Cataluña - Instituciones Penitenciarias

CSIF critica el cese del director del Centro Penitenciario de Puig de les Basses y muestra su apoyo a toda la plantilla

gisela.sese.echevarria — Tue, 05 May 26 14:33:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Instituciones Penitenciarias Image

Girona, 5 de mayo de 2026.- La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) informa de que hoy la plantilla del Centro Penitenciario de Puig de les Basses (Girona) se ha concentrado en apoyo al director del centro tras su cese, una decisión que el sindicato considera injustificada y motivada por presiones externas.

CSIF denuncia que el cese del director responde más a la necesidad de dar respuesta a determinados “lobbies” y entidades subvencionadas que a un análisis riguroso de los hechos ocurridos en el centro. En este sentido, el sindicato considera que se ha utilizado esta figura como “cabeza de turco” ante la presión mediática generada a raíz de los recientes suicidios de internos.

Desde el sindicato se recuerda que, en los últimos meses, se han producido diversos incidentes con resultado de muerte por suicidio en el centro penitenciario. CSIF subraya que se trata de situaciones dramáticas que responden a circunstancias personales de los internos y que, en ningún caso, pueden ser atribuidas a la responsabilidad directa de los profesionales ni de la dirección del centro.

Asimismo, CSIF cuestiona la eficacia de determinados programas impulsados desde la Administración, como el Programa de Prevención de Suicidios (PPS), que considera más orientados a la proyección pública que a una respuesta real y efectiva a esta problemática.

El sindicato denuncia también la falta de liderazgo por parte de los responsables de la Secretaría General de Servicios Penitenciarios y de la Dirección General, a quienes reprocha no haber defendido la profesionalidad de los trabajadores del sistema penitenciario ante acusaciones graves formuladas por determinadas organizaciones.

CSIF quiere poner en valor la labor de los profesionales penitenciarios, que desarrollan su trabajo con rigor, responsabilidad y respeto a los derechos humanos, a menudo en condiciones de gran complejidad. En especial, destaca la labor de los trabajadores destinados a unidades como el DERT, que afrontan diariamente situaciones de riesgo y han evitado numerosos intentos de suicidio gracias a su actuación diligente.

El sindicato considera que la destitución del director del centro no solo es injusta, sino que supone un agravio para toda la plantilla, ya que pone en cuestión su labor y profesionalidad.

Finalmente, CSIF reclama una revisión profunda de la gestión de los Servicios Penitenciarios y no descarta exigir responsabilidades a la cúpula directiva, a la que considera responsable de la situación actual.

CSIF continuará defendiendo los derechos y la dignidad de los profesionales penitenciarios y exigiendo decisiones basadas en criterios técnicos y no en presiones externas.

ELS LOBBIES CONDICIONEN LES PRESONS I SACRIFIQUEN PROFESSIONALS

alberto.gomez.martin — Sat, 02 May 26 08:16:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Instituciones Penitenciarias Image

L´OBSERVATORI PENAL I ALTRES LOBBIES
SUBVENCIONATS GOVERNEN ELS SERVEIS
PENITENCIARIS
LA SECRETARIA GENERAL ELENA PÉREZ I EL
DIRECTOR GENERAL DOMINGO ESTEPA TITELLES
EN MANS D´IÑAKI RIVERA

Al Centre Penitenciari Puig de les Basses s´han produït tres incidents amb resultat de mort en pocs mesos, on tres presos
han exercit el seu dret personal a posar fi a les seves vides mitjançant el suïcidi.
Sempre es trist i s´ha de lamentar la mort de qualsevol persona, tant a les presons com fora d´elles, més encara si
existeix un patiment personal que condueix a acabar amb la seva pròpia vida, i de la que cap professional és responsable,
tingui el càrrec que tingui.

En realitat, la importància que els nostres directius de la Secretaria General donen als presos suïcidats va en funció
de si els fets es fan públics a la premsa i el seu càrrec pot ser qüestionat. És per aquestes circumstàncies que inventen
programes com el de Prevenció de Suïcidis o improvisen ordres absurdes que modifiquen cada cinc minuts, denotant la
seva incapacitat per prendre decisions coherents i raonades, on la seva pròpia por queda palesa.
El Programa de Prevenció de Suïcidis (PPS) només ha servit com activitat propagandística i per fomentar les actituds
manipulatives d´un grup d´interns molt determinat, sobretot magrebins joves que aconsegueixen no complir sancions
després d´haver protagonitzat fets greus, obtenir tractes de favor, reubicacions a la carta dins els centres penitenciaris,
etc.

