Girona

CSIF denuncia avisos tardans durant els temporals i exigeix a Educació un protocol per protegir el professorat

gisela.sese.echevarria — Mon, 05 Oct 26 11:44:00 CEST

Prensa y ComunicaciónGirona Image

El sindicat alerta de suspensions comunicades amb les classes ja iniciades i de docents que han de recórrer centenars de quilòmetres sense instruccions clares

Barcelona, 5 d’octubre de 2026. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha reclamat al Departament d’Educació un protocol específic per protegir el professorat davant els temporals després de detectar avisos de suspensió de classes comunicats amb l’activitat lectiva ja iniciada i casos de docents que, obligats a fer desplaçaments de centenars de quilòmetres, no han rebut instruccions clares sobre si havien d’iniciar el trajecte o com justificar la impossibilitat d’arribar al centre amb seguretat.

CSIF ha registrat una petició a la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics perquè estableixi criteris comuns per a tots els centres, coordinats amb Protecció Civil, amb avisos anticipats i garanties laborals davant les restriccions de mobilitat.

El sindicat ha recollit casos en què la suspensió de les classes s’ha comunicat fins a mitja hora després del seu inici, quan professorat i alumnat ja eren al centre. CSIF alerta que aquestes situacions poden obligar també les famílies a desplaçar-se per recollir els seus fills i filles en moments en què la mobilitat pot comportar riscos.

«Cap docent ha d’haver d’escollir entre posar-se en risc o témer conseqüències laborals. Educació ha de donar instruccions clares i actuar amb anticipació», afirma David Aguilera, responsable de CSIF Educació a Catalunya.

El sindicat posa el focus especialment en el professorat desplaçat, que pot haver de travessar diverses comarques per arribar al centre. CSIF recorda que el fet que el municipi on treballa el docent no estigui afectat no significa que el seu trajecte sigui segur, ja que pot residir o haver de passar per zones amb carreteres tallades, inundacions o restriccions.

Per això, reclama que la impossibilitat d’arribar al centre amb seguretat, quan estigui degudament acreditada, no comporti perjudicis laborals ni retributius, i demana la participació del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l’elaboració del protocol.

«El risc no s’acaba als límits d’una comarca. El Departament ha de tenir en compte on viu el docent, on treballa i per on ha de passar, tant a l’anada com a la tornada», assenyala Aguilera.

CSIF exigeix a Educació que actuï abans del pròxim temporal i garanteixi que cap docent hagi de posar en risc la seva seguretat per anar a treballar.

CSIF aconsegueix que els treballadors de presons siguin reconeguts com a agents de l’autoritat: els presos s’enfronten fins a 4 anys més de condemna en cas d’agressió

gisela.sese.echevarria — Thu, 01 Oct 26 13:47:00 CEST

Prensa y ComunicaciónGirona Image

L’aprovació al Senat culmina amb èxit una negociació liderada per CSIF per posar d’acord el PP i el PSOE

La reforma obliga a compensar els treballadors agredits i estableix expressament la presumpció de veracitat: es posa fi així a dècades de desemparament, agressions impunes i indefensió jurídica

CSIF exigeix reforços de personal a Institucions Penitenciàries i alerta de l’amuntegament i les seves conseqüències: hi ha 6.200 nous interns des de 2024 i més de 500 agressions anuals: se’n produeix una cada 18 hores

Madrid, 1 de setembre de 2026. – El Senat aprova definitivament que els treballadors d’Institucions Penitenciàries siguin reconeguts com a agents de l’autoritat, mitjançant la modificació de l’article 80 de la Llei orgànica 1/1979 general penitenciària. Aquest reconeixement suposa, entre altres novetats, que els presos que agredeixin un treballador de presons s’enfrontaran a una pena addicional de fins a quatre anys de presó, tal com estableix el Codi Penal en el seu article 550.

