Lleida

La DGT agonitza a Catalunya: 19 funcionaris deixen la seva plaça i CSIF alerta d’un “col·lapse anunciat”

gisela.sese.echevarria — Tue, 08 Sep 26 09:33:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Girona perd 4 efectius en l’últim concurs i una plaça queda deserta; 14 dels 19 funcionaris que abandonen les seves places marxen definitivament de Catalunya

Barcelona, 8 de setembre de 2026.– La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que Catalunya perd personal de Trànsit a marxes forçades. L’últim concurs general de provisió de llocs de treball de la Prefectura Central de Trànsit deixa 19 places buidades o amb canvi de destinació a les quatre províncies catalanes i dues places desertes, segons les dades de la resolució publicada avui al BOE.

Per a CSIF, el resultat confirma una situació que ja és estructural: els funcionaris arriben a Catalunya, però marxen tan aviat com troben una oportunitat per canviar de destinació. De les 19 persones que deixen les seves places, 14 abandonen definitivament Catalunya i només 5 es reubiquen dins del territori català.

El cas de Girona és especialment greu. La Prefectura Provincial perd 4 efectius i una plaça queda deserta d’un total de només 6 llocs convocats. Barcelona perd 7 funcionaris i també deixa una plaça sense cobrir, mentre que Lleida i Tarragona perden 4 efectius cadascuna.

“Catalunya és una destinació de pas i el Ministeri ho està permetent”

CSIF denuncia que el problema ja no es pot presentar com una situació puntual derivada d’un concurs de trasllats. La fuga de funcionaris posa en qüestió la capacitat de les prefectures per mantenir els serveis amb unes plantilles suficients i estables.

«Catalunya s’ha convertit en una destinació de pas per als funcionaris de l’Estat. Venen perquè necessiten una plaça, però marxen a la primera oportunitat. El Ministeri sap perfectament què està passant i, tot i així, continua sense posar sobre la taula cap solució real.»

El sindicat assenyala directament la manca d’incentius econòmics i l’elevat cost de vida com un dels principals factors que expliquen aquesta situació. Sense mesures que compensin aquesta realitat, CSIF considera impossible retenir els professionals i evitar que les plantilles es buidin concurs rere concurs.

El problema acaba pagant-lo el ciutadà

L’impacte no quedarà limitat a les oficines de l’Administració. CSIF adverteix que la pèrdua d’efectius es traduirà en més esperes per obtenir el permís de conduir, retards en la tramitació de vehicles i més dificultats per aconseguir cita prèvia i ser atès.

Les xifres donen la dimensió del problema: més d’un 66% de les places convocades a Catalunya queden vacants o buidades després de la resolució del concurs.

«El que avui perd Trànsit en personal, demà ho pagarà la ciutadania en forma d’espera, retards i pitjor servei. No podem continuar mirant cap a una altra banda mentre les prefectures es queden sense efectius.»

CSIF exigeix al Ministeri que actuï

Davant d’aquest escenari, CSIF reclama al Ministeri de l’Interior i a la Direcció General de Trànsit un pla de xoc immediat que permeti recuperar els efectius perduts i frenar la fuga de professionals.

El sindicat exigeix:

Un complement de territorialitat o una indemnització per residència que compensi el cost de vida a Catalunya i faci possible retenir els funcionaris.
La cobertura immediata de les 16 vacants generades i places desertes, mitjançant comissions de servei o personal interí de reforç.
Un dimensionament real de les plantilles en les pròximes Ofertes d’Ocupació Pública, amb places fixes d’adscripció a les prefectures catalanes.

CSIF considera que no n’hi ha prou amb convocar places: cal aconseguir que els funcionaris vulguin quedar-se. Si el Ministeri no actua, adverteix el sindicat, la pèrdua de personal continuarà deteriorant uns serveis que ja treballen al límit.

CSIF exigeix que el Ministeri deixi de tractar Catalunya com una destinació provisional i actuï d’una vegada per garantir plantilles estables, suficients i capaces de prestar el servei públic que mereix la ciutadania.