Cap dels presos suïcidats tenia vigent un PPS actiu, això fa pensar si potser es perd el temps amb aquest presos
manipuladors i es dona de banda als que de veritat necessiten ajuda i suport real. De totes maneres, no es pot tenir un
guardaespatlles darrera de cada pres, es impossible una vigilància permanent, com tampoc es fa amb ciutadans en
llibertat.
Així, els suïcidis són un problema real a la societat actual, però sembla que només es converteixen en un fet mediàtic
si es produeixen a l´interior d´una presó, menystenint els prop de 5000 suïcidis anuals que es consumen a España
de ciutadans que mai han delinquit.

Potser el problema és que els ciutadans que treballen i paguen els seus impostos no aporten cap benefici ni són una font
d´ingressos per a la infinitat de entitats subvencionades que han convertit la victimització de determinats col·lectius
en la seva forma de vida.

No deixa de ser curiós que alguns d´aquests suposats defensors dels drets humans, no haguessin posat aquest
ímpetu en fer-ho als seus països d´origen, on les violacions, desaparicions i assassinats es contaven per centenars.
És molt probable que la seva covardia els impedís alçar la veu allà, o potser que la cotització del pes-dolar no els
hi era prou favorable.
És impresentable que aquests covards incapaços de defensar els drets humans als seus països d´origen, liderin
organitzacions que utilitzen la mentida, la falsedat o la tergiversació de fets per justificar la seva existència. El que si
sembla, és que van ser alumnes avantatjats en aplicar les tècniques propagandístiques i manipuladores d´aquests
règims feixistes.

Més impresentable encara és el fet que se´ls envesteixi del poder que tenen dins del nostre departament, on són l´autèntic
poder a la ombra, amb capacitat per influir en la presa de decisions o per promoure moviments entre els equips
directius, ho que denota la incapacitat i manca de lideratge tant de la Secretaria General Sra. Elena Pérez com
del Director General Sr. Domingo Estepa.

Entre les funcions d´aquests alts càrrecs del nostre departament, estaria la de defensar els seus subordinats quan se´ls fan
determinades acusacions molt greus en tota mena de mitjans de comunicació per part d´aquestes organitzacions
subvencionades. Aquests alt càrrecs són prou coneixedors de la professionalitat dels treballadors dels Serveis
Penitenciaris, els quals sempre actuen amb diligència i segons la legalitat vigent, amb total respecte als drets
humans.

És més, en cas de que no fos així, tant la Secretaria General com el propi Director General serien còmplices d´aquestes
suposades males praxis, es a dir, serien els “caps dels torturadors”, tal com aquestes organitzacions ens denominen sovint,
amb les seves conseqüents responsabilitats penals.
Com a sindicat no ens correspondria defensar als càrrecs directius dels centres penitenciaris, entre altres coses
perquè la seva designació es formalitza mitjançant un procés de lliure designació, i en molts casos, aquests acostumen a
estar estretament vinculats amb el poder polític o amb altres alts càrrecs de l´Administració a través de relacions
clientelars, amiguismes, etc., entre els que impera la mentalitat “woke” del moment i els prejudicis contra tot ho que
suposa el manteniment de l´ordre encaminat a promoure una bona convivència.

Entre aquests càrrecs directius, sempre hi pot haver alguna excepció com és el cas, algú aliè a aquestes relacions
clientelars, amb perfil més tècnic, amb un ampli coneixement del medi i que toqui de peus al terra, allunyat dels
lideratges messiànics que caracteritzen a la resta de llepa culs només preocupats d´engrandir el seu ego i mantenir un
sucós salari a costa de perdre la seva dignitat.

En el cas del fet del Director del Centre Penitenciari Puig de les Basses, qui sembla ha posat el seu càrrec a disposició
del Departament, ho qual no deixa de ser un eufemisme blanquejador d´un cessament encobert, ho considerem del tot
fora de lloc i li donem tot el nostre suport.
En cap cas és responsable dels suïcidis que s´han produït al centre i aquest només respon a donar satisfacció a
organitzacions com l´Observatori Penal o similars. És més que evident que ha estat utilitzat com a cap de turc pels
dirigents covards que dirigeixen la institució.

Resulta curiós que quan una companya va ser assassinada al C.P. Mas Enric o en els casos d´assetjament laboral al C.P.
Lledoners o altres, no han mostrat aquesta contundència, fins i tot en alguna situació han actuat d’encobridors....
disparitat de criteris en funció d´interessos o afinitats.
Per tant, defensar la bona tasca duta a terme pel Director del centre, porta implícita la defensa de tots els treballadors
del Centre Penitenciari Puig de les Basses, especialment als companys assignats a departaments com el DERT, els
quals pateixin a diari situacions de violència verbal i física dels presos allà ubicats, i que són permanentment
assenyalats per aquestes organitzacions subvencionades, tot i haver salvat la vida a molts presos actuant amb
molta diligència en infinitat de situacions d´intent de suïcidi.

El cessament que s´hauria de produir, no és el del Director d´un centre, és el de tota la cúpula dirigent de Serveis
Penitenciaris .... sempre hi ha l´esperança de que es produeixi un canvi polític que posi a tothom al seu lloc.

