Lleida

CSIF denuncia l’ús de recursos públics amb finalitats propagandístiques per part del Departament d’Educació

gisela.sese.echevarria — Fri, 10 Apr 26 10:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat acusa l’Administració de prioritzar el relat institucional en lloc de donar resposta a les necessitats reals dels centres educatius

Barcelona, 10 d’abril de 2026. – La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha mostrat la seva preocupació arran de l’enviament recent d’un correu electrònic massiu del Departament d’Educació a les famílies, en què es difon un butlletí informatiu sobre l’acord subscrit amb una part de la representació sindical.

Des de l’organització consideren que aquesta iniciativa “no dona resposta a les necessitats reals del sistema educatiu” i denuncien que l’Administració està fent servir canals institucionals per difondre una visió pròpia dels fets, en lloc de prioritzar la millora efectiva dels centres educatius.

“Les administracions públiques no han de fer propaganda, sinó gestionar amb responsabilitat els recursos públics i posar-los al servei de l’educació”, ha assenyalat David Aguilera, responsable del sector Educació de CSIF a Catalunya.

El sindicat destaca que aquesta actuació es produeix en un context marcat per dèficits estructurals persistents, com la sobrecàrrega del professorat, l’excés de tasques burocràtiques, la manca de recursos i la creixent distància entre les decisions polítiques i la realitat de les aules.

“Les famílies tenen dret a rebre informació veraç i objectiva, no missatges orientats a reforçar determinades interpretacions”, ha afegit Aguilera.

CSIF insisteix que la prioritat hauria de ser reforçar el sistema educatiu amb una inversió real i sostinguda, que permeti millorar les condicions laborals i retributives del professorat, garantir l’estabilitat dels equips docents, reduir les ràtios i alleugerir la càrrega administrativa.

“La confiança de la comunitat educativa no es construeix amb campanyes comunicatives, sinó amb mesures concretes. Cal menys màrqueting institucional i més recursos a les aules”, ha conclòs Aguilera.

Finalment, el sindicat fa una crida a recuperar el sentit comú i a situar les polítiques educatives al servei de les persones —docents i alumnat—, deixant de banda estratègies comunicatives que no contribueixen a millorar la qualitat del sistema.

CSIF reitera el seu compromís amb la defensa d’una educació pública de qualitat i amb la dignificació de la tasca docent.

CSIF denuncia la greu situació a la DGT de Lleida i exigeix més personal i recursos

gisela.sese.echevarria — Thu, 09 Apr 26 10:52:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Lleida, 9 d’abril de 2026. – La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha denunciat la greu situació que travessa la Prefectura Provincial de Trànsit de Lleida (JPTL) i reclama un reforç urgent de personal i recursos per garantir un servei adequat a la ciutadania.

El sindicat es fa ressò de les declaracions realitzades per Raül Viladrich i Castellanas, president de la Federació d’Autoescoles de Catalunya, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats el passat 23 de març de 2026, en què va qualificar de “caòtica” la situació actual a la Prefectura de Lleida.

Segons aquestes manifestacions, existeix un greu problema intern que està afectant tant els usuaris com la capacitat dels professors d’autoescola per presentar els seus alumnes a examen. En aquest sentit, s’apunta a una manca de lideratge, dificultats en el treball en equip i una gestió mancada d’empatia, factors que estan deteriorant el funcionament del servei.

CSIF també alerta que, malgrat comptar amb un equip d’examinadors altament qualificat, molts dels professionals amb més arrelament al territori es troben de baixa mèdica a causa de la pressió laboral i del mal ambient existent.

Dèficit estructural i col·lapse del servei

El sindicat denuncia que la situació a Lleida no és un cas aïllat, sinó que respon a un dèficit estructural de personal que afecta la majoria d’oficines de la Direcció General de Trànsit (DGT). En el cas de Lleida, aquest problema es tradueix en esperes intolerables per examinar-se, vehicles sense activitat i professors d’autoescola que no poden desenvolupar la seva feina.

A més, lluny de millorar, la llista de persones en espera per realitzar l’examen va augmentar l’any 2025 respecte a l’any anterior, evidenciant el col·lapse del sistema.

A aquesta situació s’hi suma el tancament unilateral del centre desplaçat de Vielha, sense explicacions, i el risc que altres centres com la Pobla de Segur i la Seu d’Urgell puguin seguir el mateix camí a causa de la manca de pressupost suficient, malgrat els processos de digitalització.

