Lleida

CSIF critica el enfoque parcial del reportaje de TV3 sobre las prisiones catalanas

gisela.sese.echevarria — Thu, 23 Apr 26 11:25:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

CSIF critica que TV3 ignore el contexto real del sistema penitenciario catalán, que “oculta la violencia real” en su reportaje y evita poner el foco en las víctimas y lo fija solo en los internos

Barcelona, 23 de abril de 2026 — La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF), a través de su área de Prisiones, denuncia públicamente el tratamiento “sesgado, tendencioso y alejado del rigor periodístico” del documental «Què està passant a les presons?», emitido en el espacio Sense Ficció de TV3.

Desde CSIF se considera que el reportaje, presentado como un análisis del modelo penitenciario catalán, “responde en realidad a un relato dirigido, construido con medias verdades y con una clara voluntad de condicionar la percepción pública”.

El sindicato critica que el programa da voz de manera predominante a perfiles concretos —exinternos, determinados colectivos, un sindicato específico y un exdirectivo jubilado— mientras excluye o minimiza la visión de los profesionales penitenciarios. “Se trata de una falsa pluralidad que busca legitimar un discurso previamente definido”, señalan.

Ante esta situación, CSIF solicitó expresamente la retirada de sus declaraciones del documental, con el objetivo de no ser utilizado como “coartada para validar un producto claramente parcial”.

Falta de contexto y criminalización del colectivo

Uno de los aspectos más preocupantes, según CSIF, es el tratamiento de las contenciones mecánicas. El reportaje, afirman, se centra de forma “obsesiva” en estas intervenciones, combinando imágenes reales con recreaciones dramatizadas para reforzar un mensaje que presenta a los funcionarios como agresores.

El sindicato subraya que se omite deliberadamente el contexto:

Las contenciones mecánicas son un último recurso.
Están estrictamente reguladas por la normativa vigente.
Se aplican bajo supervisión médica y control legal.

“Se ocultan los episodios de extrema violencia que obligan a aplicar estas medidas. Sin ese contexto, se distorsiona completamente la realidad”, denuncian.

Un modelo penitenciario sin explicar

CSIF también reprocha que el documental no explique las particularidades del modelo catalán, basado en una mayor convivencia y actividad interna, lo que implica también mayores niveles de conflictividad.

“Comparar cifras con otros países europeos sin explicar las diferencias estructurales es una forma de manipulación”, advierten. “En Cataluña se ha apostado por un modelo más abierto que, con determinados perfiles de internos, genera más tensión e incidentes”.

Relato construido a partir de testimonios parciales

El sindicato cuestiona la credibilidad de algunos testimonios utilizados, recordando que muchos internos tienden a minimizar sus delitos o a atribuir responsabilidades externas. Asimismo, critican que determinadas asociaciones y observatorios “basan sus conclusiones en estos relatos, mientras reciben financiación pública del mismo sistema que cuestionan”.

CSIF también considera “especialmente grave” equiparar el testimonio de internos con historial violento al de los profesionales que han sufrido agresiones. “Esto banaliza la violencia y desprotege a quienes garantizan la seguridad en los centros”, afirman.

Reivindicación del papel de los profesionales y de las víctimas

CSIF defiende el trabajo de los funcionarios de prisiones, recordando que la seguridad y el orden son condiciones imprescindibles para cualquier política de reinserción.

Asimismo, lamenta que el relato mediático “olvide sistemáticamente a las víctimas de los delitos”, un colectivo que, según el sindicato, no recibe la atención ni el reconocimiento necesarios.

“Mientras se amplifica la voz de los agresores, las víctimas quedan relegadas a un segundo plano. Es una realidad que también merece ser contada”, concluyen.

CSIF exige soluciones urgentes para desbloquear la situación del sector de mutuas

gisela.sese.echevarria — Mon, 20 Apr 26 11:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Barcelona, 20 de abril de 2026.– Representantes del sector de mutuas de la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) mantuvieron el pasado viernes 17 de abril una reunión de trabajo en Barcelona con los diputados del Congreso del PP, María de los Llanos de Luna y Agustín Parra. Este encuentro forma parte de una ronda de contactos que CSIF pretende extender a todas las organizaciones políticas, con el objetivo de dar a conocer en la esfera política el estado actual de las mutuas, las dificultades que atraviesan sus profesionales, la escasez de recursos humanos y la urgencia de impulsar reformas normativas inmediatas para garantizar un servicio de calidad.

