Cataluña - Enseñanza

CSIF denuncia que la manca de personal deixa docents sense cobrar, sense plaça i esperant mesos per resoldre els seus tràmits

Gisela Sesé Echevarría — Fri, 04 Sep 26 11:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Enseñanza Image

El sindicat alerta d’expedients bloquejats des del juliol, retards en els subsidis de MUFACE i estadis i professors que passen una hora al telèfon sense aconseguir resposta dels serveis territorials

Barcelona, 4 de setembre de 2026.– La manca de personal administratiu està tenint conseqüències directes sobre el professorat: docents que arriben al setembre sense estar incorporats a la borsa d’interins, treballadors que no cobren a temps prestacions o complements que els corresponen i professionals que passen hores intentant contactar amb l’Administració sense obtenir resposta. Aquesta és la situació que denuncia la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) Educació Catalunya, que reclama al Departament d’Educació i Formació Professional un reforç urgent de les plantilles i una atenció administrativa que estigui a l’altura de les necessitats del sistema educatiu.

El sindicat considera que la situació ha deixat de ser un problema merament burocràtic. Quan un expedient s’encalla, les conseqüències les acaba pagant el docent, ja sigui en forma de pèrdua d’oportunitats laborals, retards econòmics o incertesa sobre drets que ja li corresponen.

Un dels casos traslladats a CSIF és el d’un docent que va presentar al juliol la documentació per incorporar-se a la borsa de personal interí i que, arribat el setembre, encara no hi figurava inscrit. Mentre l’expedient continua pendent, pot quedar fora de nomenaments als quals tindria dret a optar.

«No podem parlar d’un simple retard burocràtic quan aquest retard pot comportar que una persona no pugui començar a treballar. Darrere de cada expedient hi ha una persona que està esperant una resposta i, moltes vegades, en depèn per cobrar o accedir a una plaça», adverteix David Aguilera, responsable de CSIF Educació Catalunya.

Els retards administratius provoquen perjudicis econòmics i laborals

CSIF alerta, a més, de casos de docents de baixa que han patit retards en el cobrament del subsidi corresponent de MUFACE perquè la documentació necessària no s’hauria tramitat a temps.

El sindicat també ha rebut consultes de professors que, tot i complir els requisits per al reconeixement d’un estadi, continuen esperant que la seva sol·licitud sigui gestionada i, per tant, no han percebut a la nòmina les quantitats que els corresponen.

«No és admissible que una persona pateixi un perjudici econòmic perquè l’Administració no ha tingut capacitat per tramitar la seva documentació a temps. El professorat no pot assumir les conseqüències d’una manca estructural de personal», denuncia Aguilera.

Una hora trucant per acabar sense resposta

La situació tampoc millora quan el docent intenta resoldre personalment el seu problema. CSIF recull queixes de professionals que passen una hora intentant contactar telefònicament amb els serveis territorials, per acabar sent derivats d’un número a un altre, repetir el seu cas diverses vegades o fins i tot perdre la trucada sense obtenir cap solució.

El sindicat considera que aquesta forma d’atenció s’ha normalitzat de manera inacceptable i reclama recuperar una atenció telefònica eficaç i una atenció presencial per a aquells assumptes que no es poden solucionar mitjançant formularis, correus electrònics o respostes automatitzades.

«Trucar a l’Administració no pot convertir-se en una cursa d’obstacles. No és raonable que un docent hagi d’invertir una hora o més per intentar parlar amb algú i, després de tot aquest temps, continuar sense una resposta», assenyalen des del sindicat.

CSIF: «El problema no és el PAS, són unes plantilles insuficients»

CSIF vol deixar clar que la seva denúncia no assenyala el personal administratiu, sinó la manca de recursos amb què el Departament obliga a treballar aquests professionals.

«No assenyalem el personal PAS. Fan la feina que poden amb els recursos que tenen. Si cada persona ha d’assumir més expedients dels que materialment pot gestionar, el problema no és el treballador; el problema és que el Departament no ha dimensionat correctament les plantilles», sosté el responsable de CSIF Educació Catalunya.

Per això, el sindicat reclama més personal PAS, millors condicions laborals, reforços específics a les unitats de gestió de personal dels serveis territorials i més recursos per acabar amb l’acumulació d’expedients. També exigeix una atenció telefònica que permeti obtenir resposta en un termini raonable i recuperar l’atenció presencial quan sigui necessària.

