Catalunya

La CSIF alerta del desmantellament de l’Administració de l’Estat a Catalunya: 404 places de la Seguretat Social sense cobrir

Gisela Sesé Echevarría — Fri, 16 Oct 26 13:35:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat denuncia la pèrdua de 77 empleats públics després de l’últim macro concurs i reclama incentius econòmics i un pla urgent per frenar la fugida de funcionaris i garantir els serveis públics.

Barcelona, 16 d’octubre de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) alerta del deteriorament de les plantilles de l’Administració General de l’Estat (AGE) a Catalunya. L’últim macro concurs de trasllats de la Seguretat Social evidencia la gravetat de la situació: 404 places han quedat desertes i Catalunya perd 77 efectius, amb 771 cessaments davant de 694 noves adjudicacions.

Barcelona concentra el nombre més elevat de vacants, amb 282 llocs sense cobrir, seguida de Girona (57), Tarragona (39) i Lleida (26). Girona registra, a més, el saldo negatiu més elevat de personal, amb 34 efectius menys.

La CSIF fa anys que adverteix que Catalunya no és una destinació atractiva per als funcionaris de l’Estat. La manca d’incentius econòmics i l’elevat cost de la vida, especialment de l’habitatge, dificulten tant l’arribada de nous professionals com la permanència dels que ja treballen al territori.

El sindicat alerta que alguns empleats públics es veuen obligats a renunciar a places que acaben d’aconseguir o a demanar excedències perquè no poden assumir les despeses de l’habitatge. Una situació que, a més de perjudicar els treballadors, compromet la capacitat de l’Administració per oferir una atenció adequada a la ciutadania.

«No es pot exigir als empleats públics que es quedin a Catalunya si els seus salaris no els permeten afrontar el cost de l’habitatge. La manca d’incentius està agreujant un dèficit de personal que fa anys que denunciem», adverteix la CSIF.

La CSIF exigeix mesures urgents per frenar la pèrdua d’efectius

Davant d’aquesta situació, la CSIF reclama a les administracions competents una resposta immediata per cobrir les vacants, millorar les condicions laborals i garantir l’estabilitat de les plantilles. Entre les seves principals propostes destaquen:

Un complement de territorialitat o una indemnització per residència que compensi l’elevat cost de la vida a Catalunya i afavoreixi la incorporació i la permanència dels empleats públics.
Un pla urgent de cobertura de vacants, mitjançant comissions de serveis i reforços de personal interí quan escaigui.
L’actualització dels complements de destinació i la revisió de les relacions de llocs de treball per fer més atractives les places a Catalunya.
Una oferta d’ocupació pública ajustada a les necessitats reals, que permeti corregir el dèficit estructural i garantir una dotació suficient de personal a les oficines de la Seguretat Social.

El sindicat recorda que no n’hi ha prou amb convocar processos selectius si després les places queden desertes o els professionals no es poden permetre viure a les seves destinacions. Per això, insta les administracions a actuar amb responsabilitat i adoptar mesures que permetin atraure i retenir els treballadors.

La CSIF exigeix mesures immediates per frenar la pèrdua d’empleats públics a Catalunya: garantir unes condicions econòmiques adequades al cost de la vida és imprescindible per mantenir una Administració propera, eficaç i al servei de tota la ciutadania.

CSIF denuncia avisos tardans durant els temporals i exigeix a Educació un protocol per protegir el professorat

Gisela Sesé Echevarría — Mon, 05 Oct 26 11:44:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat alerta de suspensions comunicades amb les classes ja iniciades i de docents que han de recórrer centenars de quilòmetres sense instruccions clares

Barcelona, 5 d’octubre de 2026. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha reclamat al Departament d’Educació un protocol específic per protegir el professorat davant els temporals després de detectar avisos de suspensió de classes comunicats amb l’activitat lectiva ja iniciada i casos de docents que, obligats a fer desplaçaments de centenars de quilòmetres, no han rebut instruccions clares sobre si havien d’iniciar el trajecte o com justificar la impossibilitat d’arribar al centre amb seguretat.

CSIF ha registrat una petició a la Direcció General de Professorat i Personal de Centres Públics perquè estableixi criteris comuns per a tots els centres, coordinats amb Protecció Civil, amb avisos anticipats i garanties laborals davant les restriccions de mobilitat.

