Lleida

Després de l'assassinat a trets d'un home ingressat a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, CSIF exigeix protecció policial permanent als hospitals catalans

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 29 Oct 26 13:40:00 CET

Prensa y ComunicaciónLleida Image

L’agressió patida per una TCAI fa cinc mesos i els darrers fets ocorreguts a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona evidencien la urgència de reforçar la seguretat dels professionals de l’ICS als hospitals i als centres d’atenció primària.

Barcelona, 29 d’octubre de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) exigeix la presència permanent dels Mossos d’Esquadra, les 24 hores del dia, als centres hospitalaris davant la creixent preocupació per la inseguretat i les agressions en l’àmbit sanitari. El sindicat reclama mesures immediates per protegir els professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) i evitar que la violència es converteixi en un risc quotidià als seus llocs de treball.

Els darrers fets ocorreguts a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona tornen a posar de manifest, segons CSIF, la necessitat de reforçar la protecció als centres sanitaris. Fa aproximadament cinc mesos, una tècnica en cures auxiliars d’infermeria (TCAI) d’un centre de l’ICS a Catalunya va patir una agressió d’extrema gravetat en què va estar a punt de ser ofegada.

Per a CSIF, aquests episodis evidencien que les mesures actuals no ofereixen garanties suficients i que l’Administració ha d’actuar abans que es produeixin noves agressions. El sindicat recorda que el problema afecta tant el personal hospitalari com els professionals d’atenció primària, que també poden estar exposats a amenaces i situacions de violència durant la seva jornada laboral.

«Els professionals sanitaris són aquí per cuidar la població, no per posar en risc la seva pròpia integritat mentre fan la seva feina. No podem normalitzar les agressions ni esperar que passi una desgràcia perquè l’Administració actuï», adverteix el sindicat.

Mossos les 24 hores i mesures de prevenció a tots els centres

Davant d’aquesta situació, CSIF exigeix a l’Administració sanitària i a les autoritats competents la presència dels Mossos d’Esquadra les 24 hores del dia als hospitals, amb l’objectiu de prevenir incidents violents i garantir una resposta immediata davant de situacions greus.

A més, reclama reforçar la vigilància i els protocols d’actuació davant d’agressions i amenaces, avaluar els riscos de seguretat a tots els centres de l’ICS —tant hospitals com centres d’atenció primària— i establir mesures efectives de prevenció i protecció per a tot el personal sanitari i no sanitari.

El sindicat subratlla que la seguretat laboral ha de ser una de les prioritats de l’Administració i que no n’hi ha prou d’actuar un cop s’ha produït una agressió. Cal anticipar-se als riscos, dotar els centres dels recursos adequats i garantir que els professionals puguin desenvolupar la seva tasca sense por.

«La seguretat dels professionals no és negociable. Les persones que cada dia cuiden i protegeixen la ciutadania tenen dret a treballar sense por de patir agressions. L’Administració té l’obligació d’escoltar els treballadors i posar els mitjans necessaris per protegir-los», reclama CSIF.

CSIF Sanitat Catalunya continuarà exigint mesures urgents i contundents per garantir la integritat física i emocional dels treballadors de l’ICS. El sindicat adverteix que la seguretat de les persones que tenen cura de la població no pot esperar: “prevenir les agressions és una obligació de l’Administració, no una opció”.

CSIF pide la dimisión de Óscar Puente: exigimos al Gobierno que respete la investigación y la presunción de inocencia para el responsable de circulación de Adif

MARIA DOLORES GOMEZ MARTINEZ — Wed, 28 Oct 26 19:25:00 CET

La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF), sindicato más representativo en las administraciones públicas, exige al Gobierno y al conjunto de la sociedad que se preserve la presunción de inocencia del responsable de circulación de Adif que ha sido señalado por el ministro Óscar Puente tras el accidente ferroviario en la localidad toledana de Urda.