CSIF adverteix que no es pot parlar d’una educació pública de qualitat si l’Administració no garanteix també una gestió eficaç dels professionals que sostenen el sistema.

«No podem exigir una escola pública de qualitat mentre deixem sense recursos els serveis que han d’atendre els seus treballadors», afirma Aguilera.

CSIF exigeix al Departament que deixi de tractar aquests retards com a simples incidències administratives i actuï de manera immediata: quan un docent no cobra, no entra en una borsa o no pot accedir a una plaça per un expedient bloquejat, qui està pagant el preu de la manca de personal és el treballador.

CSIF denuncia que funcionaris docents treballen a més de 300 quilòmetres de casa mentre s’adjudiquen vacants properes a interins

Gisela Sesé Echevarría — Tue, 01 Sep 26 10:21:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Enseñanza Image

El sindicat reclama una segona fase de reubicació per al professorat desplaçat i adverteix que alguns funcionaris es plantegen tornar a la borsa d’interins per poder treballar a prop de casa

Barcelona, 1 de setembre de 2026. — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que hi ha docents funcionaris que comencen el curs a centenars de quilòmetres del seu domicili mentre, poques setmanes després, apareixen vacants molt més properes que s’adjudiquen a personal interí. És la situació que denuncia CSIF Educació Catalunya, que considera que l’actual sistema d’adjudicacions deixa sense possibilitat de millorar la seva destinació el professorat funcionari que ha estat desplaçat.

El cas més extrem recollit pel sindicat és el d’una docent que aquest setembre iniciarà el seu tercer curs consecutiu a més de 300 quilòmetres del seu domicili. Després d’obtenir una plaça en les adjudicacions d’estiu, ha comprovat com durant el mes d’agost han aparegut vacants més properes que poden ser cobertes per personal interí, però a les quals ella ja no pot optar.

La situació ha arribat fins al punt que la docent es planteja renunciar a la seva condició de funcionària de carrera i tornar a la borsa d’interins, ja que considera que podria tenir més possibilitats de treballar a prop de casa.

«Arribes a preguntar-te si aprovar unes oposicions t’ha servit per empitjorar la teva vida. Em plantejo si, tornant a la borsa, tindria més opcions de treballar a prop de casa. Que una funcionària arribi a pensar això demostra que alguna cosa no funciona».

Per a CSIF, aquest cas evidencia una disfunció del sistema de provisió de places. El responsable de CSIF Educació Catalunya, David Aguilera, subratlla que el problema no és l’accés dels interins a les vacants, sinó que l’Administració no ofereix al funcionari desplaçat cap possibilitat de millorar la seva destinació quan apareixen noves places.

«Estem arribant a una situació difícil d’explicar: professorat funcionari enviat obligatòriament a centenars de quilòmetres mentre posteriorment apareixen places que permeten treballar molt més a prop del domicili a persones que encara són a la borsa».

El sindicat reclama que el Departament d’Educació habiliti una segona fase de reubicació o millora de destinació per al funcionariat que s’hagi vist obligat a acceptar una plaça lluny del seu domicili. CSIF planteja fórmules com una reubicació extraordinària, la millora de destinació o la priorització del professorat desplaçat abans que determinades vacants sobrevingudes passin a altres procediments de cobertura.

La problemàtica, a més, es pot prolongar durant el curs. A partir del setembre es poden generar noves vacants com a conseqüència de jubilacions i altres necessitats sobrevingudes, que també podrien quedar fora de l’abast de les persones que ja han estat destinades lluny del seu domicili.

«No podem assumir que una adjudicació de juny o juliol sigui intocable, encara que després apareguin places que corregirien una situació manifestament perjudicial. Si l’Administració sap que cada any es generen vacants posteriorment, ha de preveure un mecanisme per reordenar-les», afirma Aguilera.

CSIF considera que hi ha marge administratiu per corregir aquesta situació i reclama al Departament que actuï ja sobre els casos generats aquest estiu i estableixi un sistema estable per evitar que es tornin a repetir els propers cursos. El sindicat critica, així mateix, que la realitat del professorat desplaçat tingui un pes insuficient en el debat sindical educatiu, malgrat l’impacte que els desplaçaments prolongats tenen sobre la conciliació, les despeses i la vida personal dels docents.

L’organització vincula aquesta problemàtica amb el model de provisió de llocs de treball i manté la seva exigència de derogar el Decret de Plantilles, ja que considera que tant els desplaçaments forçosos com aquest model afecten directament la mobilitat, la transparència i les condicions laborals del professorat.

