Catalunya

CSIF alerta que el 96,9% del professorat desplaçat pateix afectacions en la salut i exigeix mesures urgents abans de les adjudicacions

Gisela Sesé Echevarría — Mon, 01 Jun 26 10:09:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat presenta al Departament una diagnosi amb 128 respostes i reclama criteris preventius, reubicacions i transparència per evitar desplaçaments forçosos

Barcelona 1 de juny de 2026.- CSIF Educació Catalunya ha presentat al Departament d’Educació i Formació Professional un informe de diagnosi sobre l’impacte laboral i psicosocial del professorat desplaçat, elaborat a partir de 128 respostes vàlides de docents afectats per adjudicacions lluny del seu domicili. L’estudi conclou que el problema té un impacte estructural i genera conseqüències laborals, econòmiques, familiars, psicològiques i pedagògiques que van més enllà d’una simple incidència administrativa.

L’informe dona continuïtat al requeriment presentat recentment pel sindicat en matèria de prevenció de riscos laborals, en el qual reclamava que la situació del professorat desplaçat sigui tractada com un risc psicosocial derivat de l’organització del treball.

Les dades recollides reflecteixen una situació especialment preocupant. El 96,9% del professorat enquestat afirma haver patit afectacions en la seva salut física o emocional, mentre que el 69,8% realitza més de 150 quilòmetres diaris entre l’anada i la tornada i el 84,8% dedica dues o més hores al dia al desplaçament. A més, el 57,8% assumeix un sobrecost mensual superior als 300 euros, arribant en molts casos a superar els 500 euros.

L’afectació sobre la salut també té conseqüències directes sobre el benestar i l’exercici professional. El 53,9% afirma haver estat de baixa mèdica o trobar-se actualment en aquesta situació, mentre que el 96,9% considera que l’actual sistema de desplaçaments perjudica la qualitat del servei educatiu.

David Aguilera Bagué, responsable del sector d’Educació de CSIF Catalunya, assenyala que: «Aquest informe posa xifres a una realitat que el professorat desplaçat fa temps que denuncia: no parlem d’una molèstia puntual, sinó d’un problema estructural que afecta la salut, la conciliació, l’economia familiar i la qualitat del servei educatiu».

Segons Aguilera: «El Departament no pot continuar tractant els desplaçaments forçosos com una conseqüència inevitable de les adjudicacions. Quan hi ha docents que fan centenars de quilòmetres diaris, amb fatiga, risc viari, sobrecost econòmic i afectació emocional, l’Administració té l’obligació d’avaluar aquest risc i adoptar mesures preventives».

L’informe també posa el focus en la gestió de les vacants. El 66,9% de les persones enquestades assegura conèixer vacants més pròximes al seu domicili o compatibles amb la seva especialitat que van aparèixer durant el curs, però el 72,6% afirma que aquestes places no es van utilitzar per intentar la seva reubicació.

Per a CSIF, aquesta dada evidencia una important manca de resposta organitzativa. El sindicat reclama que les vacants derivades de jubilacions, excedències, baixes, renúncies, ampliacions de plantilla o comissions de serveis siguin revisades de manera prioritària per reduir els desplaçaments greus abans d’adjudicar-les a altres col·lectius.

Una docent afectada, que ha preferit mantenir l’anonimat, resumeix així la situació: «No és només treballar lluny. És sortir molt d’hora, tornar esgotada, assumir una despesa que no et correspon i sentir que la teva vida familiar i la teva salut queden en un segon pla».

A més dels efectes econòmics i sobre la salut, l’estudi identifica elevats nivells d’ansietat, estrès per la incertesa, cansament persistent, sensació d’indefensió, por pel futur professional i conflictes familiars derivats dels llargs desplaçaments. També alerta de l’increment de la fatiga i del risc viari: el 69,3% assegura haver conduït cansat freqüentment i el 67,2% considera que el risc d’accident augmenta significativament.

