Cataluña - Administración de Justicia

CSIF Prisiones Cataluña celebra el reconocimiento de los trabajadores penitenciarios como agentes de la autoridad y desmonta los argumentos de la Generalitat para excluir al personal laboral y de oficinas

gisela.sese.echevarria — Thu, 11 Jun 26 14:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Administración de Justicia Image

• La reforma reconoce una reivindicación histórica del colectivo penitenciario y refuerza la protección jurídica de todos los trabajadores.

• CSIF siempre defendió que la inclusión del personal laboral y de oficinas era jurídicamente viable frente a los argumentos del Departamento de Justicia y Calidad Democrática.

Barcelona, 11 de junio de 2026.- CSIF Prisiones Cataluña celebra la aprobación por parte del Congreso de los Diputados del reconocimiento de los trabajadores penitenciarios como agentes de la autoridad, una reivindicación histórica que supone un avance fundamental en la protección jurídica y profesional de quienes desarrollan su labor en los centros penitenciarios.

Este reconocimiento supone, entre otras novedades, que quienes agredan a un trabajador penitenciario podrán enfrentarse a las penas previstas en el Código Penal para los atentados contra agentes de la autoridad, reforzando así la protección de un colectivo que desempeña su trabajo en un entorno especialmente complejo y exigente.

La modificación legislativa incorpora importantes garantías para los trabajadores penitenciarios. En concreto, la consideración de agente de la autoridad para los trabajadores de prisiones supone:

• Reconocimiento legal ante todas las administraciones.

• Sus informes serán base suficiente para adoptar resoluciones, salvo prueba de lo contrario.

• Compensación económica por parte de la Administración en caso de daños personales o materiales sufridos durante el servicio.

• Garantía de separación del resto de detenidos en traslados o ingresos en prisión.

• Formación específica teórica y práctica obligatoria por parte de la Administración.

• Garantías de seguridad para todos los trabajadores, incluyendo el personal laboral.

La aprobación de esta reforma supone un reconocimiento a la labor de todos los profesionales penitenciarios. “Desde CSIF Prisiones Cataluña nos alegramos enormemente de la consecución de este reconocimiento y, especialmente, de que se haya demostrado de manera definitiva que nuestras pretensiones de incluir al personal laboral y al personal de oficinas dentro de estas garantías no tenían ningún impedimento jurídico”, apuntan desde el sindicato.

Durante años, el Departamento de Justicia y Calidad Democrática de la Generalitat de Catalunya intentó trasladar a los trabajadores que dicha inclusión no era posible desde el punto de vista legal. “Hoy queda acreditado que aquellos argumentos carecían de fundamento y que la exclusión de estos colectivos respondía a una interpretación restrictiva e injustificada que CSIF combatió desde el primer momento”.

“Nuestra organización siempre defendió que todos los profesionales que prestan servicio en los centros penitenciarios forman parte de la institución penitenciaria y están expuestos, en mayor o menor medida, a situaciones de riesgo derivadas de su actividad profesional. Por ello, no existía ninguna razón jurídica que justificara establecer trabajadores de primera y de segunda dentro del sistema penitenciario”.

CSIF manifestó desde el primer momento que no iba a quedarse de brazos cruzados ante esta situación y que llegaría hasta el final para defender los derechos de todos los colectivos afectados.

“No obstante, este avance debe ser solo el principio. Los centros penitenciarios catalanes continúan sufriendo importantes problemas estructurales relacionados con la falta de personal, el incremento de la conflictividad, las agresiones a trabajadores y el deterioro progresivo de las condiciones laborales”.

Por ello, CSIF exige al Departamento de Justicia y Calidad Democrática que abandone definitivamente las interpretaciones restrictivas que han perjudicado a distintos colectivos profesionales y que impulse las medidas necesarias para garantizar la seguridad, la dignidad profesional y el reconocimiento efectivo de todos los trabajadores penitenciarios de Cataluña.