CSIF denuncia que la manca de personal deixa docents sense cobrar, sense plaça i esperant mesos per resoldre els seus tràmits

gisela.sese.echevarria — Fri, 04 Sep 26 11:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat alerta d’expedients bloquejats des del juliol, retards en els subsidis de MUFACE i estadis i professors que passen una hora al telèfon sense aconseguir resposta dels serveis territorials

Barcelona, 4 de setembre de 2026.– La manca de personal administratiu està tenint conseqüències directes sobre el professorat: docents que arriben al setembre sense estar incorporats a la borsa d’interins, treballadors que no cobren a temps prestacions o complements que els corresponen i professionals que passen hores intentant contactar amb l’Administració sense obtenir resposta. Aquesta és la situació que denuncia la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) Educació Catalunya, que reclama al Departament d’Educació i Formació Professional un reforç urgent de les plantilles i una atenció administrativa que estigui a l’altura de les necessitats del sistema educatiu.

El sindicat considera que la situació ha deixat de ser un problema merament burocràtic. Quan un expedient s’encalla, les conseqüències les acaba pagant el docent, ja sigui en forma de pèrdua d’oportunitats laborals, retards econòmics o incertesa sobre drets que ja li corresponen.

Un dels casos traslladats a CSIF és el d’un docent que va presentar al juliol la documentació per incorporar-se a la borsa de personal interí i que, arribat el setembre, encara no hi figurava inscrit. Mentre l’expedient continua pendent, pot quedar fora de nomenaments als quals tindria dret a optar.

«No podem parlar d’un simple retard burocràtic quan aquest retard pot comportar que una persona no pugui començar a treballar. Darrere de cada expedient hi ha una persona que està esperant una resposta i, moltes vegades, en depèn per cobrar o accedir a una plaça», adverteix David Aguilera, responsable de CSIF Educació Catalunya.

Els retards administratius provoquen perjudicis econòmics i laborals

CSIF alerta, a més, de casos de docents de baixa que han patit retards en el cobrament del subsidi corresponent de MUFACE perquè la documentació necessària no s’hauria tramitat a temps.

El sindicat també ha rebut consultes de professors que, tot i complir els requisits per al reconeixement d’un estadi, continuen esperant que la seva sol·licitud sigui gestionada i, per tant, no han percebut a la nòmina les quantitats que els corresponen.

«No és admissible que una persona pateixi un perjudici econòmic perquè l’Administració no ha tingut capacitat per tramitar la seva documentació a temps. El professorat no pot assumir les conseqüències d’una manca estructural de personal», denuncia Aguilera.

Una hora trucant per acabar sense resposta

La situació tampoc millora quan el docent intenta resoldre personalment el seu problema. CSIF recull queixes de professionals que passen una hora intentant contactar telefònicament amb els serveis territorials, per acabar sent derivats d’un número a un altre, repetir el seu cas diverses vegades o fins i tot perdre la trucada sense obtenir cap solució.

El sindicat considera que aquesta forma d’atenció s’ha normalitzat de manera inacceptable i reclama recuperar una atenció telefònica eficaç i una atenció presencial per a aquells assumptes que no es poden solucionar mitjançant formularis, correus electrònics o respostes automatitzades.

«Trucar a l’Administració no pot convertir-se en una cursa d’obstacles. No és raonable que un docent hagi d’invertir una hora o més per intentar parlar amb algú i, després de tot aquest temps, continuar sense una resposta», assenyalen des del sindicat.

CSIF: «El problema no és el PAS, són unes plantilles insuficients»

CSIF vol deixar clar que la seva denúncia no assenyala el personal administratiu, sinó la manca de recursos amb què el Departament obliga a treballar aquests professionals.

«No assenyalem el personal PAS. Fan la feina que poden amb els recursos que tenen. Si cada persona ha d’assumir més expedients dels que materialment pot gestionar, el problema no és el treballador; el problema és que el Departament no ha dimensionat correctament les plantilles», sosté el responsable de CSIF Educació Catalunya.

Per això, el sindicat reclama més personal PAS, millors condicions laborals, reforços específics a les unitats de gestió de personal dels serveis territorials i més recursos per acabar amb l’acumulació d’expedients. També exigeix una atenció telefònica que permeti obtenir resposta en un termini raonable i recuperar l’atenció presencial quan sigui necessària.