CSIF considera que el ministro ha actuado de una manera inapropiada utilizando a esta persona trabajadora como “chivo expiatorio” en esta terrible desgracia, en el transcurso de una rueda de prensa, en vez de asumir sus responsabilidades, máxime cuando acaba de iniciarse una investigación. El ministro ha eludido toda responsabilidad pese al fallo inicial en el sistema informático que desencadenó los acontecimientos.

Durante el presente año, CSIF ha exigido más inversión en el mantenimiento del sector ferroviario: seguridad, revisión y actualización de los protocolos de seguridad, más inversión en el mantenimiento de las infraestructuras, así como en los talleres ferroviarios.

En este sentido, CSIF exige una explicación urgente, que se asuman responsabilidades y que se tomen las medidas necesarias para que no vuelva a ocurrir: es muy preocupante que España afronte una segunda tragedia ferroviaria en menos de un año, tal y como ha reconocido el propio presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, esta misma mañana.

Es preciso analizar aspectos fundamentales para garantizar que la red ferroviaria funciona correctamente, como el aumento de la inversión en infraestructuras, velar por el correcto mantenimiento de los trenes, mejorar la red y la capacidad del sistema ferroviario.

Por otra parte, el pasado mes de septiembre, CSIF ya advirtió del exceso en las jornadas de trabajo en ADIF (hasta 12 horas diarias y cinco noches seguidas), lo que supone un desgaste extremo en empleados que llevan a cabo tareas de alta responsabilidad, como ordenar el tráfico ferroviario.

Además de los accidentes del último año, el ministro debe asumir también su responsabilidad por las continuas incidencias en la circulación ferroviaria que se vienen produciendo: parones en los trayectos, retrasos en los tiempos de llegada, entre otros. La única medida de seguridad que se ha implementado es la disminución de la velocidad en los trayectos.

ACOMPAÑAMOS EN EL DOLOR A LAS PERSONAS AFECTADAS

Desde CSIF lamentamos profundamente este trágico suceso y acompañamos en el dolor a todas las personas afectadas. Asimismo, deseamos una pronta y favorable recuperación a los heridos. Asimismo, nuestra organización se solidariza con los trabajadores de Iryo, ADIF y RENFE, que se sienten en estos momentos consternados, desolados e impotentes por esta desgracia.

Asimismo, queremos poner en valor el trabajo de todo el personal que ahora mismo se encuentra trabajando en el lugar del accidente: personal de la sanidad pública y de los dispositivos de Emergencias, bomberos, Protección Civil y de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad que se han desplazado al lugar del siniestro para ayudar y colaborar en las tareas de evacuación y asistencia a los heridos.

La CSIF alerta del desmantellament de l’Administració de l’Estat a Catalunya: 404 places de la Seguretat Social sense cobrir

Gisela Sesé Echevarría — Fri, 16 Oct 26 13:35:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat denuncia la pèrdua de 77 empleats públics després de l’últim macro concurs i reclama incentius econòmics i un pla urgent per frenar la fugida de funcionaris i garantir els serveis públics.

Barcelona, 16 d’octubre de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) alerta del deteriorament de les plantilles de l’Administració General de l’Estat (AGE) a Catalunya. L’últim macro concurs de trasllats de la Seguretat Social evidencia la gravetat de la situació: 404 places han quedat desertes i Catalunya perd 77 efectius, amb 771 cessaments davant de 694 noves adjudicacions.

Barcelona concentra el nombre més elevat de vacants, amb 282 llocs sense cobrir, seguida de Girona (57), Tarragona (39) i Lleida (26). Girona registra, a més, el saldo negatiu més elevat de personal, amb 34 efectius menys.

La CSIF fa anys que adverteix que Catalunya no és una destinació atractiva per als funcionaris de l’Estat. La manca d’incentius econòmics i l’elevat cost de la vida, especialment de l’habitatge, dificulten tant l’arribada de nous professionals com la permanència dels que ja treballen al territori.

El sindicat alerta que alguns empleats públics es veuen obligats a renunciar a places que acaben d’aconseguir o a demanar excedències perquè no poden assumir les despeses de l’habitatge. Una situació que, a més de perjudicar els treballadors, compromet la capacitat de l’Administració per oferir una atenció adequada a la ciutadania.