CSIF exigeix al Departament una avaluació específica de riscos psicosocials per al professorat desplaçat, la incorporació de criteris preventius relacionats amb la proximitat, la conciliació i la salut laboral abans de les adjudicacions d’estiu, informació individualitzada per a cada docent afectat i un protocol de reubicació quan existeixin vacants compatibles més properes.

El sindicat recorda que la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals obliga l’Administració a garantir una protecció eficaç de la seguretat i la salut del personal treballador, també davant dels riscos derivats de l’organització del treball.

«El professorat desplaçat no pot continuar assumint en solitari les conseqüències d’una planificació deficient. Calen mesures concretes abans de les pròximes adjudicacions d’estiu», conclou Aguilera.

CSIF considera que les dades presentades obliguen el Departament a actuar amb urgència: la salut laboral del professorat desplaçat no pot esperar.

La plantilla de l'Agència Tributària continua les mobilitzacions en tota Espanya per una millora de les seves condicions laborals

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 28 May 26 12:18:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Barcelona, 28 de maig de 2026.- Els treballadors de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) reprenen demà arreu d’Espanya les aturades parcials d’una hora convocades per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, en tots els seus centres de treball per reclamar un augment de plantilla, millores en les condicions laborals i el compliment dels acords signats amb l’AEAT.

Les aturades tindran lloc demà d’11.00 h a 12.00 h a totes les oficines, seus i centres de treball de l’Agència Tributària arreu d’Espanya. Coincidint amb aquestes aturades, a la mateixa hora hi ha convocades concentracions davant les delegacions especials de l’AEAT a totes les comunitats autònomes.

A Barcelona, la concentració se celebrarà:

Dia: 29 de maig de 2026
Hora: d’11 a 12 hores
Lloc: Plaça del Doctor Letamendi 13-23, 08007 Barcelona

Aquesta mobilització forma part del calendari de protestes iniciat el passat 6 de maig amb una concentració davant la Secretaria d’Estat d’Hisenda, i que va continuar el 13 de maig amb una nova aturada parcial i noves concentracions; està previst que culmini el 8 de juny amb una vaga general a tots els centres de treball de l’AEAT arreu d’Espanya.

Aquestes mobilitzacions contra l’AEAT són conseqüència del bloqueig d’aquest organisme a la negociació en diferents qüestions en matèria de condicions laborals, com ara que la plantilla del Servei de Vigilància Duanera (SVA) sigui considerada professió de risc, la implantació de la carrera administrativa i professional o la regulació del teletreball. En aquest sentit, CSIF va interposar a l’abril un conflicte contra l’Agència Tributària.

La nostra organització denuncia, a més, la manca d’efectius a l’Agència Tributària i que la plantilla es troba desbordada i al límit. CSIF recorda també que el 2024 es va signar un acord amb l’AEAT en què es comprometia a revisar la carrera professional de tots els empleats, que des del 2019 manté bloquejada amb la corresponent pèrdua retributiva; implantar un règim de teletreball i incrementar la protecció institucional dels treballadors del SVA considerant-los professió de risc. CSIF denuncia que des d’aleshores no s’ha produït cap avenç.Final del formulario

CSIF retreu a VOX Tarragona el seu rebuig a estudiar la implantació de la jornada laboral de 35 hores per a la plantilla municipal

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 21 May 26 13:20:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat acusa Judith Gómez d’haver desaprofitat una oportunitat per corregir una desigualtat que obliga part del personal a treballar entre 10 i 14 dies més a l’any que la resta

Tarragona, 21 de maig de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha lamentat el vot en contra emès per la portaveu del Grup Municipal de VOX a l’Ajuntament de Tarragona, Judith Gómez, a la moció presentada en l’últim ple municipal per impulsar la implantació de la jornada ordinària de 35 hores setmanals per al personal municipal, organismes autònoms i empreses municipals.

