TOT SOBRE LES JUBILACIONS
CLASSES PASSIVES I SEGURETAT SOCIAL
18 de Febrero de 2019

JUBILACIÓ RÈGIM DE CLASSES PASSIVES

El personal civil inclòs en el règim de classes passives de l'Estat al moment de ser jubilat i que, si és el cas, tingui cotitzats més de 15 anys efectius, causarà a favor seu DRET A LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ, que serà ORDINÀRIA O EXTRAORDINÀRIA segons que el seu fet causant es produeixi en circumstàncies ordinàries o per raó de lesió produïda en acte de servei o com a conseqüència d'aquest

La manca d'aprovació de la Llei de Pressupostos de 2019, determina la pròrroga automàtica dels pressupostos de 2018. Els pressupostos recullen les quanties dels havers reguladors de les pensions de jubilació per a cada un dels grups en què s'enquadren els funcionaris públics acollits al règim de classes passives.

De conformitat amb el Reial Decret Llei 28/2018, de 28 de desembre, per la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d'ocupació, les pensions de classes passives de l'Estat, experimentaran en 2019, amb caràcter general, un increment del 1,6 per cent respecte de l'import que haurien tingut en 2018, si s'haguessin revalorizat en el mateix percentatge que el valor mitjà de la variació percentual interanual de l'Índex de Preus al Consum de cadascun dels mesos des de desembre de 2017 fins a novembre de 2018, expressat amb un decimal, que el 2018 és del 1,7 per cent

L'INCREMENT DE AQUESTS HAVERS REGULADORS ÉS D'UN 1,7% SOBRE ELS DE L'ANY ANTERIOR.

Per jubilar-se i començar a percebre la pensió no cal trobar-se en actiu en el moment de la jubilació. Un funcionari pot jubilar-se encara que estigui en excedència o hagi perdut la seva condició de funcionari. El dret a percebre pensió de classes passives no està condicionat per haver cotitzat en un període immediatament anterior a la jubilació (excepte casos de còmput recíproc), ni prescriu per no sol·licitar la pensió a temps, ni per faltes o delictes que suposin perdre la condició de funcionari.

PERÍODE DE CARÈNCIA

Per causar dret a pensió ordinària de jubilació és requisit indispensable haver completat un període mínim de 15 anys de serveis efectius a l'Estat.

TIPUS DE JUBILACIÓ

JUBILACIÓ FORÇOSA PER EDAT

La jubilació forçosa dels funcionaris públics es declara d'ofici en complir 65 anys d'edat.

Els funcionaris civils de l'Administració General de l'Estat i de les entitats de dret públic vinculades o que en depenen poden optar per la PROLONGACIÓ DE LA PERMANÈNCIA AL SERVEI ACTIU fins que compleixin, com a màxim, els setanta anys d'edat, d'entenimentat amb el següent PROCEDIMENT:

EL FUNCIONARI POT POSAR FI A LA PROLONGACIÓ DE LA PERMANÈNCIA AL SERVEI ACTIU, comunicant a l'òrgan competent la data prevista per ell per a la seva jubilació forçosa per edat, amb una antelació mínima de tres mesos a aquesta data.

JUBILACIÓ PER INCAPACITAT PERMANENT PER AL SERVEI

Es declara, d'ofici o a instància de part, quan l'interessat vingui afectat per una "lesió o procés patològic, somàtic o psíquic que estigui estabilitzat i sigui irreversible o de remota o incerta reversibilitat, que li impossibiliti totalment parell a l'exercici de les funcions pròpies del seu cos, escala, plaça o carrera".

JUBILACIÓ VOLUNTÀRIA

Els funcionaris públics inclosos en el règim de classes passives poden jubilar-se voluntàriament des que compleixin els 60 anys d'edat, sempre que tinguin reconeguts 30 anys de serveis a l'Estat.

El procediment s'iniciarà mitjançant escrit en el qual haurà d'indicar necessàriament la data en la qual desitja jubilar-se i ha de presentar davant l'òrgan de jubilació, almenys, tres mesos abans de la data de jubilació sol·licitada.