«No es pot exigir als empleats públics que es quedin a Catalunya si els seus salaris no els permeten afrontar el cost de l’habitatge. La manca d’incentius està agreujant un dèficit de personal que fa anys que denunciem», adverteix la CSIF.

La CSIF exigeix mesures urgents per frenar la pèrdua d’efectius

Davant d’aquesta situació, la CSIF reclama a les administracions competents una resposta immediata per cobrir les vacants, millorar les condicions laborals i garantir l’estabilitat de les plantilles. Entre les seves principals propostes destaquen:

Un complement de territorialitat o una indemnització per residència que compensi l’elevat cost de la vida a Catalunya i afavoreixi la incorporació i la permanència dels empleats públics.
Un pla urgent de cobertura de vacants, mitjançant comissions de serveis i reforços de personal interí quan escaigui.
L’actualització dels complements de destinació i la revisió de les relacions de llocs de treball per fer més atractives les places a Catalunya.
Una oferta d’ocupació pública ajustada a les necessitats reals, que permeti corregir el dèficit estructural i garantir una dotació suficient de personal a les oficines de la Seguretat Social.

El sindicat recorda que no n’hi ha prou amb convocar processos selectius si després les places queden desertes o els professionals no es poden permetre viure a les seves destinacions. Per això, insta les administracions a actuar amb responsabilitat i adoptar mesures que permetin atraure i retenir els treballadors.

La CSIF exigeix mesures immediates per frenar la pèrdua d’empleats públics a Catalunya: garantir unes condicions econòmiques adequades al cost de la vida és imprescindible per mantenir una Administració propera, eficaç i al servei de tota la ciutadania.

CSIF denuncia avisos tardans durant els temporals i exigeix a Educació un protocol per protegir el professorat

Gisela Sesé Echevarría — Mon, 05 Oct 26 11:44:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat alerta de suspensions comunicades amb les classes ja iniciades i de docents que han de recórrer centenars de quilòmetres sense instruccions clares

Barcelona, 5 d’octubre de 2026. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha reclamat al Departament d’Educació un protocol específic per protegir el professorat davant els temporals després de detectar avisos de suspensió de classes comunicats amb l’activitat lectiva ja iniciada i casos de docents que, obligats a fer desplaçaments de centenars de quilòmetres, no han rebut instruccions clares sobre si havien d’iniciar el trajecte o com justificar la impossibilitat d’arribar al centre amb seguretat.

CSIF ha registrat una petició a la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics perquè estableixi criteris comuns per a tots els centres, coordinats amb Protecció Civil, amb avisos anticipats i garanties laborals davant les restriccions de mobilitat.

El sindicat ha recollit casos en què la suspensió de les classes s’ha comunicat fins a mitja hora després del seu inici, quan professorat i alumnat ja eren al centre. CSIF alerta que aquestes situacions poden obligar també les famílies a desplaçar-se per recollir els seus fills i filles en moments en què la mobilitat pot comportar riscos.

«Cap docent ha d’haver d’escollir entre posar-se en risc o témer conseqüències laborals. Educació ha de donar instruccions clares i actuar amb anticipació», afirma David Aguilera, responsable de CSIF Educació a Catalunya.

El sindicat posa el focus especialment en el professorat desplaçat, que pot haver de travessar diverses comarques per arribar al centre. CSIF recorda que el fet que el municipi on treballa el docent no estigui afectat no significa que el seu trajecte sigui segur, ja que pot residir o haver de passar per zones amb carreteres tallades, inundacions o restriccions.

Per això, reclama que la impossibilitat d’arribar al centre amb seguretat, quan estigui degudament acreditada, no comporti perjudicis laborals ni retributius, i demana la participació del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l’elaboració del protocol.

«El risc no s’acaba als límits d’una comarca. El Departament ha de tenir en compte on viu el docent, on treballa i per on ha de passar, tant a l’anada com a la tornada», assenyala Aguilera.