El sindicat ha recollit casos en què la suspensió de les classes s’ha comunicat fins a mitja hora després del seu inici, quan professorat i alumnat ja eren al centre. CSIF alerta que aquestes situacions poden obligar també les famílies a desplaçar-se per recollir els seus fills i filles en moments en què la mobilitat pot comportar riscos.

«Cap docent ha d’haver d’escollir entre posar-se en risc o témer conseqüències laborals. Educació ha de donar instruccions clares i actuar amb anticipació», afirma David Aguilera, responsable de CSIF Educació a Catalunya.

El sindicat posa el focus especialment en el professorat desplaçat, que pot haver de travessar diverses comarques per arribar al centre. CSIF recorda que el fet que el municipi on treballa el docent no estigui afectat no significa que el seu trajecte sigui segur, ja que pot residir o haver de passar per zones amb carreteres tallades, inundacions o restriccions.

Per això, reclama que la impossibilitat d’arribar al centre amb seguretat, quan estigui degudament acreditada, no comporti perjudicis laborals ni retributius, i demana la participació del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l’elaboració del protocol.

«El risc no s’acaba als límits d’una comarca. El Departament ha de tenir en compte on viu el docent, on treballa i per on ha de passar, tant a l’anada com a la tornada», assenyala Aguilera.

CSIF exigeix a Educació que actuï abans del pròxim temporal i garanteixi que cap docent hagi de posar en risc la seva seguretat per anar a treballar.

CSIF alerta de l’escalada de violència al CP de Joves: “Sense seguretat no hi pot haver reinserció”

Gisela Sesé Echevarría — Fri, 02 Oct 26 11:41:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Una baralla entre una dotzena d’interns va obligar a activar primer un Codi 2 i posteriorment un Codi 4 per la gravetat de la situació

Barcelona, 2 d’octubre de 2026. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) alerta de la creixent conflictivitat que es viu als centres penitenciaris i reivindica més mitjans humans i materials per garantir tant la seguretat dels professionals com l’objectiu de rehabilitació i reinserció dels interns.

Els fets es van produir ahir, a primera hora del matí, cap a les 8.30 hores, durant el repartiment de l’esmorzar al menjador del MR4. Segons la informació traslladada per la representació sindical de CSIF, l’incident es va iniciar arran d’una discussió entre un intern d’origen algerià i diversos interns d’origen marroquí, que va derivar en una baralla. Posteriorment, s’hi van sumar altres interns, d’origen llatinoamericà, contra els interns d’origen magribí, fins a arribar a una dotzena de persones implicades en la baralla.

La gravetat de la situació va obligar a activar inicialment un Codi 2 i, posteriorment, un Codi 4, corresponent a una situació de motí o d’alteració greu de l’ordre.

CSIF posa especialment en valor l’actuació dels professionals del centre, que van haver d’intervenir davant d’una situació d’elevada conflictivitat per recuperar el control i garantir la seguretat.

“Els professionals penitenciaris no poden assumir com una cosa normal que intervenir per garantir la seguretat del centre impliqui posar en risc la seva pròpia integritat. La reinserció necessita seguretat, autoritat i respecte”, assenyala la representació sindical de CSIF al Centre Penitenciari de Joves.

El sindicat recorda que la tasca penitenciària combina seguretat, convivència, tractament i rehabilitació. Per això, considera que seguretat i reinserció no són objectius contraposats, sinó dos elements inseparables perquè el sistema penitenciari pugui funcionar adequadament.

“Un mòdul segur permet treballar i un professional protegit pot intervenir. No es pot construir la convivència sobre la violència ni normalitzar les agressions entre interns o contra els treballadors”, reivindica CSIF.

Més recursos per prevenir i gestionar situacions de conflictivitat

Davant d’aquest tipus d’episodis, CSIF considera necessari reforçar els recursos disponibles al CP de Joves i reclama a la Secretaria de Mesures Penals i Reinserció i a la Direcció General un major suport als professionals que treballen en primera línia.