CSIF critica el cessament del director del Centre Penitenciari de Puig de les Basses i mostra el seu suport a tota la plantilla

gisela.sese.echevarria — Tue, 05 May 26 14:33:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Administración de Justicia Image

Girona, 5 de maig de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) informa que avui la plantilla del Centre Penitenciari de Puig de les Basses (Girona) s’ha concentrat en suport al director del centre després del seu cessament, una decisió que el sindicat considera injustificada i motivada per pressions externes.

CSIF denuncia que el cessament del director respon més a la necessitat de donar resposta a determinats “lobbies” i entitats subvencionades que no pas a una anàlisi rigorosa dels fets ocorreguts al centre. En aquest sentit, el sindicat considera que s’ha utilitzat aquesta figura com a “cap de turc” davant la pressió mediàtica generada arran dels recents suïcidis d’interns.

Des del sindicat es recorda que, en els darrers mesos, s’han produït diversos incidents amb resultat de mort per suïcidi al centre penitenciari. CSIF subratlla que es tracta de situacions dramàtiques que responen a circumstàncies personals dels interns i que, en cap cas, poden ser atribuïdes a la responsabilitat directa dels professionals ni de la direcció del centre.

Així mateix, CSIF qüestiona l’eficàcia de determinats programes impulsats des de l’Administració, com el Programa de Prevenció de Suïcidis (PPS), que considera més orientats a la projecció pública que no pas a una resposta real i efectiva a aquesta problemàtica.

El sindicat denuncia també la manca de lideratge per part dels responsables de la Secretaria General de Serveis Penitenciaris i de la Direcció General, a qui retreu no haver defensat la professionalitat dels treballadors del sistema penitenciari davant acusacions greus formulades per determinades organitzacions.

CSIF vol posar en valor la tasca dels professionals penitenciaris, que desenvolupen la seva feina amb rigor, responsabilitat i respecte als drets humans, sovint en condicions de gran complexitat. En especial, destaca la feina dels treballadors destinats a unitats com el DERT, que afronten diàriament situacions de risc i han evitat nombrosos intents de suïcidi gràcies a la seva actuació diligent.

El sindicat considera que la destitució del director del centre no només és injusta, sinó que suposa un greuge per a tota la plantilla, ja que posa en qüestió la seva tasca i professionalitat.

Finalment, CSIF reclama una revisió profunda de la gestió dels Serveis Penitenciaris i no descarta exigir responsabilitats a la cúpula directiva, a qui considera responsable de la situació actual.

CSIF continuarà defensant els drets i la dignitat dels professionals penitenciaris i exigint decisions basades en criteris tècnics i no en pressions externes.

CSIF insta l’Administració Penitenciària a actuar davant el repunt de violència a Brians 2

gisela.sese.echevarria — Tue, 21 Apr 26 10:51:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Administración de Justicia Image

CSIF denuncia que treballar a les presons esdevé un risc cada cop més gran davant l’augment d’agressions, la proliferació d’armes blanques i la manca de mesures de seguretat eficaces

Barcelona, 21 d’abril de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia els greus incidents ocorreguts divendres i dissabte passat al Centre Penitenciari de Brians 2, que evidencien una preocupant escalada de violència i un alarmant deteriorament de la seguretat al centre penitenciari.

Durant la jornada de dissabte, la germana d’un intern amb un ampli historial d’agressions va intentar accedir al centre per realitzar una comunicació. Va ser interceptada en portar presumptament substàncies prohibides (pols blanca i substància marronosa), per la qual cosa se li va denegar l’accés i va ser posada a disposició dels Mossos d’Esquadra.

Hores després, l’intern, en no rebre aquestes substàncies, va protagonitzar un greu episodi de violència al seu mòdul, agredint un altre intern amb un objecte punxant manipulat. Durant el seu posterior trasllat al departament de sancionats (DS), se li van intervenir més objectes punxants, posant novament en greu risc la integritat física dels funcionaris.

Així mateix, divendres es va viure una altra situació d’extrema tensió en un mòdul diferent, amb un enfrontament entre interns de diferents grups que va acabar amb una nova agressió amb objectes punxants.