CSIF exigeix a Educació que actuï abans del pròxim temporal i garanteixi que cap docent hagi de posar en risc la seva seguretat per anar a treballar.

CSIF aconsegueix que els treballadors de presons siguin reconeguts com a agents de l’autoritat: els presos s’enfronten fins a 4 anys més de condemna en cas d’agressió

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 01 Oct 26 13:47:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

L’aprovació al Senat culmina amb èxit una negociació liderada per CSIF per posar d’acord el PP i el PSOE

La reforma obliga a compensar els treballadors agredits i estableix expressament la presumpció de veracitat: es posa fi així a dècades de desemparament, agressions impunes i indefensió jurídica

CSIF exigeix reforços de personal a Institucions Penitenciàries i alerta de l’amuntegament i les seves conseqüències: hi ha 6.200 nous interns des de 2024 i més de 500 agressions anuals: se’n produeix una cada 18 hores

Madrid, 1 de setembre de 2026. – El Senat aprova definitivament que els treballadors d’Institucions Penitenciàries siguin reconeguts com a agents de l’autoritat, mitjançant la modificació de l’article 80 de la Llei orgànica 1/1979 general penitenciària. Aquest reconeixement suposa, entre altres novetats, que els presos que agredeixin un treballador de presons s’enfrontaran a una pena addicional de fins a quatre anys de presó, tal com estableix el Codi Penal en el seu article 550.

Aquesta fita és el resultat directe d’unes negociacions discretes, intenses i complexes encapçalades per CSIF per tendir ponts entre les dues principals formacions polítiques, el Partit Popular i el Partit Socialista. Amb la fragmentació parlamentària i la polarització política actuals, només un acord transversal i d’Estat entre ambdues forces garantia els suports numèrics indispensables perquè aquesta proposició de llei tirés endavant.

La reforma aprovada pel Senat implica també una sèrie de millores en matèria de protecció en l’entorn laboral, compensacions econòmiques i seguretat jurídica en cas de patir una agressió.

Aquest reconeixement és una reivindicació històrica que CSIF assumeix com un triomf, tenint en compte, a més, el context de violència i inseguretat creixents que pateix el personal d’Institucions Penitenciàries a les presons. Segons dades oficials, cada any es produeixen més de 500 agressions, cosa que equival a una agressió cada 18-20 hores.

En concret, la consideració d’agent de l’autoritat per als treballadors de presons suposa:

Reconeixement legal davant de totes les administracions.
Els seus informes seran base suficient per adoptar resolucions, llevat que es demostri el contrari.
Compensació econòmica per part de l’Administració en cas de patir danys personals o materials durant el servei.
Garantia de separació de la resta de detinguts en trasllats o ingressos a presó.
Garanties de seguretat per a tots els treballadors, inclòs el personal laboral.

Falta de personal, amuntegament i agressions gairebé diàries

La situació als centres penitenciaris ha empitjorat en els darrers anys, amb episodis en què diversos funcionaris han estat a punt de ser assassinats a mans de reclusos. A més, habitualment es produeixen agressions múltiples i atacs per part d’interns radicalitzats o amb patologies psiquiàtriques.

A més, cal tenir en compte el nombre cada vegada més elevat d’interns —en els darrers dos anys hi ha 6.200 reclusos més, segons dades de la mateixa administració penitenciària— i la manca de plantilla en àrees tan importants com Vigilància (en contacte directe amb els interns) o l’àrea sanitària, especialment problemàtic en el cas dels facultatius, ja que no només s’ocupen de la salut dels interns, sinó que són indispensables per al compliment del règim disciplinari dels interns. Altres àrees, com ara oficines o l’àrea mixta, també es veuen afectades per una manca de personal endèmica.