En concret, el sindicat reclama:

Més efectius i recursos humans per afrontar situacions de conflictivitat.
Mitjans materials i de protecció adequats per als professionals.
Un reforç dels mecanismes de prevenció i detecció de conflictes.
Eines eficaces per gestionar i separar els interns quan existeixi un risc real per a la convivència.
Un seguiment individualitzat dels interns amb conductes especialment conflictives.
Més suport institucional als treballadors que intervenen en situacions de risc.

Per a CSIF, la reinserció també ha d’anar acompanyada de responsabilitat individual. El sindicat considera que les conductes violentes han de tenir conseqüències i que les agressions o situacions que posin en risc els treballadors no poden assumir-se com una part inherent de la seva activitat professional.

L’organització sindical trasllada, així mateix, el seu reconeixement a tots els treballadors que van participar en la intervenció de l’incident, així com als equips de tractament i al conjunt de professionals del CP de Joves per la tasca que desenvolupen diàriament.

CSIF continuarà defensant la reinserció i la dignitat de les persones privades de llibertat, però també la integritat i la seguretat dels professionals penitenciaris: perquè garantir unes condicions de treball segures és imprescindible per garantir una reinserció efectiva.

CSIF exigeix responsabilitats pel “caos financer” de l’Hospital Joan XXIII i reclama el cessament de la gerència i Recursos Humans

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 01 Oct 26 15:15:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat fa un any i mig que denuncia problemes de planificació, manca de personal i un deteriorament progressiu de les condicions laborals

Tarragona, 1 d’octubre de 2026. – La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) exigeix explicacions i responsabilitats davant la situació econòmica i organitzativa de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, després que el centre hagi rellevat la persona responsable de l’àrea econòmica. Crònica Global informa avui d’aquest relleu i recull les declaracions de fonts internes de l’hospital que apunten a una situació de “caos financer”. El mitjà també recull la versió de la direcció, que justifica el canvi per la necessitat d’obrir una nova etapa i adequar el funcionament de l’àrea a les prioritats de la direcció”.

Per a CSIF, aquestes informacions fan imprescindible una explicació pública i transparent sobre què ha passat amb la gestió econòmica del centre, quines decisions s’han pres i qui ha d’assumir responsabilitats.

El sindicat recorda que fa un any i mig que denuncia el deteriorament de l’Hospital Joan XXIII, amb problemes de planificació, manca de personal, canvis de jornada comunicats amb poca antelació, dificultats amb els quadrants, permisos i vacances i un empitjorament progressiu del clima laboral.

“Els diners públics són de tothom i algú n’ha de respondre”

CSIF considera especialment greu que puguin existir problemes en la gestió econòmica d’un hospital públic. Els recursos de l’ICS provenen de fons públics i estan destinats a garantir l’assistència sanitària i unes condicions laborals dignes.

“Estem parlant de diners públics. Volem saber què ha passat, qui va prendre les decisions i quines responsabilitats hi ha. No pot haver-hi una situació d’aquesta gravetat sense explicacions clares”, assenyala Jesús Jiménez García, responsable d’Acció Sindical de CSIF Sanitat Catalunya.

CSIF reclama el cessament de la gerència i Recursos Humans

El sindicat considera que el relleu d’una persona de l’àrea econòmica no és suficient i reclama responsabilitats també a aquells que tenen la màxima responsabilitat en la gestió del centre.

Per aquest motiu, CSIF exigeix:

El cessament de la gerència de l’Hospital Joan XXIII.
El cessament de la Direcció de Recursos Humans.
Una explicació pública sobre la situació econòmica i pressupostària.
Les comprovacions necessàries per determinar què ha passat amb els recursos públics.
Que es depurin les responsabilitats que corresponguin.
Una planificació adequada dels recursos humans i econòmics.

“Fa un any i mig que denunciem aquests problemes i les nostres advertències no han estat escoltades. El deteriorament de l’Hospital Joan XXIII no es pot solucionar cessant únicament una persona de l’àrea econòmica”, subratlla Jiménez.

CSIF continuarà exigint transparència, responsabilitats i una gestió rigorosa dels recursos públics per garantir tant la qualitat de la sanitat com unes condicions laborals dignes per als professionals.