Aquesta fita és el resultat directe d’unes negociacions discretes, intenses i complexes encapçalades per CSIF per tendir ponts entre les dues principals formacions polítiques, el Partit Popular i el Partit Socialista. Amb la fragmentació parlamentària i la polarització política actuals, només un acord transversal i d’Estat entre ambdues forces garantia els suports numèrics indispensables perquè aquesta proposició de llei tirés endavant.

La reforma aprovada pel Senat implica també una sèrie de millores en matèria de protecció en l’entorn laboral, compensacions econòmiques i seguretat jurídica en cas de patir una agressió.

Aquest reconeixement és una reivindicació històrica que CSIF assumeix com un triomf, tenint en compte, a més, el context de violència i inseguretat creixents que pateix el personal d’Institucions Penitenciàries a les presons. Segons dades oficials, cada any es produeixen més de 500 agressions, cosa que equival a una agressió cada 18-20 hores.

En concret, la consideració d’agent de l’autoritat per als treballadors de presons suposa:

Reconeixement legal davant de totes les administracions.
Els seus informes seran base suficient per adoptar resolucions, llevat que es demostri el contrari.
Compensació econòmica per part de l’Administració en cas de patir danys personals o materials durant el servei.
Garantia de separació de la resta de detinguts en trasllats o ingressos a presó.
Garanties de seguretat per a tots els treballadors, inclòs el personal laboral.

Falta de personal, amuntegament i agressions gairebé diàries

La situació als centres penitenciaris ha empitjorat en els darrers anys, amb episodis en què diversos funcionaris han estat a punt de ser assassinats a mans de reclusos. A més, habitualment es produeixen agressions múltiples i atacs per part d’interns radicalitzats o amb patologies psiquiàtriques.

A més, cal tenir en compte el nombre cada vegada més elevat d’interns —en els darrers dos anys hi ha 6.200 reclusos més, segons dades de la mateixa administració penitenciària— i la manca de plantilla en àrees tan importants com Vigilància (en contacte directe amb els interns) o l’àrea sanitària, especialment problemàtic en el cas dels facultatius, ja que no només s’ocupen de la salut dels interns, sinó que són indispensables per al compliment del règim disciplinari dels interns. Altres àrees, com ara oficines o l’àrea mixta, també es veuen afectades per una manca de personal endèmica.

Davant d’aquesta situació, CSIF ha exigit a la Secretaria d’Estat de Funció Pública un reforç de personal perquè hi ha mòduls de presons que no s’obren per manca de personal, fet que impedeix una classificació interior adequada dels interns, i reclama al Ministeri de l’Interior i a la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries que reprenguin l’elaboració d’una nova Llei orgànica general penitenciària adaptada a les noves necessitats dels centres penitenciaris, així com la modificació de la legislació sobre classificació dels interns per adequar-la a la nova realitat: presos gihadistes, per violència de gènere, bandes organitzades, paramilitars de l’Est, interns amb problemes psiquiàtrics, etc. A més, reclama una actualització dels mitjans coercitius i del règim disciplinari dels reclusos.

CSIF denuncia que l'ICAM obliga a reincorporar-se a professionals que encara no estan recuperats

gisela.sese.echevarria — Thu, 01 Oct 26 11:51:00 CEST

Prensa y ComunicaciónGirona Image

El sindicat posa com a exemple el cas d’una TCAE a qui s’ha donat l’alta tot i que el seu traumatòleg li ha indicat que no ha de fer esforços i que necessita rehabilitació abans de tornar a treballar

Barcelona, 1 d’octubre de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que l’ICAM està obligant a reincorporar-se professionals que encara necessiten tractament o rehabilitació. El sindicat posa com a exemple el cas d’una treballadora TCAE que està pendent de rehabilitació per part de la sanitat pública i a qui el seu traumatòleg ha indicat expressament que no ha de fer esforços abans de completar aquest procés.

Malgrat aquestes indicacions, l’ICAM ha emès l’alta i ha obligat la professional a reincorporar-se. La treballadora, a més, presenta dificultats per romandre dreta durant períodes prolongats, una limitació especialment rellevant en un lloc assistencial com el de TCAE.