La docent afectada resumeix la reivindicació com una qüestió d’oportunitat i de justícia:

«No demano que em regalin una plaça. Demano que, si després apareix una vacant a prop de casa, tingui almenys l’oportunitat d’optar-hi abans d’haver de passar un tercer any consecutiu a més de 300 quilòmetres».

CSIF exigeix al Departament d’Educació que no normalitzi que un funcionari de carrera s’hagi de plantejar tornar a ser interí per poder conciliar i treballar a prop del seu domicili:

«Quan una persona es planteja deixar de ser funcionària perquè considera que tindria més opcions de conciliació tornant a ser interina, el sistema està enviant un missatge molt preocupant. Això no es pot normalitzar».

CSIF denuncia que Educació obliga per tercer any consecutiu a centenars de docents a treballar a més de 100 quilòmetres de casa seva

Gisela Sesé Echevarría — Tue, 14 Jul 26 10:35:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Enseñanza Image

El sindicat alerta que vuit de cada deu professores afectades recorren més de 100 quilòmetres diaris i acusa el Departament d'agreujar el problema amb les retallades a Educació Infantil

Barcelona, 14 de juliol de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que les adjudicacions de destinacions per al curs 2026-2027 consoliden, per tercer any consecutiu, una situació que considera "insostenible": centenars de docents, majoritàriament mestres d'Educació Infantil, tornaran a treballar a desenes o fins i tot centenars de quilòmetres dels seus domicilis, tot i ser funcionàries de carrera.

Segons les dades recopilades pel sindicat entre el professorat afectat, gairebé vuit de cada deu docents hauran de recórrer més de 100 quilòmetres diaris, mentre que la meitat superarà els 150 quilòmetres cada dia. A més, més del 60 % invertirà almenys dues hores diàries en els desplaçaments, una realitat que, segons CSIF, compromet greument la conciliació familiar, la salut i la qualitat de vida d'aquestes professionals.

L'estudi elaborat per CSIF revela que gairebé nou de cada deu persones afectades pertanyen al cos de mestres i que més del 60 % són docents d'Educació Infantil, el col·lectiu que el sindicat considera més perjudicat després de la reducció de grups d'I3 i de dotacions prevista pel Departament d'Educació per al pròxim curs.

El sindicat subratlla, a més, que més de la meitat de les docents afectades fa tres cursos consecutius que no aconsegueixen una destinació propera al seu domicili, fet que demostra que ja no es tracta d'una incidència puntual, sinó d'un problema estructural derivat d'una deficient planificació de les plantilles.

Per a CSIF, la situació és especialment greu perquè el Departament coneixia des de feia mesos el desequilibri existent a Educació Infantil. Tanmateix, lluny de corregir-lo, va decidir reduir grups i places, agreujant encara més la manca de destinacions disponibles per a aquest col·lectiu.

"El Departament sabia que tenia un problema amb Educació Infantil i, en lloc de solucionar-lo, l'ha empitjorat retallant grups d'I3 i reduint dotacions. No es pot reconèixer que sobren docents i, pocs mesos després, eliminar encara més places. Això no és planificació; és abandonar les treballadores", afirma David Aguilera, responsable del sector d'Educació de CSIF Catalunya.

Vacants que apareixen després... però només per a personal interí

CSIF denuncia també una situació que considera "incomprensible". Un cop publicades les adjudicacions, durant el mes de juliol comencen a oferir-se places de difícil cobertura que són adjudicades a personal interí, mentre que les funcionàries desplaçades no tenen cap possibilitat d'optar-hi per apropar-se als seus domicilis.

"És inadmissible que una funcionària sigui enviada a 200 o 300 quilòmetres de casa seva i, pocs dies després, apareguin places molt més properes a les quals ja no pot optar perquè el procediment està tancat. És una greu manca de planificació que sempre perjudica les mateixes persones", denuncia Aguilera.

El sindicat adverteix, a més, que existeix una realitat que no apareix reflectida en les estadístiques oficials: nombroses docents accepten continuar en centres allunyats o inclouen voluntàriament destinacions molt llunyanes per por que una adjudicació d'ofici les enviï encara més lluny. Per a CSIF, es tracta d'una "voluntarietat forçada" provocada per la manca de garanties del sistema.