Des de CSIF consideren que la regidora “ha desaprofitat una oportunitat per defensar una petita part de la plantilla municipal que, cada any, treballa entre 10 i 14 dies més que la resta de treballadors i treballadores de l’Ajuntament”.

L’organització sindical recorda que la moció aprovada es fonamenta en l’acord assolit per CSIF, juntament amb UGT i CCOO, amb el Govern de l’Estat, i que va obrir la porta a la recuperació de la jornada laboral de 35 hores. Després de la publicació de l’acord al BOE, CSIF va sol·licitar a l’Ajuntament de Tarragona iniciar la negociació per implantar aquesta mesura entre el personal que encara no gaudeix d’aquesta jornada reduïda, una petició que, segons denuncia el sindicat, encara no ha rebut resposta.

CSIF subratlla que una moció aprovada no suposa una aplicació automàtica de la mesura, sinó l’inici d’un procés de negociació i estudi. En aquest sentit, rebutja els arguments esgrimits per Judith Gómez, que va justificar el vot contrari al·legant la manca d’informació sobre el cost econòmic, el finançament i l’impacte en els serveis públics.

“La negociació implica precisament realitzar estudis específics, valorar necessitats i adaptar la mesura per garantir un millor servei a la ciutadania”, assenyalen des del sindicat. “Votar en contra suposa ni tan sols permetre que s’estudiï una proposta destinada a millorar les condicions laborals i avançar cap a una situació d’igualtat dins de la plantilla municipal”.

CSIF també recorda que els empleats i empleades públiques han perdut més d’un 21% de poder adquisitiu en els darrers anys i rebutja que la reivindicació de les 35 hores respongui a una voluntat de “treballar menys”.

“No és un caprici. Es tracta de garantir un tracte igualitari a les persones que treballen cada dia al servei de la ciutadania des de l’Ajuntament de Tarragona”, conclouen des de l’organització sindical.

España afronta el verano sin medios ni plantillas adecuadas para prevenir los incendios forestales

Juan Pedro Fernández Riau — Thu, 21 May 26 12:43:00 CEST

La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF), sindicato más representativo en las administraciones públicas y con presencia creciente en el sector privado, denuncia que las comunidades autónomas no están reforzando sus planes de prevención de incendios forestales. Esto supone una grave irresponsabilidad ya que nos arriesgamos a que se repita la situación del pasado año -el peor en cuanto a superficie forestal afectada del último decenio-, cuando se produjeron casi 8.200 incendios en toda España que arrasaron más de 354.000 hectáreas, según datos del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

Hoy, el ministro del Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha presidido la reunión del Comité Estatal de Coordinación y Dirección contra Incendios Forestales, y el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez, ha presentado la campaña de lucha contra incendios forestales

CSIF advierte de que la situación es preocupante teniendo en cuenta que en los cuatro primeros meses de 2026 -antes de la llegada del periodo estival y de las altas temperaturas- ya se han producido más de 2.600 incendios que han calcinado 16.330 hectáreas, más del doble que el mismo periodo del año anterior. En este sentido, reclamamos a las CC.AA. que refuercen los medios para evitar otro verano desastroso.

Las principales carencias detectadas por los delegados CSIF en las comunidades autónomas es la falta de personal (sobre todo en las brigadas forestales), medios insuficientes y una ausencia grave de coordinación y planificación entre las diferentes administraciones.

En materia contraincendios, hemos requerido que los dispositivos se adapten a los territorios y masas forestales en cada comunidad autónoma. Al igual que el año pasado, CSIF ya ha detectado falta de personal en las brigadas forestales, personal de prevención para tareas de limpieza y falta de equipos de protección individual.

