Catalunya

CSIF denuncia l’ús de recursos públics amb finalitats propagandístiques per part del Departament d’Educació

Gisela Sesé Echevarría — Fri, 10 Apr 26 10:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat acusa l’Administració de prioritzar el relat institucional en lloc de donar resposta a les necessitats reals dels centres educatius

Barcelona, 10 d’abril de 2026. – La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha mostrat la seva preocupació arran de l’enviament recent d’un correu electrònic massiu del Departament d’Educació a les famílies, en què es difon un butlletí informatiu sobre l’acord subscrit amb una part de la representació sindical.

Des de l’organització consideren que aquesta iniciativa “no dona resposta a les necessitats reals del sistema educatiu” i denuncien que l’Administració està fent servir canals institucionals per difondre una visió pròpia dels fets, en lloc de prioritzar la millora efectiva dels centres educatius.

“Les administracions públiques no han de fer propaganda, sinó gestionar amb responsabilitat els recursos públics i posar-los al servei de l’educació”, ha assenyalat David Aguilera, responsable del sector Educació de CSIF a Catalunya.

El sindicat destaca que aquesta actuació es produeix en un context marcat per dèficits estructurals persistents, com la sobrecàrrega del professorat, l’excés de tasques burocràtiques, la manca de recursos i la creixent distància entre les decisions polítiques i la realitat de les aules.

“Les famílies tenen dret a rebre informació veraç i objectiva, no missatges orientats a reforçar determinades interpretacions”, ha afegit Aguilera.

CSIF insisteix que la prioritat hauria de ser reforçar el sistema educatiu amb una inversió real i sostinguda, que permeti millorar les condicions laborals i retributives del professorat, garantir l’estabilitat dels equips docents, reduir les ràtios i alleugerir la càrrega administrativa.

“La confiança de la comunitat educativa no es construeix amb campanyes comunicatives, sinó amb mesures concretes. Cal menys màrqueting institucional i més recursos a les aules”, ha conclòs Aguilera.

Finalment, el sindicat fa una crida a recuperar el sentit comú i a situar les polítiques educatives al servei de les persones —docents i alumnat—, deixant de banda estratègies comunicatives que no contribueixen a millorar la qualitat del sistema.

CSIF reitera el seu compromís amb la defensa d’una educació pública de qualitat i amb la dignificació de la tasca docent.

CSIF denuncia la greu situació a la DGT de Lleida i exigeix més personal i recursos

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 09 Apr 26 10:52:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Lleida, 9 d’abril de 2026. – La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha denunciat la greu situació que travessa la Prefectura Provincial de Trànsit de Lleida (JPTL) i reclama un reforç urgent de personal i recursos per garantir un servei adequat a la ciutadania.

El sindicat es fa ressò de les declaracions realitzades per Raül Viladrich i Castellanas, president de la Federació d’Autoescoles de Catalunya, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats el passat 23 de març de 2026, en què va qualificar de “caòtica” la situació actual a la Prefectura de Lleida.

Segons aquestes manifestacions, existeix un greu problema intern que està afectant tant els usuaris com la capacitat dels professors d’autoescola per presentar els seus alumnes a examen. En aquest sentit, s’apunta a una manca de lideratge, dificultats en el treball en equip i una gestió mancada d’empatia, factors que estan deteriorant el funcionament del servei.

CSIF també alerta que, malgrat comptar amb un equip d’examinadors altament qualificat, molts dels professionals amb més arrelament al territori es troben de baixa mèdica a causa de la pressió laboral i del mal ambient existent.

Dèficit estructural i col·lapse del servei

El sindicat denuncia que la situació a Lleida no és un cas aïllat, sinó que respon a un dèficit estructural de personal que afecta la majoria d’oficines de la Direcció General de Trànsit (DGT). En el cas de Lleida, aquest problema es tradueix en esperes intolerables per examinar-se, vehicles sense activitat i professors d’autoescola que no poden desenvolupar la seva feina.