CSIF reclama canvis immediats

Davant aquesta situació, CSIF exigeix al Departament d'Educació una revisió urgent del sistema d'adjudicacions per evitar que el professorat funcionari continuï suportant desplaçaments forçosos durant anys.

Entre les mesures que reclama destaquen la incorporació de totes les vacants disponibles al procediment ordinari, la revisió de les adjudicacions abans del seu tancament definitiu, una major transparència en els criteris d'assignació, mecanismes específics per al professorat desplaçat de manera reiterada i la possibilitat d'accedir a les vacants sobrevingudes que apareixen durant els mesos de juliol i agost.

"No és acceptable que qui ha superat unes oposicions i és funcionària de carrera hagi d'escollir entre recórrer centenars de quilòmetres cada dia, mantenir una doble residència o renunciar a la conciliació familiar. Si el problema és estructural, les solucions també han de ser estructurals", conclou Aguilera.

CSIF traslladarà aquesta situació al Departament d'Educació, als serveis territorials i als grups parlamentaris per reclamar mesures urgents que evitin que el curs 2026-2027 torni a començar amb centenars de docents desplaçades lluny de casa seva.

CSIF denuncia que docents i personal educatiu treballen a més de 30 graus en centres sense climatització

Gisela Sesé Echevarría — Mon, 22 Jun 26 10:27:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Enseñanza Image

El sindicat exigeix a Educació que autoritzi el teletreball quan no hi hagi alumnat i activi mesures urgents davant l’onada de calor

Barcelona, 22 de juny de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia la situació que estan patint nombrosos docents, equips directius i professionals d’administració i serveis dels centres educatius catalans, obligats a treballar presencialment en edificis sense climatització i sotmesos a temperatures superiors als 30 graus, malgrat que l’activitat lectiva amb alumnat ja ha finalitzat.

El sindicat considera “inacceptable” que l’Administració recomani el teletreball al personal públic com a mesura preventiva davant l’episodi de calor extrema d’aquests dies, mentre manté la presencialitat als centres educatius sense oferir instruccions clares que permetin desenvolupar a distància aquelles tasques que no requereixen presència física.

“Si no hi ha alumnat i gran part de les tasques de tancament de curs es poden realitzar telemàticament, no existeix cap justificació per obligar el personal a romandre durant hores en espais que no reuneixen unes condicions tèrmiques adequades”, denuncia CSIF.

Durant aquests dies, els professionals de l’educació continuen desenvolupant activitats com juntes d’avaluació, elaboració d’informes, memòries, tancament d’actes, atenció a famílies, organització administrativa i preparació del proper curs. Tanmateix, segons denuncia el sindicat, moltes d’aquestes tasques es realitzen en aules, despatxos i sales de professorat sense aire condicionat, amb ventilació insuficient i sota unes condicions que afecten directament la salut i el rendiment laboral.

CSIF recorda que l’exposició prolongada a altes temperatures no es pot considerar una simple incomoditat, sinó un risc laboral que ha de ser previngut per l’Administració. En aquest sentit, assenyala que la normativa de prevenció de riscos laborals obliga a garantir la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores, mentre que el Reial decret 486/1997 estableix que les condicions ambientals dels llocs de treball no han de generar molèsties ni riscos per al personal i fixa, per als treballs sedentaris, una temperatura de referència situada entre els 17 i els 27 graus.

“L’escenari que s’està produint en molts centres educatius és incompatible amb una política preventiva seriosa i eficaç”, afirma CSIF. “No es pot parlar de protecció de la salut laboral mentre docents i personal administratiu treballen en espais que superen àmpliament les temperatures recomanades”.

Davant aquesta situació, el sindicat reclama al Departament d’Educació i Formació Professional l’adopció immediata de mesures homogènies per a tots els centres educatius de Catalunya. Entre aquestes, exigeix autoritzar el teletreball durant els episodis de calor extrema quan no hi hagi alumnat i les funcions es puguin desenvolupar a distància, adaptar els horaris de les tasques presencials imprescindibles a les primeres hores del dia i evitar les franges de màxima exposició tèrmica.

Així mateix, CSIF sol·licita que es registrin les temperatures reals als centres, es revisin les avaluacions de riscos laborals, es reforcin les mesures de protecció per al personal especialment vulnerable i es garanteixi la disponibilitat d’espais climatitzats per a docents, equips directius i personal d’administració i serveis.