Esta es la situación actual en las comunidades autónomas que suelen padecer los incendios más graves:

Castilla y León:

En Castilla y León, la situación es especialmente preocupante, con un operativo que sigue exactamente en el mismo punto que el pasado verano, sin refuerzos ni mejoras y sin planes de prevención implementados en invierno, lo que deja al territorio completamente expuesto: sin caminos ni cortafuegos, sin puntos de agua y sin infraestructuras forestales.

El déficit de personal es crónico: La parte pública del operativo no se ha reforzado y las bolsas de empleo están caducadas, lo que obligará a cubrir vacantes llamando a demandantes de empleo sin experiencia ni preparación. En cuanto a la parte privada, se sigue sin reconocer la categoría de bombero forestal y los procesos selectivos se están realizando a apenas 15 días del inicio del periodo de riesgo alto, lo que hace imposible que estas personas conozcan el territorio o el funcionamiento del operativo.

Castilla-La Mancha:

CSIF lamenta que la campaña de extinción de incendios conlleve una elevada temporalidad en la plantilla de bomberos forestales de la empresa pública de Gestión Ambiental de Castilla-La Mancha (Geacam), lo que repercute de manera muy negativa en las tareas de prevención. En concreto, de los 2.200 trabajadores en plantilla, sólo 1.500 desarrollan su labor durante todo el año.

Además, consideramos muy insuficiente el aumento de 96 a 103 días la actual campaña de extinción, ya que debería extenderse al menos seis meses teniendo en cuenta que cada año se prolongan los periodos de altas temperaturas, lo que conlleva peligro alto y extremo de incendios.

Asimismo, existe una preocupante falta de prioridades, ya que en ocasiones se ha priorizado el desbroce de monte, por el que el Gobierno regional recibe subvenciones en lugar de las propias tareas de extinción.

Cataluña:

Los principales problemas en los dispositivos contra incendios son la falta de personal y la dependencia excesiva de voluntarios (ADF), sobre todo en muchas zonas rurales, que carecen de la formación y preparación necesaria, aunque es un modelo clave en Cataluña. Las principales debilidades son que gran parte del sistema preventivo depende de voluntariado, desigualdad de recursos entre comarcas, y algunas agrupaciones están muy profesionalizadas mientras otras sobreviven con pocos medios, lo que genera diferencias territoriales importantes: la capacidad preventiva cae bastante en las zonas con tejido rural debilitado o despoblación.

Comunidad Valenciana:

Los delegados de CSIF detectan dos problemas principales en los dispositivos en la prevención y lucha contra incendios: plantillas cortas (no se cubren las jubilaciones que se producen en bomberos y agentes medioambientales), y la necesidad urgente de incorporar nuevos vehículos, ya que muchos tienen más de 20 años o no se encuentran operativos.

Andalucía:

Los equipos de trabajo están incompletos, a falta de 10 días para el inicio de la campaña de alto riesgo y el comienzo de las altas temperaturas, por la falta de incorporación de eventuales para la campaña de verano. La situación se complica por los problemas de coordinación para simultanear la lucha contra varios incendios y la fatiga acumulada del personal.

Galicia:

CSIF exige la cobertura de la totalidad de los puestos estructurales del dispositivo, ya que cerca de terminar el mes de mayo, siguen sin cubrirse parte de las plazas existentes. Además, denunciamos que la Xunta volverá a externalizar, a través de la empresa pública SEAGA, una parte del dispositivo, con la contratación de 42 brigadas de bomberos forestales mediante una encomienda de gestión.

Esta decisión debilita el necesario mando único en el dispositivo y precariza las condiciones de trabajo de los bomberos al estar prevista su contratación sólo tres meses y en unas condiciones de trabajo inferiores a las establecidas en el Convenio de la Xunta de Galicia.

CSIF reclama la ampliación a todo el año del período de prestación de servicios de los más de 1.000 puestos estructurales de personal laboral fijo discontinuo del Servicio de Prevención de Incendios, cuyo periodo de trabajo actual es de 9 meses. Estos empleados públicos son condenados al paro durante tres meses al año, justo en el periodo en el que deberían estar colaborando en las imprescindibles tareas de prevención.