CSIF aconsegueix que els treballadors de presons siguin reconeguts com a agents de l’autoritat: els presos s’enfronten fins a 4 anys més de condemna en cas d’agressió

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 01 Oct 26 13:47:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

L’aprovació al Senat culmina amb èxit una negociació liderada per CSIF per posar d’acord el PP i el PSOE

La reforma obliga a compensar els treballadors agredits i estableix expressament la presumpció de veracitat: es posa fi així a dècades de desemparament, agressions impunes i indefensió jurídica

CSIF exigeix reforços de personal a Institucions Penitenciàries i alerta de l’amuntegament i les seves conseqüències: hi ha 6.200 nous interns des de 2024 i més de 500 agressions anuals: se’n produeix una cada 18 hores

Madrid, 1 de setembre de 2026. – El Senat aprova definitivament que els treballadors d’Institucions Penitenciàries siguin reconeguts com a agents de l’autoritat, mitjançant la modificació de l’article 80 de la Llei orgànica 1/1979 general penitenciària. Aquest reconeixement suposa, entre altres novetats, que els presos que agredeixin un treballador de presons s’enfrontaran a una pena addicional de fins a quatre anys de presó, tal com estableix el Codi Penal en el seu article 550.

Aquesta fita és el resultat directe d’unes negociacions discretes, intenses i complexes encapçalades per CSIF per tendir ponts entre les dues principals formacions polítiques, el Partit Popular i el Partit Socialista. Amb la fragmentació parlamentària i la polarització política actuals, només un acord transversal i d’Estat entre ambdues forces garantia els suports numèrics indispensables perquè aquesta proposició de llei tirés endavant.

La reforma aprovada pel Senat implica també una sèrie de millores en matèria de protecció en l’entorn laboral, compensacions econòmiques i seguretat jurídica en cas de patir una agressió.

Aquest reconeixement és una reivindicació històrica que CSIF assumeix com un triomf, tenint en compte, a més, el context de violència i inseguretat creixents que pateix el personal d’Institucions Penitenciàries a les presons. Segons dades oficials, cada any es produeixen més de 500 agressions, cosa que equival a una agressió cada 18-20 hores.

En concret, la consideració d’agent de l’autoritat per als treballadors de presons suposa:

Reconeixement legal davant de totes les administracions.
Els seus informes seran base suficient per adoptar resolucions, llevat que es demostri el contrari.
Compensació econòmica per part de l’Administració en cas de patir danys personals o materials durant el servei.
Garantia de separació de la resta de detinguts en trasllats o ingressos a presó.
Garanties de seguretat per a tots els treballadors, inclòs el personal laboral.

Falta de personal, amuntegament i agressions gairebé diàries

La situació als centres penitenciaris ha empitjorat en els darrers anys, amb episodis en què diversos funcionaris han estat a punt de ser assassinats a mans de reclusos. A més, habitualment es produeixen agressions múltiples i atacs per part d’interns radicalitzats o amb patologies psiquiàtriques.

A més, cal tenir en compte el nombre cada vegada més elevat d’interns —en els darrers dos anys hi ha 6.200 reclusos més, segons dades de la mateixa administració penitenciària— i la manca de plantilla en àrees tan importants com Vigilància (en contacte directe amb els interns) o l’àrea sanitària, especialment problemàtic en el cas dels facultatius, ja que no només s’ocupen de la salut dels interns, sinó que són indispensables per al compliment del règim disciplinari dels interns. Altres àrees, com ara oficines o l’àrea mixta, també es veuen afectades per una manca de personal endèmica.

Davant d’aquesta situació, CSIF ha exigit a la Secretaria d’Estat de Funció Pública un reforç de personal perquè hi ha mòduls de presons que no s’obren per manca de personal, fet que impedeix una classificació interior adequada dels interns, i reclama al Ministeri de l’Interior i a la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries que reprenguin l’elaboració d’una nova Llei orgànica general penitenciària adaptada a les noves necessitats dels centres penitenciaris, així com la modificació de la legislació sobre classificació dels interns per adequar-la a la nova realitat: presos gihadistes, per violència de gènere, bandes organitzades, paramilitars de l’Est, interns amb problemes psiquiàtrics, etc. A més, reclama una actualització dels mitjans coercitius i del règim disciplinari dels reclusos.