Segons CSIF, “aquests fets no són aïllats, sinó que reflecteixen una realitat cada cop més perillosa dins del centre, caracteritzada per la proliferació d’armes blanques artesanals als mòduls, l’increment de la conflictivitat interna, la insuficiència de mitjans i personal i la manca de mesures eficaces per part de l’Administració”.

El sindicat adverteix que la situació és insostenible i que s’està posant en risc la vida dels treballadors penitenciaris.

Per això, CSIF exigeix de manera immediata “el reforç urgent de la plantilla, controls més estrictes per evitar l’entrada de substàncies i objectes prohibits, l’adopció de mesures contundents davant interns d’alta conflictivitat i actuacions reals per frenar la proliferació d’armes dins del centre”.

Així mateix, el sindicat ha subratllat que “no es pot normalitzar la violència ni la inseguretat, ni permetre que es continuï posant en perill els professionals penitenciaris”.

Finalment, CSIF considera que la inacció de l’Administració ja no és només preocupant, sinó irresponsable, i adverteix que cada dia sense mesures efectives acosta més una situació que pot derivar en conseqüències irreparables.

CSIF denuncia greus fallades de seguretat i un model penitenciari que posa en risc la ciutadania i els professionals

gisela.sese.echevarria — Mon, 30 Mar 26 10:37:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCataluña - Administración de Justicia Image

Un intent de fugida a Brians 2 i el cas de l’agressor de Montjuïc evidencien deficiències estructurals, manca de mitjans i una política penitenciària excessivament permissiva

Barcelona, 30 de març de 2026.– La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) alerta de la greu situació que travessa el sistema penitenciari a Catalunya arran dels darrers esdeveniments ocorreguts al Centre Penitenciari Brians 2 i del cas de l’intern vinculat a l’agressió sexual a la zona de Montjuïc.

La nit del 29 de març, dos interns del Departament Especial de Règim Tancat (DERT) de Brians 2 van aconseguir sortir de la seva cel·la després de manipular el plafó i accedir a la planta tècnica, portant objectes contundents com pals manipulats i una barra de ferro. Tot i que no existia una possibilitat real de fugida, l’incident va evidenciar greus fallades en els sistemes de seguretat, ja que les alarmes no es van activar a causa de deficiències que, segons CSIF, “fa temps que no es resolen”.

La ràpida intervenció i la professionalitat del personal penitenciari van permetre controlar la situació sense conseqüències majors. Tanmateix, el sindicat denuncia que aquest episodi torna a posar de manifest la manca de mitjans materials, el mal estat dels sistemes de seguretat i la insuficient dotació de personal als mòduls de règim especial.

Paral·lelament, CSIF assenyala que el recent cas de l’intern de Quatre Camins, principal sospitós d’una agressió sexual comesa al febrer a Montjuïc mentre gaudia de permisos penitenciaris, no és un fet aïllat, sinó el reflex d’un model penitenciari “excessivament permissiu i allunyat del criteri tècnic professional”.

Segons el sindicat, l’actual política penitenciària ha derivat en un increment de permisos, progressions de grau i beneficis que, en alguns casos, no es corresponen amb la perillositat o reincidència dels interns. Aquesta situació, adverteixen, genera inseguretat i posa en risc tant la ciutadania com els mateixos treballadors.

CSIF denuncia, a més, pressions cap als professionals penitenciaris per flexibilitzar criteris tècnics, així com una pèrdua progressiva d’autoritat dins del sistema. A això s’hi suma la manca d’execució d’expulsions d’interns estrangers en els casos previstos per la llei, fet que, segons el sindicat, agreuja la problemàtica.

Davant d’aquest escenari, CSIF exigeix:

• El reforç immediat de les mesures de seguretat estructural als centres penitenciaris.
• La reparació i el correcte funcionament dels sistemes d’alarma.
• Un increment urgent de les plantilles, especialment als mòduls de règim especial.
• El respecte al criteri tècnic dels professionals penitenciaris.
• L’aplicació efectiva de la normativa vigent en matèria d’expulsió d’interns estrangers en els casos contemplats.

