CSIF denuncia el caos en la implantació de la 3a fase dels Tribunals d’Instància

Barcelona, 13 de gener.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia, un cop més, l’absoluta manca de previsió del Ministeri de Justícia i de les comunitats autònomes amb competències transferides, entre elles Catalunya, després de l’entrada en funcionament de la tercera fase dels Tribunals d’Instància. El resultat és clar: “el caos està servit, i els principals perjudicats són, sense cap mena de dubte, els ciutadans, que ja pateixen les greus deficiències en el servei públic de la Justícia”, asseguren des del sindicat.

El 31 de desembre de 2025 va entrar en vigor la tercera fase dels Tribunals d’Instància a la pràctica totalitat de l’Estat, afectant els partits judicials amb més nombre de jutjats. A Catalunya, aquesta fase inclou Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Sabadell, Terrassa, Granollers, Mataró, Manresa, Arenys, Vilanova i la Geltrú, Reus i Figueres, cosa que suposa una complexitat extraordinària a l’hora de la seva implementació.

CSIF ja va denunciar durant la implantació de la fase I (1 de juliol de 2025) i la fase II (1 d’octubre de 2025) davant el Departament de Justícia i Memòria Democràtica els greus problemes detectats:

• Manca d’infraestructures i edificis adaptats al nou model.
• Desorganització interna per absència de protocols clars de funcionament, repartiment d’expedients i adscripció del personal.
• Deficiències en els sistemes informàtics, especialment per la inexistència de l’expedient electrònic en la jurisdicció penal.
• Greu manca de mitjans personals, amb plantilles clarament infradotades en relació amb la càrrega real de treball.

Amb l’entrada en vigor d’aquesta darrera fase, i després de la negativa del Departament de Justícia i Memòria Democràtica a aplicar la moratòria de sis mesos prevista a la Llei d’Eficiència, l’escenari es torna a repetir: “desorganització, manca de mitjans materials i humans i els mateixos errors de les fases anteriors, agreujats ara pel fet de tractar-se dels partits judicials amb més volum de jutjats”.

CSIF ha advertit reiteradament que un projecte d’aquesta envergadura necessita un temps prudencial d’implementació, que permeti avaluar resultats, corregir errors i garantir una posada en marxa amb seguretat jurídica i organitzativa, tant per als professionals de l’Administració de Justícia com per als ciutadans que utilitzen aquest servei essencial.

No hi ha hagut consens amb les organitzacions sindicals representatives. Ens trobem davant d’un model imposat per l’administració, dissenyat sota els criteris dels secretaris coordinadors i lletrats responsables de l’organització interna, imposant al conjunt de treballadors una estructura que en molts casos podria no ajustar-se a la normativa, menyscabant drets, desaprofitant la seva experiència i, el que és més greu, sense garantir una major eficiència.

La precipitació amb què s’han posat en marxa els Tribunals d’Instància, sense aportar tots els mitjans necessaris per a una justícia del segle XXI, demostra que el veritable objectiu no és millorar el servei, sinó reduir costos. La suposada “eficiència” es tradueix en pitjors condicions de treball i en un servei més lent i de menor qualitat per a la ciutadania.

Per a CSIF, la veritable reforma continua pendent: “reconèixer les funcions reals dels Cossos Generals de l’Administració de Justícia, eliminar els colls d’ampolla i aplicar de manera efectiva el model de ‘paper zero’. Només així es podrà avançar cap a una Justícia més àgil, moderna i veritablement al servei de la ciutadania”.