Davant d’aquesta situació, CSIF ha exigit a la Secretaria d’Estat de Funció Pública un reforç de personal perquè hi ha mòduls de presons que no s’obren per manca de personal, fet que impedeix una classificació interior adequada dels interns, i reclama al Ministeri de l’Interior i a la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries que reprenguin l’elaboració d’una nova Llei orgànica general penitenciària adaptada a les noves necessitats dels centres penitenciaris, així com la modificació de la legislació sobre classificació dels interns per adequar-la a la nova realitat: presos gihadistes, per violència de gènere, bandes organitzades, paramilitars de l’Est, interns amb problemes psiquiàtrics, etc. A més, reclama una actualització dels mitjans coercitius i del règim disciplinari dels reclusos.

CSIF denuncia que l'ICAM obliga a reincorporar-se a professionals que encara no estan recuperats

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 01 Oct 26 11:51:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat posa com a exemple el cas d’una TCAE a qui s’ha donat l’alta tot i que el seu traumatòleg li ha indicat que no ha de fer esforços i que necessita rehabilitació abans de tornar a treballar

Barcelona, 1 d’octubre de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que l’ICAM està obligant a reincorporar-se professionals que encara necessiten tractament o rehabilitació. El sindicat posa com a exemple el cas d’una treballadora TCAE que està pendent de rehabilitació per part de la sanitat pública i a qui el seu traumatòleg ha indicat expressament que no ha de fer esforços abans de completar aquest procés.

Malgrat aquestes indicacions, l’ICAM ha emès l’alta i ha obligat la professional a reincorporar-se. La treballadora, a més, presenta dificultats per romandre dreta durant períodes prolongats, una limitació especialment rellevant en un lloc assistencial com el de TCAE.

“Això no és un cas aïllat”

Jesús Jiménez, responsable d’Acció Sindical de Sanitat de CSIF, denuncia que aquesta situació s’està repetint amb altres professionals, inclosos treballadors de cuina dels hospitals.

“Estem veient que això està passant a molts treballadors. S’està obligant professionals a reincorporar-se quan encara no estan recuperats, i això pot provocar noves recaigudes i acabar agreujant la situació del mateix treballador.”

Jiménez adverteix que una reincorporació prematura pot acabar provocant precisament l’efecte contrari al que es pretén: una nova baixa i una prolongació del problema.

“En sanitat no pot ser que professionals malalts hagin d’atendre pacients malalts. Si una persona encara no està recuperada, obligar-la a tornar a un lloc de treball que exigeix unes determinades condicions físiques no soluciona el problema: el pot agreujar.”

CSIF adverteix, a més, que aquestes situacions tenen conseqüències per al conjunt del sistema sanitari, ja que poden obligar a reorganitzar serveis, buscar substitucions o afrontar noves baixes.

El sindicat qüestiona també que l’ICAM traslladi a l’hospital la responsabilitat d’adaptar el lloc de treball després d’emetre l’alta, quan les limitacions del treballador poden ser incompatibles amb les funcions essencials del lloc.

CSIF exigeix a l’ICAM que expliqui els criteris utilitzats per concedir aquestes altes i que tingui en compte la situació clínica del treballador, les seves limitacions funcionals, les característiques reals del lloc de treball i les indicacions dels especialistes que l’estan tractant.

El sindicat reclama, a més, transparència sobre la possible existència d’objectius o indicadors relacionats amb la gestió de les incapacitats temporals i les altes mèdiques.

CSIF continuarà denunciant qualsevol reincorporació prematura: els treballadors no són números i la seva salut ha d’estar per sobre de qualsevol criteri administratiu.

CSIF amenaza con un paro en los equipos de trasplantes de tres hospitales catalanes ante la falta de soluciones del ICS

Gisela Sesé Echevarría — Wed, 30 Sep 26 12:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Barcelona, 30 septiembre 2026. - La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) ha alertado de un posible paro de la actividad de disponibilidad localizada de los equipos de trasplantes de Can Ruti, Vall d’Hebron y Bellvitge, después de que el Institut Català de la Salut (ICS) lleve tres años sin resolver la situación retributiva de estos profesionales.

El sindicato denuncia que los trabajadores de estos equipos sufren un agravio comparativo respecto a otros profesionales del ICS que realizan guardias y disponibilidades localizadas, pese a que deben mantener una disponibilidad permanente y responder de forma inmediata ante posibles donaciones y trasplantes.