El sindicat critica també que les solucions proposades fins ara es limitin a recomanacions bàsiques com abaixar persianes, obrir finestres a primera hora o utilitzar ventiladors. “Són mesures clarament insuficients. Els centres educatius necessiten inversions reals en climatització, ventilació, ombres i adaptació al canvi climàtic”, subratlla.

Per a CSIF, la situació actual posa de manifest la manca de planificació estructural de l’Administració davant episodis de calor cada vegada més freqüents, intensos i primerencs. “El canvi climàtic ja és una realitat a les aules i als centres educatius. No es pot continuar responent amb mesures improvisades mentre milers de professionals desenvolupen la seva feina en condicions que posen en risc la seva salut”, conclou el sindicat.

CSIF reclama al Departament d’Educació que deixi de gestionar l’emergència climàtica mitjançant recomanacions genèriques i aprovi mesures immediates, efectives i obligatòries que garanteixin unes condicions de treball dignes i segures a tots els centres educatius de Catalunya.

CSIF acusa a Educació de sotmetre milers de docents a una incertesa inacceptable per la seva opacitat en les adjudicacions

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 18 Jun 26 12:20:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Enseñanza Image

El sindicat alerta de l’angoixa i el risc psicosocial que genera l’absència d’una data concreta per a la publicació de les destinacions provisionals del curs 2026-2027

Barcelona, 18 de juny de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia la manca de concreció del Departament d’Educació i Formació Professional en la publicació de les adjudicacions provisionals de destinacions docents per al curs 2026-2027, una situació que està generant preocupació, nerviosisme i malestar entre milers de professionals de l’ensenyament públic català.

Segons la informació facilitada pel mateix Departament, la resolució provisional està prevista per a la segona quinzena de juny, mentre que la definitiva s’hauria de publicar durant la setmana del 29 de juny. Per a CSIF, aquestes referències temporals són insuficients per a un procés que afecta directament la planificació laboral, personal i familiar de milers de docents.

El sindicat considera que la falta d’una data i hora concretes obliga molts professionals a viure pendents constantment dels canals oficials, les aplicacions informàtiques i les plataformes digitals per conèixer el seu futur laboral.

“El Departament no pot continuar gestionant processos tan sensibles amb aquesta manca de previsió i de respecte cap al professorat. No és acceptable que milers de docents hagin d’estar dies sencers actualitzant una pantalla per saber on treballaran el curs vinent”, afirma David Aguilera, responsable de CSIF Educació a Catalunya.

Impacte en la salut laboral

CSIF alerta que aquesta situació no és només una qüestió administrativa, sinó que té una incidència directa sobre la salut laboral del personal afectat, especialment entre el professorat desplaçat, interí, provisional, en pràctiques o sense destinació definitiva.

Segons el sindicat, la incertesa sostinguda, la manca d’informació precisa, la proliferació de rumors i la pressió emocional associada a aquest procés constitueixen factors de risc psicosocial que l’Administració té l’obligació de prevenir.

“Estem parlant d’un risc psicosocial evident. La salut laboral també passa per una administració transparent, ordenada i respectuosa amb els seus treballadors”, assenyala Aguilera.

Els rumors agreugen la situació

La manca d’una comunicació clara per part del Departament ha afavorit, segons CSIF, la proliferació de rumors i informacions contradictòries a través de xarxes socials i grups de missatgeria, fet que incrementa encara més la incertesa entre les persones afectades.

Molts docents denuncien que, any rere any, es repeteix la mateixa situació sense que l’Administració adopti mesures per millorar la planificació i la comunicació del procés.

CSIF exigeix dates concretes i una comunicació transparent

Davant aquesta situació, CSIF reclama al Departament d’Educació i Formació Professional que estableixi, publiqui i compleixi dates concretes en tots els processos d’adjudicació de destinacions, així com una comunicació oficial clara, actualitzada i accessible.

El sindicat recorda que altres processos administratius massius, com la publicació de les qualificacions de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), disposen de dates concretes anunciades amb antelació i es desenvolupen amb normalitat.

“Si l’Administració és capaç de fixar una data concreta per a altres processos amb milers d’usuaris, també ho pot fer amb les adjudicacions docents. El que falta és voluntat política i sensibilitat cap al professorat”, conclou Aguilera.

CSIF assegura que continuarà denunciant qualsevol actuació que generi precarietat, incertesa o malestar innecessari entre el personal docent i reclama al Departament que assumeixi la seva responsabilitat en la protecció de les condicions laborals dels professionals de l’educació pública.