A més, lluny de millorar, la llista de persones en espera per realitzar l’examen va augmentar l’any 2025 respecte a l’any anterior, evidenciant el col·lapse del sistema.

A aquesta situació s’hi suma el tancament unilateral del centre desplaçat de Vielha, sense explicacions, i el risc que altres centres com la Pobla de Segur i la Seu d’Urgell puguin seguir el mateix camí a causa de la manca de pressupost suficient, malgrat els processos de digitalització.

Exigència de canvis urgents

Davant d’aquest escenari, CSIF reclama un canvi de rumb en la gestió de la Prefectura Provincial de Trànsit de Lleida, que permeti millorar la coordinació, el clima laboral i l’eficiència del servei. El sindicat demana que es confiï en l’equip d’examinadors i se’ls permeti desenvolupar la seva tasca en condicions adequades.

Així mateix, CSIF Lleida reitera la seva denúncia històrica sobre la manca d’efectius i recursos als organismes de l’Administració General de l’Estat (AGE), una situació que, segons el sindicat, continua deteriorant la qualitat dels serveis públics.

“Continuarem defensant uns serveis públics de qualitat i els recursos necessaris per garantir el seu correcte funcionament”, conclou l’organització sindical.

CSIF denuncia davant la Inspecció de Treball les greus deficiències de seguretat al cos de Bombers de Barcelona

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 09 Apr 26 10:32:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Barcelona, 9 d’abril de 2026. – La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat una denúncia davant la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social de Barcelona per les greus deficiències en els equips de protecció individual (EPI) dels efectius del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS) de l’Ajuntament de Barcelona.

El sindicat alerta que els sistemes de geolocalització GPS integrats a les emissores personals dels bombers i bomberes —considerades EPI de Categoria III—, així com a les emissores dels vehicles del cos, “no funcionen o ho fan de manera clarament deficient”, segons va reconèixer la mateixa Administració en la darrera mesa de conveni celebrada el passat dia 26.

Segons CSIF, l’origen d’aquesta situació rau en l’obsolescència tecnològica dels servidors del Centre de Gestió d’Emergències (CGE), fet que impedeix garantir un seguiment i una localització correctes dels efectius durant les intervencions.

El sindicat adverteix de l’extrema gravetat d’aquesta situació, ja que la manca o el funcionament erràtic de la geolocalització impedeix localitzar de manera immediata els bombers en situacions crítiques, com ara atrapaments en incendis forestals o accidents en acte de servei, incrementant exponencialment el risc per a la seva integritat física i fins i tot la seva vida.

Així mateix, CSIF denuncia el “greuge comparatiu inacceptable” que suposa que el 100% de les emissores de la Guàrdia Urbana de Barcelona disposin de geolocalització plenament operativa, mentre que els bombers treballen amb un sistema degradat que compromet la seva seguretat.

Sol·licitud urgent de mesures

De manera paral·lela a la denúncia, CSIF ha sol·licitat la convocatòria urgent i extraordinària del Comitè de Seguretat i Salut Laboral (CSSL) per exigir a l’Administració que informi per escrit sobre:

• Un pla de contingència immediat.
• Les mesures urgents per corregir aquestes deficiències de cara a la campanya forestal de 2026.
• El calendari de modernització dels servidors del CGE.

Possible incompliment de la normativa

L’organització sindical considera que aquesta situació podria vulnerar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que obliga a garantir equips adequats i eficaços, especialment en contextos de risc greu i imminent.

Així mateix, recorda que el mateix Acord de Condicions de Treball de l’Ajuntament de Barcelona (2025-2028) estableix com a principi essencial la protecció eficaç de la seguretat i salut del personal, així com l’obligació de dotar els recursos necessaris per eliminar riscos i corregir deficiències.