“Això no és un cas aïllat”

Jesús Jiménez, responsable d’Acció Sindical de Sanitat de CSIF, denuncia que aquesta situació s’està repetint amb altres professionals, inclosos treballadors de cuina dels hospitals.

“Estem veient que això està passant a molts treballadors. S’està obligant professionals a reincorporar-se quan encara no estan recuperats, i això pot provocar noves recaigudes i acabar agreujant la situació del mateix treballador.”

Jiménez adverteix que una reincorporació prematura pot acabar provocant precisament l’efecte contrari al que es pretén: una nova baixa i una prolongació del problema.

“En sanitat no pot ser que professionals malalts hagin d’atendre pacients malalts. Si una persona encara no està recuperada, obligar-la a tornar a un lloc de treball que exigeix unes determinades condicions físiques no soluciona el problema: el pot agreujar.”

CSIF adverteix, a més, que aquestes situacions tenen conseqüències per al conjunt del sistema sanitari, ja que poden obligar a reorganitzar serveis, buscar substitucions o afrontar noves baixes.

El sindicat qüestiona també que l’ICAM traslladi a l’hospital la responsabilitat d’adaptar el lloc de treball després d’emetre l’alta, quan les limitacions del treballador poden ser incompatibles amb les funcions essencials del lloc.

CSIF exigeix a l’ICAM que expliqui els criteris utilitzats per concedir aquestes altes i que tingui en compte la situació clínica del treballador, les seves limitacions funcionals, les característiques reals del lloc de treball i les indicacions dels especialistes que l’estan tractant.

El sindicat reclama, a més, transparència sobre la possible existència d’objectius o indicadors relacionats amb la gestió de les incapacitats temporals i les altes mèdiques.

CSIF continuarà denunciant qualsevol reincorporació prematura: els treballadors no són números i la seva salut ha d’estar per sobre de qualsevol criteri administratiu.

CSIF amenaza con un paro en los equipos de trasplantes de tres hospitales catalanes ante la falta de soluciones del ICS

gisela.sese.echevarria — Wed, 30 Sep 26 12:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónGirona Image

Barcelona, 30 septiembre 2026. - La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) ha alertado de un posible paro de la actividad de disponibilidad localizada de los equipos de trasplantes de Can Ruti, Vall d’Hebron y Bellvitge, después de que el Institut Català de la Salut (ICS) lleve tres años sin resolver la situación retributiva de estos profesionales.

El sindicato denuncia que los trabajadores de estos equipos sufren un agravio comparativo respecto a otros profesionales del ICS que realizan guardias y disponibilidades localizadas, pese a que deben mantener una disponibilidad permanente y responder de forma inmediata ante posibles donaciones y trasplantes.

Según CSIF, el III Acord de l’ICS, aprobado hace tres años, establecía la regulación y compensación de las disponibilidades localizadas, incluidos los efectos retroactivos correspondientes. Sin embargo, el sindicato asegura que numerosos profesionales de los equipos de trasplantes continúan sin percibir estas compensaciones en los términos establecidos en el acuerdo.

A esta situación se suma ahora, según CSIF, un nuevo agravio: los profesionales que realizan guardias pueden percibir durante sus vacaciones la media correspondiente a dichas guardias, mientras que los equipos de trasplantes quedarían excluidos de esta compensación.

Ante la falta de avances, los equipos están realizando consultas jurídicas para estudiar las medidas que pueden adoptar, incluido un posible paro de la disponibilidad localizada, siempre dentro del marco legal vigente.

“No se puede exigir disponibilidad permanente para responder ante un trasplante y negar al mismo tiempo la compensación correspondiente. El ICS lleva tres años sin resolver esta situación”, denuncia CSIF.

El sindicato recuerda que el conflicto afecta al conjunto de profesionales que integran estos equipos, no solo a los médicos, sino también a enfermeras, TCAI, zeladores, técnicos superiores y otros profesionales sanitarios y no sanitarios que participan en la actividad de trasplantes.