CSIF exigeix elevar la inversió educativa fins al 7% del PIB i reclama un pacte de país per blindar el futur de l’educació a Catalunya

Gisela Sesé Echevarría — Wed, 03 Jun 26 09:32:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Enseñanza Image

El sindicat denuncia que, gairebé dues dècades després de l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya, encara no s’ha assolit l’objectiu mínim del 6% del PIB i reclama un compromís polític estable i a llarg termini.

Barcelona, 3 de juny de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) reclama al Govern de la Generalitat i al conjunt de forces polítiques un compromís ferm, estable i verificable amb el sistema educatiu català. El sindicat exigeix elevar la inversió educativa fins al 7% del PIB i impulsar un gran pacte de país que garanteixi recursos suficients, planificació a llarg termini i estabilitat més enllà dels canvis de govern.

L’organització sindical recorda que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada l’any 2009, establia l’objectiu d’incrementar progressivament la inversió educativa fins a assolir, com a mínim, el 6% del PIB. Tanmateix, gairebé dues dècades després, Catalunya continua lluny d’aquest compromís.

Per a CSIF, aquesta situació evidencia la manca d’una aposta política sostinguda per l’educació i posa de manifest la necessitat de situar aquesta qüestió com una prioritat estratègica de país.

David Aguilera, responsable del sector d’Educació de CSIF Catalunya, afirma que «l’educació no pot dependre de càlculs polítics a curt termini ni de les prioritats del govern de torn. Necessitem un pacte de país que situï l’educació al centre de l’agenda política i garanteixi un finançament suficient, estable i finalista».

El sindicat denuncia que l’infrafinançament del sistema educatiu té conseqüències directes tant en les condicions laborals del professorat com en l’atenció que rep l’alumnat. Entre les principals mancances detectades assenyala les elevades ràtios a les aules, la insuficiència de recursos per a l’educació inclusiva, els dèficits en infraestructures i climatització dels centres, l’excés de burocràcia, la manca de personal i les dificultats per garantir una conciliació efectiva.

«Fa massa anys que l’educació funciona a base de respostes parcials. No podem continuar tapant mancances amb mesures puntuals. El sistema necessita inversió real, planificació i una visió de futur», afegeix Aguilera.

CSIF defensa que assolir una inversió educativa equivalent al 7% del PIB no constitueix únicament una reivindicació pressupostària, sinó una decisió estratègica per al desenvolupament social i econòmic de Catalunya. El sindicat considera que invertir en educació significa invertir en igualtat d’oportunitats, cohesió social, qualitat democràtica i progrés col·lectiu.

«Si volem un sistema educatiu de qualitat, hem de dotar-lo dels recursos que necessita. No es pot exigir excel·lència als centres educatius i al professorat mentre el sistema continua infrafinançat», subratlla el responsable d’Educació de CSIF Catalunya.

Per això, l’organització interpel·la no només el Govern, sinó també el conjunt dels grups parlamentaris, reclamant un acord ampli que estableixi objectius concrets, un calendari d’aplicació, finançament suficient i mecanismes de seguiment que permetin avaluar el compliment dels compromisos adquirits.

«El sistema educatiu ha de convertir-se en un pilar fonamental del país. No podem permetre que d’aquí a quatre anys continuem parlant de les mateixes mancances. Cal un compromís polític valent, estable i ambiciós», conclou Aguilera.

CSIF Educació Catalunya insisteix que l’educació ha de deixar de ser una promesa pendent per convertir-se en una prioritat real de les administracions. «El futur de Catalunya no pot continuar esperant», conclou el sindicat.

CSIF alerta que el 96,9% del professorat desplaçat pateix afectacions en la salut i exigeix mesures urgents abans de les adjudicacions

Gisela Sesé Echevarría — Mon, 01 Jun 26 10:09:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Enseñanza Image

El sindicat presenta al Departament una diagnosi amb 128 respostes i reclama criteris preventius, reubicacions i transparència per evitar desplaçaments forçosos

Barcelona 1 de juny de 2026.- CSIF Educació Catalunya ha presentat al Departament d’Educació i Formació Professional un informe de diagnosi sobre l’impacte laboral i psicosocial del professorat desplaçat, elaborat a partir de 128 respostes vàlides de docents afectats per adjudicacions lluny del seu domicili. L’estudi conclou que el problema té un impacte estructural i genera conseqüències laborals, econòmiques, familiars, psicològiques i pedagògiques que van més enllà d’una simple incidència administrativa.