CÀLCUL DE LA PENSIÓ

La quantia de la pensió ordinària es determina aplicant a l'haver regulador que correspongui, segons el cos o la categoria del funcionari, el percentatge establert en funció del nombre d'anys complets de serveis efectius a l'Estat.

Els havers reguladors (bases per al càlcul de les pensions de classes passives): es fixen anualment en la Llei de pressupostos generals de l'Estat per a cada grup, subgrup (EBEP Reial Decret Legislatiu 5/2015) de classificació en què s'enquadren els diferents cossos , escales, places o ocupacions de funcionaris.

Per al 2019 són els següents:



Grup / Subgrup EBEP

Haver regulador

A1

41.807,75

A2

32.903,75

B

28.812,57

C1

25.270,64

C2

19.993,26

E (Llei 30 / 84) i Agrupacions professionals (EBEP)

17045,86

A aquestes quantitats s'aplicarà el percentatge corresponent als anys treballats segons el quadre següent:







Anys de servei

Percentatge del regulador

Anys de servei​

Percentatge del regulador

Anys de servei

Percentatge del regulador

1

1,24

13

22,10

25

63,46

2

2,55

14

24,45

26

67,11

3

3,88

15

26,92

27

70,77

4

5,31

16

30,57

28

74,42

5

6,83

17

34,23

29

78,08

6

8,43

18

37,88

30

81,73

7

10,11

19

41,54

31

85,38

8

11,88

20

45,19

32

89,04

9

13,73

21

48,84

33

92,69

10

15,67

22

52,52

34

96,35

11

17,71

23

56,15

35 ó més

100

12

19,86

24

59,81

COMPLEMENT DE MATERNITAT A LES PENSIONS

La disposició final primera de la Llei 48/2015, de 29 d'octubre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2016, modifica amb efectes d'1 de gener de 2016 el text refós de la Llei de classes passives de l'Estat, aprovat per Reial Decret Legislatiu 670/1987, de 30 d'abril. Afegeix a aquest text una disposició addicional, la divuitena, que estableix el reconeixement d'un complement de pensió a les Funcionaries que hagin tingut fills naturals o adoptats i siguin beneficiàries de pensions de jubilació de caràcter forçós o per incapacitat permanent per al servei o inutilitat o viduïtat que es causin a partir l'1 de gener de 2016 a el règim de classes passives de l'Estat. De la mateixa manera, el complement està reconegut a les treballadores jubilades en règim de Seguretat Social (R.D. Legislatiu 8/2015, Art. 60)

El complement anirà en funció del nombre de fills nascuts o adoptats amb anterioritat al fet causant de la pensió i es calcularà aplicant a la pensió concedida el percentatge corresponent: 2 fills, 5%; 3 fills, 10%; 4 o més fills, 15%.

Aspectes a tenir en compte en el complement de maternitat en les pensions:

  • Quan la pensió concedida a la funcionària sigui la pensió màxima establerta per a aquest any (2567.28 per al 2016) únicament podrà cobrar el 50% del complement per maternitat que li hagués correspost.

  • Quan la pensió concedida a la funcionària no arribi al límit màxim establert per a aquest any (2567.28 per a 2016), però amb aquest complement superi aquesta xifra cobrarà els 2567.28 més el 50% de la quantitat que excedeixi d'aquesta xifra en el càlcul que li hagués correspost.

  • El complement per maternitat no es tindrà en compte per calcular la base reguladora quan es tracta del reconeixement de pensions en favor dels familiars.

  • En cas de concurrència de pensió de jubilacióció i viduïtat, s'abonarà el complement corresponent a la pensió de jubilació.

  • El complement per maternitat estarà subjecte al règim jurídic de la pensió sobre la qual s'hagi calculat.

  • El complement per maternitat és compatible amb el complement a mínims.

En general es necessita tenir reconeguts un mínim de 15 anys de serveis a l'Estat per cobrar pensió, l'anomenat període de carència; però cal tenir present que els anys reconeguts no són els mateixos que els treballats, s'entenen com anys de servei efectiu:

  • Els de servei actiu a l'Administració en algun cos, escala, plaça, ocupació o categoria.