CSIF reclama al ICS la aplicación efectiva del III Acord, el reconocimiento y abono de las disponibilidades localizadas y de los efectos retroactivos que correspondan, así como que estos profesionales tengan acceso a la compensación durante las vacaciones en las mismas condiciones que otros trabajadores que realizan guardias.

El sindicato reclama además la homogeneización de las condiciones de los equipos de trasplantes de Can Ruti, Vall d’Hebron y Bellvitge y una solución para todas las categorías profesionales implicadas.

CSIF también exige la dimisión del director de Recursos Humanos del ICS por la gestión de este conflicto y advierte de que continuará utilizando las vías legales y sindicales disponibles.

“Tres años después de la aprobación del III Acord, los profesionales de los equipos de trasplantes no pueden seguir esperando. Exigimos al ICS una solución y un trato retributivo igualitario para quienes garantizan una actividad esencial para la sanidad pública catalana”, concluye CSIF.

CSIF denuncia pressions a docents per fer colònies i sortides i exigeix a Educació criteris escrits

gisela.sese.echevarria — Wed, 30 Sep 26 10:46:00 CEST

Prensa y ComunicaciónGirona Image

El sindicat reclama al Departament criteris comuns sobre la jornada intensiva de juny, la compensació dels excessos de jornada i les garanties de participació del professorat en les decisions dels centres

Barcelona, 30 de setembre de 2026. — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), a través de CSIF Educació Catalunya, ha denunciat aquest dimecres que ha rebut comunicacions de docents que asseguren haver patit pressions als seus centres per garantir la realització de sortides i colònies. El sindicat ha presentat una petició formal al Departament d’Educació i Formació Professional perquè aclareixi per escrit els criteris sobre la jornada intensiva de juny, la compensació dels excessos de jornada i les garanties de participació del professorat en les decisions dels centres.

Segons CSIF, entre les situacions comunicades hi ha la reiteració de votacions sobre mesures que ja s’havien votat el curs passat, la convocatòria de consultes per departaments i advertiments que vincularien l’aplicació de la jornada intensiva al juny amb la realització de sortides o colònies.

El sindicat reclama al Departament una resposta "escrita i motivada", així com que traslladi criteris comuns a les direccions dels centres i a la Inspecció d’Educació per evitar interpretacions diferents sobre una mateixa qüestió.

“Una votació no pot convertir-se en una eina de pressió fins a aconseguir el resultat que es pretén. El professorat ha de poder participar i discrepar amb llibertat i amb tota la informació sobre les conseqüències de cada decisió”, afirma CSIF.

El sindicat qüestiona especialment que alguns centres puguin estar vinculant la realització de sortides i colònies amb la possibilitat d’aplicar la jornada intensiva de juny. CSIF assenyala que l’Ordre EDF/66/2026 no estableix aquestes activitats com un requisit específic per aplicar la jornada intensiva, denominada «jornada continuada» en la normativa.

CSIF recorda que la normativa sí que estableix el manteniment del còmput mínim d’hores curriculars i el compliment de les condicions d’organització corresponents. Per aquest motiu, considera que afirmar que “sense sortides o colònies no hi ha jornada intensiva” requereix una justificació concreta, i reclama que els centres que considerin que la supressió d’una activitat afecta el còmput curricular especifiquin les hores afectades i les alternatives disponibles.

El sindicat demana igualment que es diferenciï entre l’horari de l’alumnat i la jornada laboral del professorat i recorda que els documents d’organització i gestió dels centres preveuen la compensació dels excessos de jornada quan les activitats encarregades per la direcció fan superar les 37 hores i 30 minuts setmanals, en els termes establerts.

En aquest sentit, CSIF reclama al Departament que concreti el procediment per preveure, registrar i compensar les hores de més, així com els criteris aplicables a les colònies amb pernoctació, especialment pel que fa al temps de treball, l’atenció nocturna, els descansos i les compensacions.

