CSIF denuncia que els docents catalans han perdut fins a un 25% de poder adquisitiu des del 2009

Els salaris del professorat s’han mantingut pràcticament congelats en l’última dècada, mentre l’IPC i les despeses bàsiques no han deixat de créixer. CSIF exigeix una pujada salarial del 25% per revertir la situació

Barcelona, 5 de maig de 2025. El professorat de l’educació pública a Catalunya ha vist reduït el seu poder adquisitiu entre un 20% i un 25% des de l’any 2009, segons dades recollides pel la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF). Aquesta pèrdua es deu principalment a l’estancament salarial en un context d’inflació sostinguda i a l’augment constant del cost de la vida.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Índex de Preus al Consum (IPC) a Catalunya va tancar el 2024 amb un increment del 2,9%. Destaquen especialment les pujades del 7,1% en habitatge i subministraments, i del 13,9% en electricitat, gas i altres combustibles. Aquestes dades evidencien la pressió creixent sobre les economies familiars, especialment en col·lectius amb salaris congelats com el docent.

Malgrat alguns augments puntuals, els salaris del professorat no han seguit el ritme de la inflació. Segons CSIF, els increments salarials anuals dels darrers anys no han superat el 3,5%, insuficients per recuperar el poder adquisitiu perdut. Per aquest motiu, el sindicat exigeix una pujada salarial del 25% per revertir la situació i garantir unes condicions laborals dignes.

12 euros l’hora per educar el futur: el sou indigne del mestre català

CSIF denuncia que educar a Catalunya “es paga a preu de saldo”. Un mestre del cos A2 amb jornada completa cobra aproximadament 1.958 € nets mensuals per una jornada oficial de 37,5 hores setmanals, el que equival a uns 12,05 € nets per hora. Tot i això, la jornada real supera amb escreix la jornada teòrica: correccions, preparació de classes, reunions fora d’horari, formació obligatòria, seguiment d’alumnat, i activitats com sortides o colònies sense compensació.

Amb aquest volum d’hores reals, el sou efectiu per hora podria situar-se fàcilment per sota dels 9 o 10 euros. Tot això en un context en què el lloguer mitjà a Catalunya supera els 1.100 €, el preu de la gasolina voreja els 1,70 €/litre i la cistella de la compra s’ha convertit en un luxe per a moltes llars.

 

 

“No volem ser la guardiola del Departament”

David Aguilera, responsable d’Educació de CSIF a Catalunya, adverteix: “La situació és insostenible. Els i les mestres aguanten per vocació, però això no pot ser l'excusa per seguir explotant-los emocionalment i econòmicament. No volem ser la guardiola del Departament.”

CSIF alerta que, si no s’adopten mesures urgents, la crisi de vocacions docents podria agreujar-se encara més, amb conseqüències greus per a l’educació pública. El sindicat exigeix una aposta real pel reconeixement professional, una millora salarial immediata i polítiques efectives de conciliació per dignificar la professió docent.

“Catalunya no pot construir un futur fort sobre la precarietat del seu sistema educatiu. No podem permetre que educar el futur sigui una feina mal pagada.”