Exigència de canvis urgents

Davant d’aquest escenari, CSIF reclama un canvi de rumb en la gestió de la Prefectura Provincial de Trànsit de Lleida, que permeti millorar la coordinació, el clima laboral i l’eficiència del servei. El sindicat demana que es confiï en l’equip d’examinadors i se’ls permeti desenvolupar la seva tasca en condicions adequades.

Així mateix, CSIF Lleida reitera la seva denúncia històrica sobre la manca d’efectius i recursos als organismes de l’Administració General de l’Estat (AGE), una situació que, segons el sindicat, continua deteriorant la qualitat dels serveis públics.

“Continuarem defensant uns serveis públics de qualitat i els recursos necessaris per garantir el seu correcte funcionament”, conclou l’organització sindical.

CSIF denuncia que Educació prioritza la inversió en ordinadors mentre els centres reclamen més personal

gisela.sese.echevarria — Wed, 01 Apr 26 11:35:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat critica la despesa de més de 90 milions en tecnologia i exigeix reforçar urgentment les plantilles docents i de suport

Barcelona, 1 d’abril de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) critica la decisió del Departament d’Educació de renovar els ordinadors del professorat a Catalunya, una actuació que suposarà la distribució de més de 110.000 portàtils amb una inversió superior als 90 milions d’euros, en un moment de màxima tensió en el sistema educatiu.

Per a CSIF, aquesta mesura evidencia una clara desconnexió entre les prioritats de l’Administració i les necessitats reals dels centres educatius. El sindicat denuncia que, “mentre es destinen recursos milionaris a la digitalització, el professorat continua afrontant una sobrecàrrega estructural, manca de personal i dificultats creixents per atendre la diversitat a les aules”.

“El problema de l’educació a Catalunya no és la manca de pantalles, sinó la manca de professionals”, afirma David Aguilera, responsable del sector d’Educació de CSIF a Catalunya. “Els centres necessiten més docents, més especialistes i més personal de suport per poder garantir una atenció educativa de qualitat”.

Aquesta inversió s’emmarca en una estratègia de digitalització més àmplia que, en els darrers anys, ha mobilitzat prop de 200 milions d’euros, incloent la instal·lació de més de 30.000 panells digitals, la distribució massiva de dispositius a l’alumnat i la dotació d’equipaments tecnològics diversos. Tanmateix, CSIF adverteix que aquest model no respon a les demandes del professorat.

El sindicat recorda que el mateix Departament ha començat recentment a limitar l’ús de pantalles en determinades etapes educatives, reconeixent implícitament els riscos d’una digitalització excessiva. “Existeix una contradicció evident: d’una banda, s’intenta frenar l’abús de dispositius i, de l’altra, es continua invertint de manera massiva en tecnologia”, assenyala Aguilera.

Des de CSIF s’insisteix que “el professorat no està reclamant més dispositius, sinó més recursos humans, estabilitat en les plantilles i millors condicions per desenvolupar la seva tasca educativa”. En aquest sentit, el sindicat considera que destinar desenes de milions d’euros a renovar equips informàtics suposa una decisió allunyada de la realitat dels centres.

“El professorat no està demanant més ordinadors. Està demanant més mans”, subratlla Aguilera. “No podem continuar construint l’educació del futur sense escoltar aquells que sostenen el sistema cada dia”.

Per tot això, CSIF exigeix un canvi de rumb en les polítiques educatives i reclama que la inversió pública prioritzi el reforç de plantilles: més docents, més professionals d’atenció educativa (PAE), més personal d’administració i serveis (PAS) i més estabilitat laboral.

“Cap pantalla substituirà mai un docent. Si volem una educació de qualitat, la inversió ha de centrar-se en les persones”, conclouen des del sindicat.

CSIF rebutja l’acord del PAS d’Ensenyament per considerar-lo insuficient

gisela.sese.echevarria — Tue, 31 Mar 26 12:01:00 CEST

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat denuncia que la proposta de l’Administració no compensa la càrrega de treball ni reconeix el valor del col·lectiu als centres educatius

Barcelona, 31 de març de 2026 — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha rebutjat el nou acord del personal d’administració i serveis (PAS) de l’àmbit d’Ensenyament en considerar que l’increment retributiu plantejat per l’Administració és clarament insuficient.