CSIF denuncia que l'ICAM obliga a reincorporar-se a professionals que encara no estan recuperats

Gisela Sesé Echevarría — Thu, 01 Oct 26 11:51:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat posa com a exemple el cas d’una TCAE a qui s’ha donat l’alta tot i que el seu traumatòleg li ha indicat que no ha de fer esforços i que necessita rehabilitació abans de tornar a treballar

Barcelona, 1 d’octubre de 2026.- La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia que l’ICAM està obligant a reincorporar-se professionals que encara necessiten tractament o rehabilitació. El sindicat posa com a exemple el cas d’una treballadora TCAE que està pendent de rehabilitació per part de la sanitat pública i a qui el seu traumatòleg ha indicat expressament que no ha de fer esforços abans de completar aquest procés.

Malgrat aquestes indicacions, l’ICAM ha emès l’alta i ha obligat la professional a reincorporar-se. La treballadora, a més, presenta dificultats per romandre dreta durant períodes prolongats, una limitació especialment rellevant en un lloc assistencial com el de TCAE.

“Això no és un cas aïllat”

Jesús Jiménez, responsable d’Acció Sindical de Sanitat de CSIF, denuncia que aquesta situació s’està repetint amb altres professionals, inclosos treballadors de cuina dels hospitals.

“Estem veient que això està passant a molts treballadors. S’està obligant professionals a reincorporar-se quan encara no estan recuperats, i això pot provocar noves recaigudes i acabar agreujant la situació del mateix treballador.”

Jiménez adverteix que una reincorporació prematura pot acabar provocant precisament l’efecte contrari al que es pretén: una nova baixa i una prolongació del problema.

“En sanitat no pot ser que professionals malalts hagin d’atendre pacients malalts. Si una persona encara no està recuperada, obligar-la a tornar a un lloc de treball que exigeix unes determinades condicions físiques no soluciona el problema: el pot agreujar.”

CSIF adverteix, a més, que aquestes situacions tenen conseqüències per al conjunt del sistema sanitari, ja que poden obligar a reorganitzar serveis, buscar substitucions o afrontar noves baixes.

El sindicat qüestiona també que l’ICAM traslladi a l’hospital la responsabilitat d’adaptar el lloc de treball després d’emetre l’alta, quan les limitacions del treballador poden ser incompatibles amb les funcions essencials del lloc.

CSIF exigeix a l’ICAM que expliqui els criteris utilitzats per concedir aquestes altes i que tingui en compte la situació clínica del treballador, les seves limitacions funcionals, les característiques reals del lloc de treball i les indicacions dels especialistes que l’estan tractant.

El sindicat reclama, a més, transparència sobre la possible existència d’objectius o indicadors relacionats amb la gestió de les incapacitats temporals i les altes mèdiques.

CSIF continuarà denunciant qualsevol reincorporació prematura: els treballadors no són números i la seva salut ha d’estar per sobre de qualsevol criteri administratiu.

CSIF amenaza con un paro en los equipos de trasplantes de tres hospitales catalanes ante la falta de soluciones del ICS

Gisela Sesé Echevarría — Wed, 30 Sep 26 12:06:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

Barcelona, 30 septiembre 2026. - La Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) ha alertado de un posible paro de la actividad de disponibilidad localizada de los equipos de trasplantes de Can Ruti, Vall d’Hebron y Bellvitge, después de que el Institut Català de la Salut (ICS) lleve tres años sin resolver la situación retributiva de estos profesionales.

El sindicato denuncia que los trabajadores de estos equipos sufren un agravio comparativo respecto a otros profesionales del ICS que realizan guardias y disponibilidades localizadas, pese a que deben mantener una disponibilidad permanente y responder de forma inmediata ante posibles donaciones y trasplantes.

Según CSIF, el III Acord de l’ICS, aprobado hace tres años, establecía la regulación y compensación de las disponibilidades localizadas, incluidos los efectos retroactivos correspondientes. Sin embargo, el sindicato asegura que numerosos profesionales de los equipos de trasplantes continúan sin percibir estas compensaciones en los términos establecidos en el acuerdo.