En el encuentro, de carácter técnico e institucional, CSIF ha hecho entrega de un análisis detallado que identifica los principales obstáculos legales que impiden la dignificación laboral del colectivo.

Principales reivindicaciones

Durante la reunión, CSIF ha puesto el foco en la limitación de la masa salarial que condiciona las retribuciones de los profesionales del sector, así como en la necesidad de impulsar de forma definitiva el desarrollo de las carreras profesionales. Asimismo, se han trasladado diversas problemáticas de gestión detectadas en centros sanitarios de referencia vinculados a las mutuas, que requieren una respuesta jurídica urgente por parte de la Administración.

Defensa firme del sector

Desde CSIF subrayan que esta acción responde a la necesidad de que la voz de los trabajadores del sector de mutuas esté presente en los espacios donde se deciden sus condiciones laborales. El sindicato ha insistido en la importancia de reconocer la profesionalidad de un colectivo estratégico para el sistema de Seguridad Social, eliminando las trabas administrativas que actualmente limitan sus derechos.

Con esta iniciativa, CSIF refuerza su compromiso con la defensa del sector, elevando las demandas de los trabajadores al más alto nivel institucional para garantizar que sus propuestas técnicas y laborales sean incorporadas a la agenda política nacional.

CSIF denuncia retards en el cobrament de docents de baixa mèdica per la manca de gestió del Departament d’Educació

gisela.sese.echevarria — Thu, 16 Apr 26 11:16:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat alerta que centenars de professionals en incapacitat temporal han d’esperar setmanes per percebre part del seu salari

Barcelona, 16 d’abril de 2026. – La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia els retards sistemàtics en el cobrament que estan patint docents en situació d’incapacitat temporal que superen els 91 dies de baixa mèdica, a causa de deficiències en la gestió administrativa del Departament d’Educació i Formació Professional.

A partir d’aquest període, una part significativa de la nòmina deixa de ser abonada directament per l’administració autonòmica i passa a dependre de MUFACE. No obstant això, segons denuncia el sindicat, el problema rau en el fet que el Departament no està tramitant amb agilitat la documentació necessària, fet que impedeix que es facin els pagaments en temps i forma.

El cas d’una docent catalana afiliada a CSIF posa de manifest aquesta situació. Segons explica, porta setmanes reclamant sense obtenir solució: “Des de MUFACE m’han confirmat que no poden pagar fins que el Departament els enviï la documentació, però aquesta no arriba. Mentrestant, ens quedem sense cobrar una part molt important del sou”.

L’afectada assegura haver contactat reiteradament amb ambdues administracions, rebent com a resposta que existeix una saturació de feina i manca de personal. “M’han dit que potser cobraré el dia 20, però això correspon a la nòmina del mes anterior. És inacceptable”, denuncia.

CSIF adverteix que aquest no és un cas aïllat, sinó una problemàtica recurrent que afecta nombrosos docents a Catalunya, obligats a esperar a mes vençut per percebre una part essencial dels seus ingressos.

El responsable del sector d’Educació de CSIF a Catalunya, David Aguilera, considera que “és inadmissible que professionals que ja travessen una situació de vulnerabilitat per motius de salut hagin de suportar, a més, incertesa econòmica per la ineficàcia administrativa”.

Des del sindicat s’assenyala una manca estructural de recursos humans en els serveis encarregats de la gestió del personal docent dins del Departament d’Educació, fet que està provocant retards reiterats en tràmits essencials.

“La pròpia administració reconeix que està desbordada. És un problema de gestió i de manca de voluntat política per dotar de recursos suficients aquests serveis. No pot ser que els docents paguin les conseqüències d’aquesta desorganització”, afegeix Aguilera.

CSIF subratlla, a més, l’impacte directe d’aquests retards en la vida quotidiana dels afectats: “Les factures no esperen. Estem parlant de persones que poden passar setmanes sense cobrar una part important del seu salari. És una situació insostenible i profundament injusta”.

Davant d’aquesta situació, el sindicat exigeix al Departament d’Educació que reforci de manera urgent les plantilles dels serveis de gestió de personal i estableixi mecanismes àgils que garanteixin l’enviament de la documentació a MUFACE dins dels terminis establerts, assegurant així el cobrament puntual dels complements salarials.

