Avui a la tarda està prevista una reunió entre el Departament d’Educació i Formació Professional i els sindicats convocants de la vaga. Des de CSIF Educació Catalunya considerem imprescindible que aquesta reunió serveixi per donar respostes reals al malestar docent i no per acumular noves promeses sense garanties.

Tanmateix, abans de parlar d’acords, cal parlar de dues qüestions de fons: la serietat institucional del Departament i la necessitat d’una unitat sindical real, sense vetos ni exclusions.

Com podem prendre’ns seriosament la paraula del Departament?

El Departament ha convertit en habitual una manera de relacionar-se amb la representació del professorat marcada pels ajornaments, els canvis d’horari, les convocatòries a última hora i la improvisació constant. Aquesta manera d’actuar no ajuda a generar confiança ni transmet la serietat que requereix un conflicte laboral d’aquesta magnitud.

La confiança institucional no es demana: es guanya complint. I difícilment es pot exigir credibilitat al professorat quan l’Administració canvia reunions, retarda compromisos i actua sovint sense la previsibilitat mínima que hauria de tenir una negociació seriosa.

El professorat no necessita titulars ni gestos buits. Necessita compromisos concrets, calendaris clars, pressupost suficient i mesures verificables.

Unitat sindical real, no exclusions

CSIF Educació Catalunya no forma part de la coordinadora de sindicats convocants perquè no se’ns hi ha volgut. Ho diem clarament: si compartim reivindicacions essencials, si defensem millores per al professorat i si lluitem per una educació pública de qualitat, no s’entén que es practiquin exclusions entre organitzacions sindicals.

Anem a una? Lluitem per les mateixes reivindicacions? Doncs per què els vetos?

La defensa del professorat no pot convertir-se en una qüestió de sigles, visibilitat o càlcul sindical. Excloure sindicats per evitar donar-los espai no enforteix la lluita; la debilita. El professorat és plural, i la seva representació sindical també ho és.

Des de CSIF considerem que les reivindicacions que hi ha sobre la taula són massa importants per fer-les petites amb dinàmiques d’exclusió. Cal sumar veus, no restar-les.

Les reivindicacions són clares

El malestar docent no neix del no-res. És conseqüència d’anys de sobrecàrrega, manca de recursos, ràtios inadequades, burocràcia creixent, pèrdua de poder adquisitiu, manca de reconeixement professional i decisions preses massa sovint sense escoltar prou el professorat.

Per això, qualsevol reunió amb el Departament hauria de posar sobre la taula, com a mínim:

• la reducció real de ràtios;
• l’increment de plantilles i recursos;
• la reducció efectiva de la burocràcia;
• la recuperació del poder adquisitiu del professorat;
• el retorn del deute dels sexennis;
• la millora de les condicions laborals;
• la derogació del decret de plantilles;
• el reconeixement ple de l’etapa 0-3;
• l’elaboració de currículums consensuats amb el professorat;
• el reconeixement de les tasques fora de jornada;
• una regulació justa de sortides, colònies i activitats amb responsabilitat afegida;
• garanties en salut laboral i prevenció de riscos psicosocials;
• transparència en les adjudicacions, vacants i resultes;
• mesures específiques per al professorat desplaçat;
• i compromisos amb calendari, pressupost i seguiment.

 

Aquestes reivindicacions no són corporatives ni aïllades. Són mesures necessàries per garantir unes condicions laborals dignes, una escola pública de qualitat i un sistema educatiu que no continuï funcionant gràcies al sobreesforç, el voluntarisme i la renúncia personal del professorat.

CSIF continuarà defensant el professorat amb veu pròpia

Que no se’ns hagi volgut a la coordinadora no ens farà callar. CSIF és als carrers, escolta el professorat i continuarà defensant totes les reivindicacions justes amb veu pròpia, rigor i fermesa.

No ens deixaran fora del debat. La defensa de l’educació pública no pot dependre de qui surt a una fotografia ni de qui decideix repartir visibilitat sindical. Ha de respondre a les necessitats reals del professorat, de l’alumnat i del conjunt del sistema educatiu.

Des de CSIF exigim al Departament serietat, compromisos verificables i respecte pel professorat. I reclamem també una unitat sindical real, basada en sumar esforços i no en excloure organitzacions que compartim objectius essencials.

La lluita del professorat és massa important per fer-la petita.