Des de CSIF comparteixen la necessitat d’una millora salarial per al col·lectiu. Tanmateix, consideren que la proposta presentada no compensa l’esforç, la responsabilitat ni la càrrega de treball que assumeix el personal PAS en el seu dia a dia, ni reflecteix el valor real de la seva tasca en el funcionament dels centres educatius.

El Departament ha presentat aquest acord com una millora significativa, però des de CSIF estimen que no respon a la realitat del col·lectiu ni a les expectatives generades després de mesos de reivindicació i pressió.

Després de tot aquest temps de mobilització, era perfectament possible assolir un acord molt més ambiciós. El compromís demostrat pel personal PAS mereixia un resultat millor, no una proposta de mínims que perpetua un greuge que arrossega des de fa massa temps”, apunten des del sindicat.

Per això, “des de CSIF ho diem amb claredat: estem d’acord amb l’increment, però no amb aquest increment. La mesura no dignifica les condicions laborals ni situa el col·lectiu en el lloc que li correspon”.

En conseqüència, CSIF no ha signat aquest acord en no incorporar millores reals i substancials que donin resposta a les necessitats del personal PAS.

CSIF continuarà defensant amb fermesa els drets del col·lectiu i treballant per aconseguir un reconeixement just. “La dignitat professional no es pot negociar a la baixa”.

CSIF exigeix prioritat per al personal d’Estrangeria en el procés de regularització extraordinària a Catalunya

gisela.sese.echevarria — Wed, 25 Mar 26 10:19:00 CET

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Barcelona, 25 de març de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha reclamat a la Delegació del Govern a Catalunya que garanteixi la participació prioritària del personal de les Oficines d’Estrangeria en el procés de regularització extraordinària de persones estrangeres, denunciant la manca d’informació, transparència i planificació en el desenvolupament d’aquest dispositiu.

El sindicat ha presentat un escrit formal al delegat del Govern a Catalunya en què exigeix explicacions sobre l’exclusió del personal de les subdelegacions de Girona, Lleida i Tarragona —i les seves respectives oficines d’estrangeria— de la primera fase del procés, en la qual sí que participaran oficines d’altres províncies com Madrid, Barcelona, València, Alacant, Illes Balears, Múrcia, Màlaga, Almeria i Biscaia.

Exclusió incomprensible malgrat l’alt volum de població estrangera

CSIF considera “un despropòsit” aquesta decisió, tenint en compte que les quatre províncies catalanes es troben entre les deu amb major índex de població estrangera. En concret, Girona compta amb prop de 178.500 persones estrangeres, Tarragona amb 155.700 i Lleida amb 91.400.

El sindicat denuncia que, malgrat aquestes dades, les oficines d’estrangeria d’aquestes tres províncies hauran d’assumir un volum elevat de feina sense participar en la fase inicial del procés. “Girona, per exemple, té més població estrangera que províncies incloses com Almeria o Biscaia, i tot i així ha estat exclosa”, subratllen des de l’organització.

Manca d’informació i malestar a les plantilles

CSIF alerta de l’opacitat del procés i del malestar creixent entre el personal afectat, que no ha rebut cap comunicació oficial sobre el seu paper en aquest dispositiu. Aquesta manca d’informació contrasta amb el que està passant en altres àmbits de l’Administració General de l’Estat (AGE), així com en entitats com Correus o empreses públiques com TRAGSA, on ja s’han organitzat torns, horaris i condicions econòmiques per al personal voluntari.

En aquests casos, s’han establert gratificacions de 25 euros per hora per a tasques de suport i suport informàtic, i de 35 euros per hora per a funcions de coordinació.

Reclamen igualtat de tracte i participació voluntària retribuïda

CSIF considera “totalment incomprensible” que, mentre s’avança en l’organització de recursos externs amb condicions ja definides, el personal de les Oficines d’Estrangeria —autèntics pilars d’aquest procés— quedi al marge.

El sindicat subratlla que aquests professionals compten amb l’experiència i la formació necessàries per desenvolupar aquestes funcions de manera immediata, sense necessitat de preparació addicional. Per això, defensa que la sobrecàrrega de feina que ja suporten no es pot utilitzar com a excusa per excloure’ls, sinó que cal garantir la seva participació voluntària i retribuïda en igualtat de condicions que altres col·lectius, evitant un clar greuge comparatiu.

Així mateix, recorda que, un cop finalitzat el procés, serà aquest mateix personal qui haurà d’assumir en solitari la revisió dels expedients tramitats, per la qual cosa considera “de justícia” que siguin els primers a accedir a aquestes tasques i a les corresponents gratificacions.

