CSIF acusa Afers Penitenciaris de censurar i coaccionar el personal penitenciari

El sindicat rebutja l’exigència d’autorització prèvia per parlar amb els mitjans de comunicació i adverteix d’una greu vulneració de la llibertat d’expressió i de l’acció sindical

Barcelona, 3 de març de 2026.–La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia l’extrema gravetat de la comunicació remesa ahir per la Direcció General d’Afers Penitenciaris al personal penitenciari, en la qual s’estableix l’obligació de disposar d’una autorització prèvia per a qualsevol intervenció en mitjans de comunicació o a les xarxes socials relacionada, directament o indirectament, amb la seva activitat professional, sota advertiments explícits de possibles sancions disciplinàries.

En aquesta comunicació, la Direcció General informa de l’existència d’un procediment obligatori d’autorització per a entrevistes, reportatges, declaracions o qualsevol participació pública vinculada a l’àmbit penitenciari. Segons aquest criteri, totes les sol·licituds dels mitjans s’han de canalitzar a través del Gabinet de Comunicació del Conseller de Justícia, que decideix si la intervenció és “d’interès per a l’Administració” i, si escau, designa el professional autoritzat a parlar en representació institucional.

El document prohibeix expressament acudir als mitjans de comunicació o difondre continguts a les xarxes socials per iniciativa pròpia sense autorització prèvia, i adverteix que la difusió d’informació coneguda per raó del càrrec —incloent-hi dades sobre persones internes, salut mental, risc suïcida, funcionament del servei o incidències— pot constituir faltes disciplinàries greus o molt greus, en funció del contingut i de les circumstàncies, apel·lant a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i al deure de lleialtat, neutralitat i reserva.

Per a CSIF, no es tracta d’un simple recordatori normatiu, sinó “d’un intent deliberat de silenciar el personal penitenciari mitjançant la intimidació i la por, instaurat de facto un règim de censura prèvia absolutament incompatible amb un estat democràtic i amb els drets fonamentals dels empleats públics”.

La llibertat d’expressió no és una concessió administrativa

CSIF recorda que “el personal penitenciari no perd els seus drets constitucionals pel fet de ser empleat públic. La llibertat d’expressió és un dret fonamental plenament vigent i no pot quedar sotmès a l’autorització prèvia de cap gabinet polític ni òrgan directiu”.

“El personal penitenciari no és propietat de l’Administració. No som súbdits ni estem sotmesos a obediència ideològica. Som professionals amb criteri propi i amb el dret —i el deure— de denunciar situacions que afecten la seguretat, les condicions laborals i el correcte funcionament del servei públic”, subratlla el sindicat.

Exigir permisos previs és censura, i la censura és il·legal

CSIF denuncia que obligar a fer passar qualsevol intervenció pública pel filtre del Gabinet de Comunicació del Conseller suposa un control polític del discurs, especialment greu quan el que es pretén és impedir o desincentivar denúncies legítimes sobre:

• la inseguretat als centres penitenciaris,
• la manca de recursos humans i materials,
• decisions directives errònies,
• riscos laborals greus,
• o el deteriorament del servei penitenciari.

“Denunciar aquests fets no constitueix deslleialtat institucional, sinó una responsabilitat professional, ètica i sindical”.

Amenaces disciplinàries com a eina de por

El sindicat alerta del caràcter intimidatori del comunicat, que utilitza conceptes jurídics amplis i advertiments genèrics sobre possibles faltes greus o molt greus amb l’objectiu de fer callar el personal, impedir la denúncia pública i imposar un relat únic i oficial, protegint la imatge de la Direcció General en lloc d’afrontar els problemes reals del sistema penitenciari.

Els límits legals ja existeixen i són a posteriori

CSIF recorda que “el personal penitenciari coneix i respecta els límits legals vigents: el deure de reserva sobre informació confidencial, la protecció de dades sensibles, la seguretat dels centres o la prohibició de parlar en nom de l’Administració sense autorització”.

“Tanmateix, fora d’aquests supòsits concrets i taxats, l’expressió d’opinions personals, professionals o sindicals és lliure i intocable. Qualsevol altra interpretació constitueix un clar abús de poder”.

Especial protecció de l’acció sindical

Quan aquestes expressions es realitzen en el marc de l’acció sindical, la protecció jurídica és encara més gran. Intentar sancionar o intimidar representants sindicals per denunciar condicions laborals pot suposar una vulneració greu dels drets fonamentals dels treballadors, amb conseqüències jurídiques per als responsables.

 

 

CSIF: “No callarem”

CSIF no acceptarà censura, amenaces ni controls polítics sobre la veu del personal penitenciari.
El sindicat adverteix que, si la Direcció General d’Afers Penitenciaris persisteix en aquesta deriva autoritària, hi haurà resposta sindical, jurídica i pública.

“Perquè el problema no és que el personal parli. El problema és tot el que es vol amagar”, conclou CSIF