  • Els de serveis especials, excedència especial, supernumerari, excedència forçosa i situacions militars legalment assimilables.

  • Els serveis interins previs a l'ingrés en la funció pública.

  • Els reconeguts com cotització a qualsevol règim públic de Seguretat Social o substitutori d'aquest o a la Mu tualitat Nacional de Previsió d'Administració Local.

  • El temps en pràctiques o com a alumne en Acadèmies i escoles militars a partir de la seva promoció a alferes, sergent o Guardiamarina. També períodes del servei militar com sergent o alferes de complement.

  • El temps de servei militar o prestació social substitutòria si es va dur a terme després de l'ingrés a la funció pública (en aquest cas es considera situació d'serveis especials) i només el temps que excedís al legalment establert en l'època en què es va prestar aquest servei si va ser abans de l'ingrés.

  • Els reconeguts a efectes de Seguretat Social d'altres països quan hi hagi Conveni o Reglament internacional aplicable pel règim de classes passives.

  • Els períodes d'excedència, no superiors a tres anys, per tenir cura de cada fill o de familiar a càrrec fins al segon grau i els d'excedència, fins a divuit mesos, per violència de gènere.

  • Reducció de jornada per cura de fill: L'art. 30.4 del Reial Decret Legislatiu 670/1987 pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de classes passives de l'Estat (BOE de 27 de maig) estableix que l'haver regulador a efectes passius corresponent als serveis prestats pel funcionari en règim de jornada reduïda per temps igual o superior a un any, es minorarà proporcionalment a la importància econòmica d'aquesta reducció en les retribucions percebudes pel mateix en actiu.

En virtut del que s'ha exposat, si el període o suma de períodes de durada de la reducció de jornada és inferior a un any, no tindria cap incidència en la seva jubilació, però en el cas que fos igual o superior a l'any, si bé no tindrà efectes en el nombre d'anys de serveis efectius prestats, sí tindria efectes en la quantia de la pensió, ja que es reduirà l'haver regulador corresponent al període o períodes en què ha gaudit de la reducció de jornada, en la mateixa proporció que aquesta.

No obstant, en el cas que pertanyi al subgrup A1, depenent dels anys de serveis prestats i dels anys de reducció horària, podria donar-se el cas que no tingués incidència i que per tant no afectaria a la quantia de la pensió.

En qualsevol cas, s'ha de tenir en compte que pel fet que fins ara les Delegacions Territorials no estan informant a Hisenda si un docent ha estat amb reducció de jornada, aquesta regulació normativa no està afectant les pensions que s'estan reconeixent, però això no implica que no es pugui dur a terme en el futur.

En el cas que pertanyi al Règim General de la Seguretat Social li seria d'aplicació l'art. 237.3 del Reial Decret Legislatiu 8/2015 de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, que estipula que les cotitzacions realitzades durant els dos primers anys de reducció de jornada es computen incrementades fins al 100% de la quantia que li hauria correspost si no s'hagués sol·licitat la reducció, a efectes de les prestacions de la Seguretat Social per jubilació, incapacitat tat permanent, mort i supervivència, maternitat i paternitat.

Per poder computar aquests serveis és necessari, en tots els casos, que no siguin simultanis. Si s'ha cotitzat simultàniament per diversos règims o conceptes es computa només el que doni dret a major pensió.

La jubilació forçosa per incapacitat permanent per al servei porta amb si el reconeixement, com a serveis prestats, del temps que falti a l'interessat fins complir l'edat de jubilació forçosa. Quan l'interessat acrediti menys de vint anys de serveis i la incapacitat no l'inhabiliti per a tota professió o ofici, la quantia de la pensió ordinària es reduiran en un 5% per cada any complet de servei que li falti fins a complir els 20 anys de servei, amb un màxim del 25% per als que acreditin 15 o menys anys de serveis.