1 de Maig de 2026.

CSIF PRESONS RECLAMA MESURES PREVENTIVES CONTRA EL FENTANIL

alberto.gomez.martin — Fri, 01 May 26 11:09:00 CEST

Des de la Central Sindical Independent de funcionaris CSIF posem de manifest
1r.- Que volem formular una RECLAMACIÓ davant la Direcció General d’afers penitenciaris ,
sol·licitant l’aprovació i execució immediata d’un Protocol Integral d’Actuació davant el
fentanil i altres substàncies psicoactives.
2n.- Que, si bé actualment no consta la detecció de casos de presència de fentanil als centres
penitenciaris de Catalunya, la gravetat del risc potencial d’exposició a aquesta substància i a
altres substàncies psicoactives està àmpliament acreditada en l’àmbit internacional, així com
les possibles conseqüències fatals derivades del seu contacte accidental.
3r.- Que, en resposta a aquest escenari de risc potencial i en el marc de les seves funcions com
a organització sindical representativa,CSIF posa de manifest l’existència de solucions
tècniques disponibles al mercat que permeten donar una resposta preventiva, directa, eficaç
i immediata davant el risc d’exposició a aquestes substàncies, concretament: els tests de
detecció ràpida de fentanil i opiacis mitjançant tovalloletes reactives (model TDD10-FENT) o,
subsidiàriament, dispositius d’espectrometria portàtil amb tecnologia NIR (Near-Infrared
Spectroscopy).
Per tot l’exposat, i atès que l’article 14 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de
Riscos Laborals, estableix el dret del personal treballador a una protecció eficaç en matèria de
seguretat i salut laboral, així com el corresponent deure de l’Administració de garantir-la,

CSIF PRESONS SOL·LICITA
Que es procedeixi, amb la màxima celeritat i amb caràcter preventiu, a l’adquisició dels
esmentats sistemes de detecció ràpida de fentanil i altres substàncies psicoactives, per a la
seva implementació als centres penitenciaris de Catalunya, prioritzant la seva disponibilitat en
aquelles àrees on el personal penitenciari es troba potencialment més exposat al risc de
contacte amb aquestes substàncies

CSIF critica el enfoque parcial del reportaje de TV3 sobre las prisiones catalanas

gisela.sese.echevarria — Thu, 23 Apr 26 11:25:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Instituciones Penitenciarias Image

CSIF critica que TV3 ignore el contexto real del sistema penitenciario catalán, que “oculta la violencia real” en su reportaje y evita poner el foco en las víctimas y lo fija solo en los internos

Barcelona, 23 de abril de 2026 — La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF), a través de su área de Prisiones, denuncia públicamente el tratamiento “sesgado, tendencioso y alejado del rigor periodístico” del documental «Què està passant a les presons?», emitido en el espacio Sense Ficció de TV3.

Desde CSIF se considera que el reportaje, presentado como un análisis del modelo penitenciario catalán, “responde en realidad a un relato dirigido, construido con medias verdades y con una clara voluntad de condicionar la percepción pública”.

El sindicato critica que el programa da voz de manera predominante a perfiles concretos —exinternos, determinados colectivos, un sindicato específico y un exdirectivo jubilado— mientras excluye o minimiza la visión de los profesionales penitenciarios. “Se trata de una falsa pluralidad que busca legitimar un discurso previamente definido”, señalan.

Ante esta situación, CSIF solicitó expresamente la retirada de sus declaraciones del documental, con el objetivo de no ser utilizado como “coartada para validar un producto claramente parcial”.

Falta de contexto y criminalización del colectivo

Uno de los aspectos más preocupantes, según CSIF, es el tratamiento de las contenciones mecánicas. El reportaje, afirman, se centra de forma “obsesiva” en estas intervenciones, combinando imágenes reales con recreaciones dramatizadas para reforzar un mensaje que presenta a los funcionarios como agresores.

El sindicato subraya que se omite deliberadamente el contexto:

Las contenciones mecánicas son un último recurso.
Están estrictamente reguladas por la normativa vigente.
Se aplican bajo supervisión médica y control legal.

“Se ocultan los episodios de extrema violencia que obligan a aplicar estas medidas. Sin ese contexto, se distorsiona completamente la realidad”, denuncian.

Un modelo penitenciario sin explicar

CSIF también reprocha que el documental no explique las particularidades del modelo catalán, basado en una mayor convivencia y actividad interna, lo que implica también mayores niveles de conflictividad.

“Comparar cifras con otros países europeos sin explicar las diferencias estructurales es una forma de manipulación”, advierten. “En Cataluña se ha apostado por un modelo más abierto que, con determinados perfiles de internos, genera más tensión e incidentes”.