L’informe dona continuïtat al requeriment presentat recentment pel sindicat en matèria de prevenció de riscos laborals, en el qual reclamava que la situació del professorat desplaçat sigui tractada com un risc psicosocial derivat de l’organització del treball.

Les dades recollides reflecteixen una situació especialment preocupant. El 96,9% del professorat enquestat afirma haver patit afectacions en la seva salut física o emocional, mentre que el 69,8% realitza més de 150 quilòmetres diaris entre l’anada i la tornada i el 84,8% dedica dues o més hores al dia al desplaçament. A més, el 57,8% assumeix un sobrecost mensual superior als 300 euros, arribant en molts casos a superar els 500 euros.

L’afectació sobre la salut també té conseqüències directes sobre el benestar i l’exercici professional. El 53,9% afirma haver estat de baixa mèdica o trobar-se actualment en aquesta situació, mentre que el 96,9% considera que l’actual sistema de desplaçaments perjudica la qualitat del servei educatiu.

David Aguilera Bagué, responsable del sector d’Educació de CSIF Catalunya, assenyala que: «Aquest informe posa xifres a una realitat que el professorat desplaçat fa temps que denuncia: no parlem d’una molèstia puntual, sinó d’un problema estructural que afecta la salut, la conciliació, l’economia familiar i la qualitat del servei educatiu».

Segons Aguilera: «El Departament no pot continuar tractant els desplaçaments forçosos com una conseqüència inevitable de les adjudicacions. Quan hi ha docents que fan centenars de quilòmetres diaris, amb fatiga, risc viari, sobrecost econòmic i afectació emocional, l’Administració té l’obligació d’avaluar aquest risc i adoptar mesures preventives».

L’informe també posa el focus en la gestió de les vacants. El 66,9% de les persones enquestades assegura conèixer vacants més pròximes al seu domicili o compatibles amb la seva especialitat que van aparèixer durant el curs, però el 72,6% afirma que aquestes places no es van utilitzar per intentar la seva reubicació.

Per a CSIF, aquesta dada evidencia una important manca de resposta organitzativa. El sindicat reclama que les vacants derivades de jubilacions, excedències, baixes, renúncies, ampliacions de plantilla o comissions de serveis siguin revisades de manera prioritària per reduir els desplaçaments greus abans d’adjudicar-les a altres col·lectius.

Una docent afectada, que ha preferit mantenir l’anonimat, resumeix així la situació: «No és només treballar lluny. És sortir molt d’hora, tornar esgotada, assumir una despesa que no et correspon i sentir que la teva vida familiar i la teva salut queden en un segon pla».

A més dels efectes econòmics i sobre la salut, l’estudi identifica elevats nivells d’ansietat, estrès per la incertesa, cansament persistent, sensació d’indefensió, por pel futur professional i conflictes familiars derivats dels llargs desplaçaments. També alerta de l’increment de la fatiga i del risc viari: el 69,3% assegura haver conduït cansat freqüentment i el 67,2% considera que el risc d’accident augmenta significativament.

CSIF exigeix al Departament una avaluació específica de riscos psicosocials per al professorat desplaçat, la incorporació de criteris preventius relacionats amb la proximitat, la conciliació i la salut laboral abans de les adjudicacions d’estiu, informació individualitzada per a cada docent afectat i un protocol de reubicació quan existeixin vacants compatibles més properes.

El sindicat recorda que la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals obliga l’Administració a garantir una protecció eficaç de la seguretat i la salut del personal treballador, també davant dels riscos derivats de l’organització del treball.

«El professorat desplaçat no pot continuar assumint en solitari les conseqüències d’una planificació deficient. Calen mesures concretes abans de les pròximes adjudicacions d’estiu», conclou Aguilera.

CSIF considera que les dades presentades obliguen el Departament a actuar amb urgència: la salut laboral del professorat desplaçat no pot esperar.

CSIF exigeix al Departament d’Educació que actuï davant el desplaçament forçós del professorat i el consideri un risc laboral

Gisela Sesé Echevarría — Mon, 11 May 26 10:51:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Enseñanza Image

El sindicat reclama mesures preventives, seguiment dels casos i mecanismes de reubicació si les adjudicacions d’estiu tornen a enviar docents lluny del seu domicili

Barcelona, 11 de maig de 2026 — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha reclamat formalment al Departament d’Educació i Formació Professional que reconegui els desplaçaments del professorat derivats de les adjudicacions d’estiu com una problemàtica vinculada a la salut laboral i activi mesures específiques de protecció i prevenció.

