CSIF aconsegueix que els treballadors de presons siguin reconeguts com a agents de l’autoritat: els presos s’enfronten fins a 4 anys més de condemna en cas d’agressió

 

L’aprovació al Senat culmina amb èxit una negociació liderada per CSIF per posar d’acord el PP i el PSOE

La reforma obliga a compensar els treballadors agredits i estableix expressament la presumpció de veracitat: es posa fi així a dècades de desemparament, agressions impunes i indefensió jurídica

CSIF exigeix reforços de personal a Institucions Penitenciàries i alerta de l’amuntegament i les seves conseqüències: hi ha 6.200 nous interns des de 2024 i més de 500 agressions anuals: se’n produeix una cada 18 hores

Madrid, 1 de setembre de 2026. – El Senat aprova definitivament que els treballadors d’Institucions Penitenciàries siguin reconeguts com a agents de l’autoritat, mitjançant la modificació de l’article 80 de la Llei orgànica 1/1979 general penitenciària. Aquest reconeixement suposa, entre altres novetats, que els presos que agredeixin un treballador de presons s’enfrontaran a una pena addicional de fins a quatre anys de presó, tal com estableix el Codi Penal en el seu article 550.

Aquesta fita és el resultat directe d’unes negociacions discretes, intenses i complexes encapçalades per CSIF per tendir ponts entre les dues principals formacions polítiques, el Partit Popular i el Partit Socialista. Amb la fragmentació parlamentària i la polarització política actuals, només un acord transversal i d’Estat entre ambdues forces garantia els suports numèrics indispensables perquè aquesta proposició de llei tirés endavant.

La reforma aprovada pel Senat implica també una sèrie de millores en matèria de protecció en l’entorn laboral, compensacions econòmiques i seguretat jurídica en cas de patir una agressió.

Aquest reconeixement és una reivindicació històrica que CSIF assumeix com un triomf, tenint en compte, a més, el context de violència i inseguretat creixents que pateix el personal d’Institucions Penitenciàries a les presons. Segons dades oficials, cada any es produeixen més de 500 agressions, cosa que equival a una agressió cada 18-20 hores.

En concret, la consideració d’agent de l’autoritat per als treballadors de presons suposa:

• Reconeixement legal davant de totes les administracions.
• Els seus informes seran base suficient per adoptar resolucions, llevat que es demostri el contrari.
• Compensació econòmica per part de l’Administració en cas de patir danys personals o materials durant el servei.
• Garantia de separació de la resta de detinguts en trasllats o ingressos a presó.
• Garanties de seguretat per a tots els treballadors, inclòs el personal laboral.

Falta de personal, amuntegament i agressions gairebé diàries

La situació als centres penitenciaris ha empitjorat en els darrers anys, amb episodis en què diversos funcionaris han estat a punt de ser assassinats a mans de reclusos. A més, habitualment es produeixen agressions múltiples i atacs per part d’interns radicalitzats o amb patologies psiquiàtriques.

A més, cal tenir en compte el nombre cada vegada més elevat d’interns —en els darrers dos anys hi ha 6.200 reclusos més, segons dades de la mateixa administració penitenciària— i la manca de plantilla en àrees tan importants com Vigilància (en contacte directe amb els interns) o l’àrea sanitària, especialment problemàtic en el cas dels facultatius, ja que no només s’ocupen de la salut dels interns, sinó que són indispensables per al compliment del règim disciplinari dels interns. Altres àrees, com ara oficines o l’àrea mixta, també es veuen afectades per una manca de personal endèmica.

Davant d’aquesta situació, CSIF ha exigit a la Secretaria d’Estat de Funció Pública un reforç de personal perquè hi ha mòduls de presons que no s’obren per manca de personal, fet que impedeix una classificació interior adequada dels interns, i reclama al Ministeri de l’Interior i a la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries que reprenguin l’elaboració d’una nova Llei orgànica general penitenciària adaptada a les noves necessitats dels centres penitenciaris, així com la modificació de la legislació sobre classificació dels interns per adequar-la a la nova realitat: presos gihadistes, per violència de gènere, bandes organitzades, paramilitars de l’Est, interns amb problemes psiquiàtrics, etc. A més, reclama una actualització dels mitjans coercitius i del règim disciplinari dels reclusos.