CSIF rebutja l’externalització del servei

El sindicat ha sol·licitat que, abans de recórrer a recursos externs, s’ofereixi formalment al personal de les Oficines d’Estrangeria i de la Delegació del Govern a Catalunya la possibilitat de participar en el procés de manera voluntària i retribuïda.

A més, ha demanat que es traslladi al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica la queixa per la manca d’informació i la incertesa generada, especialment quan en altres àmbits administratius ja es coneixen amb detall les condicions laborals i organitzatives del dispositiu.

CSIF adverteix que aquesta manca de planificació no només perjudica els treballadors i treballadores, sinó que també pot comprometre la qualitat del servei públic, afectant l’atenció àgil, eficaç i coordinada que han de rebre les persones estrangeres.

CSIF continuarà defensant els drets del personal d’Estrangeria i exigeix solucions immediates per garantir un procés just, eficient i transparent.

CSIF denuncia que Catalunya encapçala les agressions al professorat a Espanya

gisela.sese.echevarria — Mon, 23 Mar 26 14:12:00 CET

Prensa y ComunicaciónLleida Image

Catalunya és la segona comunitat amb més agressions

Barcelona, 23 de març de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, denuncia la greu situació que viu el professorat a Catalunya, que encapçala les agressions a docents a Espanya, després de Melilla.

Segons una enquesta realitzada per CSIF, el 68% del professorat català assegura haver patit algun tipus d’agressió en l’exercici de la seva tasca, situant-se com la comunitat autònoma amb pitjors dades i per sobre de la mitjana estatal.

Per a CSIF, aquestes dades evidencien un deteriorament alarmant de la convivència a les aules i una preocupant pèrdua d’autoritat del professorat a Catalunya, davant la manca de mesures eficaces per part de l’Administració educativa.

En aquest sentit, el sindicat adverteix que la situació ha arribat a un punt crític i no es pot normalitzar.

“La situació a Catalunya, amb nivells d’agressió molt superiors a la mitjana, és un clar exemple del deteriorament que està patint el sistema educatiu”, assenyalen.

Aquest problema s’emmarca en un context de malestar generalitzat al conjunt de l’Estat. Més de set de cada deu docents (72,2%) denuncien manca de reconeixement social i professional, mentre que prop del 90% troba a faltar un major suport per part de l’Administració. Així mateix, més de la meitat ha patit situacions violentes a l’aula.

CSIF insisteix que, a Catalunya, aquesta realitat s’agreuja especialment, situant el professorat en una posició de vulnerabilitat que requereix una resposta urgent i contundent.

La sensació d’abandonament entre els docents és generalitzada. Pràcticament la totalitat reconeix patir sobrecàrrega de treball, especialment per la burocràcia (97,2%), i nou de cada deu consideren que les seves retribucions no es corresponen amb la responsabilitat i exigència de la seva tasca. A més, només 2 de cada 100 enquestats consideren adequats els protocols actuals davant els conflictes a l’aula.

Per a CSIF, la manca de protocols eficaços, l’escàs suport institucional i la sobrecàrrega burocràtica estan contribuint directament al deteriorament de la convivència als centres educatius, una situació que a Catalunya es reflecteix amb especial gravetat.

Davant d’aquesta situació, CSIF exigeix a l’Administració educativa a Catalunya l’adopció urgent de mesures concretes: reforç de l’autoritat docent, reducció de ràtios, millora del poder adquisitiu, disminució de la burocràcia i reducció de l’horari lectiu.

Així mateix, el sindicat reclama protocols clars i eficaços davant les agressions i conflictes a l’aula, així com una formació pràctica adaptada a la realitat diària dels centres educatius.

CSIF adverteix que dignificar la tasca docent és imprescindible per garantir la qualitat del sistema educatiu. Per això, exigim situar el professorat al centre de les polítiques educatives i actuar de manera immediata per revertir aquesta situació, especialment a Catalunya.

(**L’enquesta s’ha realitzat a nivell estatal entre docents en actiu de centres públics, mitjançant un qüestionari web, entre el 8 i el 24 d’abril de 2025, amb més de 7.500 respostes a tot Espanya).