“El sistema ha de funcionar. No és opcional. Estem parlant de drets laborals bàsics”, conclou Aguilera.

CSIF denuncia l’ús de recursos públics amb finalitats propagandístiques per part del Departament d’Educació

gisela.sese.echevarria — Fri, 10 Apr 26 10:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat acusa l’Administració de prioritzar el relat institucional en lloc de donar resposta a les necessitats reals dels centres educatius

Barcelona, 10 d’abril de 2026. – La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha mostrat la seva preocupació arran de l’enviament recent d’un correu electrònic massiu del Departament d’Educació a les famílies, en què es difon un butlletí informatiu sobre l’acord subscrit amb una part de la representació sindical.

Des de l’organització consideren que aquesta iniciativa “no dona resposta a les necessitats reals del sistema educatiu” i denuncien que l’Administració està fent servir canals institucionals per difondre una visió pròpia dels fets, en lloc de prioritzar la millora efectiva dels centres educatius.

“Les administracions públiques no han de fer propaganda, sinó gestionar amb responsabilitat els recursos públics i posar-los al servei de l’educació”, ha assenyalat David Aguilera, responsable del sector Educació de CSIF a Catalunya.

El sindicat destaca que aquesta actuació es produeix en un context marcat per dèficits estructurals persistents, com la sobrecàrrega del professorat, l’excés de tasques burocràtiques, la manca de recursos i la creixent distància entre les decisions polítiques i la realitat de les aules.

“Les famílies tenen dret a rebre informació veraç i objectiva, no missatges orientats a reforçar determinades interpretacions”, ha afegit Aguilera.

CSIF insisteix que la prioritat hauria de ser reforçar el sistema educatiu amb una inversió real i sostinguda, que permeti millorar les condicions laborals i retributives del professorat, garantir l’estabilitat dels equips docents, reduir les ràtios i alleugerir la càrrega administrativa.

“La confiança de la comunitat educativa no es construeix amb campanyes comunicatives, sinó amb mesures concretes. Cal menys màrqueting institucional i més recursos a les aules”, ha conclòs Aguilera.

Finalment, el sindicat fa una crida a recuperar el sentit comú i a situar les polítiques educatives al servei de les persones —docents i alumnat—, deixant de banda estratègies comunicatives que no contribueixen a millorar la qualitat del sistema.

CSIF reitera el seu compromís amb la defensa d’una educació pública de qualitat i amb la dignificació de la tasca docent.

CSIF denuncia la grave situación en la DGT de Lleida y exige más personal y recursos

gisela.sese.echevarria — Thu, 09 Apr 26 10:52:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Lleida, 9 de abril de 2026. – La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) ha denunciado la grave situación que atraviesa la Jefatura Provincial de Tráfico de Lleida (JPTL) y reclama un refuerzo urgente de personal y recursos para garantizar un servicio adecuado a la ciudadanía.

El sindicato se hace eco de las declaraciones realizadas por Raül Viladrich i Castellanas, presidente de la Federación de Autoescuelas de Cataluña, durante su comparecencia en el Congreso de los Diputados el pasado 23 de marzo de 2026, en la que calificó de “caótica” la situación actual en la Jefatura de Lleida.

Según estas manifestaciones, existe un grave problema interno que está afectando tanto a los usuarios como a la capacidad de los profesores de autoescuela para presentar a sus alumnos a examen. En este sentido, se apunta a una falta de liderazgo, dificultades en el trabajo en equipo y una gestión carente de empatía, factores que están deteriorando el funcionamiento del servicio.

CSIF también alerta de que, pese a contar con un equipo de examinadores altamente cualificado, muchos de los profesionales con mayor arraigo en el territorio se encuentran de baja médica debido a la presión laboral y al mal ambiente existente.

Déficit estructural y colapso del servicio

El sindicato denuncia que la situación en Lleida no es un caso aislado, sino que responde a un déficit estructural de personal que afecta a la mayoría de oficinas de la Dirección General de Tráfico (DGT). En el caso de Lleida, este problema se traduce en esperas intolerables para examinarse, vehículos sin actividad y profesores de autoescuela que no pueden desarrollar su trabajo.

Además, lejos de mejorar, la lista de personas en espera para realizar el examen aumentó en 2025 respecto al año anterior, evidenciando el colapso del sistema.