A esta situación se suma ahora, según CSIF, un nuevo agravio: los profesionales que realizan guardias pueden percibir durante sus vacaciones la media correspondiente a dichas guardias, mientras que los equipos de trasplantes quedarían excluidos de esta compensación.

Ante la falta de avances, los equipos están realizando consultas jurídicas para estudiar las medidas que pueden adoptar, incluido un posible paro de la disponibilidad localizada, siempre dentro del marco legal vigente.

“No se puede exigir disponibilidad permanente para responder ante un trasplante y negar al mismo tiempo la compensación correspondiente. El ICS lleva tres años sin resolver esta situación”, denuncia CSIF.

El sindicato recuerda que el conflicto afecta al conjunto de profesionales que integran estos equipos, no solo a los médicos, sino también a enfermeras, TCAI, zeladores, técnicos superiores y otros profesionales sanitarios y no sanitarios que participan en la actividad de trasplantes.

CSIF reclama al ICS la aplicación efectiva del III Acord, el reconocimiento y abono de las disponibilidades localizadas y de los efectos retroactivos que correspondan, así como que estos profesionales tengan acceso a la compensación durante las vacaciones en las mismas condiciones que otros trabajadores que realizan guardias.

El sindicato reclama además la homogeneización de las condiciones de los equipos de trasplantes de Can Ruti, Vall d’Hebron y Bellvitge y una solución para todas las categorías profesionales implicadas.

CSIF también exige la dimisión del director de Recursos Humanos del ICS por la gestión de este conflicto y advierte de que continuará utilizando las vías legales y sindicales disponibles.

“Tres años después de la aprobación del III Acord, los profesionales de los equipos de trasplantes no pueden seguir esperando. Exigimos al ICS una solución y un trato retributivo igualitario para quienes garantizan una actividad esencial para la sanidad pública catalana”, concluye CSIF.

CSIF denuncia pressions a docents per fer colònies i sortides i exigeix a Educació criteris escrits

Gisela Sesé Echevarría — Wed, 30 Sep 26 10:46:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

El sindicat reclama al Departament criteris comuns sobre la jornada intensiva de juny, la compensació dels excessos de jornada i les garanties de participació del professorat en les decisions dels centres

Barcelona, 30 de setembre de 2026. — La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), a través de CSIF Educació Catalunya, ha denunciat aquest dimecres que ha rebut comunicacions de docents que asseguren haver patit pressions als seus centres per garantir la realització de sortides i colònies. El sindicat ha presentat una petició formal al Departament d’Educació i Formació Professional perquè aclareixi per escrit els criteris sobre la jornada intensiva de juny, la compensació dels excessos de jornada i les garanties de participació del professorat en les decisions dels centres.

Segons CSIF, entre les situacions comunicades hi ha la reiteració de votacions sobre mesures que ja s’havien votat el curs passat, la convocatòria de consultes per departaments i advertiments que vincularien l’aplicació de la jornada intensiva al juny amb la realització de sortides o colònies.

El sindicat reclama al Departament una resposta "escrita i motivada", així com que traslladi criteris comuns a les direccions dels centres i a la Inspecció d’Educació per evitar interpretacions diferents sobre una mateixa qüestió.

“Una votació no pot convertir-se en una eina de pressió fins a aconseguir el resultat que es pretén. El professorat ha de poder participar i discrepar amb llibertat i amb tota la informació sobre les conseqüències de cada decisió”, afirma CSIF.

El sindicat qüestiona especialment que alguns centres puguin estar vinculant la realització de sortides i colònies amb la possibilitat d’aplicar la jornada intensiva de juny. CSIF assenyala que l’Ordre EDF/66/2026 no estableix aquestes activitats com un requisit específic per aplicar la jornada intensiva, denominada «jornada continuada» en la normativa.

CSIF recorda que la normativa sí que estableix el manteniment del còmput mínim d’hores curriculars i el compliment de les condicions d’organització corresponents. Per aquest motiu, considera que afirmar que “sense sortides o colònies no hi ha jornada intensiva” requereix una justificació concreta, i reclama que els centres que considerin que la supressió d’una activitat afecta el còmput curricular especifiquin les hores afectades i les alternatives disponibles.