CSIF adverteix que no es pot parlar d’una educació pública de qualitat si l’Administració no garanteix també una gestió eficaç dels professionals que sostenen el sistema.

«No podem exigir una escola pública de qualitat mentre deixem sense recursos els serveis que han d’atendre els seus treballadors», afirma Aguilera.

CSIF exigeix al Departament que deixi de tractar aquests retards com a simples incidències administratives i actuï de manera immediata: quan un docent no cobra, no entra en una borsa o no pot accedir a una plaça per un expedient bloquejat, qui està pagant el preu de la manca de personal és el treballador.

Movilización de CSIF en Barcelona por la falta de personal, la precariedad y el incumplimiento del acuerdo marco en Correos

gisela.sese.echevarria — Thu, 03 Sep 26 11:27:00 CEST

CSIF es mobilitza a Catalunya per la manca de personal, la precarietat i l’incompliment de l’Acord Marc a Correus

gisela.sese.echevarria — Wed, 02 Sep 26 09:31:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Convocatòria concentració: dijous 3 de setembre, d’11.00 h a 12.00 h, a les principals oficines de Correus de cada província

En l’última dècada s’han perdut més de 22.000 llocs de treball a Correus a tot Espanya i el 70% del personal d’oficines té contractes a temps parcial

CSIF reclama el compliment de l’Acord Marc signat el desembre de 2024, que contempla el reforç de plantilla, les 35 hores setmanals, la transformació de jornades parcials en contractes a temps complet i un pla de rejoveniment

Barcelona, 2 de setembre de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, convoca aquest dijous 3 de setembre, d’11.00 h a 12.00 h, concentracions dels seus delegats davant les principals oficines de Correus de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, per denunciar la manca de personal, la precarietat laboral i l’incompliment per part de l’empresa pública postal de l’Acord Marc signat el 31 de desembre de 2024. Les concentracions tindran lloc simultàniament a les quatre províncies, com a mostra del malestar de la plantilla davant la situació que travessa Correus i davant la manca d’avenços en els compromisos adquirits per l’empresa.

L’Acord Marc contemplava, entre altres mesures, el reforç de les plantilles, la implantació de la jornada de 35 hores setmanals, la transformació de les jornades parcials en contractes a temps complet i el desenvolupament d’un pla de rejoveniment de la plantilla.

CSIF denuncia que, malgrat el temps transcorregut des de la signatura de l’acord, els compromisos continuen sense materialitzar-se, mentre la manca de personal continua afectant les condicions laborals dels treballadors i treballadores i el servei que es presta a la ciutadania.

Més de 22.000 llocs de treball perduts en una dècada

La manca de contractació de reforços ha suposat la pèrdua de més de 22.000 llocs de treball a Correus durant els últims deu anys, passant d’uns 66.000 treballadors als aproximadament 44.000 actuals en el conjunt de l’Estat.

D’aquests, més de 4.000 tenen actualment una jornada a temps parcial, amb salaris que oscil·len entre els 800 i els 900 euros.

Aquesta situació tampoc no s’ha corregit amb les darreres convocatòries d’ocupació. En la convocatòria de 7.757 places de 2023, més de 2.000 eren a temps parcial i, gairebé tres anys després, una part important d’aquests treballadors continua en aquesta situació davant la manca de desenvolupament dels concursos de trasllats.

La precarietat es concentra especialment a les oficines de Correus, on se situa el 70% dels contractes parcials. Tanmateix, a aquests mateixos treballadors se’ls demana en nombroses ocasions que facin hores complementàries, una situació que, per a CSIF, evidencia la necessitat de transformar aquestes jornades en contractes a temps complet.

Correus disposa de recursos per complir l’acord

CSIF considera que Correus compta amb recursos econòmics suficients per abordar les mesures compromeses.

El finançament del Servei Postal Universal (SPU), amb 250 milions d’euros, i dels Serveis d’Interès Econòmic General (SIEG), amb 806 milions d’euros fins al 2030, permet a l’empresa disposar de marge per millorar les condicions laborals, reforçar les plantilles i garantir un servei públic de qualitat.

En aquest sentit, CSIF reclama que aquests recursos es tradueixin en més ocupació estable, millors condicions laborals i una millora efectiva del servei postal.