El sindicat reclama a l’Administració que abandoni polítiques “basades en criteris ideològics” i prioritzi la seguretat, tant dels treballadors com del conjunt de la ciutadania.

“Els professionals penitenciaris estan garantint la seguretat en condicions cada cop més precàries. És imprescindible dotar-los dels recursos i el suport necessaris”, conclou CSIF.

CSIF denuncia que els presos compleixen els treballs en benefici de la comunitat dins de la presó i no al servei de la societat

gisela.sese.echevarria — Thu, 19 Mar 26 09:16:00 CET

Prensa y ComunicaciónCataluña - Administración de Justicia Image

El sindicat adverteix que la mesura elimina la seva funció social i sobrecarrega el personal penitenciari

Barcelona, 19 de març de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha denunciat la recent instrucció del Departament de Justícia que permet que els treballs en benefici de la comunitat (TBC) es realitzin dins dels centres penitenciaris mentre la persona condemnada ja compleix pena de presó.

Per a CSIF, aquesta mesura suposa una “greu desnaturalització” d’una eina clau de justícia restaurativa. Els TBC estan concebuts com una contribució directa a la societat, orientada a reparar el dany causat mitjançant un retorn útil i visible a la comunitat. “Convertir-los en activitats internes dins de la presó elimina qualsevol benefici real per a la ciutadania i buida de contingut la seva finalitat”, adverteixen des del sindicat.

Tradicionalment, aquests treballs es desenvolupen en àmbits com el manteniment d’espais públics, el suport a entitats socials o activitats educatives i de sensibilització. Tanmateix, amb la nova instrucció, es transformen en tasques internes com el suport en biblioteques, escoles o tallers penitenciaris, cosa que, segons CSIF, “no suposa cap restitució social, sinó un reforç de serveis dins del mateix centre”.

El sindicat considera, a més, “incongruent” parlar de benefici per a la comunitat quan el treball es realitza exclusivament en l’entorn penitenciari i en favor d’altres persones internes. “Una pena pensada com a retorn social es converteix així en una simple prestació interna sense valor restauratiu”, subratllen.

Sobrecàrrega del personal penitenciari

CSIF també alerta de l’impacte directe d’aquesta mesura sobre les plantilles. La supervisió i control d’aquests treballs recaurà sobre el personal penitenciari, que ja pateix una elevada pressió assistencial, amb manca d’efectius, baixes sense cobrir i un increment constant de les càrregues de treball.

“Lluny de reforçar el sistema, aquesta decisió afegeix més pressió sobre uns professionals que ja estan al límit, sense cap tipus de reforç de recursos”, denuncien.

El sindicat critica que aquesta iniciativa respon a “ocurrències poc rigoroses i jurídicament qüestionables” que, sota el pretext d’innovar, acaben deteriorant el sistema de mesures penals alternatives.

Aposta per treballs útils per a la ciutadania

CSIF defensa que, si es vol preservar el sentit dels treballs en benefici de la comunitat, aquests han de continuar desenvolupant-se fora dels centres penitenciaris, en activitats amb impacte directe en la societat, com la neteja urbana, actuacions mediambientals o el suport a serveis municipals.

“Tot el que s’allunyi d’aquest model suposa renunciar al caràcter restauratiu de la pena i traslladar, una vegada més, les conseqüències de decisions errònies als professionals penitenciaris”, conclouen.

CSIF exige medidas urgentes para encauzar la grave situación que atraviesan los Tribunales de instancia

javier.jordan-de-urries.sagarna — Fri, 13 Mar 26 10:09:00 CET

En las jornadas de trabajo, que fueron inauguradas por el Secretario de Estado de Justicia Manuel Olmedo, han participado ponentes de diversa procedencia dentro del mundo de la administración de Justicia como Alejandro Asensio, presidente de la asociación PROLAJ, María Jesús Moro (portavoz del Grupo parlamentario popular en el Congreso de los Diputados), Aitor Cubo (Director General de Transformación Digital del Ministerio, Alejandra Alonso (Directora General de Justicia de la Comunidad de Madrid), Salvador González (Presidente del Consejo General de la Abogacía española).