Relato construido a partir de testimonios parciales

El sindicato cuestiona la credibilidad de algunos testimonios utilizados, recordando que muchos internos tienden a minimizar sus delitos o a atribuir responsabilidades externas. Asimismo, critican que determinadas asociaciones y observatorios “basan sus conclusiones en estos relatos, mientras reciben financiación pública del mismo sistema que cuestionan”.

CSIF también considera “especialmente grave” equiparar el testimonio de internos con historial violento al de los profesionales que han sufrido agresiones. “Esto banaliza la violencia y desprotege a quienes garantizan la seguridad en los centros”, afirman.

Reivindicación del papel de los profesionales y de las víctimas

CSIF defiende el trabajo de los funcionarios de prisiones, recordando que la seguridad y el orden son condiciones imprescindibles para cualquier política de reinserción.

Asimismo, lamenta que el relato mediático “olvide sistemáticamente a las víctimas de los delitos”, un colectivo que, según el sindicato, no recibe la atención ni el reconocimiento necesarios.

“Mientras se amplifica la voz de los agresores, las víctimas quedan relegadas a un segundo plano. Es una realidad que también merece ser contada”, concluyen.

TV3, SENSE FICCIO o FICCIO INTERESSADA

alberto.gomez.martin — Thu, 23 Apr 26 07:18:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Instituciones Penitenciarias Image

Vergonyós, impresentable, esbiaixat i profundament tendenciós. Un producte carregat de mitges veritats —que sovint són pitjors que les mentides— i construït amb una clara voluntat de manipular el relat.

El documental «Què està passant a les presons?» de TV3, emès dins l’espai Sense ficció, es venia com una anàlisi rigorosa del model penitenciari català. Però la realitat és una altra: no és una anàlisi, és un relat dirigit.
El reportatge dona veu, de manera clarament esbiaixada, a determinats perfils: ex-interns, un sindicat concret i algun ex-directiu jubilat, desacreditat i ressentit amb el sistema. A l’altra banda, es dona protagonisme a associacions i observatoris que han convertit la crítica al sistema penitenciari en el seu «modus vivendi», així com a col·lectius de familiars amb un discurs únic i sense contrapès real.

Des de CSIF, conscients del biaix ideològic del programa, vam exigir retirar les nostres declaracions per no ser utilitzats com a coartada per legitimar un discurs parcial disfressat de pluralitat. Això no és periodisme, és propaganda.
El reportatge es recrea de manera obsessiva en les contencions mecàniques, combinant imatges reals amb d’altres de «ficcionades» per carregar encara més el dramatisme i reforçar un relat prèviament construït.

El missatge és clar i deliberat: presentar els funcionaris com a «maltractadors» que actuen per caprici. Però s’oculta allò essencial: els episodis d’extrema violència que obliguen a aplicar aquestes mesures. Aquestes escenes no interessen, perquè farien caure el relat. Sense context, tot val.
La realitat és molt diferent. Les contencions mecàniques s’apliquen com a últim recurs, de manera estrictament reglamentada, amb control legal i supervisió mèdica. No són una opció arbitrària, sinó una resposta davant situacions límit que posen en risc la seguretat de tothom.

La secretària de Mesures Penals, Elena Pérez, ja ho va deixar clar en una compareixença a la comissió de Justícia del Parlament : aquestes mesures estan plenament emparades per la legalitat i sotmeses a controls estrictes. Però aquesta part, evidentment, no encaixa amb el relat que es vol vendre.

També és cert que, proporcionalment, hi ha més contencions que en altres països europeus. Però el reportatge evita explicar el perquè. A Catalunya s’ha apostat per un model amb molta més vida en comú, amb activitats, interacció constant i una convivència intensa.

En molts països europeus les presons tenen règims més restrictius, amb menys convivència i menys conflictes. En canvi, el model català s’ha orientat cap a una “presó-esplai”, prioritzant la flexibilitat i la vida en comú, fet que amb determinats interns comporta més tensió, incidents i violència, un cost que sovint s’oculta.

Aquesta permissivitat és coneguda i fins i tot hi ha interns que prefereixen delinquir aquí. Tot i això, alguns “experts de despatx ” continuen presentant el sistema català com a sever, ignorant la realitat comparada i el funcionament real dels centres.
En resum: es construeix un relat simplista, emocional i parcial, que assenyala els funcionaris i amaga les causes reals dels problemes. Això no és periodisme rigorós; és una narració dirigida amb conclusions decidides abans de començar.

Les aportacions en el reportatge d’ Aquestes entitats i observatoris sovint basen les seves conclusions en el relat dels interns, però els professionals penitenciaris constaten que molts neguen o minimitzen els fets pels quals han estat condemnats, atribuint la responsabilitat a causes externes. D’altra banda, per a molts familiars, els interns són gairebé «éssers de llum», als quals no atribueixen cap responsabilitat.