Un pla de rejoveniment que continua sense arrencar

Un altre dels compromisos pendents és el pla de rejoveniment de la plantilla.

Actualment, més de 9.500 empleats laborals fa més de dos anys que esperen l’inici de les sortides voluntàries que l’empresa havia anunciat amb l’objectiu de rejovenir una plantilla l’edat mitjana de la qual supera els 52 anys.

El pla estableix que els treballadors que compleixin 61 anys abans del 31 de desembre de 2028 tindran la possibilitat d’acollir-se a una sortida voluntària. Tanmateix, fins al moment no s’ha produït cap sortida, mentre CSIF reclama també el reconeixement de la jubilació parcial anticipada.

Inici d’un calendari de mobilitzacions

Les concentracions d’aquest dijous constitueixen l’inici d’un calendari de mobilitzacions de CSIF per reclamar el compliment íntegre de l’Acord Marc i denunciar la situació de les plantilles de Correus.

La mobilització tindrà continuïtat el dijous 17 de setembre a tot Espanya i culminarà el dimecres 30 de setembre amb una concentració multitudinària a Madrid.

CSIF Catalunya reclama a Correus que abandoni la passivitat i adopti mesures immediates per recuperar ocupació de qualitat, reduir la precarietat i garantir un servei postal públic adequat a les necessitats de la ciutadania.

El sindicat no descarta donar continuïtat a les mobilitzacions amb noves accions més contundents si l’empresa manté la seva manca de resposta davant les reivindicacions dels treballadors i treballadores.

Data: dijous, 3 de setembre de 2026

Hora: d’11.00 h a 12.00 h

Lloc: principals oficines de Correus de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona

Barcelona: Oficina de Correus, plaça Antonio López, s/n
Girona: Oficina de Correus, avinguda Ramon Folch, 2
Lleida: Oficina de Correus, Rambla Ferran, 16
Tarragona: Oficina de Correus, plaça de Corsini, s/n

CSIF denuncia que funcionaris docents treballen a més de 300 quilòmetres de casa mentre s’adjudiquen vacants properes a interins

gisela.sese.echevarria — Tue, 01 Sep 26 10:21:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat reclama una segona fase de reubicació per al professorat desplaçat i adverteix que alguns funcionaris es plantegen tornar a la borsa d’interins per poder treballar a prop de casa

Barcelona, 1 de setembre de 2026. — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que hi ha docents funcionaris que comencen el curs a centenars de quilòmetres del seu domicili mentre, poques setmanes després, apareixen vacants molt més properes que s’adjudiquen a personal interí. És la situació que denuncia CSIF Educació Catalunya, que considera que l’actual sistema d’adjudicacions deixa sense possibilitat de millorar la seva destinació el professorat funcionari que ha estat desplaçat.

El cas més extrem recollit pel sindicat és el d’una docent que aquest setembre iniciarà el seu tercer curs consecutiu a més de 300 quilòmetres del seu domicili. Després d’obtenir una plaça en les adjudicacions d’estiu, ha comprovat com durant el mes d’agost han aparegut vacants més properes que poden ser cobertes per personal interí, però a les quals ella ja no pot optar.

La situació ha arribat fins al punt que la docent es planteja renunciar a la seva condició de funcionària de carrera i tornar a la borsa d’interins, ja que considera que podria tenir més possibilitats de treballar a prop de casa.

«Arribes a preguntar-te si aprovar unes oposicions t’ha servit per empitjorar la teva vida. Em plantejo si, tornant a la borsa, tindria més opcions de treballar a prop de casa. Que una funcionària arribi a pensar això demostra que alguna cosa no funciona».

Per a CSIF, aquest cas evidencia una disfunció del sistema de provisió de places. El responsable de CSIF Educació Catalunya, David Aguilera, subratlla que el problema no és l’accés dels interins a les vacants, sinó que l’Administració no ofereix al funcionari desplaçat cap possibilitat de millorar la seva destinació quan apareixen noves places.

«Estem arribant a una situació difícil d’explicar: professorat funcionari enviat obligatòriament a centenars de quilòmetres mentre posteriorment apareixen places que permeten treballar molt més a prop del domicili a persones que encara són a la borsa».

