582 treballadors penitenciaris van ser agredits en 2023 a Catalunya

582 treballadors penitenciaris van ser agredits en 2023 a Catalunya

 

S'incrementa la violència en les presons catalanes

 

Més d'un treballador és agredit diàriament

 

 

Com cada any des de 2016, la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima proporciona dades sobre els incidents amb resultat d'agressió que es produeixen en les presons catalanes. Com tots els anys, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha elaborat un informe estadístic amb les xifres oficials proporcionades pel Departament de Justícia. En aquest es conclou que:

 

Les presons més conflictives i amb més incidència d'agressions continuen sent els centres penitenciaris de Brians 1, Brians 2, Joves i Quatre Camins. Crida l'atenció el perillós augment d'incidents en el CP Joves atès que és el centre amb el menor nombre d'interns de tota Catalunya “però que, donades les xifres, podem afirmar que és, sens dubte, dels més inadaptats i violents de tot el sistema”, conclouen des de CSIF.

 

582 treballadors/es penitenciaris/es van ser agredits/des en 2023. 1,6 treballadors són agredits diàriament en les presons catalanes. S'han registrat 703 incidents, la qual cosa suposa quasi dos incidents diaris.

 

Les agressions sexuals es tripliquen respecte a 2022. Per a CSIF, “constitueix una altra dada esgarrifosa d'aquest informe, ja que s'han comptabilitzat fins a 17 incidents d'aquest tipus quan en 2022 van ser 6”.

 

S'incrementa la violència en les agressions ja que els incidents greus, que recullen els més violents i amb les pitjors conseqüències, s'han incrementat en un 54,4%, Es registren un total de 86 incidents greus en els quals 105 treballadors van resultar agredits de consideració greu o molt greu.

 

El 20% de les agressions succeeixen en els Departaments Especials i/o de Sancionats, és a dir, un de cada cinc.

 

Des de CSIF, fa anys que denuncien la gran quantitat d'interns amb patologies psiquiàtriques que conviuen en mòduls ordinaris amb la resta de la població. Asseguren que “l'absència d'inversió en unitats de salut mental per part dels departaments de Justícia i l'Institut Català de la Salut és evident. Cal recordar que molts centres de nova creació tenen aquestes unitats tancades o destinades a altres perfils d'interns. A més, s'hauria de reprendre l'administració diluïda de la medicació que se li administra als presos que són especialment perillosos per a la seguretat del centre, ja que s'evitaria el trànsit d'aquestes substàncies i afavoriria que la medicació la prengués qui realment la necessita”.

 

En les Unitats de Salut Mental i Unitats Hospitalàries Psiquiàtriques Penitenciàries (UHPP) s'han produït un total de 16 incidents amb resultats d'agressió (descartant les temptatives) amb un total de 19 treballadors agredits.

 

A partir de les dades proporcionades pel Departament, podem concloure que 60 interns que han protagonitzat incidents es trobaven en primer grau (presos perillosos o considerats d'alt risc) a l'hora de cometre l'acte violent. Aquests 60 agressors han causat que 105 treballadors/es hagin estat derivats a la mútua o serveis mèdics del mateix centre.

 

L'increment respecte a 2016 (quan la Secretaria va començar a proporcionar xifres absolutes, sense considerar les temptatives d'agressió) és de +431 agressions, representant un augment del +285%. “Aquesta dada constata que els canvis aplicats pels Serveis Penitenciaris des de llavors no estan funcionant, però l'administració no pren cartes en l'assumpte ni analitza els motius”.

 

Un col·lectiu altament agredit i oblidat per les administracions

 

“Som un col·lectiu hiperagredit, tant física com psicològica i institucionalment. Per llei, és deure de les administracions protegir els seus treballadors enfront dels riscos laborals, garantint la seva salut i seguretat en tots els aspectes relacionats amb el seu treball, mitjançant la integració de l'activitat preventiva i l'adopció de quantes mesures siguin necessàries. L'administració penitenciària catalana no pren les mesures necessàries per a preservar la vida dels seus treballadors. Mai saps si arribaràs enter a la teva casa”.

 

Les presons catalanes pateixen, des de molts anys, la falta de personal i la falta de mitjans materials. Al seu torn, “la falta de mesures coercitives com els aerosols o les pistoles taser, fan que la població reclusa se senti lliure d'agredir als treballadors. No tenim manera de defensar-nos mentre els agressors inventen les seves pròpies armes casolanes. Tampoc som considerats agents de l'autoritat en les nostres funcions”.