“El professorat ha de conèixer les condicions laborals d’una activitat abans que se li assigni. Les hores de treball s’han de comptabilitzar i, quan correspongui, compensar”, defensa el sindicat.

CSIF també ha demanat que la Inspecció d’Educació examini els casos concrets que es puguin aportar i que el Departament garanteixi canals adequats per comunicar aquestes situacions. El sindicat puntualitza que la denúncia es refereix als casos traslladats pel professorat i no atribueix responsabilitats de manera generalitzada a totes les direccions dels centres.

La petició s’emmarca en la campanya «Democràcia als centres», amb què CSIF reclama una gestió educativa basada en la participació del professorat, la transparència i el respecte a les condicions laborals.

CSIF reclama al Departament que estableixi criteris clars i comuns per a tots els centres i garanteixi que cap activitat educativa serveixi per limitar la participació del professorat ni per deixar sense reconèixer les hores de treball efectivament realitzades.

CSIF denuncia el col·lapse de la Policia Local de Palamós: els agents deixaran de fer hores extres. El 68,3% de la plantilla suporta un risc psicosocial molt elevat per càrrega de treball

gisela.sese.echevarria — Mon, 28 Sep 26 14:07:00 CEST

Prensa y ComunicaciónGirona Image

El sindicat alerta de baixes per estrès, manca d’efectius, conflicte per la nocturnitat i una plantilla que ha decidit deixar de fer hores extraordinàries davant el deteriorament de les seves condicions laborals

Palamós (Girona), 28 de setembre de 2026.– La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia el deteriorament de les condicions laborals i de salut de la Policia Local de Palamós, una situació que, segons l’avaluació oficial de riscos psicosocials realitzada el 2022, ja presentava indicadors especialment preocupants: el 68,3% de la plantilla estava exposada a un risc molt elevat per càrrega de treball i el 86,5% en l’àmbit de participació i supervisió.

Lluny de corregir-se, CSIF sosté que la situació s’ha agreujat. El sindicat alerta de baixes mèdiques relacionades amb quadres d’ansietat i estrès, manca d’efectius, alteracions dels torns i un conflicte retributiu pel no pagament de la nocturnitat i altres compensacions, algunes de les quals avalades per resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Davant d’aquest escenari, la plantilla ha decidit deixar de fer hores extraordinàries, una mesura que, segons CSIF, ja està dificultant la cobertura de determinats torns i serveis.

“La vocació de servei públic dels agents no pot convertir-se en una carta blanca per suportar retallades salarials, sobrecàrrega de feina i unes condicions laborals cada vegada més inestables. El que reclamem és molt senzill: que es compleixin les lleis, les sentències i que hi hagi una negociació real”, assenyala CSIF.

CSIF reclama transparència sobre la despesa en advocats i assessors externs

El sindicat ha registrat una sol·licitud formal d’accés a la informació pública a l’empara de la Llei de Transparència per conèixer la despesa realitzada per l’Ajuntament de Palamós en serveis jurídics externs.

CSIF reclama els informes de necessitat, la justificació de la insuficiència de mitjans propis i les factures detallades corresponents als contractes menors adjudicats en els darrers exercicis per a serveis d’assessorament jurídic, recursos administratius i litigis relacionats amb la plantilla.

El sindicat considera necessari fiscalitzar l’ús dels fons públics i conèixer l’abast d’una externalització que, al seu parer, contrasta amb la manca de recursos destinats a resoldre de manera estructural els problemes de la Policia Local.

“Mentre la Policia Local afronta una manca d’efectius i problemes de cobertura dels serveis, l’Ajuntament ha d’explicar amb transparència quants diners públics està destinant a advocats i assessors externs i per què aquests recursos no s’estan utilitzant per solucionar el conflicte de fons”, reclama CSIF.

Preocupació per l’ús recurrent d’agents interins

CSIF mostra també la seva preocupació pel recurs continuat a personal interí per garantir les necessitats ordinàries del servei.