Según CSIF, el III Acord de l’ICS, aprobado hace tres años, establecía la regulación y compensación de las disponibilidades localizadas, incluidos los efectos retroactivos correspondientes. Sin embargo, el sindicato asegura que numerosos profesionales de los equipos de trasplantes continúan sin percibir estas compensaciones en los términos establecidos en el acuerdo.

A esta situación se suma ahora, según CSIF, un nuevo agravio: los profesionales que realizan guardias pueden percibir durante sus vacaciones la media correspondiente a dichas guardias, mientras que los equipos de trasplantes quedarían excluidos de esta compensación.

Ante la falta de avances, los equipos están realizando consultas jurídicas para estudiar las medidas que pueden adoptar, incluido un posible paro de la disponibilidad localizada, siempre dentro del marco legal vigente.

“No se puede exigir disponibilidad permanente para responder ante un trasplante y negar al mismo tiempo la compensación correspondiente. El ICS lleva tres años sin resolver esta situación”, denuncia CSIF.

El sindicato recuerda que el conflicto afecta al conjunto de profesionales que integran estos equipos, no solo a los médicos, sino también a enfermeras, TCAI, zeladores, técnicos superiores y otros profesionales sanitarios y no sanitarios que participan en la actividad de trasplantes.

CSIF reclama al ICS la aplicación efectiva del III Acord, el reconocimiento y abono de las disponibilidades localizadas y de los efectos retroactivos que correspondan, así como que estos profesionales tengan acceso a la compensación durante las vacaciones en las mismas condiciones que otros trabajadores que realizan guardias.

El sindicato reclama además la homogeneización de las condiciones de los equipos de trasplantes de Can Ruti, Vall d’Hebron y Bellvitge y una solución para todas las categorías profesionales implicadas.

CSIF también exige la dimisión del director de Recursos Humanos del ICS por la gestión de este conflicto y advierte de que continuará utilizando las vías legales y sindicales disponibles.

“Tres años después de la aprobación del III Acord, los profesionales de los equipos de trasplantes no pueden seguir esperando. Exigimos al ICS una solución y un trato retributivo igualitario para quienes garantizan una actividad esencial para la sanidad pública catalana”, concluye CSIF.

CSIF denuncia pressions a docents per fer colònies i sortides i exigeix a Educació criteris escrits

Gisela Sesé Echevarría — Wed, 30 Sep 26 10:46:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat reclama al Departament criteris comuns sobre la jornada intensiva de juny, la compensació dels excessos de jornada i les garanties de participació del professorat en les decisions dels centres

Barcelona, 30 de setembre de 2026. — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), a través de CSIF Educació Catalunya, ha denunciat aquest dimecres que ha rebut comunicacions de docents que asseguren haver patit pressions als seus centres per garantir la realització de sortides i colònies. El sindicat ha presentat una petició formal al Departament d’Educació i Formació Professional perquè aclareixi per escrit els criteris sobre la jornada intensiva de juny, la compensació dels excessos de jornada i les garanties de participació del professorat en les decisions dels centres.

Segons CSIF, entre les situacions comunicades hi ha la reiteració de votacions sobre mesures que ja s’havien votat el curs passat, la convocatòria de consultes per departaments i advertiments que vincularien l’aplicació de la jornada intensiva al juny amb la realització de sortides o colònies.

El sindicat reclama al Departament una resposta "escrita i motivada", així com que traslladi criteris comuns a les direccions dels centres i a la Inspecció d’Educació per evitar interpretacions diferents sobre una mateixa qüestió.

“Una votació no pot convertir-se en una eina de pressió fins a aconseguir el resultat que es pretén. El professorat ha de poder participar i discrepar amb llibertat i amb tota la informació sobre les conseqüències de cada decisió”, afirma CSIF.