El sindicat reclama que el Departament d’Educació habiliti una segona fase de reubicació o millora de destinació per al funcionariat que s’hagi vist obligat a acceptar una plaça lluny del seu domicili. CSIF planteja fórmules com una reubicació extraordinària, la millora de destinació o la priorització del professorat desplaçat abans que determinades vacants sobrevingudes passin a altres procediments de cobertura.

La problemàtica, a més, es pot prolongar durant el curs. A partir del setembre es poden generar noves vacants com a conseqüència de jubilacions i altres necessitats sobrevingudes, que també podrien quedar fora de l’abast de les persones que ja han estat destinades lluny del seu domicili.

«No podem assumir que una adjudicació de juny o juliol sigui intocable, encara que després apareguin places que corregirien una situació manifestament perjudicial. Si l’Administració sap que cada any es generen vacants posteriorment, ha de preveure un mecanisme per reordenar-les», afirma Aguilera.

CSIF considera que hi ha marge administratiu per corregir aquesta situació i reclama al Departament que actuï ja sobre els casos generats aquest estiu i estableixi un sistema estable per evitar que es tornin a repetir els propers cursos. El sindicat critica, així mateix, que la realitat del professorat desplaçat tingui un pes insuficient en el debat sindical educatiu, malgrat l’impacte que els desplaçaments prolongats tenen sobre la conciliació, les despeses i la vida personal dels docents.

L’organització vincula aquesta problemàtica amb el model de provisió de llocs de treball i manté la seva exigència de derogar el Decret de Plantilles, ja que considera que tant els desplaçaments forçosos com aquest model afecten directament la mobilitat, la transparència i les condicions laborals del professorat.

La docent afectada resumeix la reivindicació com una qüestió d’oportunitat i de justícia:

«No demano que em regalin una plaça. Demano que, si després apareix una vacant a prop de casa, tingui almenys l’oportunitat d’optar-hi abans d’haver de passar un tercer any consecutiu a més de 300 quilòmetres».

CSIF exigeix al Departament d’Educació que no normalitzi que un funcionari de carrera s’hagi de plantejar tornar a ser interí per poder conciliar i treballar a prop del seu domicili:

«Quan una persona es planteja deixar de ser funcionària perquè considera que tindria més opcions de conciliació tornant a ser interina, el sistema està enviant un missatge molt preocupant. Això no es pot normalitzar».

CSIF alerta del col·lapse de les Oficines de Règim Penitenciari de Catalunya

gisela.sese.echevarria — Thu, 23 Jul 26 10:20:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

La central sindical denuncia la manca de personal, l'absència de comandaments estables i una sobrecàrrega de treball que compromet un servei essencial a tots els centres penitenciaris catalans.

La situació de Lleida exemplifica un problema estructural que afecta el conjunt del sistema.

Lleida, 23 de juliol de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia el col·lapse que pateixen les Oficines de Règim Penitenciari dels centres penitenciaris de Catalunya, responsables de gestionar l'execució de les resolucions judicials, els permisos, els trasllats i bona part de l'activitat administrativa imprescindible per al funcionament de les presons.

Segons el sindicat, l'increment constant d'expedients, resolucions judicials, judicis i conduccions no ha anat acompanyat del reforç de les plantilles. La manca de personal, les vacants sense cobrir i l'absència de responsables estables en nombroses oficines han situat aquests serveis en una situació límit. El Centre Penitenciari de Lleida constitueix un dels exemples més evidents d'aquesta realitat.

A Lleida, l'Oficina de Règim suporta des de fa temps una càrrega de treball creixent amb una plantilla insuficient i sense una prefectura consolidada que garanteixi l'organització del servei. Per a CSIF, aquesta situació reflecteix un problema estructural que es reprodueix, amb diferent intensitat, a la resta de centres penitenciaris catalans.

"Les Oficines de Règim fa massa temps que funcionen al límit. L'Administració ha permès que un servei essencial depengui exclusivament del sobreesforç dels seus professionals. El cas de Lleida és només la mostra més visible d'un problema que afecta tot Catalunya", denuncia CSIF.