La Rioja:

CSIF denuncia la precariedad con la que los agentes y bomberos forestales tienen que realizar las labores de prevención y de lucha contra los incendios, ya que las plantillas siguen sin reforzarse, los medios técnicos son escasos y desfasados (algunos vehículos tienen más de 25 años e incluso agujeros en el suelo tapados por cartones) y se carece de un plan de prevención. Como resultado no se están realizando desbroces o limpia de pistas que dan acceso a los montes, por lo que se incrementa el riesgo de incendios

Comunidad de Madrid:

El dispositivo contra incendios ya se encuentra organizado, y se espera cerrar en breve un acuerdo con los agentes forestales, que cuenta actualmente con apenas 230 efectivos frente a los 453 comprometidos desde la Administración Autonómica, lo que imposibilita garantizar un servicio integral de protección medioambiental y está provocando que algunas comarcas forestales queden desatendidas. A pesar del reciente anuncio de incorporar 90 más, el número de efectivos sigue siendo claramente insuficiente.

Ante este escenario, pedimos al Gobierno de la Comunidad de Madrid que se agilicen los procesos selectivos para que no se demoren más de cuatro años, como sucede en la actualidad.

Desde CSIF Madrid, reclamamos la aplicación del Estatuto básico a los bomberos y bomberas forestales, y la ordenación de su categoría, estructura salarial y cobertura de vacantes

Asturias:

Todavía existe bastante descoordinación dentro del Servicio de Agentes Medioambientales en labores de vigilancia. No se ha realizado una planificación previa de los servicios y la plantilla tiene una tasa de interinidad que ronda el 40 por ciento. A eso hay que unirle la falta de medios tecnológicos que actualmente son muy útiles para la prevención, como drones o cámaras térmicas. Todo esto repercute una falta de vigilancia preventiva que evite la proliferación de Incendios forestales.

Aragón:

CSIF denuncia que los refuerzos previstos para este verano en el dispositivo de prevención de incendios aún no han sido contratados.

Extremadura:

El dispositivo está listo y comenzará a actuar el 1 de junio. Además, gracias a las presiones de CSIF, se ha incorporado un cuarto avión anfibio en la lucha contra los incendios forestales; y se prevé la creación de 85 nuevas plazas de bomberos forestales para todo el año, que se sumarán a los 138 bomberos conductores que han pasado a tener jornada completa

CSIF impugna l’OPO 2026 de l’Ajuntament de Reus per imposar-la sense negociació sindical

Gisela Sesé Echevarría — Wed, 20 May 26 11:09:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat denuncia una “greu vulneració de drets”, acusa el consistori d’actuar de manera unilateral i alerta d’arbitrarietat, opacitat i inseguretat jurídica en els processos selectius

Reus, Tarragona, 20 de maig de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat un recurs potestatiu de reposició contra les Bases Generals Reguladores dels processos de selecció de l’Oferta Pública d’Ocupació (OPO) 2026 i de les borses de treball de l’Ajuntament de Reus en considerar que el consistori les ha aprovat d’esquena a la representació sindical i vulnerant drets fonamentals.

Per a CSIF, no es tracta d’un simple desacord administratiu. El sindicat denuncia una actuació “unilateral i inacceptable” per part de l’Ajuntament i adverteix d’una possible vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical i a la negociació col·lectiva.

Les bases, publicades el passat 16 d’abril al BOPT, van ser aprovades sense convocar ni negociar prèviament a la Mesa General de Negociació, l’òrgan legalment establert per tractar qüestions que afecten directament l’accés a l’ocupació pública i les condicions que regulen les borses de treball.

"Negociar no és informar després d’haver pres una decisió. Negociar significa escoltar, debatre i permetre la participació real de la representació dels treballadors. I aquí no hi ha hagut res d’això", denuncien des de CSIF.