Aquestes associacions reben subvencions públiques i, alhora, critiquen de manera sistemàtica el sistema que les finança, una situació que es considera paradoxal i que sovint es resumeix amb l’expressió «ser cornut i pagar el beure».
Un dels testimonis és la germana de Mohamed Choulli, un intern amb un llarg historial d’episodis violents i faltes molt greus. Difonia videoclips amb missatges radicals i va protagonitzar incidents d’extrema violència, incloent incendis provocats per ell mateix en què els funcionaris van haver d’arriscar la vida per salvar-lo. Finalment, va morir en un d’aquests episodis.

Un altre testimoni del programa és Jesús Nguere Mba, un dels 14 interns implicats en el motí de Quatre Camins. Durant el judici, en ser preguntat a quants funcionaris havia agredit, va respondre: «No sabría decir el número… a todo lo que se movía».
Cal recordar que, en aquell motí, un grup d’interns va actuar com una jauria d’alimanyes en un aquelarre d’extrema violència i sang, amb agressions molt greus, retencions il·legals de funcionaris i un atac brutal al subdirector del centre, que va salvar la vida perquè els agressors el van donar per mort.

Amb testimonis com aquests es construeix el relat. Veus presentades com a fiables, barrejades amb determinades dosis de «bonisme» interessat, que acaben configurant un discurs polític esbiaixat.
La productora Broadcaster Audiovisual Services, autora del reportatge i responsable de vendre’l a TV3, sap perfectament com adaptar el contingut per encaixar amb la línia editorial dominant de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Només cal fixar-se en els telenotícies: hi ha una presència recurrent de determinats relats i temes, mentre altres realitats queden en segon pla o fora del focus mediàtic. Es dona espai a qüestions com les flotilles o determinats enfocaments de conflictes internacionals, més propis d’Al Jazeera que d’una TV occidental, mentre que altres situacions —com la persecució de cristians o la repressió de dones i del col·lectiu LGTBI en països de règims islamistes— tenen molta menys presència o directament s’ometen.

També s’observa una atenció constant a determinats col·lectius vulnerables, sovint vinculats a la immigració, incloent-hi casos d’ocupació d’habitatges, sense aprofundir en el debat sobre la propietat privada. En canvi, altres problemàtiques socials, com la situació de moltes persones grans amb pensions molt baixes després de cotitzar tota la vida, tenen una presència molt més reduïda en l’agenda informativa.
És evident que qualsevol mitjà pot tenir la línia editorial que vulgui , però TV3 és un mitjà públic finançat per tota la ciutadania, i això exigeix un plus de rigor, pluralitat i equilibri informatiu.

El problema és que ha passat de ser un referent i un motiu d’orgull de país a un mitjà amb una credibilitat cada vegada més qüestionada, marcat per una percepció creixent de biaix ideològic i per continguts sovint alineats amb determinades posicions.
Això es fa especialment visible en debats clau —com la immigració, el model econòmic, la seguretat , el sistema penitenciari o el contracte social (drets i deures)—, on massa sovint es simplifica el debat. En lloc d’afavorir una discussió plural i argumentada, es tendeix a desqualificar determinades opinions crítiques amb etiquetes com «racista», «classista» o «feixista», fins i tot quan aquestes s’expressen de manera reflexiva o amb voluntat constructiva.

El relat públic està cada vegada més condicionat pel políticament correcte, fet que dificulta la presència de determinats discursos. En aquest context les productores s’adapten per garantir la seva viabilitat, i que sovint el relat acaba pesant més que el rigor informatiu.
També s’ha qüestionat el model de televisió pública que externalitza part de la producció a empreses privades, amb la crítica que això pot afavorir criteris d’afinitat o proximitat ideològica per sobre d’altres consideracions professionals.

En aquests context caldria mirar cap a les polítiques penitenciàries de països europeus amb democràcies més consolidades, que en molts casos ja han superat debats que aquí encara es plantegen de manera simplificada o parcial. En aquest context, un reportatge com aquest seria difícil d’imaginar en un mitjà públic europeu que treballi amb criteris estrictament professionals i equilibrats.
Posar al mateix nivell els interns violents i els funcionaris que han estat agredits és un error greu. Això banalitza la violència, desvirtua la gravetat dels fets i pot arribar a posar en dubte les eines destinades a gestionar conductes violentes.

A més, desresponsabilitza a l’intern agressor, dificulta una comprensió real del problema i pot acabar normalitzant situacions violentes . En definitiva, no ajuda a entendre ni a gestionar adequadament la realitat penitenciària.
La premissa per poder aplicar polítiques de rehabilitació és l’ordre i la seguretat. Als interns violents i agressius se’ls ha d’aplicar el reglament amb el màxim rigor i separar-los de la resta. Mentre no s’aconsegueixi un bon clima de convivència als centres, això no serà possible.