A esta situación se suma el cierre unilateral del centro desplazado de Vielha, sin explicaciones, y el riesgo de que otros centros como La Pobla de Segur y La Seu d’Urgell puedan seguir el mismo camino debido a la falta de presupuesto suficiente, pese a los procesos de digitalización.

Exigencia de cambios urgentes

Ante este escenario, CSIF reclama un cambio de rumbo en la gestión de la Jefatura Provincial de Tráfico de Lleida, que permita mejorar la coordinación, el clima laboral y la eficiencia del servicio. El sindicato pide que se confíe en el equipo de examinadores y se les permita desarrollar su labor en condiciones adecuadas.

Asimismo, CSIF Lleida reitera su denuncia histórica sobre la falta de efectivos y recursos en los organismos de la Administración General del Estado (AGE), una situación que, según el sindicato, continúa deteriorando la calidad de los servicios públicos.

“Seguiremos defendiendo unos servicios públicos de calidad y los recursos necesarios para garantizar su correcto funcionamiento”, concluye la organización sindical.

CSIF denuncia que Educació prioritza la inversió en ordinadors mentre els centres reclamen més personal

gisela.sese.echevarria — Wed, 01 Apr 26 11:35:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat critica la despesa de més de 90 milions en tecnologia i exigeix reforçar urgentment les plantilles docents i de suport

Barcelona, 1 d’abril de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) critica la decisió del Departament d’Educació de renovar els ordinadors del professorat a Catalunya, una actuació que suposarà la distribució de més de 110.000 portàtils amb una inversió superior als 90 milions d’euros, en un moment de màxima tensió en el sistema educatiu.

Per a CSIF, aquesta mesura evidencia una clara desconnexió entre les prioritats de l’Administració i les necessitats reals dels centres educatius. El sindicat denuncia que, “mentre es destinen recursos milionaris a la digitalització, el professorat continua afrontant una sobrecàrrega estructural, manca de personal i dificultats creixents per atendre la diversitat a les aules”.

“El problema de l’educació a Catalunya no és la manca de pantalles, sinó la manca de professionals”, afirma David Aguilera, responsable del sector d’Educació de CSIF a Catalunya. “Els centres necessiten més docents, més especialistes i més personal de suport per poder garantir una atenció educativa de qualitat”.

Aquesta inversió s’emmarca en una estratègia de digitalització més àmplia que, en els darrers anys, ha mobilitzat prop de 200 milions d’euros, incloent la instal·lació de més de 30.000 panells digitals, la distribució massiva de dispositius a l’alumnat i la dotació d’equipaments tecnològics diversos. Tanmateix, CSIF adverteix que aquest model no respon a les demandes del professorat.

El sindicat recorda que el mateix Departament ha començat recentment a limitar l’ús de pantalles en determinades etapes educatives, reconeixent implícitament els riscos d’una digitalització excessiva. “Existeix una contradicció evident: d’una banda, s’intenta frenar l’abús de dispositius i, de l’altra, es continua invertint de manera massiva en tecnologia”, assenyala Aguilera.

Des de CSIF s’insisteix que “el professorat no està reclamant més dispositius, sinó més recursos humans, estabilitat en les plantilles i millors condicions per desenvolupar la seva tasca educativa”. En aquest sentit, el sindicat considera que destinar desenes de milions d’euros a renovar equips informàtics suposa una decisió allunyada de la realitat dels centres.

“El professorat no està demanant més ordinadors. Està demanant més mans”, subratlla Aguilera. “No podem continuar construint l’educació del futur sense escoltar aquells que sostenen el sistema cada dia”.

Per tot això, CSIF exigeix un canvi de rumb en les polítiques educatives i reclama que la inversió pública prioritzi el reforç de plantilles: més docents, més professionals d’atenció educativa (PAE), més personal d’administració i serveis (PAS) i més estabilitat laboral.

“Cap pantalla substituirà mai un docent. Si volem una educació de qualitat, la inversió ha de centrar-se en les persones”, conclouen des del sindicat.

CSIF rebutja l’acord del PAS d’Ensenyament per considerar-lo insuficient

gisela.sese.echevarria — Tue, 31 Mar 26 12:01:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat denuncia que la proposta de l’Administració no compensa la càrrega de treball ni reconeix el valor del col·lectiu als centres educatius

Barcelona, 31 de març de 2026 — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha rebutjat el nou acord del personal d’administració i serveis (PAS) de l’àmbit d’Ensenyament en considerar que l’increment retributiu plantejat per l’Administració és clarament insuficient.