El sindicat recorda que fa temps que alerta del creixent malestar entre la plantilla municipal i les persones aspirants per la manca de transparència en les borses de treball temporal i per l’existència de diferències difícils de justificar entre processos selectius del mateix grup professional.

CSIF denuncia que, lluny de corregir-se, aquesta situació s’ha consolidat amb unes bases generals aprovades sense consens, sense criteris homogenis i sense un Reglament de Processos Selectius que aporti seguretat i garanties.

"El que no pot fer una administració pública és jugar amb les regles d’accés a l’ocupació pública i deixar qüestions essencials obertes a interpretacions discrecionals", assenyala el sindicat.

A més, el recurs presentat per CSIF posa el focus en la utilització de conceptes ambigus i termes insuficientment definits que permeten un ampli marge d’interpretació per part de l’Administració, sense criteris objectius ni paràmetres verificables, fet que pot provocar que determinades actuacions dels tribunals acabin convertint-se en decisions arbitràries i generin desigualtats entre aspirants.

Des de l’organització sindical consideren que s’està consolidant un model basat en la manca de transparència i en normes poc clares que generen desconfiança i qüestionen la igualtat d’oportunitats.

CSIF exigeix:

• Transparència real i no merament formal.
• Criteris iguals per a processos iguals.
• Fi de la discrecionalitat en les borses i processos selectius.
• Normes clares, objectives i negociades.
• Garanties efectives per a totes les persones aspirants.

El sindicat sol·licita la nul·litat de les bases i reclama, a més, la suspensió cautelar de la seva aplicació per evitar danys irreversibles derivats de futures convocatòries i de la constitució de borses de treball.

Des de CSIF llancen un missatge clar a l’Ajuntament de Reus: la negociació col·lectiva no és un tràmit decoratiu ni un simple formalisme administratiu.

"Quan s’aparta la representació sindical i s’imposen decisions de manera unilateral, s’estan debilitant drets fonamentals i s’està atacant la participació democràtica a les administracions públiques".

CSIF avisa que no pensa fer ni un pas enrere: "Des de CSIF no mirarem cap a una altra banda ni normalitzarem decisions imposades. Continuarem utilitzant totes les eines sindicals i jurídiques necessàries per garantir processos selectius transparents, objectius i amb garanties per a tothom".

CSIF es concentra demà davant de l’AEAT de Barcelona

Gisela Sesé Echevarría — Tue, 12 May 26 13:02:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Barcelona, 12 de maig de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques, ha convocat mobilitzacions a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) per reclamar el desbloqueig de la carrera professional, l’impuls efectiu del teletreball i el reconeixement de professió de risc per al personal de Vigilància Duanera.

Les protestes tindran lloc demà 13 de maig mitjançant una aturada parcial, de caràcter nacional, a tots els centres de treball de l’AEAT entre les 11 i les 12 hores, acompanyada de concentracions simultànies en diferents províncies.

A Barcelona, la concentració se celebrarà:

Dia: 13 de maig de 2026
Hora: d’11 a 12 hores
Lloc: Plaça del Doctor Letamendi, 13-23, 08007 Barcelona

CSIF denuncia la paralització de qüestions fonamentals per a la plantilla de l’Agència Tributària i reclama avenços reals en drets laborals i condicions de treball. El sindicat considera imprescindible reprendre la negociació de la carrera professional, adaptar i desenvolupar el teletreball d’acord amb les necessitats actuals del servei i garantir una major protecció per al col·lectiu de Vigilància Duanera mitjançant el reconeixement de professió de risc.

Així mateix, CSIF fa una crida a la participació dels treballadors i treballadores de l’AEAT en aquestes mobilitzacions per exigir solucions immediates i un compromís ferm per part de l’Administració.