I, finalment, sovint queda fora del relat la veu de les víctimes dels delictes. És un col·lectiu massa sovint oblidat, mentre gran part del focus mediàtic es concentra en els responsables dels fets. Moltes d’aquestes víctimes arrosseguen seqüeles de per vida, sense disposar del mateix espai ni de la mateixa atenció pública.
La pregunta, per tant, és inevitable: TV3 en farà algun reportatge? “ SENSE FICCIÓ : “QUE ESTÀ PASSANT AMB LES VICTIMES DEL DELICTES” O això queda fora del marc del que es considera políticament correcte?

22 ABRIL 2026

CSIF urge a la Administración Penitenciaria a actuar ante el repunte de violencia en Brians 2

gisela.sese.echevarria — Tue, 21 Apr 26 10:51:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Instituciones Penitenciarias Image

CSIF denuncia que trabajar en prisiones se convierte en un riesgo cada vez mayor ante el aumento de agresiones, la proliferación de armas blancas y la falta de medidas de seguridad eficaces

Barcelona, 21 de abril de 2026.- La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) denuncia los graves incidentes ocurridos el pasado viernes y sábado, en el Centro Penitenciario de Brians 2, que evidencian una preocupante escalada de violencia y un alarmante deterioro de la seguridad en el centro penitenciario.

Durante la jornada del sábado, la hermana de un interno con un amplio historial de agresiones intentó acceder al centro para realizar una comunicación. Fue interceptada al portar presuntamente sustancias prohibidas (polvo blanco y sustancia marronosa), por lo que se le denegó el acceso y fue puesta a disposición de los Mossos d’Esquadra.

Horas después, el interno, al no recibir dichas sustancias, protagonizó un grave episodio de violencia en su módulo, agrediendo a otro interno mediante un objeto punzante manipulado. Durante su posterior traslado al departamento de sancionados (DS), se le intervinieron más objetos punzantes, poniendo nuevamente en serio riesgo la integridad física de los funcionarios.

Asimismo, el viernes se vivió otra situación de extrema tensión en un módulo distinto, con un enfrentamiento entre internos de diferentes grupos que terminó con una nueva agresión con objetos punzantes.

Según CSIF, “estos hechos no son aislados, sino que reflejan una realidad cada vez más peligrosa dentro del centro, caracterizada por la proliferación de armas blancas artesanales en los módulos, el incremento de la conflictividad interna, la insuficiencia de medios y personal y la falta de medidas eficaces por parte de la Administración”.

El sindicato advierte de que la situación es insostenible y que se está poniendo en riesgo la vida de los trabajadores penitenciarios.

Por ello, CSIF exige de forma inmediata “el refuerzo urgente de la plantilla, controles más estrictos para evitar la entrada de sustancias y objetos prohibidos, la adopción de medidas contundentes ante internos de alta conflictividad y actuaciones reales para frenar la proliferación de armas dentro del centro”.

Asimismo, el sindicato ha subrayado que “no se puede normalizar la violencia ni la inseguridad, ni permitir que se siga poniendo en peligro a los profesionales penitenciarios”.

Finalmente, CSIF considera que la inacción de la Administración ya no es solo preocupante, sino irresponsable, y advierte de que cada día sin medidas efectivas acerca más una situación que puede derivar en consecuencias irreparables.

COMISSIONS DE SERVEIS ALS CENTRES DE LLEIDA

alberto.gomez.martin — Sat, 11 Apr 26 08:03:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Instituciones Penitenciarias Image

Des de CSIF volem, en primer lloc, felicitar tots els funcionaris i funcionàries
que han obtingut destinació al Centre Penitenciari de Ponent i al Centre
Obert de Lleida, dos dels centres amb més demanda i més difícils
d’aconseguir. Aquesta realitat es deu, en gran part, al fet que prop del 30% de
la plantilla dels serveis penitenciaris és originària de Lleida, fet que incrementa
notablement la pressió per obtenir-hi plaça.

Des de fa mesos, CSIF ha traslladat a la Secretaria General, Sra. Elena Pérez,
així com en les darreres reunions del grup de treball penitenciari, la necessitat
que en centres amb una singularitat especial com els de Lleida, les places
vacants no afectades pel concurs es cobreixin prioritàriament mitjançant
comissions de servei de funcionaris de carrera.

En aquest sentit, volem remarcar amb claredat que des de CSIF hem lluitat
reiteradament, i en moltes ocasions en solitari, per aconseguir aquest model
de cobertura de places. Aquesta reivindicació respon a una realitat evident:
més de 900 funcionaris de Lleida es desplacen diàriament a altres territoris
per treballar, fet que evidencia la necessitat d’un tracte singular i específic per
als centres de Lleida.

Gràcies a aquesta insistència i pressió de CSIF , s’ha aconseguit un tracte
singular per als centres de Lleida, que es tradueix en el fet que les comissions
de servei en aquests centres seran prioritàries i es resoldran abans de l’estiu,
segons fonts de la Direcció General.