A todos ellos, CSIF ha trasladado el desconcierto y malestar del personal de Justicia con la forma en la que se está implantando el nuevo modelo organizativo y sobre la que ya advirtió CSIF en varias ocasiones desde hace más de un año.

Más allá de la opinión que se tenga del modelo la conclusión final es que la ley de eficiencia tiene dos grandes carencias: la gestión del cambio y la falta de presupuestos.

Como conclusión de las jornadas, CSIF se reafirma en la necesidad de que las administraciones tomen medidas en relación con los siguientes aspectos.

Puesta en marcha de planes de formación sobre habilidades directivas. La falta de cultura directiva en la administración de Justicia está creando una situación de vacío en la dirección de lo servicios, áreas y equipos. Mandar no es sólo “dar órdenes” y cada vez es más importante la gestión de grupos, el uso de la inteligencia emocional y la planificación de recursos.

Puesta en marcha de planes de apoyo formativo al personal que ha cambiado de funciones y/o tareas con la puesta en marcha de planes presenciales y on-line de apoyo a la tramitación. CSIF volvió a insistir en la necesidad de programas de formación presencial “online” e “in situ”, así como planes formativos conjuntos de Letrados y cuerpos generales que permitan eliminar barreras y la implantación de un verdadero trabajo en equipo sin superioridades morales de ningún tipo.

Adaptación de los programas de gestión procesal a la nueva organización. En este aspecto la situación de algunos ámbitos territoriales es lamentable con programas que muestran graves carencias para gestionar los procedimientos con la nueva organización en servicios, áreas y equipos.

Revisión de las relaciones de puestos de trabajo en dos sentidos: incremento de plantillas pues la justicia no sólo puede vivir de anuncios mediáticos de incremento de plazas judiciales o fiscales. En segundo lugar, profundizar en la especialización con la creación de equipos especializados por orden y especialidad de jurisdicción en el servicio común de tramitación. A estas alturas, que haya que seguir explicando que la materia concursal o la vigilancia penitenciaria no tienen nada que ver con la tramitación de cualquier otro procedimiento da vergüenza ajena.

Revisión de los protocolos de actuación con participación de los directores, jefes de área y de equipo para que sean verdaderos manuales de funcionamiento con disposición claras y sin las generalidades que nos estamos encontrando en su redacción.

Desatascar la situación de los procesos selectivos y concursos pendientes de resolver desde hace años. Esta situación impide una justicia eficiente ya mantiene la provisionalidad de cerca de 12.000 plazas y perjudica el desarrollo profesional y personal de miles de opositores. La solución es la creación de las unidades administrativas del artículo 439 LOPJ en todas las administraciones prestacionales.

Puesta en marcha del modelo de carrera profesional cuyo Real Decreto básico se está negociando con el Ministerio conforme al artículo 519 de la LOPJ y que es una de las claves de la gestión del cambio.

Finalmente, es imprescindible una actitud de escucha permanente de las administraciones a todos los colectivos de la Justicia y ahí está la Comisión de calidad prevista en la LOPJ y, finalmente, es esencial que, haya presupuestos cuanto antes y que la partida de Justicia se incremente cuando los haya.

Las reformas no acaban aquí: CSIF reclama, además, la necesidad de revisar la normativa de provisión de puestos de trabajo tanto la parte básica de aplicación a toda España como de su desarrollo normativo en cada ámbito, la modernización de los planes de actuación y de la productividad porque mutualizar los atascos no puede perjudicar a los que mejor trabajan y la revisión del sistema de guardias.
La reforma del modelo organizativo no servirá de nada si no se procede a la revisión de los perfiles profesionales de los cuerpos de Justicia, la redistribución y clarificación de funciones y su reconocimiento legal, laboral y retributivo.