El sindicat qüestiona especialment que alguns centres puguin estar vinculant la realització de sortides i colònies amb la possibilitat d’aplicar la jornada intensiva de juny. CSIF assenyala que l’Ordre EDF/66/2026 no estableix aquestes activitats com un requisit específic per aplicar la jornada intensiva, denominada «jornada continuada» en la normativa.

CSIF recorda que la normativa sí que estableix el manteniment del còmput mínim d’hores curriculars i el compliment de les condicions d’organització corresponents. Per aquest motiu, considera que afirmar que “sense sortides o colònies no hi ha jornada intensiva” requereix una justificació concreta, i reclama que els centres que considerin que la supressió d’una activitat afecta el còmput curricular especifiquin les hores afectades i les alternatives disponibles.

El sindicat demana igualment que es diferenciï entre l’horari de l’alumnat i la jornada laboral del professorat i recorda que els documents d’organització i gestió dels centres preveuen la compensació dels excessos de jornada quan les activitats encarregades per la direcció fan superar les 37 hores i 30 minuts setmanals, en els termes establerts.

En aquest sentit, CSIF reclama al Departament que concreti el procediment per preveure, registrar i compensar les hores de més, així com els criteris aplicables a les colònies amb pernoctació, especialment pel que fa al temps de treball, l’atenció nocturna, els descansos i les compensacions.

“El professorat ha de conèixer les condicions laborals d’una activitat abans que se li assigni. Les hores de treball s’han de comptabilitzar i, quan correspongui, compensar”, defensa el sindicat.

CSIF també ha demanat que la Inspecció d’Educació examini els casos concrets que es puguin aportar i que el Departament garanteixi canals adequats per comunicar aquestes situacions. El sindicat puntualitza que la denúncia es refereix als casos traslladats pel professorat i no atribueix responsabilitats de manera generalitzada a totes les direccions dels centres.

La petició s’emmarca en la campanya «Democràcia als centres», amb què CSIF reclama una gestió educativa basada en la participació del professorat, la transparència i el respecte a les condicions laborals.

CSIF reclama al Departament que estableixi criteris clars i comuns per a tots els centres i garanteixi que cap activitat educativa serveixi per limitar la participació del professorat ni per deixar sense reconèixer les hores de treball efectivament realitzades.

La sanitat pública catalana s’inunda. CSIF alerta que els hospitals de l’ICS no estan preparats per afrontar episodis de pluges intenses i exigeix inversions urgents

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 17 Sep 26 13:31:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat denuncia que les pluges tornen a evidenciar les deficiències de les infraestructures de l’ICS: fa 15 dies va ser el Joan XXIII i aquesta nit, Vall d’Hebron, amb afectacions als baixos dels seus tres edificis i en zones hospitalàries

Barcelona, 17 de setembre de 2026. – Primer va ser l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Quinze dies després, Vall d’Hebron. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) torna a posar el focus sobre l’estat de les infraestructures dels hospitals públics catalans després que les pluges torrencials d’aquesta nit hagin provocat noves afectacions al complex hospitalari barceloní.

Segons denuncia CSIF, l’episodi ha afectat els baixos dels tres edificis de Vall d’Hebron, a més de provocar incidències en diferents zones hospitalàries, incloses plantes d’hospitalització. Per al sindicat, la successió d’episodis demostra que les infraestructures sanitàries no poden continuar depenent d’actuacions puntuals quan apareix una incidència.

“A aquest pas, la Generalitat haurà d’enviar un ES-Alert no només per dir-nos que no sortim al carrer quan plogui amb intensitat, sinó també per advertir-nos que tinguem cura dins dels mateixos hospitals”, adverteix CSIF.

El sindicat reclama al Govern i a l’Institut Català de la Salut (ICS) una dotació pressupostària urgent i suficient per renovar, ampliar i mantenir els centres hospitalaris públics. CSIF considera que no es pot normalitzar que cada episodi de pluges intenses torni a posar de manifest problemes en unes instal·lacions que han de ser, abans que res, segures per als pacients i els treballadors.