La manca d’efectius està obligant, segons el sindicat, a modificar torns i recórrer de manera reiterada a agents interins per mantenir els serveis mínims. CSIF reclama que aquesta situació no es converteixi en una solució permanent per cobrir necessitats estructurals de plantilla.

El sindicat també demana garanties sobre la formació i preparació del personal interí, així com una planificació estable que permeti reduir la rotació i millorar l’organització del servei.

Per a CSIF, la solució passa per abordar de manera estructural el dèficit d’efectius, consolidar una plantilla suficient i garantir que tots els agents disposin de la formació necessària per a les funcions que desenvolupen.

Un informe de riscos psicosocials que, segons CSIF, continua sense resoldre’s

L’organització sindical recorda que l’avaluació oficial de riscos psicosocials de 2022 ja advertia d’un escenari especialment preocupant. A més dels elevats nivells de càrrega de treball i manca de participació i supervisió, el 36,3% de la plantilla apareixia afectada per factors relacionats amb violència psicològica, amenaces, aïllament o desqualificacions.

CSIF denuncia que, malgrat l’evidència recollida en aquell informe, no s’han abordat de manera suficient les causes que hi ha darrere del deteriorament de la salut laboral dels agents.

El sindicat reclama a l’Ajuntament que adopti les mesures preventives corresponents i que Recursos Humans actuï per resoldre el conflicte en lloc de limitar-se a gestionar-ne les conseqüències.

Conflicte per la nocturnitat i reclamació del compliment de les sentències

Un dels principals focus de conflicte es troba en el no pagament de la nocturnitat i altres compensacions salarials que CSIF vincula a resolucions judicials del TSJC.

L’organització sindical exigeix a l’Ajuntament de Palamós que aboni les quantitats degudes, executi les resolucions judicials corresponents i obri una negociació real amb la representació dels treballadors.

CSIF considera que mantenir obert aquest conflicte està contribuint al deteriorament del clima laboral i agreujant una situació que ja afecta l’organització dels serveis.

L’organització sindical lamenta els inconvenients que la decisió de no fer hores extraordinàries pugui ocasionar a la ciutadania, però recorda que la cobertura ordinària dels serveis s’ha de garantir mitjançant una plantilla suficient i unes condicions laborals adequades, i no mitjançant la disponibilitat extraordinària i permanent dels agents.

CSIF reclama a l’Ajuntament de Palamós que abandoni una gestió basada en solucions temporals, compleixi les resolucions judicials, reforci la plantilla i obri una negociació efectiva per garantir unes condicions laborals dignes i, alhora, un servei de Policia Local segur i de qualitat per a tota la ciutadania.

CSIF denuncia que l’Ajuntament de Palamós externalitza el càlcul dels endarreriments de la Policia Local tot i tenir sis sentències fermes del TSJC

gisela.sese.echevarria — Wed, 23 Sep 26 14:04:00 CEST

Prensa y ComunicaciónGirona Image

El sindicat qüestiona que Recursos Humans i Secretaria al·leguin falta de temps per aplicar unes resolucions judicials sobre els complements de nocturnitat i vacances de la Policia Local i reclama transparència sobre el cost d’advocats i consultores externes

Girona, 23 de setembre de 2026.— La gestió de les sentències fermes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre els complements de nocturnitat i vacances de la Policia Local ha portat l’Ajuntament de Palamós a externalitzar el càlcul dels endarreriments que han de percebre els agents, una decisió que la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) considera injustificada i que pot estar generant un cost innecessari per a les arques municipals.

El sindicat denuncia que els serveis de Recursos Humans i Secretaria de l’Ajuntament al·leguen falta de temps per fer uns càlculs salarials que, segons CSIF, venen determinats per sis sentències fermes del TSJC. Paral·lelament, el consistori ha recorregut a serveis externs d’assessorament jurídic i a una consultora privada per abordar una qüestió que el sindicat considera que s’hauria de poder resoldre amb mitjans municipals.