Des de CSIF estarem especialment vigilants per garantir que aquest
compromís es compleixi de manera efectiva.

Cal recordar que aquestes places no afectades pel concurs corresponen a:
• Vacants reservades de funcionaris en encàrrec de funcions
• Vacants generades per segones activitats i alliberats sindicals.
• Vacants derivades de jubilacions i altres causes produïdes amb
posterioritat a la convocatòria del concurs.

En aquest sentit, CSIF defensa que totes aquestes vacants, així com les que
es vagin generant en el futur per segones activitats i jubilacions, s’han de
cobrir mitjançant comissions de servei i no amb personal interí.
Considerem incongruent i profundament injust que aquestes places es
cobreixin amb personal interí mentre hi ha funcionaris de carrera amb més de
20 anys d’antiguitat que encara no han pogut accedir a una destinació a Lleida.

Som conscients que aquesta situació pot comportar el desplaçament
d’interins que actualment treballen a Lleida, als quals reconeixem la seva
tasca, i per això des de CSIF treballarem perquè la seva etapa sigui el més breu
possible mitjançant oposicions àmplies que donin estabilitat al personal
eventual.

Tanmateix, considerem que, un cop siguin funcionaris de carrera, no seria just
que haguessin de ser desplaçats mentre es mantenen en el lloc persones que
continuen com a interins.

CSIF continuarà defensant un sistema just, transparent i basat en el respecte
als drets dels funcionaris de carrera, sense oblidar el reconeixement a tots
els professionals que formen part dels serveis penitenciaris.

Lleida 10 abril 2026

GREU INCIDENT AL CP MAS D'ENRIC

alberto.gomez.martin — Wed, 08 Apr 26 06:17:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Instituciones Penitenciarias Image

La CSIF fem un petit informatiu del que ha passat en els darrers dies a Mas d’Enric: s’han produït diversos incidents de gravetat creixent que evidencien, una vegada més, la situació de tensió, inseguretat i manca de control efectiu al Centre.
Els fets ocorreguts recentment no són casos aïllats, sinó la constatació d’una dinàmica preocupant que posa en risc tant la seguretat dels i les professionals com el bon funcionament de la presó.

En primer lloc volem fer una menció expressa i felicitar al departament d’ingressos per la seva professionalitat i diligència en la detecció d’elements perillosos entre les pertinences d’un ingrés. Aquesta actuació, clau i preventiva, ha evitat, sense cap mena de dubte, una situació que comprometia greument la seguretat tant del personal com dels interns. Ingressos va començar les vacances de Setmana Santa detectant una pistola amb més de 1500 projectils d’acer i dos ganivets.
Un dia després, al mòdul 3, s'activa codi 2 arran d’un aldarull greu protagonitzat per un intern que volia pujar a la cel·la fora d’horari. Mostrant un cop més que treballem en un ambient hostil i violent: va agredir diversos funcionaris amb tota mena de cops i puntades allà on arribava.

La situació es va veure agreujada quan un grup d’interns va envoltar els funcionaris, increpant-los i intentant impedir l’actuació, generant un escenari de risc real ben similar al d’un motí amb crits i amenaces als professionals i convidant la resta de població reclusa a la confrontació directa contra els funcionaris.

Els fets evidencien una situació de violència extrema i directa envers els funcionaris, pressió col·lectiva dels interns i un elevat grau de perillositat dins del mòdul. Una setmana més tard, els valents esperen acabar la seva curta sanció i tornar a mòdul tranquilament.
El passat 5 d’abril, un grup d’interns protagonitzen un incident molt greu al DERT on van arrencar rajoles i perfils metàl·lics del WC per obtenir objectes contundents i punxeguts. Aquests objectes pretenien ser utilitzats en un context desafiant i clarament hostil, amb amenaces directes i reiterades cap al funcionariat i comandaments del centre.

La situació va requerir una intervenció immediata, amb l’activació dels protocols corresponents, mesures de contenció i el trasllat d’algun intern implicat al departament
d’ingressos per ordre de direcció, per tal de ser conduïts a altres centres. Aquí sí han vist les orelles al llop en primera persona!
Tot plegat configura un escenari on la conflictivitat no només augmenta, sinó que es normalitza, amb el risc inadmisible que això comporta.

Des de la CSIF volem denunciar amb la màxima contundència la gravetat dels fets descrits i, sobretot, la seva reiteració en poc temps, que posa de manifest una dinàmica passiva i tolerant amb la violència cada vegada més preocupant als centres penitenciaris.
Aquesta realitat exigeix una resposta immediata, ferma i inequívoca per part de la direcció, que si bé no dubta en traslladar interns en rebre amenaces directes, no ho fa quan els perjudicats son altres professionals. No es pot permetre que incidents d’aquesta naturalesa esdevinguin una part més de la quotidianitat dins dels centres. Normalitzar la violència o el desordre és, en si mateix, una forma de renúncia a la seguretat i a l’autoritat que ha de regir el sistema penitenciari.