Des de CSIF comparteixen la necessitat d’una millora salarial per al col·lectiu. Tanmateix, consideren que la proposta presentada no compensa l’esforç, la responsabilitat ni la càrrega de treball que assumeix el personal PAS en el seu dia a dia, ni reflecteix el valor real de la seva tasca en el funcionament dels centres educatius.

El Departament ha presentat aquest acord com una millora significativa, però des de CSIF estimen que no respon a la realitat del col·lectiu ni a les expectatives generades després de mesos de reivindicació i pressió.

Després de tot aquest temps de mobilització, era perfectament possible assolir un acord molt més ambiciós. El compromís demostrat pel personal PAS mereixia un resultat millor, no una proposta de mínims que perpetua un greuge que arrossega des de fa massa temps”, apunten des del sindicat.

Per això, “des de CSIF ho diem amb claredat: estem d’acord amb l’increment, però no amb aquest increment. La mesura no dignifica les condicions laborals ni situa el col·lectiu en el lloc que li correspon”.

En conseqüència, CSIF no ha signat aquest acord en no incorporar millores reals i substancials que donin resposta a les necessitats del personal PAS.

CSIF continuarà defensant amb fermesa els drets del col·lectiu i treballant per aconseguir un reconeixement just. “La dignitat professional no es pot negociar a la baixa”.

CSIF exige prioridad para el personal de Extranjería en el proceso de regularización extraordinaria en Cataluña

gisela.sese.echevarria — Wed, 25 Mar 26 10:19:00 CET

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Barcelona, 25 de marzo de 2026.- La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) ha reclamado a la Delegación del Gobierno en Cataluña que garantice la participación prioritaria del personal de las Oficinas de Extranjería en el proceso de regularización extraordinaria de personas extranjeras, denunciando la falta de información, transparencia y planificación en el desarrollo de este dispositivo.

El sindicato ha presentado un escrito formal al delegado del Gobierno en Cataluña en el que exige explicaciones sobre la exclusión del personal de las subdelegaciones de Girona, Lleida y Tarragona —y sus respectivas oficinas de extranjería— de la primera fase del proceso, en la que sí participarán oficinas de otras provincias como Madrid, Barcelona, Valencia, Alicante, Illes Baleares, Murcia, Málaga, Almería y Bizkaia.

Exclusión incomprensible pese al alto volumen de población extranjera

CSIF considera “un despropósito” esta decisión, teniendo en cuenta que las cuatro provincias catalanas se encuentran entre las diez con mayor índice de población extranjera. En concreto, Girona cuenta con cerca de 178.500 personas extranjeras, Tarragona con 155.700 y Lleida con 91.400.

El sindicato denuncia que, pese a estos datos, las oficinas de extranjería de estas tres provincias deberán asumir un elevado volumen de trabajo sin participar en la fase inicial del proceso. “Girona, por ejemplo, tiene más población extranjera que provincias incluidas como Almería o Bizkaia, y aun así ha sido excluida”, subrayan desde la organización.

Falta de información y malestar en las plantillas

CSIF alerta de la opacidad del proceso y del malestar creciente entre el personal afectado, que no ha recibido ninguna comunicación oficial sobre su papel en este dispositivo. Esta falta de información contrasta con lo que está ocurriendo en otros ámbitos de la Administración General del Estado (AGE), así como en entidades como Correos o empresas públicas como TRAGSA, donde ya se han organizado turnos, horarios y condiciones económicas para el personal voluntario.

En estos casos, se han establecido gratificaciones de 25 euros por hora para tareas de apoyo y soporte informático, y de 35 euros por hora para funciones de coordinación.

Reclaman igualdad de trato y participación voluntaria retribuida

CSIF considera “totalmente incomprensible” que, mientras se avanza en la organización de recursos externos con condiciones ya definidas, el personal de las Oficinas de Extranjería —auténticos pilares de este proceso— quede al margen.

El sindicato subraya que estos profesionales cuentan con la experiencia y formación necesarias para desarrollar estas funciones de manera inmediata, sin necesidad de preparación adicional. Por ello, defiende que la sobrecarga de trabajo que ya soportan no puede utilizarse como excusa para excluirlos, sino que debe garantizarse su participación voluntaria y retribuida en igualdad de condiciones que otros colectivos, evitando un claro agravio comparativo.