(S’adjunta informe)

CSIF alerta de greus problemes que afecten l’atenció sanitària al CAP de Balaguer i reclama solucions urgents

gisela.sese.echevarria — Fri, 20 Mar 26 11:06:00 CET

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat denuncia la falta d’aparcament i problemes d’accessibilitat

Lleida, 20 de març de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia la greu situació d’aparcament i accessibilitat al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Balaguer, una problemàtica que afecta diàriament tant els pacients com els professionals sanitaris i que està repercutint directament en la qualitat assistencial.

CSIF alerta que el creixement de la població i l’augment de la demanda sanitària no han anat acompanyats d’una planificació municipal adequada. Actualment, més de 250 professionals treballen al centre i s’atenen al voltant de 1.000 persones diàries, una pressió assistencial que contrasta amb la manca d’espais d’aparcament suficients a l’entorn del CAP.

El sindicat denuncia que aquesta situació genera greus conseqüències, com dificultats d’accés per a pacients amb mobilitat reduïda, retards en l’atenció sanitària, problemes en les visites domiciliàries i pèrdua de temps dels professionals, que es veuen obligats a dedicar minuts valuosos a buscar estacionament.

A més, CSIF critica la manca de sensibilitat de l’administració local davant aquesta problemàtica, especialment pel fet que s’estiguin imposant sancions a vehicles correctament estacionats davant la manca d’alternatives reals d’aparcament. Segons el sindicat, aquesta política agreuja encara més la situació i perjudica tant els professionals com la ciutadania.

En aquest context, un metge del CAP de Balaguer i delegat sindical de CSIF, ha adreçat una carta a l’alcaldessa del municipi per traslladar formalment aquesta preocupació i reclamar mesures urgents. En l’escrit, s’adverteix que la situació actual compromet directament l’atenció sanitària i evidencia un desajust entre el creixement de la ciutat i els serveis disponibles.

CSIF també mostra la seva preocupació per possibles decisions municipals que podrien reduir encara més les places disponibles, així com per la possibilitat d’implantar zones d’aparcament de pagament, una mesura que el sindicat rebutja frontalment per l’impacte negatiu que tindria en l’accessibilitat i en els col·lectius més vulnerables.

Davant aquesta situació, CSIF exigeix a l’Ajuntament de Balaguer una resposta immediata i proposa diverses mesures, com la creació de nous espais d’aparcament propers al CAP, la revisió del sistema sancionador en zones tensionades i l’establiment de plans específics per a dies d’alta afluència.

El sindicat recorda que garantir l’accés als serveis sanitaris és una responsabilitat compartida entre administracions i adverteix que, si no s’actua amb urgència, la situació continuarà deteriorant la qualitat assistencial i les condicions de treball dels professionals.

Finalment, CSIF es posa a disposició de l’Ajuntament per treballar conjuntament en la recerca de solucions eficients que beneficiïn tant els pacients com els professionals sanitaris.

CSIF denuncia que els presos compleixen els treballs en benefici de la comunitat dins de la presó i no al servei de la societat

gisela.sese.echevarria — Thu, 19 Mar 26 09:16:00 CET

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat adverteix que la mesura elimina la seva funció social i sobrecarrega el personal penitenciari

Barcelona, 19 de març de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha denunciat la recent instrucció del Departament de Justícia que permet que els treballs en benefici de la comunitat (TBC) es realitzin dins dels centres penitenciaris mentre la persona condemnada ja compleix pena de presó.

Per a CSIF, aquesta mesura suposa una “greu desnaturalització” d’una eina clau de justícia restaurativa. Els TBC estan concebuts com una contribució directa a la societat, orientada a reparar el dany causat mitjançant un retorn útil i visible a la comunitat. “Convertir-los en activitats internes dins de la presó elimina qualsevol benefici real per a la ciutadania i buida de contingut la seva finalitat”, adverteixen des del sindicat.

Tradicionalment, aquests treballs es desenvolupen en àmbits com el manteniment d’espais públics, el suport a entitats socials o activitats educatives i de sensibilització. Tanmateix, amb la nova instrucció, es transformen en tasques internes com el suport en biblioteques, escoles o tallers penitenciaris, cosa que, segons CSIF, “no suposa cap restitució social, sinó un reforç de serveis dins del mateix centre”.

El sindicat considera, a més, “incongruent” parlar de benefici per a la comunitat quan el treball es realitza exclusivament en l’entorn penitenciari i en favor d’altres persones internes. “Una pena pensada com a retorn social es converteix així en una simple prestació interna sense valor restauratiu”, subratllen.

