el maltractament institucional que pateix el personal docent.

Des de CSIF Educació valorem aquesta jornada com un èxit rotund. La participació massiva demostra que el col·lectiu docent està unit, mobilitzat i determinat a revertir una situació insostenible. Aquesta força al carrer envia un missatge clar i inapel·lable: els i les docents hem fet el pas, i ara és el torn del Departament d’Educació i FP.

 

Les nostres demandes són clares i irrenunciables

Des del sindicat, continuem defensant una agenda de reivindicacions imprescindible per dignificar la professió i millorar la qualitat educativa del país:

• Recuperació immediata del 25% del poder adquisitiu perdut durant l’última dècada.

• Baixada de ràtios, tant a Primària com a Secundària, com a mesura estructural per garantir una educació de qualitat i una atenció realment personalitzada.

• Increment de plantilles que permeti reduir la càrrega laboral i donar resposta a les necessitats creixents dels centres.

• Millores en les condicions laborals, incloent la reducció de burocràcia, estabilitat als centres i una càrrega lectiva més equilibrada.

• Derogació del decret de plantilles, per garantir transparència, equitat i objectivitat en els processos de provisió.

Aquestes demandes no són noves ni improvisades: són el resultat de mesos —i anys— de denúncia, propostes i treball sindical.

 

Continuarem mobilitzats i vigilants

L’èxit de la jornada d’ahir no és un punt final, sinó un punt d’inflexió. Des de CSIF Educació seguirem treballant perquè hi hagi una unitat sindical real, i intensificarem totes les accions necessàries per garantir que la veu dels docents es transformi en canvis concrets i tangibles.

Aquesta lluita no va de banderes ni de sigles: va de dignitat docent. Per això instem tots els sindicats —de mesa i de no mesa— a deixar de banda estratègies particulars i unir esforços en aquesta causa compartida. El col·lectiu docent mereix respecte i unitat, sense exclusions de cap tipus, perquè només així podrem defensar amb força allò que ens pertoca.

La dignitat professional no es negocia: es defensa. I ahir, 30.000 persones ho van fer evident.