CSIF anuncia una nova jornada de vaga a l’Ajuntament de Cambrils davant l’incompliment dels acords assolits amb el govern municipal

Gisela Sesé Echevarría — Tue, 12 May 26 11:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Tarragona (Cambrils), 12 de maig de 2026.- La Junta de Personal i el Comitè d’Empresa de l’Ajuntament de Cambrils, conjuntament amb les seccions sindicals amb representació de CSIF, CCOO i UGT, així com la representació sindical dels Patronats i Organismes Autònoms municipals, han acordat convocar una nova jornada de vaga per al pròxim 5 de juny de 2026.

La decisió es va adoptar per unanimitat durant la reunió extraordinària celebrada el passat 8 de maig, després de constatar que els compromisos adquirits pel govern municipal arran de la desconvocatòria de la vaga del desembre de 2025 continuen sense complir-se.

La jornada de vaga afectarà l’Ajuntament de Cambrils i els seus Patronats i Organismes Autònoms, amb l’excepció dels membres de la Policia Local, que tenen aquest dret limitat per la seva naturalesa legal i estatutària.

A més, els representants sindicals han acordat convocar una Assemblea General Informativa dirigida a tota la plantilla municipal i dels organismes autònoms el pròxim dijous 14 de maig a les 13.00 hores, així com una Assemblea General Sectorial específica per a la Policia Local a les 14.00 hores del mateix dia.

Paral·lelament, també s’ha decidit iniciar una estratègia judicial davant els “incompliments flagrants” atribuïts a l’Administració municipal.

Des de CSIF es denuncia que, durant l’acte de mediació celebrat el passat 5 de maig a la Delegació Territorial del Departament d’Empresa i Treball, va quedar acreditat que els acords que van permetre suspendre la vaga de finals de 2025 “no s’han complert ni existeix cap perspectiva real que es compleixin a curt o mitjà termini”.

Els representants dels treballadors asseguren que, en els pròxims dies, iniciaran tots els tràmits legals necessaris per fer efectius els acords adoptats i mantenen la seva voluntat de defensar els drets laborals i les condicions de treball de la plantilla municipal.

CSIF reclama mesures urgents davant l’augment de la inseguretat a Barcelona i denuncia la manca d’efectius policials

Gisela Sesé Echevarría — Tue, 12 May 26 10:31:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Barcelona, 12 de març de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), a través de la seva secció sindical a l’Ajuntament de Barcelona, ha remès una carta als responsables polítics i policials del consistori per traslladar la creixent preocupació veïnal, comercial i policial per l’augment de la inseguretat en diferents barris de la ciutat, especialment al barri de la Barceloneta.

El sindicat denuncia “l’abandonament institucional” que pateixen veïns, comerciants i agents de la Guàrdia Urbana, i exigeix un reforç urgent de la presència policial i dels recursos humans i materials destinats a garantir la seguretat ciutadana.

Segons exposa CSIF en l’escrit enviat a la Gerència de la Regidoria de Seguretat, a l’Intendent Major Cap de la Guàrdia Urbana i a diversos regidors municipals, “les entitats veïnals, comerciants i residents alerten d’un increment dels robatoris amb violència i intimidació, especialment en zones de restauració, on es produeixen assalts a clients a la sortida de dinars i sopars”.

Així mateix, les associacions veïnals denuncien un augment de l’incivisme, conflictes a l’espai públic, baralles amb armes blanques, brutícia i una evident manca de presència policial als carrers.

Des de CSIF adverteixen, a més, que aquesta problemàtica no afecta únicament la Barceloneta, sinó que s’estén al conjunt de Barcelona. El sindicat assenyala que “els delictes amb armes blanques i de foc continuen creixent” i recorda que la inseguretat continua sent una de les principals preocupacions reflectides en el baròmetre municipal.

L’organització sindical subratlla també el malestar creixent existent dins de la Guàrdia Urbana de Barcelona per les condicions laborals, la manca d’efectius i la insuficiència de recursos materials. “La plantilla està sobrepassada per l’elevada càrrega de serveis i per la manca de reforços en actuacions que requereixen una major presència policial”, denuncia CSIF.