Per tot això, des de la CSIF exigim l’aplicació rigorosa de tots els mecanismes regimentals disponibles, així com l’adopció de mesures concretes i efectives per garantir la seguretat dels professionals. Igualment, considerem imprescindible una revisió urgent dels protocols d’actuació davant incidents greus, adaptant-los a la realitat actual dels centres dotant-los de components preventius i no únicament reactius.

Els professionals penitenciaris no poden continuar treballant en un entorn on la seva integritat física depengui de la improvisació o de la contenció tardana dels incidents.

Lamentem que la Direcció del centre hagi tingut temps d’organitzar una consulta sobre el color en que es pintarà el poliesportiu i el posterior anunci del color guanyador (verd CSIF, per cert), però no unes paraules mostrant suport als companys/es lesionats ni als funcionaris que han de bregar dia rere dia amb incidents com l’ocorregut al DERT o al mòdul 3.
La seguretat no és negociable.

Des de la CSIF continuarem denunciant cada situació de risc i exigint condicions dignes i segures per a tots els treballadors i treballadores.
És feina del equips directius posar en coneixement de jutges i polítics la realitat penitenciària i vetllar pels treballadors que estem al seu càrrec .

Més professionalitat als equips directius i menys artistes preocupats pels colorets d'una presó.

CSIF – Secció Sindical Centre Penitenciari Mas d’Enric
El Catllar, 7 d’abril de 2026.

CSIF denuncia graves fallos de seguridad y un modelo penitenciario que pone en riesgo a la ciudadanía y a los profesionales

gisela.sese.echevarria — Mon, 30 Mar 26 10:37:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Instituciones Penitenciarias Image

Un intento de fuga en Brians 2 y el caso del agresor de Montjuïc evidencian deficiencias estructurales, falta de medios y una política penitenciaria excesivamente permisiva

Barcelona, 30 de marzo de 2026.– La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) alerta de la grave situación que atraviesa el sistema penitenciario en Cataluña tras los últimos acontecimientos ocurridos en el Centro Penitenciario Brians 2 y a raíz del caso del interno vinculado a la agresión sexual en la zona de Montjuïc.

En la noche del 29 de marzo, dos internos Departamento Especial de Régimen Cerrado (DERT) de Brians 2 lograron salir de su celda tras manipular el plafón y acceder a la planta técnica, portando objetos contundentes como palos manipulados y una barra de hierro. Aunque no existía una posibilidad real de fuga, el incidente evidenció graves fallos en los sistemas de seguridad, ya que las alarmas no se activaron debido a deficiencias que, según CSIF, “llevan tiempo sin resolverse”.

La rápida intervención y profesionalidad del personal penitenciario permitió controlar la situación sin consecuencias mayores. Sin embargo, el sindicato denuncia que este episodio vuelve a poner de manifiesto la falta de medios materiales, el mal estado de los sistemas de seguridad y la insuficiente dotación de personal en módulos de especial régimen.

Paralelamente, CSIF señala que el reciente caso del interno de Quatre Camins, principal sospechoso de una agresión sexual cometida en febrero en Montjuïc mientras disfrutaba de permisos penitenciarios, no es un hecho aislado, sino el reflejo de un modelo penitenciario “excesivamente permisivo y alejado del criterio técnico profesional”.

Según el sindicato, la actual política penitenciaria ha derivado en un incremento de permisos, progresiones de grado y beneficios que, en algunos casos, no se corresponden con la peligrosidad o reincidencia de los internos. Esta situación, advierten, genera inseguridad y pone en riesgo tanto a la ciudadanía como a los propios trabajadores.

CSIF denuncia además presiones hacia los profesionales penitenciarios para flexibilizar criterios técnicos, así como una pérdida progresiva de autoridad dentro del sistema. A ello se suma la falta de ejecución de expulsiones de internos extranjeros en los casos previstos por la ley, lo que, según el sindicato, agrava la problemática.

Ante este escenario, CSIF exige:

El refuerzo inmediato de las medidas de seguridad estructural en los centros penitenciarios.
La reparación y correcto funcionamiento de los sistemas de alarma.
Un incremento urgente de las plantillas, especialmente en módulos de régimen especial.
El respeto al criterio técnico de los profesionales penitenciarios.
La aplicación efectiva de la normativa vigente en materia de expulsión de internos extranjeros en los casos contemplados.

El sindicato reclama a la Administración que abandone políticas “basadas en criterios ideológicos” y priorice la seguridad, tanto de los trabajadores como del conjunto de la ciudadanía.

“Los profesionales penitenciarios están garantizando la seguridad en condiciones cada vez más precarias. Es imprescindible dotarles de los recursos y el respaldo necesarios”, concluye CSIF.