CSIF també assenyala que el Reial decret 773/1997 regula l’ús d’equips de protecció individual, essent les emissores amb geolocalització un element clau per a la protecció davant riscos de conseqüències molt greus o mortals.

Exigència d’actuació immediata

Per tot això, CSIF ha sol·licitat la intervenció urgent de la Inspecció de Treball perquè es garanteixi el compliment de la normativa vigent i s’adoptin les mesures necessàries que assegurin la protecció efectiva de la seguretat i salut laboral dels bombers i bomberes de Barcelona.

CSIF denuncia que Educació prioritza la inversió en ordinadors mentre els centres reclamen més personal

Gisela Sesé Echevarría — Wed, 01 Apr 26 11:35:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat critica la despesa de més de 90 milions en tecnologia i exigeix reforçar urgentment les plantilles docents i de suport

Barcelona, 1 d’abril de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) critica la decisió del Departament d’Educació de renovar els ordinadors del professorat a Catalunya, una actuació que suposarà la distribució de més de 110.000 portàtils amb una inversió superior als 90 milions d’euros, en un moment de màxima tensió en el sistema educatiu.

Per a CSIF, aquesta mesura evidencia una clara desconnexió entre les prioritats de l’Administració i les necessitats reals dels centres educatius. El sindicat denuncia que, “mentre es destinen recursos milionaris a la digitalització, el professorat continua afrontant una sobrecàrrega estructural, manca de personal i dificultats creixents per atendre la diversitat a les aules”.

“El problema de l’educació a Catalunya no és la manca de pantalles, sinó la manca de professionals”, afirma David Aguilera, responsable del sector d’Educació de CSIF a Catalunya. “Els centres necessiten més docents, més especialistes i més personal de suport per poder garantir una atenció educativa de qualitat”.

Aquesta inversió s’emmarca en una estratègia de digitalització més àmplia que, en els darrers anys, ha mobilitzat prop de 200 milions d’euros, incloent la instal·lació de més de 30.000 panells digitals, la distribució massiva de dispositius a l’alumnat i la dotació d’equipaments tecnològics diversos. Tanmateix, CSIF adverteix que aquest model no respon a les demandes del professorat.

El sindicat recorda que el mateix Departament ha començat recentment a limitar l’ús de pantalles en determinades etapes educatives, reconeixent implícitament els riscos d’una digitalització excessiva. “Existeix una contradicció evident: d’una banda, s’intenta frenar l’abús de dispositius i, de l’altra, es continua invertint de manera massiva en tecnologia”, assenyala Aguilera.

Des de CSIF s’insisteix que “el professorat no està reclamant més dispositius, sinó més recursos humans, estabilitat en les plantilles i millors condicions per desenvolupar la seva tasca educativa”. En aquest sentit, el sindicat considera que destinar desenes de milions d’euros a renovar equips informàtics suposa una decisió allunyada de la realitat dels centres.

“El professorat no està demanant més ordinadors. Està demanant més mans”, subratlla Aguilera. “No podem continuar construint l’educació del futur sense escoltar aquells que sostenen el sistema cada dia”.

Per tot això, CSIF exigeix un canvi de rumb en les polítiques educatives i reclama que la inversió pública prioritzi el reforç de plantilles: més docents, més professionals d’atenció educativa (PAE), més personal d’administració i serveis (PAS) i més estabilitat laboral.

“Cap pantalla substituirà mai un docent. Si volem una educació de qualitat, la inversió ha de centrar-se en les persones”, conclouen des del sindicat.

CSIF rebutja l’acord del PAS d’Ensenyament per considerar-lo insuficient

Gisela Sesé Echevarría — Tue, 31 Mar 26 12:01:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat denuncia que la proposta de l’Administració no compensa la càrrega de treball ni reconeix el valor del col·lectiu als centres educatius

Barcelona, 31 de març de 2026 — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha rebutjat el nou acord del personal d’administració i serveis (PAS) de l’àmbit d’Ensenyament en considerar que l’increment retributiu plantejat per l’Administració és clarament insuficient.