El sindicat alerta que la situació es pot agreujar durant els pròxims mesos a causa de les jubilacions previstes i de la sortida de treballadors en futurs concursos de trasllats, fet que incrementarà la pressió sobre unes plantilles ja insuficients i dificultarà encara més la gestió diària d'aquests serveis.

CSIF considera imprescindible actuar de manera immediata per evitar que el deteriorament continuï i exigeix a la Direcció General la cobertura urgent de totes les vacants, el reforç efectiu de les plantilles, la designació de comandaments estables i el reconeixement professional d'un col·lectiu que exerceix una funció clau per al funcionament del sistema penitenciari.

"La professionalitat dels treballadors no pot continuar sent l'únic recurs per sostenir les Oficines de Règim. Si l'Administració no adopta mesures urgents, el col·lapse acabarà afectant de manera directa el funcionament dels centres penitenciaris catalans", conclou l'organització sindical.

CSIF denuncia que la plaga de xinxes s'estén pels centres penitenciaris catalans i posa en risc la salut dels treballadors i dels interns

gisela.sese.echevarria — Wed, 22 Jul 26 11:51:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat reclama a la Direcció General d'Afers Penitenciaris un pla integral que actuï sobre l'origen del problema i no únicament mitjançant tractaments de desinsectació

Barcelona, 22 de juliol de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia la greu situació que s'està vivint al centre penitenciari de Quatre Camins a causa d'una plaga de xinxes que afecta des de fa setmanes un nombre important de cel·les de diversos mòduls i que suposa un risc per a la salut tant dels interns com dels professionals que hi treballen.

El sindicat considera que la resposta de l'Administració és insuficient, ja que es limita a dur a terme tractaments de desinsectació sense abordar les causes que afavoreixen la proliferació de la plaga. «No n'hi ha prou amb combatre les conseqüències; és imprescindible actuar sobre l'origen del problema per erradicar-lo de manera definitiva», assenyala CSIF.

Aquesta situació no és un cas aïllat. A principis d'aquest mes, CSIF ja va denunciar davant la Direcció General d'Afers Penitenciaris la greu situació d'insalubritat que travessa el Centre Penitenciari Obert 2 de Barcelona com a conseqüència d'una infestació de xinxes que el sindicat considera ja una autèntica plaga. El primer tancament d'una cel·la per la presència d'aquests insectes es va produir el passat 17 de juny i, lluny de controlar-se, el problema es va agreujar progressivament fins a obligar al tancament de vuit cel·les a data d'1 de juliol.

Malgrat que des d'aleshores s'han dut a terme tasques de neteja i tractaments de desinsectació, CSIF denuncia que les xinxes continuen reapareixent. Actualment encara hi ha sis cel·les tancades i el sindicat adverteix que, si fos necessari clausurar-ne més, el centre es podria trobar amb greus dificultats per reubicar els interns, comprometent el funcionament ordinari de l'establiment.

A Quatre Camins, els nombrosos tractaments, inspeccions i actuacions duts a terme durant les darreres setmanes evidencien la dimensió de la infestació. Tanmateix, CSIF denuncia que continuen produint-se situacions que el personal penitenciari fa temps que comunica mitjançant els corresponents informes d'incidències i que continuen sense resoldre's.

En aquest sentit, el sindicat alerta que es continua permetent l'acumulació d'aliments a les cel·les, es tolera un excés de roba i objectes personals malgrat les limitacions establertes per la mateixa Direcció i persisteixen unes condicions que dificulten enormement l'eficàcia de qualsevol actuació de control de plagues.

Així mateix, lamenta que, quan es detecten incompliments de les normes de règim interior, les mesures disciplinàries que s'adopten en alguns casos no arribin a executar-se de manera efectiva, fet que resta autoritat a la normativa interna i afavoreix que aquesta situació es perpetuï.

CSIF adverteix que aquesta problemàtica afecta directament la salut laboral. Els treballadors estan exposats diàriament a picades i existeix el risc que la plaga s'estengui a altres dependències i fins i tot es traslladi als seus domicilis, a més del perjudici que representa per a la població reclusa.