“No és raonable que un Ajuntament al·legui falta de temps per aplicar unes sentències fermes mentre destina milers d’euros de diners públics a contractar externament treballs que formen part de la gestió ordinària de l’Administració”, assenyala CSIF.

L’organització sindical qüestiona, a més, les primeres quantificacions realitzades en el marc dels incidents d’execució de sentència corresponents a tres agents. A parer de CSIF, les quantitats proposades inicialment per l’Ajuntament se situaven molt per sota del que correspondria aplicar d’acord amb les resolucions judicials, motiu pel qual els serveis jurídics del sindicat estan preparant la seva pròpia resposta i càlcul per aportar-los al jutjat contenciós administratiu.

CSIF reclama saber quants diners públics s’han destinat a assessorament extern

A la controvèrsia sobre l’execució de les sentències s’hi suma, segons el sindicat, el cost de les externalitzacions. CSIF ha registrat una petició formal de transparència a l’empara de la Llei 19/2014 per conèixer i desglossar les factures abonades per l’Ajuntament a advocats, gabinets jurídics i empreses de consultoria vinculades a aquest procediment.

El sindicat considera especialment rellevant conèixer el cost acumulat d’aquestes contractacions i determinar si s’han produït duplicitats entre els treballs realitzats pels serveis municipals i els encarregats posteriorment a empreses externes.

CSIF assenyala, a més, que la consultora contractada ara per recalcular els conceptes salarials és la mateixa empresa que ja treballa per a l’Ajuntament en la revisió de la Relació de Llocs de Treball (RLT), circumstància que, segons el sindicat, s’ha d’explicar públicament per garantir la màxima transparència sobre el procés.

“Els treballadors no poden ser els qui paguin les conseqüències d’una gestió que es prolonga en el temps, ni els ciutadans poden assumir costos externs derivats d’una falta de capacitat o de planificació interna. El que reclamem és que les sentències es compleixin correctament, que es pagui el que correspon als policies i que s’expliqui fins a l’últim euro gastat”, afirma CSIF.

El sindicat estudia traslladar el cas a la Sindicatura de Comptes

CSIF adverteix que, si l’equip de govern no ofereix explicacions suficients sobre la gestió del procediment i els costos derivats de les externalitzacions, el sindicat estudiarà traslladar la informació a la Sindicatura de Comptes i a les instàncies judicials que corresponguin, perquè es determini si existeixen responsabilitats per la gestió realitzada.

Mentrestant, els serveis jurídics de CSIF treballen en l’elaboració del càlcul que consideren correcte per defensar davant del jutjat els drets econòmics dels agents afectats.

CSIF reclama a l’Ajuntament de Palamós que deixi de dilatar l’execució d’unes sentències fermes, garanteixi l’abonament íntegre de les quantitats que corresponguin als policies locals i doni comptes sobre l’ús de diners públics: les sentències s’han de complir i la gestió municipal ha d’estar al servei dels treballadors i de la ciutadania.

La sanitat pública catalana s’inunda. CSIF alerta que els hospitals de l’ICS no estan preparats per afrontar episodis de pluges intenses i exigeix inversions urgents

gisela.sese.echevarria — Thu, 17 Sep 26 13:31:00 CEST

Prensa y ComunicaciónGirona Image

El sindicat denuncia que les pluges tornen a evidenciar les deficiències de les infraestructures de l’ICS: fa 15 dies va ser el Joan XXIII i aquesta nit, Vall d’Hebron, amb afectacions als baixos dels seus tres edificis i en zones hospitalàries

Barcelona, 17 de setembre de 2026. – Primer va ser l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Quinze dies després, Vall d’Hebron. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) torna a posar el focus sobre l’estat de les infraestructures dels hospitals públics catalans després que les pluges torrencials d’aquesta nit hagin provocat noves afectacions al complex hospitalari barceloní.