Des de CSIF comparteixen la necessitat d’una millora salarial per al col·lectiu. Tanmateix, consideren que la proposta presentada no compensa l’esforç, la responsabilitat ni la càrrega de treball que assumeix el personal PAS en el seu dia a dia, ni reflecteix el valor real de la seva tasca en el funcionament dels centres educatius.

El Departament ha presentat aquest acord com una millora significativa, però des de CSIF estimen que no respon a la realitat del col·lectiu ni a les expectatives generades després de mesos de reivindicació i pressió.

Després de tot aquest temps de mobilització, era perfectament possible assolir un acord molt més ambiciós. El compromís demostrat pel personal PAS mereixia un resultat millor, no una proposta de mínims que perpetua un greuge que arrossega des de fa massa temps”, apunten des del sindicat.

Per això, “des de CSIF ho diem amb claredat: estem d’acord amb l’increment, però no amb aquest increment. La mesura no dignifica les condicions laborals ni situa el col·lectiu en el lloc que li correspon”.

En conseqüència, CSIF no ha signat aquest acord en no incorporar millores reals i substancials que donin resposta a les necessitats del personal PAS.

CSIF continuarà defensant amb fermesa els drets del col·lectiu i treballant per aconseguir un reconeixement just. “La dignitat professional no es pot negociar a la baixa”.

CSIF denuncia riscos laborals greus a la Guàrdia Urbana per citacions judicials després de torns nocturns

Gisela Sesé Echevarría — Mon, 30 Mar 26 11:30:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Barcelona, 30 de març de 2026.– La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha elaborat i remès un informe tècnic a la Prefectura de la Guàrdia Urbana de Barcelona i a l’àrea de Seguretat de l’Ajuntament, encapçalada per Albert Batlle, en el qual alerta d’una situació que podria estar vulnerant drets laborals fonamentals dels agents.

El document analitza la pràctica habitual de citar policies municipals a vistes judicials immediatament després de finalitzar el seu torn nocturn (de 22.00 a 06.00 hores), sense respectar el descans mínim legal de 12 hores entre jornades.

Riscos per a la salut i la seguretat

Segons l’informe elaborat pels delegats de CSIF, aquesta organització del treball suposa un risc greu per a la seguretat i salut dels agents, així com per a tercers. Entre les principals conclusions destaquen:

Augment del risc d’accidents “in itinere”, a causa de la fatiga i la hipovigilància després de jornades nocturnes sense descans.
Disminució de la capacitat operativa, afectant la presa de decisions en intervencions policials.
Impacte psicosocial significatiu, amb increment d’estrès, ansietat i fatiga acumulada.

El sindicat subratlla que la manca de descans compromet no només la integritat física dels agents, sinó també la qualitat del servei públic.

Possible vulneració de drets laborals

CSIF adverteix que aquesta pràctica podria constituir una vulneració del dret al descans mínim, recollit a la normativa laboral vigent i avalat per jurisprudència consolidada.

L’informe posa de manifest que la planificació actual no té en compte la càrrega biològica del treball nocturn, ignorant criteris bàsics de prevenció de riscos laborals.

Exigències de CSIF

Davant d’aquesta situació, CSIF reclama:

La reorganització immediata de les citacions judicials, garantint el descans mínim legal.
L’avaluació específica de riscos laborals associats a aquesta pràctica.
L’adopció de mesures preventives urgents per protegir la salut dels agents.

Crida a la responsabilitat institucional

El sindicat sol·licita a l’Ajuntament de Barcelona i a l’àrea de Seguretat que lidera Albert Batlle que actuïn amb urgència per corregir aquesta situació i evitar possibles responsabilitats derivades.

“No es pot exigir el màxim rendiment als agents mentre s’ignoren els seus drets bàsics de descans i seguretat”, assenyalen des de CSIF.

