COMUNICAT DEL SINDICAT — Després de la vaga massiva de l’11F

Ahir, 11 de febrer, el professorat i la comunitat educativa van protagonitzar una jornada de vaga històrica. Amb una participació massiva que va assolir prop del 85% i més de 100.000 persones mobilitzades arreu del país, vam fer sentir la nostra veu de forma clara i contundent: el sistema educatiu català no pot continuar funcionant així. No es pot seguir ignorant el malestar creixent dels professionals de l’educació, ni es poden continuar normalitzant condicions laborals precàries, estructures opaques i polítiques que menystenen el treball diari a les aules.

Davant d’aquesta mobilització massiva, la resposta del Departament d’Educació ha estat incomprensible i ofensiva. Lluny d’entendre la urgència del moment, han decidit convocar una reunió de negociació... d’aquí a una setmana. Una setmana sencera per donar resposta a unes demandes que fa anys que arrosseguem, però que ahir van ser defensades per desenes de milers de veus al carrer.

Considerem aquest gest una greu falta de respecte cap al conjunt del col·lectiu docent. És una mostra de desconnexió total amb la realitat dels centres educatius i amb el patiment acumulat per una plantilla que porta massa temps sostenint el sistema amb sacrificis personals, amb càrregues laborals inassumibles i amb un suport institucional pràcticament nul.

La situació és crítica i no pot esperar. La reunió s’havia d’haver fet avui mateix. No hi ha excuses que justifiquin aquest ajornament. No demanem privilegis: exigim respecte, diàleg real i solucions immediates.

Les reivindicacions són clares i àmpliament compartides per tota la comunitat educativa:

• La reubicació immediata dels prop de 300 docents desplaçats, víctimes d’un sistema d’adjudicacions injust i d’un decret de plantilles que ha desvirtuat la funció pública.

• El pagament íntegre de tots els complements, hores extres i el retorn del deute dels sexennis.

• La reducció de les ràtios i l’augment de personal docent i de suport, per garantir una atenció adequada a l’alumnat i fer realitat el model d’escola inclusiva que tant es proclama però no es dota.

• La simplificació de la burocràcia, perquè volem dedicar el nostre temps a allò que realment importa: preparar classes, fer bona docència, coordinar-nos i atendre alumnes i famílies.

• I, sobretot, la derogació immediata del Decret de Plantilles, que ha trencat amb la transparència i la igualtat d’oportunats en l’accés a les places. L’escola pública no pot funcionar com una empresa privada. Les direccions no poden tenir poder per escollir “a dit”. Cal tornar la democràcia als centres.

Finalment, exigim que la veu del professorat sigui escoltada i tinguda en compte a l’hora de dissenyar currículums i polítiques educatives. Qui millor que els i les professionals que treballen cada dia a peu d’aula per orientar les decisions del sistema?

Davant d’una mobilització d’aquesta envergadura, la resposta no pot ser ni el silenci ni l’endarreriment deliberat. El Departament d’Educació ha de reaccionar amb responsabilitat i celeritat. No fer-ho és ignorar un crit massiu per la dignitat, la qualitat i la justícia dins l’educació pública.

No acceptarem més dilacions. No acceptarem més excuses. El moment de negociar és ara. I el moment d’actuar és immediat.

Seguirem mobilitzades. Per dignitat. Per l’alumnat. Per l’escola pública.