Asimismo, recuerda que, una vez finalizado el proceso, será este mismo personal quien deberá asumir en solitario la revisión de los expedientes tramitados, por lo que considera “de justicia” que sean los primeros en acceder a estas tareas y a las correspondientes gratificaciones.

CSIF rechaza la externalización del servicio

El sindicato ha solicitado que, antes de recurrir a recursos externos, se ofrezca formalmente al personal de las Oficinas de Extranjería y de la Delegación del Gobierno en Cataluña la posibilidad de participar en el proceso de forma voluntaria y retribuida.

Además, ha pedido que se traslade al Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática la queja por la falta de información y la incertidumbre generada, especialmente cuando en otros ámbitos administrativos ya se conocen con detalle las condiciones laborales y organizativas del dispositivo.

CSIF advierte de que esta falta de planificación no solo perjudica a los trabajadores y trabajadoras, sino que también puede comprometer la calidad del servicio público, afectando a la atención ágil, eficaz y coordinada que deben recibir las personas extranjeras.

CSIF continuará defendiendo los derechos del personal de Extranjería y exige soluciones inmediatas para garantizar un proceso justo, eficiente y transparente.

CSIF denuncia que Catalunya encapçala les agressions al professorat a Espanya

gisela.sese.echevarria — Mon, 23 Mar 26 14:12:00 CET

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Catalunya és la segona comunitat amb més agressions

Barcelona, 23 de març de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, denuncia la greu situació que viu el professorat a Catalunya, que encapçala les agressions a docents a Espanya, després de Melilla.

Segons una enquesta realitzada per CSIF, el 68% del professorat català assegura haver patit algun tipus d’agressió en l’exercici de la seva tasca, situant-se com la comunitat autònoma amb pitjors dades i per sobre de la mitjana estatal.

Per a CSIF, aquestes dades evidencien un deteriorament alarmant de la convivència a les aules i una preocupant pèrdua d’autoritat del professorat a Catalunya, davant la manca de mesures eficaces per part de l’Administració educativa.

En aquest sentit, el sindicat adverteix que la situació ha arribat a un punt crític i no es pot normalitzar.

“La situació a Catalunya, amb nivells d’agressió molt superiors a la mitjana, és un clar exemple del deteriorament que està patint el sistema educatiu”, assenyalen.

Aquest problema s’emmarca en un context de malestar generalitzat al conjunt de l’Estat. Més de set de cada deu docents (72,2%) denuncien manca de reconeixement social i professional, mentre que prop del 90% troba a faltar un major suport per part de l’Administració. Així mateix, més de la meitat ha patit situacions violentes a l’aula.

CSIF insisteix que, a Catalunya, aquesta realitat s’agreuja especialment, situant el professorat en una posició de vulnerabilitat que requereix una resposta urgent i contundent.

La sensació d’abandonament entre els docents és generalitzada. Pràcticament la totalitat reconeix patir sobrecàrrega de treball, especialment per la burocràcia (97,2%), i nou de cada deu consideren que les seves retribucions no es corresponen amb la responsabilitat i exigència de la seva tasca. A més, només 2 de cada 100 enquestats consideren adequats els protocols actuals davant els conflictes a l’aula.

Per a CSIF, la manca de protocols eficaços, l’escàs suport institucional i la sobrecàrrega burocràtica estan contribuint directament al deteriorament de la convivència als centres educatius, una situació que a Catalunya es reflecteix amb especial gravetat.

Davant d’aquesta situació, CSIF exigeix a l’Administració educativa a Catalunya l’adopció urgent de mesures concretes: reforç de l’autoritat docent, reducció de ràtios, millora del poder adquisitiu, disminució de la burocràcia i reducció de l’horari lectiu.

Així mateix, el sindicat reclama protocols clars i eficaços davant les agressions i conflictes a l’aula, així com una formació pràctica adaptada a la realitat diària dels centres educatius.

CSIF adverteix que dignificar la tasca docent és imprescindible per garantir la qualitat del sistema educatiu. Per això, exigim situar el professorat al centre de les polítiques educatives i actuar de manera immediata per revertir aquesta situació, especialment a Catalunya.

(**L’enquesta s’ha realitzat a nivell estatal entre docents en actiu de centres públics, mitjançant un qüestionari web, entre el 8 i el 24 d’abril de 2025, amb més de 7.500 respostes a tot Espanya).

(S’adjunta informe)