Segons denuncia CSIF, l’episodi ha afectat els baixos dels tres edificis de Vall d’Hebron, a més de provocar incidències en diferents zones hospitalàries, incloses plantes d’hospitalització. Per al sindicat, la successió d’episodis demostra que les infraestructures sanitàries no poden continuar depenent d’actuacions puntuals quan apareix una incidència.

“A aquest pas, la Generalitat haurà d’enviar un ES-Alert no només per dir-nos que no sortim al carrer quan plogui amb intensitat, sinó també per advertir-nos que tinguem cura dins dels mateixos hospitals”, adverteix CSIF.

El sindicat reclama al Govern i a l’Institut Català de la Salut (ICS) una dotació pressupostària urgent i suficient per renovar, ampliar i mantenir els centres hospitalaris públics. CSIF considera que no es pot normalitzar que cada episodi de pluges intenses torni a posar de manifest problemes en unes instal·lacions que han de ser, abans que res, segures per als pacients i els treballadors.

“Fa 15 dies era Joan XXIII i ara és Vall d’Hebron”

CSIF recorda que fa tot just 15 dies ja va denunciar les afectacions provocades per la pluja a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Ara, l’episodi registrat a Vall d’Hebron torna a situar les infraestructures hospitalàries al centre del debat.

“Fa 15 dies era Joan XXIII i ara és Vall d’Hebron. No volem esperar al pròxim hospital, a la pròxima tempesta o al pròxim incident per tornar a reclamar inversions. Cal actuar abans que es produeixi un problema més greu”, assenyala el sindicat.

Per a CSIF, Catalunya s’enfronta, a més, a una realitat evident: ha augmentat la població i, amb ella, les necessitats assistencials, però les infraestructures hospitalàries no han evolucionat al mateix ritme.

Els hospitals de l’ICS suporten cada vegada més activitat i pressió assistencial, mentre molts dels seus edificis tenen dècades d’antiguitat i necessiten actuacions de renovació, ampliació i manteniment.

“No n’hi ha prou amb augmentar l’activitat assistencial si no s’inverteix també en els edificis on aquesta activitat s’ha de desenvolupar. Volem hospitals moderns, segurs i dimensionats per a la població que han d’atendre”, reivindica CSIF.

CSIF exigeix que els pròxims pressupostos incloguin les inversions

Davant d’aquesta situació, el sindicat reclama que els pròxims pressupostos de la Generalitat incorporin una aposta clara per les infraestructures sanitàries públiques, amb planificació pluriennal i recursos suficients.

CSIF exigeix:

Inversions per als nous projectes hospitalaris que necessita Catalunya.
Ampliacions dels centres que han quedat petits davant el creixement de població.
Renovació d’edificis i instal·lacions antigues.
Un pla extraordinari de manteniment preventiu de cobertes, falsos sostres, façanes, canalitzacions i sistemes d’evacuació d’aigües.
Adaptació dels hospitals davant d’episodis meteorològics extrems.
Recursos suficients per garantir la seguretat de pacients, professionals i usuaris.

El sindicat reclama a la Generalitat que deixi d’actuar únicament quan apareix una avaria, una inundació o una nova incidència i que estableixi una planificació real de les infraestructures sanitàries a llarg termini.

Perquè, per a CSIF, la fotografia d’aquestes darreres setmanes és difícil d’ignorar: fa 15 dies, Joan XXIII; aquesta nit, Vall d’Hebron.

“No esperem al pròxim hospital. La seguretat dels pacients i dels professionals ha de ser una prioritat pressupostària. És hora d’invertir en els hospitals de l’ICS. És hora d’invertir en la sanitat pública”, conclou CSIF.

****S’adjunta vídeo d’aquesta nit a Vall d’Hebron

https://www.youtube.com/watch?v=5s1oL2Ou_fc

CSIF se vuelve a movilizarse en Cataluña por la falta de personal, la precariedad y el incumplimiento del acuerdo marco en Correos

gisela.sese.echevarria — Thu, 17 Sep 26 11:29:00 CEST