CSIF denuncia greus fallades de seguretat i un model penitenciari que posa en risc la ciutadania i els professionals

Gisela Sesé Echevarría — Mon, 30 Mar 26 10:37:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Un intent de fugida a Brians 2 i el cas de l’agressor de Montjuïc evidencien deficiències estructurals, manca de mitjans i una política penitenciària excessivament permissiva

Barcelona, 30 de març de 2026.– La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) alerta de la greu situació que travessa el sistema penitenciari a Catalunya arran dels darrers esdeveniments ocorreguts al Centre Penitenciari Brians 2 i del cas de l’intern vinculat a l’agressió sexual a la zona de Montjuïc.

La nit del 29 de març, dos interns del Departament Especial de Règim Tancat (DERT) de Brians 2 van aconseguir sortir de la seva cel·la després de manipular el plafó i accedir a la planta tècnica, portant objectes contundents com pals manipulats i una barra de ferro. Tot i que no existia una possibilitat real de fugida, l’incident va evidenciar greus fallades en els sistemes de seguretat, ja que les alarmes no es van activar a causa de deficiències que, segons CSIF, “fa temps que no es resolen”.

La ràpida intervenció i la professionalitat del personal penitenciari van permetre controlar la situació sense conseqüències majors. Tanmateix, el sindicat denuncia que aquest episodi torna a posar de manifest la manca de mitjans materials, el mal estat dels sistemes de seguretat i la insuficient dotació de personal als mòduls de règim especial.

Paral·lelament, CSIF assenyala que el recent cas de l’intern de Quatre Camins, principal sospitós d’una agressió sexual comesa al febrer a Montjuïc mentre gaudia de permisos penitenciaris, no és un fet aïllat, sinó el reflex d’un model penitenciari “excessivament permissiu i allunyat del criteri tècnic professional”.

Segons el sindicat, l’actual política penitenciària ha derivat en un increment de permisos, progressions de grau i beneficis que, en alguns casos, no es corresponen amb la perillositat o reincidència dels interns. Aquesta situació, adverteixen, genera inseguretat i posa en risc tant la ciutadania com els mateixos treballadors.

CSIF denuncia, a més, pressions cap als professionals penitenciaris per flexibilitzar criteris tècnics, així com una pèrdua progressiva d’autoritat dins del sistema. A això s’hi suma la manca d’execució d’expulsions d’interns estrangers en els casos previstos per la llei, fet que, segons el sindicat, agreuja la problemàtica.

Davant d’aquest escenari, CSIF exigeix:

• El reforç immediat de les mesures de seguretat estructural als centres penitenciaris.
• La reparació i el correcte funcionament dels sistemes d’alarma.
• Un increment urgent de les plantilles, especialment als mòduls de règim especial.
• El respecte al criteri tècnic dels professionals penitenciaris.
• L’aplicació efectiva de la normativa vigent en matèria d’expulsió d’interns estrangers en els casos contemplats.

El sindicat reclama a l’Administració que abandoni polítiques “basades en criteris ideològics” i prioritzi la seguretat, tant dels treballadors com del conjunt de la ciutadania.

“Els professionals penitenciaris estan garantint la seguretat en condicions cada cop més precàries. És imprescindible dotar-los dels recursos i el suport necessaris”, conclou CSIF.

CSIF exigeix prioritat per al personal d’Estrangeria en el procés de regularització extraordinària a Catalunya

Gisela Sesé Echevarría — Wed, 25 Mar 26 10:19:00 CET

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Barcelona, 25 de març de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha reclamat a la Delegació del Govern a Catalunya que garanteixi la participació prioritària del personal de les Oficines d’Estrangeria en el procés de regularització extraordinària de persones estrangeres, denunciant la manca d’informació, transparència i planificació en el desenvolupament d’aquest dispositiu.