El sindicat demana igualment que es diferenciï entre l’horari de l’alumnat i la jornada laboral del professorat i recorda que els documents d’organització i gestió dels centres preveuen la compensació dels excessos de jornada quan les activitats encarregades per la direcció fan superar les 37 hores i 30 minuts setmanals, en els termes establerts.

En aquest sentit, CSIF reclama al Departament que concreti el procediment per preveure, registrar i compensar les hores de més, així com els criteris aplicables a les colònies amb pernoctació, especialment pel que fa al temps de treball, l’atenció nocturna, els descansos i les compensacions.

“El professorat ha de conèixer les condicions laborals d’una activitat abans que se li assigni. Les hores de treball s’han de comptabilitzar i, quan correspongui, compensar”, defensa el sindicat.

CSIF també ha demanat que la Inspecció d’Educació examini els casos concrets que es puguin aportar i que el Departament garanteixi canals adequats per comunicar aquestes situacions. El sindicat puntualitza que la denúncia es refereix als casos traslladats pel professorat i no atribueix responsabilitats de manera generalitzada a totes les direccions dels centres.

La petició s’emmarca en la campanya «Democràcia als centres», amb què CSIF reclama una gestió educativa basada en la participació del professorat, la transparència i el respecte a les condicions laborals.

CSIF reclama al Departament que estableixi criteris clars i comuns per a tots els centres i garanteixi que cap activitat educativa serveixi per limitar la participació del professorat ni per deixar sense reconèixer les hores de treball efectivament realitzades.

CSIF alerta que la Policia Local de Cambrils arriba al seu 70è aniversari amb “quatre anys de promeses incomplertes”

Gisela Sesé Echevarría — Tue, 29 Sep 26 11:31:00 CEST

Prensa y ComunicaciónCatalunya Image

La representació sindical denuncia que continuen sense aplicar-se les millores econòmiques pactades i que agents amb més antiguitat i responsabilitat poden cobrar menys que treballadors acabats d’incorporar

Cambrils (Tarragona), 29 de setembre de 2026.– La Policia Local de Cambrils celebrarà aquest dijous el seu 70è aniversari amb bona part de les millores laborals i econòmiques acordades amb l’Ajuntament encara pendents d’aplicació. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), juntament amb UGT i CCOO, denuncia que la plantilla arriba a aquesta celebració “amb la paciència esgotada”, després de més de quatre anys de negociacions i compromisos incomplerts.

El conflicte arrossega un pacte de condicions aprovat l’any 2005 i la vigència del qual estava prevista fins al 2007. La negociació per actualitzar-lo va començar el maig de 2022 i, un any després, es van acordar millores en les hores extraordinàries, la nocturnitat i la penositat pel treball amb motocicleta, amb efectes retroactius des del gener de 2023.

Tanmateix, aquestes millores econòmiques continuen sense aplicar-se. El nou conveni es va signar el març de 2024, però només es va fer efectiva la part que no afectava les nòmines. La part retributiva continua pendent.

La situació es manté tot i que el febrer de 2025 es van signar les fitxes i valoracions econòmiques dels llocs de treball de la Policia Local. Segons va reconèixer l’Ajuntament a la Mesa Sectorial del passat 13 d’agost, aquestes fitxes mai no van arribar al Ple.

Per a CSIF, el resultat és especialment preocupant: “Hi ha agents de carrera amb més antiguitat i responsabilitats que cobren menys que companys que acaben d’incorporar-se”.

A més, l’Ajuntament ja ha traslladat que l’última proposta sindical, relativa a les gratificacions per serveis extraordinaris, la nocturnitat i la penositat pel treball amb motocicleta, podria no aplicar-se fins al 2027.

“No demanem que es negociï més. Demanem que es compleixi el que ja s’ha signat. Després de quatre anys, la plantilla necessita fets, no més promeses”, afirma CSIF.

La Junta de Personal, el Comitè d’Empresa i les seccions sindicals de CSIF, UGT i CCOO reclamen a l’Ajuntament que desbloquegi definitivament les millores pendents i doni una resposta a una plantilla que, segons denuncien, acumula anys d’espera i compromisos incomplerts.

Setanta anys d’història mereixen respecte. I el respecte comença per complir el que s’ha signat, reivindica CSIF.