Més docents i menys pantalles: Educació torna a prioritzar la maquinària mentre les aules reclamen mans i recursos humans

Aquest mateix dimarts s’ha conegut que el Departament d’Educació ha començat a renovar els ordinadors del professorat de Catalunya. Segons les informacions publicades aquests dies, el Govern ha iniciat el canvi dels portàtils dels prop de 87.000 mestres i professors en un moment de màxima tensió al sistema educatiu. La mesura no és un fet aïllat ni improvisat, sinó que respon a una planificació ja prevista per la Generalitat, que fa poques setmanes també va formalitzar la renovació dels equips per al professorat i part de l’alumnat.

Però, més enllà de la qüestió tecnològica, el debat és sobretot polític i de prioritats. La documentació oficial quantifica aquesta operació en 110.709 ordinadors portàtils amb un cost de 91,4 milions d’euros, amb l’objectiu principal de “resoldre l’obsolescència del maquinari actual”. Tanmateix, aquesta justificació no té en compte els costos educatius i socials d’un model que continua responent amb més dispositius a problemes que, a les aules, són essencialment humans: manca de personal, sobrecàrrega docent, dificultats per atendre la diversitat i absència de reforços estables.

En aquest sentit, des de CSIF es qüestiona obertament aquesta aposta. “És incomprensible que, en plena crisi educativa, el Departament torni a posar el focus en canviar ordinadors mentre els centres continuen reclamant més professionals i més capacitat d’atendre l’alumnat com cal”, afirma David Aguilera, responsable del sector d’Educació del sindicat a Catalunya.

Aquesta nova inversió, a més, s’inscriu en una estratègia molt més àmplia de digitalització. El desplegament del Pla d’Educació Digital ha mobilitzat prop de 200 milions d’euros de fons europeus, amb actuacions com la instal·lació de 32.097 panells interactius en 2.847 centres, la distribució de 4.245 kits de robòtica, 2.762 maletes audiovisuals i 100.000 ordinadors portàtils per a l’alumnat de 1r i 2n d’ESO. En paral·lel, el sistema ha arribat a repartir gairebé 490.000 dispositius entre l’alumnat de primària i secundària, consolidant un model fortament basat en l’equipament digital.

Malgrat això, la pròpia Administració ha hagut de matisar recentment aquesta aposta. El Departament ha anunciat mesures per limitar l’ús de pantalles en determinades etapes educatives, com la prohibició dels mòbils a l’educació obligatòria o la reducció de dispositius a infantil. Una rectificació implícita que posa en evidència les contradiccions d’una política que, d’una banda, intenta frenar els excessos digitals i, de l’altra, continua invertint massivament en tecnologia.

Aquestes contradiccions també es reflecteixen en les avaluacions oficials, que recullen el malestar del professorat. Diversos docents alerten de l’ús excessiu de portàtils i tauletes a l’aula i reclamen més regulació, més supervisió i una reducció del temps davant les pantalles. “El professorat no està demanant més dispositius. Està demanant més mans, més estabilitat i menys sobrecàrrega”, subratlla Aguilera.

Des del sindicat es recorda que el sistema educatiu català compta amb més de 81.000 docents als centres públics i més de 10.000 professionals d’administració i serveis, unes xifres que evidencien la dimensió del sistema però també les seves mancances. En un context de creixent complexitat educativa, els centres reclamen més recursos humans per garantir l’atenció a la diversitat, la convivència i la qualitat educativa.

“No podem continuar construint l’escola del futur sense escoltar els i les professionals que cada dia sostenen el sistema educatiu”, insisteix Aguilera. “Les decisions no poden prendre’s des dels despatxos ni des de la lògica de l’aparador tecnològic.”

El professorat, segons CSIF, no ha situat entre les seves prioritats més pantalles, robots o equipaments digitals. El que reclama és més docents, més especialistes, més personal d’atenció educativa (PAE), més personal d’administració i serveis (PAS), més estabilitat i més capacitat real d’intervenció educativa. En aquest context, destinar desenes de milions d’euros a la renovació de maquinari es percep com una decisió allunyada de les necessitats reals dels centres.

“CSIF defensa una digitalització útil i pedagògicament justificada, però rebutgem que es converteixi en una coartada per no afrontar el debat real: falten docents, falten especialistes i sobra propaganda”, conclou Aguilera.

Per al sindicat, la qüestió de fons és clara: la tecnologia pot ser una eina, però no pot substituir les persones. Cap pantalla substituirà un docent, ni cap dispositiu resoldrà per si sol la sobrecàrrega a les aules. Per això, reclamen un canvi de rumb en les polítiques educatives que situï al centre allò que consideren essencial: més docents i menys pantalles, més escolta i menys imposicions.