Sobrecàrrega del personal penitenciari

CSIF també alerta de l’impacte directe d’aquesta mesura sobre les plantilles. La supervisió i control d’aquests treballs recaurà sobre el personal penitenciari, que ja pateix una elevada pressió assistencial, amb manca d’efectius, baixes sense cobrir i un increment constant de les càrregues de treball.

“Lluny de reforçar el sistema, aquesta decisió afegeix més pressió sobre uns professionals que ja estan al límit, sense cap tipus de reforç de recursos”, denuncien.

El sindicat critica que aquesta iniciativa respon a “ocurrències poc rigoroses i jurídicament qüestionables” que, sota el pretext d’innovar, acaben deteriorant el sistema de mesures penals alternatives.

Aposta per treballs útils per a la ciutadania

CSIF defensa que, si es vol preservar el sentit dels treballs en benefici de la comunitat, aquests han de continuar desenvolupant-se fora dels centres penitenciaris, en activitats amb impacte directe en la societat, com la neteja urbana, actuacions mediambientals o el suport a serveis municipals.

“Tot el que s’allunyi d’aquest model suposa renunciar al caràcter restauratiu de la pena i traslladar, una vegada més, les conseqüències de decisions errònies als professionals penitenciaris”, conclouen.

CSIF dona suport a les mobilitzacions docents i participarà en la concentració unitària del 20 de març a Barcelona

gisela.sese.echevarria — Wed, 18 Mar 26 10:38:00 CET

Prensa y ComunicaciónLleida Image

El sindicat reclama millores salarials, reducció de ràtios, més recursos als centres i la derogació del decret de plantilles

Barcelona, 18 març de 2026.- El sindicat CSIF Educació Catalunya ha anunciat el seu suport a les mobilitzacions convocades aquests dies en defensa de la dignitat docent i participarà en la concentració unitària prevista per divendres 20 de març a Barcelona, davant del Parlament de Catalunya.

Des de CSIF consideren que la situació actual del sistema educatiu català exigeix mesures urgents per millorar les condicions laborals del professorat i garantir una educació pública de qualitat.

En aquest sentit, el sindicat reclama una millora salarial que permeti recuperar el poder adquisitiu perdut, així com la reducció de ràtios a les aules, l’increment de recursos als centres educatius i la incorporació de més docents per afrontar amb garanties les necessitats del sistema educatiu.

Així mateix, CSIF denuncia l’excés de burocràcia que recau sobre el professorat i que dificulta el desenvolupament de la seva tasca educativa.

Un altre dels punts centrals de les reivindicacions del sindicat és la derogació del decret de plantilles, una normativa que, segons CSIF, introdueix mecanismes discrecionals en la selecció del professorat i desvirtua els principis de mèrit i capacitat que han de regir l’accés i la provisió de llocs de treball a la funció pública.

En aquest sentit, el sindicat defensa que totes les places estructurals surtin al concurs general de trasllats, com a via per garantir una estabilització real de les plantilles docents i evitar situacions de provisionalitat crònica.

CSIF també reclama currículums consensuats amb el professorat, elaborats amb la participació dels professionals que treballen als centres educatius.

D’altra banda, el sindicat denuncia la situació dels docents desplaçats, alguns dels quals han estat destinats a centres situats a centenars de quilòmetres del seu lloc de residència.

“El sistema actual no pot continuar generant situacions en què funcionaris de carrera siguin enviats a centenars de quilòmetres de casa. Cal garantir estabilitat a les plantilles i posar fi a aquests desplaçaments injustos”, afirma David Aguilera, responsable del sector d’Educació de CSIF a Catalunya.

Segons Aguilera, les mobilitzacions d’aquests dies són una oportunitat per fer visible el malestar del professorat. “El professorat està reclamant dignitat professional, millores reals i respecte per la seva feina. Des de CSIF donem suport a aquestes mobilitzacions i participarem en la concentració del 20 de març perquè és necessari continuar pressionant per aconseguir canvis reals al sistema educatiu”, afegeix.

El sindicat fa una crida al conjunt del professorat a participar en la mobilització prevista a Barcelona, que tindrà lloc divendres 20 de març a les 12.30 h a la plaça Tetuan, amb posterior desplaçament fins al Parlament de Catalunya.

Per a CSIF, la defensa de la dignitat docent és també una defensa de la qualitat de l’educació pública.

Dia: divendres, 20 de març

Hora: 12.30 h

Lloc: inici a la plaça Tetuan i finalitzarà davant del Parlament de Catalunya