“Fa 15 dies era Joan XXIII i ara és Vall d’Hebron”

CSIF recorda que fa tot just 15 dies ja va denunciar les afectacions provocades per la pluja a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Ara, l’episodi registrat a Vall d’Hebron torna a situar les infraestructures hospitalàries al centre del debat.

“Fa 15 dies era Joan XXIII i ara és Vall d’Hebron. No volem esperar al pròxim hospital, a la pròxima tempesta o al pròxim incident per tornar a reclamar inversions. Cal actuar abans que es produeixi un problema més greu”, assenyala el sindicat.

Per a CSIF, Catalunya s’enfronta, a més, a una realitat evident: ha augmentat la població i, amb ella, les necessitats assistencials, però les infraestructures hospitalàries no han evolucionat al mateix ritme.

Els hospitals de l’ICS suporten cada vegada més activitat i pressió assistencial, mentre molts dels seus edificis tenen dècades d’antiguitat i necessiten actuacions de renovació, ampliació i manteniment.

“No n’hi ha prou amb augmentar l’activitat assistencial si no s’inverteix també en els edificis on aquesta activitat s’ha de desenvolupar. Volem hospitals moderns, segurs i dimensionats per a la població que han d’atendre”, reivindica CSIF.

CSIF exigeix que els pròxims pressupostos incloguin les inversions

Davant d’aquesta situació, el sindicat reclama que els pròxims pressupostos de la Generalitat incorporin una aposta clara per les infraestructures sanitàries públiques, amb planificació pluriennal i recursos suficients.

CSIF exigeix:

Inversions per als nous projectes hospitalaris que necessita Catalunya.
Ampliacions dels centres que han quedat petits davant el creixement de població.
Renovació d’edificis i instal·lacions antigues.
Un pla extraordinari de manteniment preventiu de cobertes, falsos sostres, façanes, canalitzacions i sistemes d’evacuació d’aigües.
Adaptació dels hospitals davant d’episodis meteorològics extrems.
Recursos suficients per garantir la seguretat de pacients, professionals i usuaris.

El sindicat reclama a la Generalitat que deixi d’actuar únicament quan apareix una avaria, una inundació o una nova incidència i que estableixi una planificació real de les infraestructures sanitàries a llarg termini.

Perquè, per a CSIF, la fotografia d’aquestes darreres setmanes és difícil d’ignorar: fa 15 dies, Joan XXIII; aquesta nit, Vall d’Hebron.

“No esperem al pròxim hospital. La seguretat dels pacients i dels professionals ha de ser una prioritat pressupostària. És hora d’invertir en els hospitals de l’ICS. És hora d’invertir en la sanitat pública”, conclou CSIF.

****S’adjunta vídeo d’aquesta nit a Vall d’Hebron

https://www.youtube.com/watch?v=5s1oL2Ou_fc

Lleida

Després de l'assassinat a trets d'un home ingressat a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, CSIF exigeix ​​protecció policial permanent als hospitals catalans

CSIF pide la dimisión de Óscar Puente: exigimos al Gobierno que respete la investigación y la presunción de inocencia para el responsable de circulación de Adif

La CSIF alerta del desmantellament de l’Administració de l’Estat a Catalunya: 404 places de la Seguretat Social sense cobrir

CSIF denuncia avisos tardans durant els temporals i exigeix a Educació un protocol per protegir el professorat

CSIF aconsegueix que els treballadors de presons siguin reconeguts com a agents de l’autoritat: els presos s’enfronten fins a 4 anys més de condemna en cas d’agressió

CSIF denuncia que l'ICAM obliga a reincorporar-se a professionals que encara no estan recuperats

CSIF amenaza con un paro en los equipos de trasplantes de tres hospitales catalanes ante la falta de soluciones del ICS

CSIF denuncia pressions a docents per fer colònies i sortides i exigeix a Educació criteris escrits

La sanitat pública catalana s’inunda. CSIF alerta que els hospitals de l’ICS no estan preparats per afrontar episodis de pluges intenses i exigeix inversions urgents

Després de l'assassinat a trets d'un home ingressat a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, CSIF exigeix protecció policial permanent als hospitals catalans