El sindicat ha presentat un escrit formal al delegat del Govern a Catalunya en què exigeix explicacions sobre l’exclusió del personal de les subdelegacions de Girona, Lleida i Tarragona —i les seves respectives oficines d’estrangeria— de la primera fase del procés, en la qual sí que participaran oficines d’altres províncies com Madrid, Barcelona, València, Alacant, Illes Balears, Múrcia, Màlaga, Almeria i Biscaia.

Exclusió incomprensible malgrat l’alt volum de població estrangera

CSIF considera “un despropòsit” aquesta decisió, tenint en compte que les quatre províncies catalanes es troben entre les deu amb major índex de població estrangera. En concret, Girona compta amb prop de 178.500 persones estrangeres, Tarragona amb 155.700 i Lleida amb 91.400.

El sindicat denuncia que, malgrat aquestes dades, les oficines d’estrangeria d’aquestes tres províncies hauran d’assumir un volum elevat de feina sense participar en la fase inicial del procés. “Girona, per exemple, té més població estrangera que províncies incloses com Almeria o Biscaia, i tot i així ha estat exclosa”, subratllen des de l’organització.

Manca d’informació i malestar a les plantilles

CSIF alerta de l’opacitat del procés i del malestar creixent entre el personal afectat, que no ha rebut cap comunicació oficial sobre el seu paper en aquest dispositiu. Aquesta manca d’informació contrasta amb el que està passant en altres àmbits de l’Administració General de l’Estat (AGE), així com en entitats com Correus o empreses públiques com TRAGSA, on ja s’han organitzat torns, horaris i condicions econòmiques per al personal voluntari.

En aquests casos, s’han establert gratificacions de 25 euros per hora per a tasques de suport i suport informàtic, i de 35 euros per hora per a funcions de coordinació.

Reclamen igualtat de tracte i participació voluntària retribuïda

CSIF considera “totalment incomprensible” que, mentre s’avança en l’organització de recursos externs amb condicions ja definides, el personal de les Oficines d’Estrangeria —autèntics pilars d’aquest procés— quedi al marge.

El sindicat subratlla que aquests professionals compten amb l’experiència i la formació necessàries per desenvolupar aquestes funcions de manera immediata, sense necessitat de preparació addicional. Per això, defensa que la sobrecàrrega de feina que ja suporten no es pot utilitzar com a excusa per excloure’ls, sinó que cal garantir la seva participació voluntària i retribuïda en igualtat de condicions que altres col·lectius, evitant un clar greuge comparatiu.

Així mateix, recorda que, un cop finalitzat el procés, serà aquest mateix personal qui haurà d’assumir en solitari la revisió dels expedients tramitats, per la qual cosa considera “de justícia” que siguin els primers a accedir a aquestes tasques i a les corresponents gratificacions.

CSIF rebutja l’externalització del servei

El sindicat ha sol·licitat que, abans de recórrer a recursos externs, s’ofereixi formalment al personal de les Oficines d’Estrangeria i de la Delegació del Govern a Catalunya la possibilitat de participar en el procés de manera voluntària i retribuïda.

A més, ha demanat que es traslladi al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica la queixa per la manca d’informació i la incertesa generada, especialment quan en altres àmbits administratius ja es coneixen amb detall les condicions laborals i organitzatives del dispositiu.

CSIF adverteix que aquesta manca de planificació no només perjudica els treballadors i treballadores, sinó que també pot comprometre la qualitat del servei públic, afectant l’atenció àgil, eficaç i coordinada que han de rebre les persones estrangeres.

CSIF continuarà defensant els drets del personal d’Estrangeria i exigeix solucions immediates per garantir un procés just, eficient i transparent.

CSIF guanya una nova sentència que obligarà l’Ajuntament de Barcelona a retornar descomptes per baixa mèdica a la plantilla pública

Gisela Sesé Echevarría — Tue, 24 Mar 26 13:23:00 CET

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Barcelona, 24 de març de 2026. – La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha aconseguit una nova victòria judicial que reforça la defensa dels drets de les empleades i empleats públics. Un jutjat de Barcelona ha reconegut com a discriminatori descomptar el complement salarial durant situacions de baixa mèdica, fet que obligarà l’Ajuntament a retornar les quantitats detraïdes.