Davant aquesta situació, el sindicat exigeix als responsables municipals i policials que adoptin mesures immediates i coordinades per reforçar la seguretat a la ciutat i millorar les condicions de treball dels agents.Final del formulario

CSIF exigeix al Departament d’Educació que actuï davant el desplaçament forçós del professorat i el consideri un risc laboral

Gisela Sesé Echevarría — Mon, 11 May 26 10:51:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat reclama mesures preventives, seguiment dels casos i mecanismes de reubicació si les adjudicacions d’estiu tornen a enviar docents lluny del seu domicili

Barcelona, 11 de maig de 2026 — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha reclamat formalment al Departament d’Educació i Formació Professional que reconegui els desplaçaments del professorat derivats de les adjudicacions d’estiu com una problemàtica vinculada a la salut laboral i activi mesures específiques de protecció i prevenció.

El sindicat ha presentat un requeriment coincidint amb el procés d’adjudicacions d’estiu, actualment en fase de sol·licituds fins al 20 de maig, mentre que les destinacions definitives es coneixeran la setmana del 29 de juny. CSIF considera que l’Administració no pot esperar que es repeteixin situacions ja viscudes en cursos anteriors per començar a intervenir.

Segons denuncia l’organització sindical, durant els dos darrers cursos nombrosos docents han estat destinats a centres situats a centenars de quilòmetres del seu domicili, amb trajectes diaris excessius o obligats a buscar allotjament temporal fora de casa. Una situació que, segons CSIF, ha tingut conseqüències directes sobre la conciliació familiar, la salut emocional i les condicions laborals del professorat afectat.

“Aquest problema no es pot reduir a una simple qüestió administrativa. Quan un docent ha de passar hores a la carretera, separar-se de la família o assumir despeses extraordinàries per poder treballar, també hi ha una afectació clara sobre la salut i el benestar”, assenyala CSIF Educació Catalunya.

El sindicat reclama que el Departament assumeixi un paper actiu en la detecció i seguiment dels casos de professorat desplaçat, especialment en situacions de vulnerabilitat personal o familiar. Entre altres mesures, demana que s’analitzi l’impacte psicosocial dels desplaçaments i que s’habilitin vies de revisió i reubicació quan existeixin vacants compatibles més properes al domicili dels afectats.

CSIF insisteix que hi ha col·lectius especialment sensibles davant aquestes situacions, com ara docents amb fills menors o persones dependents a càrrec, embarassades, persones amb problemes de salut, discapacitats o tractaments mèdics en curs.

“L’Administració té l’obligació de prevenir riscos laborals i de garantir unes condicions de treball dignes. No pot ignorar una situació que es repeteix any rere any i que afecta directament la vida personal i professional de molts docents”, defensa el sindicat.

A més, CSIF demana que les vacants que apareguin després de les adjudicacions —per jubilacions, excedències, renúncies o ampliacions de plantilla— siguin revisades prioritàriament per facilitar la reubicació del professorat desplaçat.

El sindicat avisa que no acceptarà que el pròxim curs es repeteixi la mateixa situació sense cap tipus de resposta preventiva ni mesures correctores.

“Si el Departament torna a generar desplaçaments massius sense oferir alternatives ni seguiment, estarà assumint una greu irresponsabilitat envers la salut laboral i la conciliació del professorat”, conclou CSIF Educació Catalunya.

Finalment, CSIF adverteix que la manca d’actuació davant una problemàtica reiterada i previsible podria comportar un incompliment de les obligacions preventives de l’Administració com a ocupadora. Per aquest motiu, reclama una resposta immediata del Departament i no descarta portar la situació davant la Inspecció de Treball o impulsar noves accions sindicals i jurídiques en defensa dels drets del professorat afectat.