CSIF demana al Gobierno una reforma estructural dels centres educatius en cinc anys per millorar-ne la climatització i l’eficiència energètica.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, ha demanat al Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports una reforma estructural de tots els centres educatius per millorar les condicions de climatització, benestar tèrmic i eficiència energètica. Per això demanem la reforma del Reial decret 132/2010 de requisits mínims dels centres docents de segon cicle d’educació infantil, educació primària i educació secundària.

CSIF ha traslladat aquesta petició en la reunió del grup de treball sobre la reforma de la professió docent, que s’ha celebrat avui a la seu del Ministeri d’Educació. Els representants de CSIF han recordat que la legislació actual de requisits mínims dels centres es va aprovar fa més de tres dècades en un context climàtic i energètic molt diferent de l’actual.

Reforma finançada amb fons europeus o propis

En aquest sentit, reclamem que la reforma de la professió docent inclogui la modificació del Reial decret perquè incorpori l’obligació que la totalitat dels centres educatius assoleixi, en un termini màxim de cinc anys, condicions equivalents als estàndards de referència en climatització, benestar tèrmic, ventilació, qualitat de l’aire i eficiència energètica. Aquesta operació hauria d’anar acompanyada d’una memòria econòmica que prevegi el finançament amb fons europeus o propis.

CSIF recorda que no s’ha desenvolupat cap pla efectiu per adaptar les instal·lacions escolars als efectes del canvi climàtic, malgrat que la LOMLOE reforça l’educació ambiental i la sostenibilitat als centres. El sindicat adverteix que aquesta responsabilitat no pot recaure, sense el finançament corresponent, sobre els ajuntaments, competents en el manteniment dels edificis d’educació infantil i primària.

Primer cicle d’educació infantil: competències compartides per fixar mínims

D’altra banda, CSIF valora que es faci una proposta de reducció de ràtios en algunes etapes no obligatòries, però lamenta que la implantació sigui a partir del curs 2027-2028, com ja passa amb la resta de ràtios i la reducció de l’horari lectiu. En concret, la proposta per al primer cicle d’infantil és de 4 infants fins a un any; 6 infants fins a dos anys; i 8 infants fins a tres anys. Pel que fa al segon cicle d’infantil, es proposa que la ràtio màxima sigui de 20 alumnes per unitat, mentre que a batxillerat sigui de 30 alumnes com a màxim.

CSIF defensa que l’eix de tota la reforma és l’exercici efectiu de les competències compartides entre el Govern central i les comunitats autònomes. Una regulació bàsica estatal exigent no limita la capacitat de les comunitats, sinó que actua com a mecanisme de cohesió i equitat territorial, garantint unes condicions mínimes comunes per a tot l’alumnat, amb independència del lloc on resideixi.

La nostra organització defensa que la regulació abandoni el model de ràtio numèrica fixa i incorpori criteris que atenguin la diversitat de l’alumnat. Un informe del sistema educatiu espanyol 2009-2025 elaborat per CSIF revela que l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu s’ha triplicat en poc més d’una dècada, fins a representar el 15,6 per cent del total, amb enormes diferències entre territoris.

Finalment, CSIF emplaça el Ministeri d’Educació a abandonar la paràlisi de les reformes que necessita l’escola pública i de les millores de les condicions del professorat. En aquest sentit, recordem que hem anunciat l’inici de mobilitzacions per al començament del curs 2026-2027, sense descartar la convocatòria de vaga.