El sindicat ha presentat un requeriment coincidint amb el procés d’adjudicacions d’estiu, actualment en fase de sol·licituds fins al 20 de maig, mentre que les destinacions definitives es coneixeran la setmana del 29 de juny. CSIF considera que l’Administració no pot esperar que es repeteixin situacions ja viscudes en cursos anteriors per començar a intervenir.

Segons denuncia l’organització sindical, durant els dos darrers cursos nombrosos docents han estat destinats a centres situats a centenars de quilòmetres del seu domicili, amb trajectes diaris excessius o obligats a buscar allotjament temporal fora de casa. Una situació que, segons CSIF, ha tingut conseqüències directes sobre la conciliació familiar, la salut emocional i les condicions laborals del professorat afectat.

“Aquest problema no es pot reduir a una simple qüestió administrativa. Quan un docent ha de passar hores a la carretera, separar-se de la família o assumir despeses extraordinàries per poder treballar, també hi ha una afectació clara sobre la salut i el benestar”, assenyala CSIF Educació Catalunya.

El sindicat reclama que el Departament assumeixi un paper actiu en la detecció i seguiment dels casos de professorat desplaçat, especialment en situacions de vulnerabilitat personal o familiar. Entre altres mesures, demana que s’analitzi l’impacte psicosocial dels desplaçaments i que s’habilitin vies de revisió i reubicació quan existeixin vacants compatibles més properes al domicili dels afectats.

CSIF insisteix que hi ha col·lectius especialment sensibles davant aquestes situacions, com ara docents amb fills menors o persones dependents a càrrec, embarassades, persones amb problemes de salut, discapacitats o tractaments mèdics en curs.

“L’Administració té l’obligació de prevenir riscos laborals i de garantir unes condicions de treball dignes. No pot ignorar una situació que es repeteix any rere any i que afecta directament la vida personal i professional de molts docents”, defensa el sindicat.

A més, CSIF demana que les vacants que apareguin després de les adjudicacions —per jubilacions, excedències, renúncies o ampliacions de plantilla— siguin revisades prioritàriament per facilitar la reubicació del professorat desplaçat.

El sindicat avisa que no acceptarà que el pròxim curs es repeteixi la mateixa situació sense cap tipus de resposta preventiva ni mesures correctores.

“Si el Departament torna a generar desplaçaments massius sense oferir alternatives ni seguiment, estarà assumint una greu irresponsabilitat envers la salut laboral i la conciliació del professorat”, conclou CSIF Educació Catalunya.

Finalment, CSIF adverteix que la manca d’actuació davant una problemàtica reiterada i previsible podria comportar un incompliment de les obligacions preventives de l’Administració com a ocupadora. Per aquest motiu, reclama una resposta immediata del Departament i no descarta portar la situació davant la Inspecció de Treball o impulsar noves accions sindicals i jurídiques en defensa dels drets del professorat afectat.

CSIF dona suport a la manifestació estatal en defensa de d’educació infantil en l’etapa 0-3

Gisela Sesé Echevarría — Wed, 06 May 26 11:46:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Enseñanza Image

Barcelona, 6 de maig de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) dona el seu suport a la manifestació estatal en defensa de l’etapa 0-3, que tindrà lloc demà 7 de maig.

Per a CSIF “en aquesta mobilització està en joc la dignitat laboral, el reconeixement professional i el futur de les treballadores i treballadors d’una etapa clau del sistema educatiu. L’educació infantil és el fonament de tot el sistema educatiu. Sense professionals 0-3 reconegudes, valorades i amb condicions dignes, no hi ha educació de qualitat possible”.

Aquesta mobilització representa una oportunitat per avançar en drets i respecte cap a una feina essencial, massa sovint invisibilitzada i infravalorada, i que requereix unitat i mobilització.

En aquest sentit, CSIF:

Defensa amb fermesa unes condicions dignes i justes per a les professionals de l’etapa.
Reivindica reconeixement, recursos i estabilitat per una etapa educativa clau.
Denuncia qualsevol política que condemni aquestes treballadores a la precarietat i al silenci

Dia: 7 de maig de 2026
Hora: 12.00 hores
Lloc: Jardinets de Gràcia (Barcelona)