CSIF exigeix mesures urgents

Davant d'aquesta situació, el sindicat reclama a la Direcció General d'Afers Penitenciaris l'adopció urgent d'un pla integral per a tots els centres penitenciaris catalans que combini les actuacions de desinsectació amb el compliment efectiu de les normes de règim interior.

En concret, CSIF sol·licita:

El compliment efectiu de les instruccions que limiten la quantitat de roba i d'objectes permesos a les cel·les.
L'aplicació real de mesures de control sobre l'emmagatzematge d'aliments a les cel·les, actuant davant les incidències comunicades pels funcionaris.
La posada en marxa d'un pla integral de desinsectació acompanyat de mesures regimentals eficaces que eliminin les causes que afavoreixen la proliferació de les xinxes.
La realització d'inspeccions periòdiques i un seguiment continuat fins a garantir l'erradicació completa de la plaga.

Per a CSIF, l'aparició de casos en diferents centres penitenciaris demostra que no es tracta d'episodis aïllats, sinó d'un problema que requereix una resposta coordinada per part de l'Administració. La higiene, la salubritat i la seguretat dels treballadors i dels interns no poden quedar supeditades a actuacions puntuals. El sindicat continuarà denunciant qualsevol situació que comprometi la salut laboral i exigirà les responsabilitats que corresponguin.

Reunió autonòmica a CSIF Barcelona dels delegats del sector Administració Local de Catalunya

gisela.sese.echevarria — Thu, 16 Jul 26 13:07:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Avui s'ha celebrat a CSIF Barcelona la reunió autonòmica dels delegats del sector Administració Local de Catalunya

CSIF aconsegueix una important victòria judicial: el TSJC anul·la la retallada de la Generalitat a la paga COVID a FREMAP

gisela.sese.echevarria — Wed, 15 Jul 26 11:55:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Barcelona, 15 de juliol de 2026.– La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha aconseguit una important victòria judicial en defensa dels drets retributius dels professionals de FREMAP. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat parcialment el recurs contenciós administratiu impulsat pels serveis jurídics del sindicat i ha corregit el criteri aplicat per la Generalitat en el càlcul de l'anomenada paga COVID, en considerar que l'ajut s'havia de determinar d'acord amb el temps efectivament treballat, tal com estableix el Decret llei 24/2020.

La resolució judicial anul·la la decisió de l'Administració pel que fa a la quantia reconeguda i confirma que el càlcul d'aquest ajut extraordinari s'havia de fer de manera proporcional al període de prestació efectiva de serveis, sense aplicar criteris restrictius diferents dels previstos per la mateixa norma.

El procediment judicial s'ha substanciat prenent com a referència tècnica l'assignació de la categoria d'auxiliar de geriatria a FREMAP, on la Generalitat va aplicar el seu polèmic sistema de càlcul per abonar únicament 288,04 euros per 53 dies treballats a jornada completa. En estimar el recurs, el TSJC desautoritza completament el criteri de l'Administració, posant en evidència la injustícia comesa contra la plantilla durant la primera onada de la pandèmia i establint un precedent moral i històric en defensa del nostre col·lectiu.

El TSJC conclou que, d'acord amb el Decret llei 24/2020, la quantia s'havia de calcular de manera estrictament proporcional al temps efectivament treballat i determina que al professional li corresponien 518,48 euros. En conseqüència, la sentència reconeix el seu dret a percebre la diferència econòmica que l'Administració va deixar d'abonar, juntament amb els interessos legals corresponents.

Per a CSIF, aquesta resolució suposa un important aval al criteri que el sindicat ha defensat des de l'inici del conflicte i confirma que l'Administració ha d'aplicar els ajuts extraordinaris respectant escrupolosament el que estableix la normativa, sense introduir interpretacions que perjudiquin els drets econòmics dels treballadors.

«Aquesta sentència posa de manifest que l'Administració ha d'aplicar la llei amb objectivitat i respectar els drets retributius reconeguts als professionals que van estar en primera línia durant la pandèmia», assenyalen des de CSIF.

Amb aquesta resolució, CSIF reafirma el seu compromís amb la defensa dels drets laborals i retributius dels treballadors i continuarà utilitzant totes les vies legals al seu abast per garantir el compliment de la normativa i la correcta aplicació dels drets reconeguts al personal dels serveis essencials.