Aquesta resolució suposa un pas decisiu en la protecció dels drets laborals i s’emmarca en diverses sentències guanyades a nivell estatal en defensa de l’article 2.1 de la Llei 15/2022, d’igualtat de tracte i no-discriminació. Aquesta norma estableix que no es pot penalitzar econòmicament cap treballador per trobar-se en situació d’incapacitat temporal, en constituir una discriminació per raó de malaltia.

Primera sentència després de la campanya de reclamacions de CSIF

L’any 2024, CSIF va posar en marxa una campanya informativa adreçada a tota la plantilla municipal per reclamar els descomptes aplicats durant els darrers quatre anys sobre el complement d’Assistència i Productivitat —actualment només de Productivitat—, conegut com la “paga d’abril”.

Com a resultat d’aquesta iniciativa, el passat 2 de febrer de 2026, els serveis jurídics del sindicat van obtenir la primera sentència favorable a un empleat públic que va iniciar la reclamació.

Ara, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona ha anat més enllà en estimar el recurs interposat per una treballadora municipal i declarar discriminatori el descompte aplicat en el seu complement durant una baixa mèdica. La sentència núm. 21/2026 reconeix el seu dret a recuperar el 8,33% de la paga detraïda l’abril de 2022 i anul·la la resolució administrativa que rebutjava aquesta devolució.

Discriminació per raó de malaltia

El fall conclou que la normativa municipal que permetia reduir el complement salarial en casos d’incapacitat temporal vulnera la Llei 15/2022. En concret, estableix que penalitzar econòmicament un treballador per estar de baixa mèdica constitueix una discriminació directa per raó de malaltia.

La magistrada subratlla que la legislació prohibeix qualsevol tracte desfavorable en les condicions laborals —incloses les retributives— basat en la malaltia, excepte en supòsits objectivament justificats, circumstància que no concorria en aquest cas.

Impacte en la normativa laboral de l’Ajuntament

La sentència no només afecta el cas individual, sinó que qüestiona la legalitat de l’article de l’Acord de Condicions Laborals de l’Ajuntament de Barcelona (2021-2024) que regulava aquest complement. El jutjat considera que aquesta disposició és contrària al dret fonamental a la igualtat, fet que obre la porta a la seva revisió.

Així mateix, no es descarta el plantejament d’una qüestió d’il·legalitat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya si la sentència no adquireix fermesa.

CSIF exigeix el compliment immediat i adverteix de noves accions

CSIF ha instat l’Ajuntament a complir la resolució judicial i a convocar una reunió urgent amb les organitzacions sindicals per modificar l’Acord de Condicions Laborals i eliminar definitivament aquesta penalització.

Davant la manca de resposta, el sindicat preveu que el consistori pugui presentar recurs. En aquest cas, CSIF ha anunciat que s’hi oposarà i sol·licitarà l’execució de la sentència.

Des de l’organització sindical es denuncia que “estem vivint temps inèdits en aquesta administració, en què les treballadores i treballadors no progressen adequadament en l’àmbit sociolaboral, econòmic i professional”.

Un precedent clau per al conjunt del sector públic

El fall s’alinea amb la recent jurisprudència del Tribunal Suprem i de diversos tribunals superiors, consolidant el criteri que les absències per incapacitat temporal no poden utilitzar-se per reduir incentius salarials.

Aquesta sentència suposa un precedent rellevant tant per al personal de l’Ajuntament com per al conjunt d’empleats públics, reforçant la protecció davant pràctiques discriminatòries.

CSIF continuarà treballant per garantir la igualtat de tracte i la no-discriminació en l’àmbit laboral públic.