Telèfon gratuït d'Informació de classes passives:

900.503.055

JUBILACIÓ RÈGIM DE LA SEGURETAT SOCIAL

Regla general:

A partir de l'1-1-2013, l'edat d'accés a la pensió de jubilació depèn de l'edat de l'interessat i de les cotitzacions acumulades al llarg de la seva vida laboral, i cal que hagi complert l'edat de:

  • 67 anys o

  • 65 anys quan s'acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització.

Aquest requisit serà exigible, en tot cas, quan s'accedeixi a la pensió sense estar donat d'alta o en una situació assimilada a la d'alta.

Les edats de jubilació i el període de cotització a què es refereixen els paràgrafs anteriors s'aplicaran de manera gradual en els termes que resulten del quadre següent:




Any

Períodes cotitzats

Edat exigida

2013

35 anys i 3 mesos o més

65 anys

Menys de 35 anys i 3 mesos

65 anys i 1 mes

2014

35 anys i 6 mesos o més

65 anys

Menys de 35 anys i 6 mesos

65 anys i 2 mesos

2015

35 anys i 9 mesos o més

65 anys

Menys de 35 anys i 9 mesos

65 anys i 3 mesos

2016

36 anys o més

65 anys

Menys de 36 anys

65 anys i 4 mesos

2017

36 anys i 3 mesos o més

65 anys

Menys de 36 anys i 3 mesos

65 anys i 5 mesos

2018

36 anys i 6 mesos o més

65 anys

Menys de 36 anys i 6 mesos

65 anys i 6 mesos

2019

36 anys i 9 mesos o més

65 anys

Menys de 36 anys i 9 mesos

65 anys i 8 mesos

2020

37 anys o més

65 anys

Menys de 37 anys

65 anys i 10 mesos

2021

37 anys i 3 mesos o més

65 anys

Menys de 37 anys i 3 mesos

66 anys

2022

37 anys i 6 mesos o més

65 anys

Menys de 37 anys i 6 mesos

66 anys i 2 mesos

2023

37 anys i 9 mesos o més

65 anys

Menys de 37 anys i 9 mesos

66 anys i 4 mesos

2024

38 anys o més

65 anys

Menys de 38 anys

66 anys i 6 mesos

2025

38 anys i 3 mesos o més

65 anys

Menys de 38 anys i 3 mesos

66 anys i 8 mesos

2026

38 anys i 3 mesos o més

65 anys

Menys de 38 anys i 3 mesos

66 anys i 10 mesos

A partir de 2027

38 anys i 6 mesos o més

65 anys

Menys de 38 anys i 6 mesos

67 anys

DETERMINACIÓ DEL PERÍODE COTITZAT:

  • El còmput dels mesos es farà de data a data a partir de la corresponent al naixement. Quan en el mes del venciment no hi hagi dia equivalent a l'inicial del còmput, es considerarà que el compliment de l'edat té lloc l'últim dia del mes.

  • Els períodes de cotització acreditats pels sol·licitants de la pensió de jubilació, a l'efecte de poder accedir a la pensió de jubilació en complir l'edat que, en cada cas, sigui aplicable, es reflectiran en dies i, una vegada acumulats tots els dies computables, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries, seran objecte de transformació a anys i mesos, amb les regles d'equivalència següents:

    • L'any adquireix el valor fix de 365 dies i

    • el mes adquireix el valor fix de 30,41666 dies.

  • Per al còmput dels anys i mesos de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s'equiparin a un any o a un mes les fraccions.

  • Per determinar els períodes de cotització computables per fixar l'edat d'accés a la pensió de jubilació, a més dels dies efectivament cotitzats per l'interessat, es tindran en compte:

    • Els dies que es considerin efectivament cotitzats, de conformitat amb el que estableix l'art.237 de la LGSS, com a conseqüència dels períodes d'excedència de què gaudeixin els treballadors, d'acord amb l'article 46.3 del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre.

    • Els dies que es computin com a període cotitzat en concepte de beneficis per cura de fills o menors acollits, segons el que estableixen la disposició transitòria catorzena de la LGSS i l'article 6 del R.D. 1716/2012, de 28 de desembre.