CSIF acusa Afers Penitenciaris de censurar i coaccionar el personal penitenciari

gisela.sese.echevarria — Tue, 03 Feb 26 10:58:00 CET

Prensa y ComunicaciónCataluña - Administración de Justicia Image

El sindicat rebutja l’exigència d’autorització prèvia per parlar amb els mitjans de comunicació i adverteix d’una greu vulneració de la llibertat d’expressió i de l’acció sindical

Barcelona, 3 de març de 2026.–La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia l’extrema gravetat de la comunicació remesa ahir per la Direcció General d’Afers Penitenciaris al personal penitenciari, en la qual s’estableix l’obligació de disposar d’una autorització prèvia per a qualsevol intervenció en mitjans de comunicació o a les xarxes socials relacionada, directament o indirectament, amb la seva activitat professional, sota advertiments explícits de possibles sancions disciplinàries.

En aquesta comunicació, la Direcció General informa de l’existència d’un procediment obligatori d’autorització per a entrevistes, reportatges, declaracions o qualsevol participació pública vinculada a l’àmbit penitenciari. Segons aquest criteri, totes les sol·licituds dels mitjans s’han de canalitzar a través del Gabinet de Comunicació del Conseller de Justícia, que decideix si la intervenció és “d’interès per a l’Administració” i, si escau, designa el professional autoritzat a parlar en representació institucional.

El document prohibeix expressament acudir als mitjans de comunicació o difondre continguts a les xarxes socials per iniciativa pròpia sense autorització prèvia, i adverteix que la difusió d’informació coneguda per raó del càrrec —incloent-hi dades sobre persones internes, salut mental, risc suïcida, funcionament del servei o incidències— pot constituir faltes disciplinàries greus o molt greus, en funció del contingut i de les circumstàncies, apel·lant a l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i al deure de lleialtat, neutralitat i reserva.

Per a CSIF, no es tracta d’un simple recordatori normatiu, sinó “d’un intent deliberat de silenciar el personal penitenciari mitjançant la intimidació i la por, instaurat de facto un règim de censura prèvia absolutament incompatible amb un estat democràtic i amb els drets fonamentals dels empleats públics”.

La llibertat d’expressió no és una concessió administrativa

CSIF recorda que “el personal penitenciari no perd els seus drets constitucionals pel fet de ser empleat públic. La llibertat d’expressió és un dret fonamental plenament vigent i no pot quedar sotmès a l’autorització prèvia de cap gabinet polític ni òrgan directiu”.

“El personal penitenciari no és propietat de l’Administració. No som súbdits ni estem sotmesos a obediència ideològica. Som professionals amb criteri propi i amb el dret —i el deure— de denunciar situacions que afecten la seguretat, les condicions laborals i el correcte funcionament del servei públic”, subratlla el sindicat.

Exigir permisos previs és censura, i la censura és il·legal

CSIF denuncia que obligar a fer passar qualsevol intervenció pública pel filtre del Gabinet de Comunicació del Conseller suposa un control polític del discurs, especialment greu quan el que es pretén és impedir o desincentivar denúncies legítimes sobre:

la inseguretat als centres penitenciaris,
la manca de recursos humans i materials,
decisions directives errònies,
riscos laborals greus,
o el deteriorament del servei penitenciari.

“Denunciar aquests fets no constitueix deslleialtat institucional, sinó una responsabilitat professional, ètica i sindical”.

Amenaces disciplinàries com a eina de por

El sindicat alerta del caràcter intimidatori del comunicat, que utilitza conceptes jurídics amplis i advertiments genèrics sobre possibles faltes greus o molt greus amb l’objectiu de fer callar el personal, impedir la denúncia pública i imposar un relat únic i oficial, protegint la imatge de la Direcció General en lloc d’afrontar els problemes reals del sistema penitenciari.