    • Els períodes de cotització assimilats per part que es computin a favor de la treballadora sol·licitant de la pensió, d'acord amb el que estableix l'art. 235 de la LGSS.

PERÍODE MÍNIM DE COTITZACIÓ

Treballadors en situació d'alta o assimilada:

  • Període de cotització genèric: 15 anys (5.475 dies), a partir del 25-05-2010.

  • Període de cotització específic: 2 anys hauran d'estar compresos dins els 15 anys immediatament anteriors al moment de tenir el dret o a la data en què va cessar l'obligació de cotitzar, si s'accedeix a la pensió de jubilació des d'una situació d'alta o assimilada, sense l'obligació de cotitzar.

Treballadors en situació de no-alta ni assimilada:

  • Període de cotització genèric: 15 anys (5.475 dies), a partir del 25-05-2010.

  • Període de cotització específic: 2 anys hauran d'estar compresos dins els 15 anys immediatament anteriors al moment de tenir el dret.

A l'efecte d'acreditar el període mínim de cotització:

  • Només es computen les cotitzacions efectivament fetes o les assimilades legalment o reglamentàriament.

  • No es tindrà en compte la part proporcional corresponent per pagues extraordinàries.

En el cas dels treballadors contractats a temps parcial:

A partir del 04-08-2013, per acreditar els períodes de cotització necessaris per tenir dret a la prestació, s'aplicaran les regles següents:

  1. Es tindran en compte els diferents períodes durant els quals el treballador hagi romàs d'alta amb un contracte a temps parcial, independentment de la durada de la jornada feta en cada un.

    A aquest efecte, el coeficient de parcialitat, el qual ve determinat pel percentatge de la jornada feta a temps parcial respecte de la jornada feta per un treballador a temps complet comparable, s'aplicarà sobre el període d'alta amb contracte a temps parcial, i el resultat serà el nombre de dies que es consideraran efectivament cotitzats en cada període.

    Se sumaran al nombre de dies que resultin, si s'escau, els dies cotitzats a temps complet, i el resultat serà el total de dies de cotització acreditats computables per a l'accés a les prestacions.

  2. Una vegada determinat el nombre de dies de cotització acreditats, es calcularà el coeficient global de parcialitat, i aquest és el percentatge que representa el nombre de dies treballats i acreditats com a cotitzats, d'acord amb el que estableix la lletra a) anterior, sobre el total de dies d'alta al llarg de tota la vida laboral del treballador.

  3. El període mínim de cotització exigit als treballadors a temps parcial per a cada una de les prestacions econòmiques que el tinguin establert serà el resultat d'aplicar al període regulat amb caràcter general el coeficient global de parcialitat a què es refereix la lletra b).

    En els supòsits en què, a l'efecte de l'accés a la corresponent prestació econòmica, s'exigeixi que part o tot el període mínim de cotització exigit estigui comprès en un termini de temps determinat, el coeficient global de parcialitat s'aplicarà per fixar el període de cotització exigible. L'espai temporal en què haurà d'estar comprès el període exigible serà, en tot cas, el que s'estableix amb caràcter general per a la respectiva prestació.

El que disposen els paràgrafs anteriors serà aplicable, igualment, a aquelles prestacions de la Seguretat Social que abans del 04-08-2013 hagin estat denegades pel fet de no acreditar el període mínim de cotització exigit. En el supòsit de complir-se el període mínim exigit d'acord amb la regulació nova, el fet causant s'entendrà produït en la data originària, sense perjudici que els efectes econòmics del reconeixement tinguin una retroactivitat màxima de 3 mesos des de la sol·licitud nova, amb el límit en tot cas del dia 04-08-2013.

Excepcionalment, totes aquelles prestacions la sol·licitud de les quals estigui en tràmit el 04-08-2013, es regiran pel que disposa la Llei 1/2014, de 28 de febrer, per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l'ordre econòmic i social, i el seu reconeixement esdevindrà efectiu des del fet causant de la respectiva prestació.