Els límits legals ja existeixen i són a posteriori

CSIF recorda que “el personal penitenciari coneix i respecta els límits legals vigents: el deure de reserva sobre informació confidencial, la protecció de dades sensibles, la seguretat dels centres o la prohibició de parlar en nom de l’Administració sense autorització”.

“Tanmateix, fora d’aquests supòsits concrets i taxats, l’expressió d’opinions personals, professionals o sindicals és lliure i intocable. Qualsevol altra interpretació constitueix un clar abús de poder”.

Especial protecció de l’acció sindical

Quan aquestes expressions es realitzen en el marc de l’acció sindical, la protecció jurídica és encara més gran. Intentar sancionar o intimidar representants sindicals per denunciar condicions laborals pot suposar una vulneració greu dels drets fonamentals dels treballadors, amb conseqüències jurídiques per als responsables.

CSIF: “No callarem”

CSIF no acceptarà censura, amenaces ni controls polítics sobre la veu del personal penitenciari.
El sindicat adverteix que, si la Direcció General d’Afers Penitenciaris persisteix en aquesta deriva autoritària, hi haurà resposta sindical, jurídica i pública.

“Perquè el problema no és que el personal parli. El problema és tot el que es vol amagar”, conclou CSIF

CSIF denuncia que les agressions a les presons catalanes augmenten un 15 % en un any: 699 atacs el 2025

gisela.sese.echevarria — Mon, 02 Feb 26 11:41:00 CET

Prensa y ComunicaciónCataluña - Administración de Justicia Image

CSIF acusa el Departament de Justícia de maquillar les dades mentre es disparen les agressions i alerta d’una concentració especialment greu a Brians 1 (250 agressions), Brians 2 (125), Puig de les Basses (77) i el Centre de Joves (70)

Barcelona, 2 de febrer de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que durant l’any 2025 es van registrar 699 agressions al personal penitenciari a les presons catalanes, segons les dades oficials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Una xifra que confirma que la violència als centres penitenciaris no és un fet aïllat, sinó un problema estructural i cronificat que continua posant en risc la seguretat i la salut laboral dels treballadors.

Del total d’agressions registrades, 47 van ser greus i 652 lleus, sobre una població de 14.512 persones internes. Això suposa 3,1 agressions greus, 6 agressions lleus i 37,6 agressions sense lesió per cada 1.000 interns, unes dades que, segons CSIF, evidencien una exposició constant del personal a situacions de violència, encara que moltes no derivin en baixa mèdica.

CSIF alerta que, malgrat una aparent baixada de les agressions greus respecte al 2024, les agressions lleus continuen augmentant i es consoliden com una forma de violència normalitzada dins dels centres. “La reducció de la gravetat administrativa no implica un menor impacte real: al darrere hi ha amenaces, cops, estrès acumulat i desgast psicològic”, subratlla el sindicat.

El sindicat també denuncia canvis en la manera de presentar i comptabilitzar les dades oficials, com l’eliminació de l’ítem de temptativa d’agressió o l’ús de ràtios i percentatges en lloc de xifres absolutes, fet que dificulta la comparació amb anys anteriors i distorsiona la percepció real del problema. “No és un canvi tècnic innocent, és una manera de suavitzar una realitat que continua sent molt greu”, adverteix CSIF.

L’informe recull també 114 incidents de conducta sexista, 22 agressions qualificades com a psiquiàtriques, 9 agressions físiques o verbals, 3.815 alteracions de l’ordre, 67 incendis, 1.982 agressions entre interns i 2.327 incidents de violència autodirigida. Per a CSIF, aquest volum d’incidents confirma que el sistema penitenciari català opera en un escenari de tensió permanent, que recau directament sobre el personal.

Els centres penitenciaris més conflictius són Brians 1 (250 agressions), Brians 2 (125), Puig de les Basses (77) i el Centre de Joves (70).

En aquest context, CSIF recorda que el reconeixement del personal penitenciari com a agents de l’autoritat, debatut recentment al Parlament de Catalunya, és una mesura imprescindible i llargament reivindicada. “No es tracta d’un privilegi, sinó d’una eina bàsica de protecció jurídica, de reforç del principi d’autoritat i de dignitat professional”, assenyala l’organització sindical.

CSIF exigeix al Departament de Justícia mesures urgents i efectives: reforç de plantilles, millora dels protocols de seguretat, transparència en les dades i una política clara de tolerància zero davant qualsevol tipus d’agressió. “La violència no pot continuar formant part del paisatge quotidià de les presons. Normalitzar-la és abandonar-nos”, conclou el sindicat.

CSIF aconsegueix que el Parlament reconegui el personal penitenciari com a agents de l’autoritat

gisela.sese.echevarria — Thu, 29 Jan 26 08:57:00 CET

Prensa y ComunicaciónCataluña - Administración de Justicia Image

Per al sindicat, aquest és un primer pas cap a la dignificació i la protecció jurídica del col·lectiu penitenciari

Barcelona, 29 de gener de 2026.- Avui el Parlament de Catalunya ha aprovat la proposició de llei que reconeix la condició d’agents de l’autoritat al personal funcionari i directiu dels centres penitenciaris, una reivindicació històrica impulsada i defensada per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF).

Aquest reconeixement suposa una protecció penal reforçada davant les agressions, la presumpció de veracitat dels informes i comunicats de fets, així com altres efectes jurídics equiparables als dels cossos policials.

La llei incorpora també el principi d’indemnitat, que estableix que l’Administració indemnitzarà les lesions o els danys materials patits pel personal penitenciari en l’exercici de les seves funcions, una demanda reiterada per CSIF davant l’elevat nivell de risc existent als centres.

CSIF valora positivament que, mitjançant esmenes, s’hagi pogut corregir la proposta inicial presentada pel PSC, que era incompleta en no incloure tot el personal penitenciari. Gràcies a aquestes esmenes, finalment s’ha incorporat el personal de tractament, un col·lectiu imprescindible per al funcionament dels centres i també exposat a situacions de risc.

El sindicat també va defensar la incorporació del personal laboral a través d’una altra esmena, que no ha estat admesa pel seu difícil encaix jurídic, una dificultat que es repeteix en la proposta que actualment s’està tramitant al Congrés dels Diputats. Tot i així, CSIF no renuncia a aquest objectiu i continuarà treballant per aconseguir el reconeixement com a autoritat del personal laboral, explorant totes les vies legals possibles.

CSIF vol agrair el suport dels grups parlamentaris del PSC, Junts, PP, Vox i Aliança Catalana, que han votat a favor d’aquesta iniciativa i han fet possible un avanç real en la protecció jurídica del personal penitenciari.

Per contra, Comuns, CUP i ERC hi han votat en contra. CSIF considera especialment greu la posició d’ERC que, després d’haver estat responsable dels serveis penitenciaris de Catalunya a l’anterior legislatura, ha negat aquest reconeixement a un col·lectiu clarament exposat i agredit.

“Aquesta postura contrasta amb el fet que ERC sí que votés a favor del reconeixement com a agents de l’autoritat del personal sanitari i docent quan el debat es va produir al Congrés dels Diputats, una incoherència que posa de manifest el menyspreu d’aquest partit envers el personal penitenciari”, declaren des del sindicat.

“Aquest acord és fruit d’anys de reivindicació, mobilització i pressió sindical liderada per CSIF, però també posa de manifest, un cop més, qui està al costat del personal penitenciari i qui li gira l’esquena”.

“El personal penitenciari és un col·lectiu agredit, exposat i sistemàticament invisibilitzat, sovint utilitzat com a boc expiatori ideològic per aquells que no trepitgen els centres ni assumeixen responsabilitats en matèria de seguretat. CSIF recorda que es tracta de professionals públics essencials, que garanteixen la seguretat dels centres, protegeixen drets fonamentals i treballen cada dia perquè la reinserció sigui una realitat”, conclouen des de CSIF.